Alentejo
El Alentejo és una regió geogràfica, històrica i cultural del centre-sur i sur de Portugal. En portugués significa «dellà el Tajo» (além o Teixixc), indicant les terres més al sur i oest de dit riu, si ben no coincidix totalment en la regió estadística del mateix nom.
La regió històrica de l'Alentejo inclou les regions del Baix, Alt, Central i Llitoral, en un total de 47 municipis i fins a 1801 l'antiga comarca del municipi d'Olivenza, ara partix d'Espanya, pero en disputa en Portugal.
Llimita al nort en Beira Baixa, a l'est en Espanya (Andalusia i Extremadura), al sur en l'Algarve i a l'oest en l'Oceà Atlàntic, Ribatejo i Estremadura.
L'àrea de l'Alentejo és de 27 292 km² (29,6% del país) i la seua població és de 790 849 habitants (7,5% del país). La densitat de població de l'Alentejo és de 18,7 hab./km².[1]
Geografia
[editar | editar còdic]Format per sols àcits, és una regió de suaus tossals en un clima mediterràneu més oceànic que la part espanyola confrontant. Ací s'crío la major part dels alcornoques portuguesos, en forma de dehesa. Es cultiva el corcho, l'olivera i en menor grau la vinya. Al nort de la regió predomina la ganaderia de vacú, oví i porcí (estos de raça blanques i ibèrica). Cap al sur predomina més l'agricultura. Del seu valor natural és testimoni l'haver segut l'última regió portuguesa en albergar al gat cerval ibèric.
Les seues costes estan molt poc urbanisades donat el fort vent de l'oceà. Açò fa que formen sistemes dunares espectaculars, que provablement són els millor conservats de la península.cita requerida En 2015, les plages de l'Alentejo varen ser considerades les millors d'Europacita requerida.
El relleu del camp varia des de les planures obertes del sur de l'Alentejo, als tossals de granit en la frontera en Espanya en el nordest. Per a alimentar les necessitats d'aigua d'esta àrea considerable es varen construir una série de preses públiques entre les que destaca l'assut de Alqueva. El paisage és sobretot de suaus tossals i planures, en alcornoques i oliveras, o vinyes.
Municipis
[editar | editar còdic]La subregión del Alt Alentejo inclou 15 municipis:
- Districte de Portalegre (15 municipis): Alter do Chão, Arronches, Avís, Campomayor, Castelo de Vide, Crato, Elvas, Fronteira, Gavião, Marvão, Monforte, Sousel, Nisa, Posa't de Sôr i Portalegre.
La subregión del Baixo Alentejo inclou 13 municipis:
- Districte de Beja (13 dels 14 municipis): Aljustrel, Almodôvar, Alvito, Barrancs, Beja, Castro Vert, Cuba, Ferreira do Alentejo, Mértola, Moura, Ourique, Serpa i Vidigueira.
La subregión del Alentejo Central inclou 14 municipis:
- Districte de Évora (14 municipis): Alandroal, Arraiolos, Borba, Estremoz, Évora, Montemor-o-Novo, Mora, Mourão, Portel, Redó, Reguengos de Monsaraz, Vengues Novas, Viana do Alentejo i Vila Viçosa.
La subregión del Alentejo Llitoral inclou 5 municipis:
- Districte de Beja (1 dels 14 municipis): Odemira.
- Districte de Setúbal (4 dels 13 municipis): Alcázar del Sal, Grándola, Santiago del Cacén i Sines.
Demografia
[editar | editar còdic]La població resident de l'Alentejo és d'al voltant de 759 000,[2] un 49 % d'hòmens i un 51 % de dònes. És la regió menys poblada del país sent més d'un terç del territori nacional, pero solament el 7,1 % de la seua població. També és la regió en la població més envellida: un 22,9 % té més de 65 anys (la mija de Portugal és del 17,5 %).
La població seguix disminuint, especialment en l'interior. Es diu que els lugareño emigren dels llogarets a les ciutats de Portugal i d'ahí a les ciutats de l'estranger. Part de l'immigració que rep l'Alentejo és d'europeus del nort que busquen un clima solejat, encara que no sempre viuen de forma permanent, solament per a retirs temporals. Població provinent de China, Brasil i, en la seua majoria, d'Europa Oriental se sumixca a frenar el decliu de la població.cita requerida
Turisme
[editar | editar còdic]El turisme de l'Alentejo és gestionat per la Entitat Regional de Turisme d'Alentejo i Ribatejo, que té la seua sèu en la ciutat de Beja.
