Alta Ribagorza
La Alta Ribagorza[1] (oficialment en català, Alta Ribagorça) és una comarca espanyola, situada en la província de Lleida, Catalunya. Llimita en el Valle de Arán al nort, el Pallars Sobirá a l'est, el Pallars Jussá al sur i en la comarca aragonesa de Ribagorza a l'oest.
Està vertebrada pels rius Noguera Ribagorzano i ortas i Llac de Sant Maurici.
El seu cim més alt és el Comaloformo (3030 metros d'altitut), en el massiç del Besiberri.
En la Vall de Bohí es troben les iglésies romàniques de el XII, declarades Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 2000.
En la divisió provincial de 1833 de Javier de Burgos, va quedar enquadrada en la província de Lleida. En la divisió comarcal establida per la Generalitat de Catalunya en 1936 va ser inclosa en la comarca del Pallars Jussá. Finalment, la comarca d'Alta Ribagorza va ser creada en la nova divisió comarcal establida en 1987.
Geografia
[editar | editar còdic]La comarca està vertebrada pels rius Noguera Ribagorzano i Noguera de Tor (afluent del primer), que la drenan en sentit nort-sur.
La seua situació geogràfica en coordenades és:
- Extrem oriental: 0° 58' 27,80" de llongitut Este.
- Extrem occidental: 0° 41' 30,24" de llongitut Este.
- Extrem septentrional: 42° 37' 58,88" de latitut Nort.
- Extrem meridional: 42° 18' 0,07" de latitut Nort.
Al norest es troba la part occidental del parc nacional de Aiguas Coques i Llac de Sant Maurici. El seu cim més alt és el Comaloforno, de 3030 m s. n. m., en el massiç del Besiberri.
Relleu
[editar | editar còdic]L'Alta Ribagorza és una comarca de montanya, a on no hi ha cap planicie ni vall àmplia. Llevat el sector més meridional, tota la comarca s'inclou dins del Pirineu Axial.
La comarca de l'Alta Ribagorza comprén la marge esquerra de la capçalera del Noguera Ribagorzano i tota la vall del Noguera de Tor. Entre abdós valls està el massiç del Besiberri, a on es troba un dels sectors en relleu més elevat de l'alta montanya catalana. Seguidament hi ha una série de cims que superen els 3000 m s. n. m.: Besiberri del Nord (3014 m), Besiberri del Mig (3003 m), Besiberri del Sud (3030 m) i pico de Comaloforno (3030 m). Este relleu continua cap al nort i noroest de la comarca, en el llímit en el vall de Arán (serra de Tumeneia), Pallars Sobirá (Gran Tuc de Colomers, 2931 m) i Pallars Jussá (serra Sobremonestero).
En els alvertents superiors es conserva l'impronta glaciar, en llac i valls en forma de U. El sector a on convergixen les quatre comarques (Valle de Arán, Pallars Sobirá, Pallars Jussá i Alta Ribagorza) és a on la morfologia glaciar pren més importància de tota Catalunya. Pel costat de l'Alta Ribagorza hi ha diversos circs glaciars al fondo dels quals es troben diversos llac de montanya. Destaca el circ que se situa al peu del Montardo, en la capçalera del Noguera de Tor, en els llac dels Monges, de Travessani i Negre. No molt llunt es troben els llac de Tumeneia. Aigües avall està el de Cavallers, a l'eixida del com es va construir una gran presa, transformant aixina l'antic llac en un gran embassament.
De gran interés és la capçalera del riu Sant Nicolás, inclosa dins del parc nacional de Aiguas Coques i Llac de Sant Maurici. Destaquen els llac del Bergús, Redó i de Contraix. Al fondo de la vall es troben els llac Llong, de Sant Nicolás i de Llebreta.
Les geleres varen baixar en força per les valls, encara que les dos principals no varen aplegar a confluir. En la vall del Noguera Ribagorzano la gelera va conseguir uns 22 km de llongitut, fins a prop de Vilaller. En l'entanque del Noguera de Tor va aplegar fins al núcleu de Llesp.
