Art romànic
El art romànic va ser l'estil artístic predominant en l'Europa Occidental cristiana durant els sigles XI, XII i part de el XIII.[1][2]
L'art romànic va ser el primer gran estil clarament cristià i europeu que va agrupar a les diferents opcions que s'havien utilisat en la primerenca Edat Mija (romana, prerrománica, bizantina, germànica i àrap) i va conseguir formular un llenguage específic i coherent aplicat a totes les manifestacions artístiques.[3] No va ser producte d'una sola nacionalitat o regió, sino que va sorgir de manera paulatina i casi simultànea en Espanya, França, Itàlia, Alemània i en cada u d'eixos països va sorgir en característiques pròpies, encara que en suficient unitat com per a ser considerat el primer estil internacional, en un àmbit europeu.[2]
Sorgix com a conseqüència de la prosperitat material i de la renovació espiritual que va inspirar la construcció de gran número d'iglésies i d'edificis religiosos. Les primeres construccions[4] es varen fer en Lombardía, Borgoña i Normandia. Des d'allí es va difondre per tota Europa, per:
- Expansió de les órdens religioses (Cluny i Císter) que construïxen monasteris. Estos són font de riquea i centre cultural i urbà de la societat.[5]
- Els pelegrinages (en Espanya el romànic s'introduïx a través del Camí de Santiago).[6]
- Aument de l'influència de l'iglésia.
Per les relacions entre religiosos i nobles, els reis, nobles, bisbes i abad dels monasteris varen impulsar la construcció de les grans iglésies i a voltes eren aldeans els qui les costejaven i construïen. Les obres les realisaven artesans especialisats com a arquitectes, picapedreros, pintors, etc. L'art romànic va ser sobretot un art religiós, que reflectia els valors de la nova societat feudal, que al mateix temps era guerrera i cristiana.[3]
Qüestió terminològica
[editar | editar còdic]El terme «romànic», com a concepte que definix un estil artístic, ho va utilisar Charres de Gerville per primera volta en 1820 considerant en este terme tot l'art que es realisa anterior a l'estil gòtic des de la caiguda del Imperi romà; i per analogia al terme ya conegut de llengües romàniques, l'art romànic succeïa a l'art antic tal i com les llengües romàniques eren les successores del llatí.
Posteriorment, l'accepció d'art romànic es va ser restringint i va passar a designar l'art desenrollat en Occident entre els sigles XI i XII, encara que encara hui seguixen les #controvèrsia per a determinar en exactitut l'amplitut d'espai i temps que comprén este estil.[7]
Diversitat geogràfica i cronològica
[editar | editar còdic]Durant el XX diferents estudis i erudits han defés que el romànic va nàixer en Espanya, en l'actual Empordà, i en el Rosselló francés durant el IX, moment en el que varen sorgir els comtats catalans. És el cas d'Alexandre Deulofeu en la seua obra acadèmica El Empordá, breçol de l'art romànic publicada el 1961, a on defén que les capelles i iglésies més antigues d'Europa i plenament romàniques s'ubiquen en esta regió. El 1972 un grup de professors de l'Història de l'Art de l'Universitat Complutense de Madrit varen publicar Tesors artístics d'Espanya, a on dien: "Varen aparéixer a abdós costats de la frontera natural dels Pirineus chicotetes construccions que presentaven les característiques romàniques i que han segut batejades com «el primer art romànic»". També José Gudiol va escriure en la seua obra The Arts of Spain que "Les primeres construccions romàniques es varen iniciar en la zona pirinaica abans de l'any 1000".[8][9]
Context polític i religiós
[editar | editar còdic]Des de el X, una série d'acontenyiments històrics varen possibilitar la renovació i expansió de la cultura europea: la pujada al tro de França dels Capetos, la consolidació i difusió del cristianisme, l'inici de la Reconquista en la península ibèrica i, fonamentalment, el fonament de les llengües romàniques, són les fites que varen marcar este resorgiment.[10]
Al voltant de l'any 1000, una expansió generalisada en els àmbits econòmic i cultural va propiciar un important creiximent demogràfic en les societats occidentals, roturándose noves terres i obrint-se antigues rutes de comerç, que possibilitaran els camins de pelegrinage. Tota Europa es va vore invadida per una autèntica febra constructiva;[4] s'havia conseguit formular un art capaç de representar a tota la cristiandad: el romànic.[11]
En la definició d'este primer art europeu, és fonamental la reforma monacal que va realisar l'orde cluniacense com a resultat d'una revisió en profunditat de les comunitats benedictinas. El monasteri de Cluny, fundat en l'any 930, es convertix en el gran centre difusor de la reforma, alcançant ràpidament una gran expansió i conseguint, a través dels seus monasteris, que l'art romànic es difonguera per tot lo món cristià europeu. Ans que l'orde de Cluny capitalisara i estenguera, el romànic ya s'havia desenrollat en Itàlia, en la regió de Com: el cridat romànic lombardo o primer romànic, concepte debatut, per Puig i Cadafalch, que s'aplica a la seua extensió als regnes hispà-cristians, especialment al romànic català i el romànic aragonés, en menor incidència en el romànic castellà i lleonés.[6][1]
Arquitectura
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Artícul principal → Arquitectura romànica.
