Crevasse
]]
Una crevasse (un galicisme que es pot traduir per «clavill profunt i vertical») és una llínea de fractura en la massa gelada d'un glaciar. Els clavills es deuen als moviments dels glaciars, que es trenquen en adaptar-se a la pendent quan esta es torna important. Per lo general, són perpendiculars a la llínea de pendent. Van des d'uns pocs centímetros a varis metros d'ample i la seua profunditat pot aplegar fins als 50 m i més. A sovint tenen parets verticals o casi verticals, que a voltes mostren els nivells que representen l'estratigrafia del glaciar.
La crevasse és un dels elements més emblemàtics del alpinisme. Una crevasse oberta és un clavill que no està coberta per la neu i, generalment, no és perillosa. Una crevasse tancada és la que s'ha omplit de neu formant lo que es diu pont de neu; pot ser perillosa si cedix al pas d'un alpiniste, sent aconsellable creuar-la de matí enjorn, quan la neu encara està dura. Qualsevol que planege travessar un glaciar deu estar capacitat per al rescat en clavills.
Els clavills profunts poden ser dels següents tipos:
- crevasses travessers, el tipo més comú, que es formen en una zona d'extensió a on el glaciar s'accelera a mida que alvança pendent avall. Estos clavills s'estenen a través del glaciar transversalmente a la direcció d'alvanç.
- crevasses marginals, que s'estenen cap a avall des de la vora del glaciar, apuntant cap a lo alt del glaciar. Estos clavills es formen per la major velocitat del glaciar prop de la seua llínea central sobre el seu marge.
- crevasses llongitudinals, paraleles a l'alvanç, que es formen quan l'ample del glaciar s'està expandint.
S'ha utilisat la mecànica de la fractura per a estudiar el creiximent dels clavills en els glaciars. La profunditat màxima d'un clavill en sec, predita a partir d'una estimació de la resistència a la fractura del gèl, és d'uns 30 m (encara que s'han observat de fins a 50 m). La presència d'aigua en una crevasse pot aumentar significativament la seua penetració. Plenes d'aigua, les crevasses poden aplegar a la part inferior dels glaciars o de les capes de gèl i oferir una conexió hidrològica directa entre la superfície, a on es produïxen significatives fusions en l'estiu, i el llit del glaciar, a on eixa aigua adicional pot lubricar el llit i accelerar l'alvanç del gèl.
Quan el gèl està molt badat, en particular en les zones a on s'accentua la pendent, les crevasses entrecortadas formen una acumulació de blocs o columnes de gèl en equilibrío inestable, cridats seracs.
Hi ha un tipo especial de crevasse, la rimaya, que és la llínea de ruptura entre el gèl agarrat a la roca del circ d'acumulació del glaciar i el gèl en moviment de la llengua glaciar; pot aplegar a alcançar el llit de roca.
Atres usos
[editar | editar còdic]En Estats Units, també s'ampra crevasse per a descriure els clavills que apareixen en els dics, i que és en especial usada en els dics que hi ha a lo llarc del riu Mississipi.
En França, el terme és d'us general i es referix a qualsevol tipo de clavill profunt.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Crevasse» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.