Capa de Ekman

La capa de Ekman és la capa d'un decorregut a on el fluix és el resultat d'un equilibri entre el gradient de pressió, Coriolis i les forces d'arrastre turbulentas. En l'image de dalt, el vent que bufa del nort crea una tensió en la superfície i baix d'ella es troba una espiral de Ekman en la columna d'aigua.

La capa de Ekman (en anglés Ekman layer) és la capa d'un decorregut a on existix un equilibri de forces entre la força del gradient de pressió, la força de Coriolis i la resistència turbulenta . Va ser descrit per primera volta per Vagn Walfrid Ekman. Les capes de Ekman ocorren tant en l'atmòsfera com en l'oceà.

Hi ha dos tipos de capes de Ekman. El primer tipo ocorre en la superfície de l'oceà i és forçat pels vents superficials, que actuen com un arrastre sobre la superfície de l'oceà. El segon tipo ocorre en el fondo de l'atmòsfera i l'oceà, a on les forces de fricció estan associades en el fluix sobre superfícies rugosas.

Història

Ekman va desenrollar la teoria de la capa de Ekman en acabant de que Fridtjof Nansen observara que el gèl es desplaça en un àngul de 20° a 40° a la dreta de la direcció predominant del vent durant una expedició al Àrtic a bordo del Fram. Nansen li va demanar al seu colega, Vilhelm Bjerknes, que posara a un dels seus estudiants a estudiar el problema. Bjerknes va recórrer a Ekman, qui va presentar els seus resultats en 1902 com la seua tesis doctoral.

Vore també

• Espiral de Ekman: perfil de velocitat de la corrent impulsada pel vent en profunditat
• Transport de Ekman: transport net d'aigua superficial perpendicular a la direcció del vent
• Paradoxa del full de té