Escultura
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Pintura
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Artícul principal → Pintura romànica.
La pintura d'época romànica solia realisar-se sobre la paret, al fresca. S'utilisava un dibuix de traç gros, en contorns negres. Els colors són purs (sense mesclar) i plans. Les figures es disponen de forma paralela i frontal i carixen de volum. Ademés de la fresca, també són un element important de la pintura romànica les miniatures que es realisaven per a ilustrar llibres.[12]
Romànic ibèric
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Romànic espanyol.
En els comtats catalans es varen fer els primers abovedamientos de les iglésies de la península.[5] Algunes característiques de l'important art romànic català són:
- Ocupació del arc de mig punt.
- Pedra esquadrada, pero no polida.
- Capçaleres de semitambor adornades en arquillos i bandes rítmicamente dispostes (arcs o bandes lombardas).
- Els temples es cobrixen en voltes pétreas de canó i forn.[4][13]
- Les naus són més àmplies i elevades, a lo manco en comparació a antics edificis prerrománicos.
- S'ampren els pilars com a sustentació.
- No hi ha figuració escultòrica.
L'época dorada de l'estil per la seua calitat i bellea (romànic ple), s'estén en l'última mitat de el XI i la primera del XII, procedent de França i transmés fonamentalment a través del Camí de Santiago.[6][1] Va florir en el regne de Castella, sobretot.
- Escultura en fronteres.
- Portas monumentals.
- Finestras de mig punt en abocinamiento.
- Canecillos soportant els ràfols, a sovint decorats.
Durant la segona mitat de el XII i XIII, a mida que les solucions arquitectòniques[5] s'afiancen i milloren, sorgix el tardorrománico. Una de les seues expressions és el cridat art cisterciense, que s'expandix en les abadies de l'orde del Císter, expressant les concepcions estètiques i espirituals de Bernardo de Claraval (absència d'ornamentació i reducció als elements estructurals).[4]
El romànic va florir en els territoris cristians, a l'ampar de la ruta de pelegrinage jacobea. El romànic espanyol és un dels més rics i variats d'Europa.[11] Són particulars els influixos islàmics, francesos, lombardos i visigodos que es amalgamaron per a crear un estil propi. Molts i molt importants són els monuments que es conserven, destacant-se dos focs principals, centrats en Castella i Aragó. Sense dubte, l'obra fonamental del romànic hispà és la Catedral de Santiago de Compostela, model d'iglésia de pelegrinage, en conjunts escultòrics (Pòrtic de la Glòria) d'entre els més singulars d'Occident.
A lo llarc del Camí de Santiago varen ser sorgint alguns de les fites romàniques en sol espanyol, com la catedral de Jaca, Sant Martín de Frómista o Sant Isidoro de #León. Des d'allí irradiaría l'estil a zones més alluntades, expandint-se per tot el nort peninsular.[5]
En l'actualitat, varis dels millors conjunts romànics d'Espanya es concentren en Castella i Lleó:
- El romànic de Palència (candidat a ser declarat Patrimoni de la Humanitat),[2] destacant la comarca d'Aguilar de Campoo,[14][6][1] en multitut d'iglésies rurals de chicotet tamany i característiques unitàries, entre les que es poden citar l'ermita de Santa Eulalia de Barri de Santa María, l'iglésia de Santa Cecilia de Vallespinoso d'Aguilar), les iglésies de Revilla de Santullán, Matalbaniega, Valberzoso, Sant Cebrián de Mudá, Cillamayor i el Monasteri de Santa María la Real i l'ermita de Santa Cecilia en el mateix Aguilar de Campoo.[2][15] Més al nort, en la regió de La Pernía es troba una de les joyes del romànic palentino, l'iglésia de Sant Salvador de Cantamuda. En la regió de La Ojeda destaquen l'iglésia de Sant Joan de Moarves de Ojeda, el Monasteri de Santa Eufemia de Cozuelos, les dos iglésies de Perazancas de Ojeda i el Monasteri de Sant Andrés de Riera, especialment el seu claustre. Al sur de la província, en ple Camí de Santiago, es troben l'iglésia de Sant Martín de Frómista, un dels monuments més complets del romànic europeu, l'iglésia de Santiago de Carrión dels Comtes, en un destacat friso romànic, i l'iglésia de Santa María del Camí o de les Victòries, també en Carrión.[2] La província de Palència conta en el major número d'iglésies romàniques d'Espanya i d'Europa.[1][6]
- La Real Basílica de Sant Isidoro de #León està considerat un dels millors conjunts romànics d'Espanya. Conté l'anomenada Capella Sixtina d'este estil: el Panteón dels Reis, decorat en un importantíssim cicle pictòric.
