Circ glaciar
Un circ glaciar és una depressió en forma d'amfiteatre produïda per l'erosió glaciar en les parets montanyoses o en el naiximent de les valls.[1] Correspon a la zona d'acumulació o d'alimentació del glaciar a on la massa de neu comprimida es mou per esmonyida i d'esta manera forma, per l'abrasió, una concavidad rocosa circular o semicircular. Quan el glaciar ha desaparegut, el circ pot estar ocupat per una o més estanys glaciars.
En el cas d'un glaciar de vall, el circ glaciar se situa en la seua capçalera, punt de partida del ric glaciar. Els circs poden tindre forma de cadira o d'amfiteatre, i tenen flancs abruptes o casi verticals rodejats de cims.
Característiques
[editar | editar còdic]Encara que existixca una gran varietat de circs glaciars, es caracterisen per certes traces morfològiques que permet distinguir-los de les conques de recepció dels torrents de montanya:[2]
- Les seues parets superiors, situades per damunt de la rimaya de l'antic glaciar, no varen ser llimades per l'abrasió glaciar i tenen pendents pronunciades en una superfície irregular per la caiguda dels blocs de gèl adherits a la roca.
- El fondo del circ té una pendent molt inferior a les seues parets. Mostra roques aborregadas erosionades pel gèl i a voltes cordoneres morrénicos paralels en el sentit de la pendent. Pot tindre forma de conca o ser horisontal i tindre una o varis estanys glaciars.
- En els circs en amfiteatres, el brot travesser mostra una secció en forma d'O o artesa les ales de la qual tenen una altura inferior a l'ample de la conca.
- Per baix del llindar (vora inferior) del circ la pendent s'accentua marcant l'inici de l'entanque glaciar (antiga llengua glaciar).
- Predominen en les ales o alvertents de les cordilleres orientades cap al nort (en l'hemisferi nort) per la senzilla raó de l'escassa insolació que reben especialment en l'estiu. Per la mateixa raó, les ales orientades al sur, solen conservar molt poc o cap gèl, no solament per la major cantitat de insolació en l'estiu sino perque eixes ales són de solà lo que contribuïx a derretir el gèl per les altes temperatures del sol rocós. Més encara, en els alvertents orientats cap al sur, els circs glaciars són molt escassos o inexistents.cita requerida
Importància de la rimaya
[editar | editar còdic]La rimaya és una clavill horisontal en el gèl dels flancs del circ glaciar que separa el gèl fix adherit a les roques de la montanya del gèl en moviment del glaciar pròpiament dit, situat just davall. A principis de l'estiu, la rimaya s'obri i deixa exposta la roca situada a la seua altura als canvis diürns de temperatura i als seus repetits cicles de gèl-desgel. Baixe l'acció de la gebre, la roca es va desintegrant i provoca la solsida de les roques superiors donant-los aixina les seues formes retallades irregulars i casi verticals. Ya que els glaciars naixen per damunt del llímit inferior de les neus permanents, l'estudi de les formacions que rodegen els antics circs aporta informacions sobre els llímits de les neus en el passat i sobre el canvi climàtic.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Circ glaciar». Montipedia. Consultat el 20 d'octubre de 2017.
- ↑ «Els formes d'ablation majeures. Els cirques glaciaires» (en francés). geoglaciaire.net. Consultat el 20 d'octubre de 2017.
- ↑ «Cirque» (en anglés). Encyclopædia Britannica. Consultat el 22 d'octubre de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Circo glaciar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.