Prop del Pont de Suert el relleu canvia. S'entra ya en el Prepirineo, a on un primer nivell de materials prou blans (gres, argila) fa que el relleu actual siga més baix, i en alvertents menys abruptes. Este sector en altituts menorse és aprofitat pel pas de la carretera que comunica la conca de Tremp en l'Alta Ribagora, passant pel collado de Perves. Més al sur, en el llímit de la comarca, es troba la serra de Sant Gervàs (Pala del Teller, 1887 m), formada per roques calcáreas.[2]
Rius
[editar | editar còdic]
Les valls del Noguera Ribagorzano i del Noguera de Tor són els que configuren l'Alta Ribagorza.
Noguera Ribagorzano
[editar | editar còdic]Este riu recorre la comarca de nort a sur. El seu naiximent i les valls més elevades de la seua capçalera es troben dins del vall de Arán. Recorre el vall de Barrabés i pansa per Vilaller i el Pont de Suert. Poc abans de la capital comarcal rep les aigües del Noguera de Tor.
Té un règim clarament irregular, en un màxim molt clar en abril-maig, a causa del desgel. El cabal mínim es registra de decembre a febrer, sent est més el de cabal més baix, a conseqüència d'una menor precipitació i de la retenció de l'aigua en forma de neu als alvertents.
Les aigües del Noguera Ribagorzano són intensament aprofitades per a la producció d'energia hidroelèctrica: centrals de Baserca, Senet, Bono, Vilaller, Pont de Suert i Escales. Hi ha dos embassaments: el de Baserca al nort i el d'Escales a l'eixida. l'embassament d'Escales va des del desfiladero del mateix nom fins al peu de Pont de Suert, a lo llarc d'uns 10 km.
Noguera de Tor
[editar | editar còdic]Este riu recorre el vall de Bohí. Naix en els llac al peu del Montardo i té dos afluents destacats: el riu Sant Nicolás i el riu de Sant Martí. Pansa per Caldas de Bohí, entre Erill la Vall i Bohí, per Barruera i Llesp. El riu de Sant Nicolau travessa la zona d'Aigüestortes, que és un sector més be pla, a on l'aigua discorre llentament i formant numerosos braços. Esta zona de chapulls correspon a un antic llac de la vall d'orige glaciar, que ya va anar totalment cobert de sediment aportats pel riu. En la vall del riu de Sant Martí es troba Tahull i, en la confluència en el Noguera de Tor, Bohí.
El règim del riu és irregular, segons les senyes registrades en l'estació d'aforament de Caldas de Bohí. Hi ha un màxim molt destacat en maig i un mínim en febrer. El cabal total d'aigua que discorre pel riu és sis voltes més gran en maig que en febrer.
Les aigües d'estos rius s'han aprofitat molt per a la producció hidroelèctrica i numerosos llac s'han represado per a poder embassar més aigua. El cas més destacat és el del llac de Cavallers, a on un llarc assut tanca la vall, de manera que l'antic llac ha quedat totalment ocluido pel nou embassament.[3]
Clima
[editar | editar còdic]Llevat en les terres inferiors, el clima de l'Alta Ribagorza és d'alta montanya. Aquelles s'inclouen dins del territori de clima mediterràneu de montanya mija en tendència continental. Les senyes indiquen que el clima de Pont de Suert expressa un règim de temperatures i precipitacions com el sector meridional i inferior de la comarca. Més cap al nort i pujant els alvertents, el clima canvia molt a causa de l'altitut.
Els hiverns són llarcs i fredor, en miges molt baixes a causa de les freqüents inversions tèrmiques. No es disponen de senyes dels alvertents inferiors i miges que permeten comparar-los en els registrats en les estacions del fondo de la vall. Pero no hi ha dubte de que les temperatures són més suaus en els alvertents que en el fondo de les valls. L'inversió tèrmica és molt intensa alguns dies hivernals. En estiu hi ha més contrast entre el fondo de les valls i els alvertents superiors, ya que allí són rares i menys intenses les inversions de temperatura.