- La ciutat de Zamora, en una vintena de monuments romànics, des de el XI al XIII, incloent la Catedral, en el seu original cimborrio.
- La ciutat d'Àvila, en decenes de monuments romànics, destacant la basílica de sant Vicente; l'Unesco va declarar els monuments romànics de la ciutat Patrimoni de la Humanitat.
- El cridat grup dels Cimborrios del Duero; ho componen la Catedral de Zamora, la Catedral Vella de Salamanca, la Colegiata de Bou, i la catedral vella de Plasencia.[16]
- La ciutat de Segòvia conta en un destacable conjunt d'iglésies, destacant les característiques torres i pòrtics que singularizan el Romànic segoviano.[17]
- El romànic de la serra de la Demanda comprén una série de monuments religiosos que es troben en la zona de la Serra de la Demanda en les províncies de Burgos i La Rioja; entre ells destaca el monasteri de sant dumenge de Siges en un magnífic claustre.
- La ciutat de #Soria conserva alguns conjunts interessants: el claustre de la concatedral de sant Pedro, l'iglésia de Sant Dumenge, l'iglésia de Sant Joan de Rabanera i, sobretot, les ruïnes del monasteri de Sant Joan de Duero.[18]
En els comtats catalans, el romànic tindrà característiques pròpies. D'influència lombarda, crearan les voltes de canó en les naus en arcs ogivals en els espais menors i en les cúpules.[13] El primer periodo està marcat per l'austeritat que donarà pas a la majestuosidad.
- Monasteri de Sant Pere de Rodes, un dels més antics monuments romànics d'Espanya.
- Monasteri de Sant Llorenç del Munt.
- Monasteri de Sant Cugat de Sant Cugat del Vallés.
- Iglésia de Sant Vicente de Cardona.
- La catedral de Girona, remodelada en época gòtica.
- Les Iglésies romàniques del Valle de Bohí situades en la comarca de l'Alta Ribagorza, (Província de Lleida) i declarades Patrimoni de la Humanitat, destacant les seues pintures a la fresca que es conserven en el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Romànic francés
[editar | editar còdic]El romànic va alcançar gran vigor i difusió gràcies al monasteri de Cluny (desaparegut en la seua major part), centre irradiador del nou art. Varen sorgir vàries escoles o centres artístics, cada u en característiques particulars i pròpies. Alguns dels monuments més destacats són:
- La basílica de Saint-Sernin de Toulouse, representant del art romànic auvernés.
- l'iglésia abacial de santa Fe de Conques.
- La basílica de la Magdalena, en Vézelay.
- Sant Trófimo, en Arlés, destacable pel seu conjunt escultòric.
- La Catedral de Sant Pedro de Angulema, en Angulema.
- Notre-Dona'm-la-Gran, en Poitiers.
- l'Abadia Notre-Dona'm de Fontgombault.
- l'Abadia de Saint-Savin-sur-Gartempe, en un dels conjunts pictòrics més rellevants del romànic francés.
.jpg){kind=link}
Romànic alemà
[editar | editar còdic]El romànic va seguir l'estela del art otoniano, creant conjunts arquitectònics de gran monumentalitat, molts dels quals aporten solucions completament noves, com la solució de «doble capçalera» o Westwerk. Podem citar entre els més señeros:
- l'iglésia de santa María del Capitolio en Colónia.
- l'abadia de Santa Maria Laach (Renania-Palatinado).
Romànic hongarés
[editar | editar còdic]L'art romànic va evolucionar baix una forta influència germànica, puix després de que els hongaresos varen ser cristianizados en l'any 1000, paulatinament varen rebre a molts nobles i clercs alemans que varen arribar al regne per a ocupar càrrecs eclesiàstics i militars. Per a mediats de el XI resultava freqüent en basíliques hongareses i claustres l'us d'àbsits tancades en tres arcs semicirculares[4] colocades en llocs en tres naus sostingudes per pilars que descansaven en soportales, caracterisat per estar cobert per una armadura oberta, a excepció de la semicúpula que cobria l'àbsit.[13] Va ser molt comú este estil en les estructures religioses de:
- La catedral de Vác construïda pel rei Géza I d'Hongria al voltant de 1074.
- L'iglésia benedictina de Garamszentbenedek construïda també per órdens del rei anterior prop de 1075.
- L'abadia de Sant Edigio en Somogyvár, fundada pel rei Sant Ladislao I d'Hongria en 1091.