Els principals punts turístics són les dos ciutats classificades per l'UNESCO com Patrimoni de la Humanitat, Évora i Elvas, ademés d'Alqueva, Monsaraz, Marvão, Castelo de Vide, Vila Viçosa i la zona del Alentejo Llitoral com Sines i Troia. En tota la regió es poden trobar innumerables punts d'interés històric i cultural.
En 2014, l'Alentejo va conquistar el títul de "Millor Regió Vinícola a Visitar" en el concurs mundial promogut pel diari USA Today. cita requerida
En el mateix any, les plages de l'Alentejo Llitoral també varen ser destacades pel diari britànic The Guardian com les millors d'Europa.[3]
En l'any 2015, la regió va batre el récort de les nits de turistes internacionals, rebent més de mig milló de turistes estrangers que varen pernoctar en hotels de la regió, principalment aplegats d'Espanya, Regne Unit, Països Baixos, Estats Units, Bèlgica i Brasil.[4]
En 2016, l'activitat turística en l'Alentejo va seguir el balanç dels últims sèt anys i va continuar creixent en el número de turistes, esta volta entre el 12 i el 13% en comparació a l'any anterior.[5]
En els últims temps, l'Alentejo ha guanyat diversos premis en l'àrea del turisme, tant a nivell nacional com a internacional. Ha guanyat quatre voltes (2010, 2011, 2012 i 2013) el premi al millor regió turística de Portugal.
Cultura
[editar | editar còdic]Cante alentejano
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cante alentejano.
El cante alentejano, declarat patrimoni cultural immaterial de la Humanitat per l'Unesco, és una vora coral en el que s'alternen un punt a soles i un cor, havent un alt omplint les pauses i arrematant les estrofes. La vora comença invariablement en un punt donant la deixa, cedint el lloc a l'alt i després intervenint el cor en que participen també el punt i l'alt. Terminades les estrofes, pot el punt recomenzar en un nou deixa, seguint el mateix conjunt d'estrofes. Este cicle es repetix el número de voltes que els participants desigen. Esta característica repetitiva, aixina com el llent, i l'abundància de pauses contribuïxen a la naturalea monòtona del cante.
Producció de corcho
[editar | editar còdic]Portugal és un dels majors productors de corcho del món. En 2010 arreplegava entorn al 54% de la producció mundial, la major part en les dehesas de la regió de l'Alentejo, en un clima molt apropiat. Este producte sempre ha segut d'importància en l'història de Portugal. Entre els elements tallats en la pedra de la finestra de la Sala Capitular del Convent de Crist, en Prendre, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, s'aprecien troncs de alcornoque, que recorden el seu us en les carabelas dels navegants portuguesos.
La cultura i tradició que existix entorn a la producció de corcho es pot conéixer en diferents museus etnogràfics com el de José Régio, en Portalegre.
Gastronomia
[editar | editar còdic]Molles a la alentejana
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Molles a la alentejana.
Les molles a la alentejana constituïxen un dels més coneguts plats de la gastronomia de l'Alentejo. L'ingredient base és el pa, també conegut com celeiro, degut en gran part a la producció de cereals. La carn amprada és fonamentalment de porc, un atre producte regional de gran tradició. Es considera que és un plat d'autumne i hivern en abundant aporte calòric. Compartixen certa semblança en les molles extremenyes.
Sopa a la alentejana
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Açorda à alentejana.
La açorda à alentejana és una sopa molt popular de la cuina lusitana. Es tracta d'un plat d'orige molt humil realisat en pa dur desfet en molles, ous escalfados, celiandre i una miqueta d'all. Algunes voltes es pot afegir sardina i/o abadejo.
Porc a la alentejana
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Carn de porco à alentejana.
El porc a l'estil alentejano és un dels plats portuguesos més tradicionals.[6] Es tracta d'una combinació de porc i pechines en creïlla i celiandre.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Censos 2011» (en portugués).
- ↑ quart trimestre, 2008 - 2 700 menys que el quart trimestre de 2007
- ↑ «Praias do Alentejo considerades "As melhores dona Europa"» (en portugués).
- ↑ «Turisme no Alentejo cresceu 12 a 13% em 2016» (en portugués).
- ↑ «Agència Regional de Promoció Turística de l'Alentejo».
- ↑ «Els plats típics portuguesos que podem degustar en Lisboa».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alentejo.- Plantilla:Wikiviajes
- Portal de turisme de l'Alentejo
- Diário do Alentejo (portugués)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alentejo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.