Com succeïx en el restant de comarques pirenaiques en valls orientades de nort a sur, i tancats pel nort, les precipitacions són molt variables d'un lloc a l'atre. Les diferències d'altitut no són suficients per a explicar les variacions en les precipitacions. cal trobar una explicació en l'existència d'una ombra pluviométrica. Les montanyes que envolen les valls del Noguera Ribagorzano dificulten l'entrada de les masses d'aire humit. Part de la humitat precipita en ascendir les montanyes, i quan l'aire descendix pels alvertents de l'Alta Ribagorza estes masses són ya molt seques. El resultat és que en les valls cau molta menys precipitacions que en els cims i alvertents superiors. Es registra més precipitació a major altitut, i més cap al nort de la comarca.
Les comarques ribagorzano
[editar | editar còdic]Encara que cal tractar el terme Alta Ribagorza des del punt de vista d'una comarca llegalment constituïda per les lleis vigents en Catalunya, a lo llarc de l'història s'han donat diferents versions d'esta comarca.
En Aragó no existix cap comarca en este nom, pero sí en el de Ribagorza. No obstant, es dona una tercera versió que no és de caràcter polític aragonés o català, sino basat en les costums de la comarca, en l'història i en els vínculs socioculturals entre les seues poblacions. Este enfocament és el que es reflectix en la Gran Enciclopèdia Catalana i en les obres que partixen d'ella.
Esta divisió comarcal, de caràcter estrictament cultural, situa en l'Alta Ribagorza els municipis de Bonansa i Montanuy, d'administració aragonesa, el Pont de Suert, el Valle de Bohí i Vilaller, d'administració catalana (Alta Ribagorza Oriental), i els de Benasque, Bisaurri, Castejón de Sos, Chía, Laspaúles, Sahún, Sesué i Villanova, tots d'administració aragonesa (Alta Ribagorza Occidental). Entre estos últims hi ha de parla catalana, de parla aragonesa i de parla de transició entre el català i l'aragonés.
Per un atre costat, està encara la Baixa Ribagorza, tota ella partix d'Aragó: Arén, Benabarre, Beranuy, Castigaleu, Estopiñán del Castell, Lascuarre, Monesma i Cajigar, la Pobla de Roda (actualment, Isábena), el Pont de Montañana, Sopeira, Gronsa, Torre la Ribera, el Valle de Lierp i Viacamp i Llitera (Baixa Ribagorza Oriental, de parla catalana) i Camp, Capella, Foradada del Toscar, Graus, Perarrúa, la Pobla de Castro, Secastilla, Santa Liestra i Sant Quílez, Seira i el Valle de Bardají (Baixa Ribagorza Occidental, de parla aragonesa, o occità Aragonés o fabla aragonesa.
Flora
[editar | editar còdic]Les diferències en altitut determinen canvis importants en la vegetació, que de manera natural forma quatre grans nivells: nivell de les rouredes, nivell del pi roig, nivell del pi negre i nivell dels prats alpins.
En les terres inferiors el bosc natural estaria constituït bàsicament pel roure pubescente. És un bosc que ha segut molt modificat, a causa de la seua explotació i la transformació en cultius i pastures. Alguns llocs han segut repoblats en pins.
A partir dels 1300 metros, abunda cada volta més el pi roig. Per baix d'esta cota l'est ya és freqüent pels numerosos repoblaments que han realisat i per haver segut favorit pel ser humà a lo llarc de molt temps. Per damunt sol ser l'arbre dominant fins als 1600 metros. A partir d'esta cota la fredor dificulta el seu creiximent, deixant lloc per tant al pi negre. Entorn a esta altitut sol haver boscs d'avets en els llocs més frescs. Per damunt de 2300 metros solament hi ha prats alpins. El perfil del vall de Sant Nicolau mostra la distribució de la vegetació de l'alta montanya, en el sector del parc nacional de Aiguas Coques i Llac de Sant Maurici.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1989).Espai, Temps i Forma, Série VI, Geografia.2
- 105-124.ISSN 1130-2968.Consultat el 18 de març de 2012.
- ↑ pallarsjussa.net (ed.): «Ubicació» (en català). Archivat des d'el original, el 4 d'agost de 2014. Consultat el 17 de maig de 2012.
- ↑ Vila, Marc-Aureli (1998). Catalunya: Rius I Poblament (en català), L'Abadia de Montserrat, pp. p.69. ISBN 847826874X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alta Ribagorza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.