Romànic italià
[editar | editar còdic]L'herència clàssica i paleocristiana es va deixar sentir profundament. Com a aportació original, va sorgir allí el «estil lombardo», un art prerrománico que s'estendria despuix per atres regions com Catalunya o Provença. L'arquitectura romànica en Itàlia es distinguix per la seua suntuositat i decorativismo, al mateix temps que per la seua claritat estructural. Les portades del romànic italià ampren en freqüència el pòrtic alvançat, cridat protiro en italià. Alguns dels temples romànics més destacats són:
- Les catedrals de Parma, Trento i Mòdena.
- La basílica de Sant Ambrosio de Milà
- La basílica de Sant Zenón de Verona
- La basílica de Sant Miguel de Pavía
- La basílica de Sant Miniato al Mont, en Florencia
Sense dubte, el monument més conegut del romànic italià és la catedral de Pisa, excepcional conjunt que inclou el batisteri, l'edifici catedralicio pròpiament dit i el campanar, cridat Torre inclinada de Pisa, que seguix el model de torre cilíndrica en decoració d'arcs duent-ho a la seua màxima perfecció.
Galeria d'imàgens
[editar | editar còdic]-
Capitel i #arquivolta, Santa María de Agramunt, Lleida
-
Frontera de l'Iglésia de Santa Maria de Agramunt
-
Frontera de l'Iglésia de Santa Maria de Agramunt
-
Plaça en l'Iglésia de Santa María i l'ajuntament de Agramunt, Lleida
-
Capitel de l'Iglésia de Santa María de Agramunt, Lleida
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Centre Expositiu ROM: Romànic i Territori | Aguilar de Campoo». aguilardecampoo.és. Consultat el 2 de juliol de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «La fundació | Fundació Santa María la Real del patrimoni històric». www.santamarialareal.org. Consultat el 2 de juliol de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 «Romànic Digital, portal sobre Art Romànic | Base de senyes documental». www.romanicodigital.com. Archivat des d'el original, el 26 de giner de 2015. Consultat el 2 de juliol de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «La construcció de l'arquitectura romànica».
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «L'arquitectura romànica: característiques del nou sistema constructiu» (en és-és). Apunts d'Història de l'Art (UNED). Archivat des d'el original, el 20 de juliol de 2020. Consultat el 20 de juliol de 2020.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Rutes del Romànic | Portal Diputació de Palència». www.diputaciondepalencia.es. Consultat el 2 de juliol de 2020.
- ↑ Universitat Politecnica de Valéncia.Consultat el 20 de juliol de 2020.
- ↑ «La tesi del Empordà breçol de l'art romànic».
- ↑ «El romànic empordanés, el gran tesor oblidat».
- ↑ The Art Bulletin.16(3)
- 304–306.ISSN 0004-3079.doi:10.1080/00043079.1934.11408894.Consultat el 20 de juliol de 2020.
- ↑ 11,0 11,1 «Arquitectura romànica en Espanya. Artícul de l'Enciclopèdia.». enciclopèdia.us.és. Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2020. Consultat el 2 de juliol de 2020.
- ↑ Álvaro López, 2006, p. 152.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 «Cobertes arquitectòniques: la volta» (en és-és). Apunts d'Història de l'Art (UNED). Archivat des d'el original, el 5 de setembre de 2020. Consultat el 20 de juliol de 2020.
- ↑ «El centre del romànic oferix visites monumentals guiades i teatralizadas» (en és-és). El Nort de Castella. Consultat el 2 de juliol de 2020.
- ↑ «Centre Expositiu ROM: Romànic i Territori | Aguilar de Campoo». aguilardecampoo.és. Consultat el 2 de juliol de 2020.
- ↑ «Romànic Digital, portal sobre Art Romànic | Base de senyes documental. Zamora». www.romanicodigital.com. Archivat des d'el original, el 13 de giner de 2019. Consultat el 2 de juliol de 2020.
- ↑ «Romànic Digital, portal sobre Art Romànic | Segòvia». www.romanicodigital.com. Archivat des d'el original, el 13 de giner de 2019. Consultat el 2 de juliol de 2020.
- ↑ «Romànic Digital, portal sobre Art Romànic | Base de senyes documental. #Soria.». www.romanicodigital.com. Archivat des d'el original, el 13 de giner de 2019. Consultat el 2 de juliol de 2020.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2006) Història de l'art, Madrit: Anaya. ISBN 84-667-2430-3.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Art romànic.
- Centre d'Estudis Círcul Romànic, complet recorregut virtual pel romànic de 22 països
- Pla d'Intervenció del Romànic de la Merindad d'Aguilar de Campoo
- Amics del Romànic, Web de referència en espanyol de l'Art Romànic
- Claustre.com, Catàlecs sobre la iconográfía romànica
- Romànic en el Glossari ilustrat d'art arquitectònic
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Arte románico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.