Capitel
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El capitel (del provençal capitel,[1] i esta dellatí capitellum, diminutiu de caput, capitis ‘cap’[2]) és un element arquitectònic que es dispon en l'extrem superior de la columna, pilar o pilastra per a transmetre a estes peces estructurals verticals les càrregues que rep del entablamento horisontal o del arc que es recolza en ell. Ademés d'esta missió estructural complix una atra d'índole compositiva, puix actua com a peça de transició entre dos parts constructives tan diferents com aquelles entre les que s'interpon. Hi ha una enorme varietat de capiteles depenent de l'época i estils arquitectònics dominants.
Història
[editar | editar còdic]
Els primers capiteles coneguts procedixen del Antic Egipte. El capitel egipcíac tenia com a preferència formes papiriformes, palmiformes o lotiformes, pero també relatiu a qualsevol atre tema vegetal. En el Temple funerari d'Hatshepsut trobem l'indegudament conegut com protodórico, que a diferència dels anteriors no respon a temes vegetals.[3] En Pèrsia es varen usar capiteles formats per dos figures contrapostes (denominades bicéfals[3]) que deixaven entre elles un rebaixe en el que recolzava el arquitrau. Pero el desenroll i massiva ocupació del capitel es deu a la arquitectura grega i romana que varen fer d'ell un element clau dels seus órdens arquitectònics clàssics. El seu disseny es correspon en els respectius órdens. Aixina: el dòric, carent d'astrágalo, solament té equí i àbac, abdós plans i molt senzills; el jónico es caracterisa per les volutes que configuren els seus quatre cantons; el corintio, més esvelt que l'anterior, té tot el tambor decorat per fulls d'acant; el toscano és similar al dòric, incloent un collarino; el compost és una combinació de jónico i corintio, adoptant les volutes d'un i els fulls d'acant de l'atre. L'arquitectura medieval, tant la romànica i gòtica, en occident, com la bizantina i islàmica, en orient, va seguir fent us generalisat del capitel. El capitel bizantí pren per model el corintio, conseguint una major estilisació; de forma troncopiramidal invertida, en ocasions duplica el tambor montant un sobre un atre. El capitel islàmic també deriva del corintio en llaugeres modificacions. El capitel romànic és molt variat en formes i temes decoratius. Ademés de les funcions pròpies de tot capitel, el romànic va ser aixina mateix un instrument didàctic de primer orde, puix se li va confiar la tasca de transmetre als fidels les ensenyances evangèliques, les del Antic Testament o les de les vides dels sants, per mig de representacions figuratives d'escenes apropiades, denominant-se capitel historiado.[3] Durant el periodo gòtic el capitel va ser perdent categoria, sent substituït per simples molduras, fins a tendir a desaparéixer en la seua última fase, a principis d'el XVI. En el Renaixença i el Neoclassicisme es va tornar a l'utilisació dels capiteles clàssics segons els cànons dels órdens arquitectònics grecs i romans. En l'época occidental posterior, la del art eclèctic, es recuperen els models de capiteles medievals.
Estructura
[editar | editar còdic]Encara que hi ha una gran varietat de capiteles, l'estereotip estaria format per:
- un astrágalo, moldura que corre al voltant del fuste de la columna en la base del capitel
- un tambor, que és el cos pròpiament dit del capitel, en forma reducible a un tronc de con o piràmide invertit
- un àbac, tauler prismàtic que arremata el capitel i que sosté directament l'arrancada de l'arc o ellindar. L'eixemple de capitel bizantí més significatiu són els de Santa Sofia.
Capiteles egipcíacs
[editar | editar còdic]En el Antic Egipte s'originen els capiteles, com a elements arquitectònics de transició entre les columnes i els llindars.
-
Temple de File: compost.
Capiteles occidentals
[editar | editar còdic]-
Capitel jónico
-
Capitel corintio
-
Capiteles romànics
-
Capitel gòtic medieval
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ (2006) Javier Lahuerta Galán i Núria Lucena Cayuela (ed.). google. de/books? id=mrw8r3IROCIC&pg=PA336#v=onepage&q&f=false Diccionari general de la llengua espanyola, PONS, p. 336. ISBN 3125174740.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (1990) , Madrit - Espanya: Akal, p. 40. ISBN 978-84-460-0924-5.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Capitel.
Erro al crear miniatura: Capitel en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Capitel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.