Capa de gèl de Groenlàndia
La capa de gèl de Groenlàndia (en kalaallisut: Sermersuaq) és una extensa capa de gèl que cobrix aproximadament el 80% de la superfície de Groenlàndia, la segona més gran del món, despuix de la capa de gèl antàrtica. Comprén 1,71 millons de km² i medix casi 2.400 quilómetros de nort a sur i un màxim d'1.100 quilómetros d'est a oest en la latitut 77° N, prop del seu marge nort.
L'altitut mija del gèl és 2.135 metros.[1] La gruixa mija és més de 2 km i en la seua part més grossa més de 3 km. No és l'única massa de gèl de Groenlàndia puix existixen en la perifèria de l'illa glaciarés i menuts camps de gèl aïllats d'entre 76.000 i 100.000 km².
Alguns científics Plantilla:¿Quí? creuen que pel calfament global els gèls de la conya s'estan esgolant cap a la costa i que la capa de gèl es fondrà sancera en menys d'uns pocs centenars d'anys: els seus 2,85 millons de km³ de gèl elevarien el nivell de la mar 7,2 m[2] lo que inundaria la majoria de les ciutats costeres en el món i sepultaria varis archipèlecs i països com les Maldives o Tuvalu que tenen una altitut màxima inferior a dit nivell. El conflicte per a eixes creències, és que les estacions meteo de Groenlàndia, com la que es mostra ací, al no estar afectades per la taca tèrmica de ciutats, registren la veritat del hinterland, sense tendències al refredat ni al calfament, a pesar del registre extraordinamente pobre de senyes (el clima de Groenlàndia té a lo manco entre 9 i 11 milenis de duració, i la data registrada és inferior a l'1 % del periodo).Plantilla:Cn
El gèl de l'actual capa de gèl té uns 110.000 anys,[3] no obstant, es pensa que la capa de gèl de Groenlàndia es va formar a finals del Plioceno o començos del Pleistoceno pel procés de coalescencia (unió) de les conyes polars i els glaciars. No es va desenrollar del tot durant el Plioceno tardà. Durant la primera glaciació continental es va consolidar i va créixer molt ràpidament.
L'enorme pes del gèl ha deprimit la zona central de Groenlàndia de manera que la superfície de la roca s'acosta al nivell de la mar en la major part de l'interior de Groenlàndia i les serres solament s'alcen en la perifèria confinant la capa de gèl. Si el gèl desapareguera, Groenlàndia provablement es convertiria en un archipèlec.
Variacions del nivell de la capa de gèl
[editar | editar còdic]Del mapa que es referix als canvis de nivell de la conya de gèl de Groenlàndia es trauen dos conclusions importants: Dits canvis de nivell no són uniformes, predominant l'aument del mateix en l'interior de l'illa i un descens en la perifèria. La raó d'això es deu a que l'acumulació es realisa en l'interior, no per la producció de neu sino per gebre per la baixa temperatura de la part superior de la conya, en una temperatura màxima que sempre és molt inferior als 0 °C, en un promig en alguns punts inferior als -30 °C o inferior. A la seua volta, esta acumulació espenta al gèl cap a fòra i, en conseqüència, aumentaria la formació d'icebergs i el derretimiento perifèric al mateix temps que disminuiria eventualment el nivell de la capa de gèl en l'interior lo que faria que aumentara la producció de gebre en aumentar la humitat (el vapor d'aigua disminuïx en l'altura i, per això, aumenta quan descendim de nivell). Es tractaria aixina d'un fenomen cíclico. Com pot vore's en l'artícul sobre les corrents marines, la corrent de Groenlàndia ve a dur cap al sur les aigües de desgel i icebergs despresos de la costa occidental (en la costa nort-occidental, com pot vore's en el mapa, la capa de gèl aplega directament a la mar per mig d'un extens glaciar, el glaciar de Humboldt, que té una velocitat de desplaçament prou ràpida), deixant una estreta zona lliure de gèls a on es concentra l'escassa població groenlandesa. La costa oriental és més inhòspita, tant pel relleu com per les seues majors precipitacions i glaciars i, especialment, per les seues temperatures molt més fredes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Encyclopaedia Britannica. 1999 Multimèdia edition.
- ↑ Climate Change 2001: The Scientific Basis. Contribution of Working Group I to the Third Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) [Houghton, J.T.,Y. Ding, D.J. Griggs, M. Noguer, P.J. van der Linden, X. Dai, K.Maskell, and C.A. Johnson (eds.)]. Cambridge University Press, Cambridge, United Kingdom and New York, NY, USA, 881pp. [1] [2] archivat en Wayback Machine.,«Copia archivada». Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2006. Consultat el 10 de febrer de 2006., and [3] [4] archivat en Wayback Machine..
- ↑ National Report to IUGG, Rev. Geophys. Vol. 33 Suppl., American Geophysical Union, 1995 [5] [6] archivat en Wayback Machine..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Capa de hielo de Groenlandia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.