Mont Perdut

Mont Perdut

Mont Perdut és el massiç calcáreo més alt d'Europa. Ubicat en Aragó (Espanya), en la comarca del Sobrarbe, es troba situat dins de la vertent sur del Pirineu central, en el parc nacional de Ordesa i Mont Perdut. El seu pico més elevat és el Mont Perdut o Punta de Treserols, en una altitut de 3348 metros sobre el nivell de la mar.

Descripció

El massiç de Mont Perdut, conegut com Les Tres Sorores o Treserols, ho componen els Picos de Mont Perdut (3348 m), Cilindre (3328 m) i Añisclo (3263 m) cridat també, este últim, Soum de Ramond, dedicat al pireneísta Louis Ramond de Carbonnières, un dels primers exploradors i experts de l'alta montanya pirenaica. En este sector es troben 22 cims de més de 3000 metros.

El massiç de Mont Perdut forma part del parc nacional de Ordesa i Mont Perdut, constituït a la seua volta per quatre valls d'extraordinària bellea: Ordesa al suroest, Añisclo al sur, Escuaín al surest i Pineta a l'est. Part del massiç s'interna al nort en territori francés, formant part del Parc National dones Pyrénées, destacant el Valle i Circ de Gavarnie, un atre impressionant circ glaciar que en la seua capçalera té una de les cascades més altes d'Europa, en més de 400 metros de caiguda vertical. Mont Perdut és el pico de l'esquerra i el de la dreta és el Cilindre (vist des del nort).

En la cara nort del Mont Perdut es troba un dels pocs glaciars que seguixen existint en el Pirineu, encara que en llent pero contínua reculada. Es tracta d'una llengua en molta pendent, que té un front d'uns 750 metros i va des dels 2700 als 3250 metros d'altitut.

Entre els montanyencs, Mont Perdut goja d'una gran popularitat degut a que és un tresmil relativament fàcil d'acometre. La via normal d'ascensió s'efectua a través del refugi de Góriz (2160 m), a on és habitual pernoctar, i el canal de "la escupidera", un dels punts negres del Pirineu a on han mort molts escaladors intentant alcançar el cim.

Este massiç està inclós dins de la Reserva de la biosfera Ordesa-Viñamala declarada per l'Unesco en 1997.

Història

Ramond de Carbonières va ser un dels primers en estudiar els Pirineus i precursor de la conquista del Mont Perdut des de que ho identificara en 1787 des del cim del Midi de Bigorre (en el Pirineu francés). A partir de 1796 es consagra com a professor d'Història natural en la nova Escola Central de Tarbes. Els seus cursos troben immediatament un gran èxit. Com un especialiste en Botànica i en Geologia dels Pirineus centrals, es posa, en 1797, a proyectar lo que tant havia desijat: alcançar el cim del Mont Perdut per a saldar la controvèrsia que tenien Dolomieu i Lapeyrouse sobre la edat primitiva dels calcáreos de la cadena central.

L'expedició, que comprenia a quinze persones com Picot de Lapeyrouse i molts dels alumnes de Ramond, troben numerosos fòssilés, mes no alcancen el cim. La minuta de l'ascensió apareix en 1797 en el títul de Voyage au Mont-Perdu et dans la partie adjacente dones Hautes-Pyrénées. El Plantilla:Data d'inici, acompanyat dels seus alumnes com Charles-F. Brisseau de Mirbel (1776-1854), Ramond de Carbonnières intenta pujar una segona volta. L'administrador i forestador Étienne-François Dralet (1760-1844) participa en esta ascensió.

Pero no és aixina fins a 1802 quan al fi l'alcança. Per a això, llança als guies Ronde i Laurens, acompanyats d'un pastor de Pineta, cap al cim. El 10 d'agost de 1802, quatre dies despuix de la conquista del Mont Perdut per estos tres hòmens, pagats per Carbonières, est repetix el recorregut. Ramond relata la seua expedició en el Journal de Mines, lo que li valdrà un reconeiximent dels científics de la seua época.

La flora i la vegetació

El fet de ser el massiç calcáreo més alt d'Europa fa que tinga també una flora molt singular. De les prop de 3500 espècies de plantes vasculars que podem trobar en el Pirineu, a penes 150 són capaços de superar els 3000 m d'altitut, i d'elles 95 han segut localisades en els 34 "tresmiles" del Massiç de Mont Perdut i rodalies. Solament les tres puntes dels Gabietos reunixen a mig centenar d'elles.

No obstant, devem destacar que no tots els cims tenen les mateixes plantes, i solament un grapat es repetixen, com Saxifraga pubescens, Saxifraga oppositifolia, Androsace ciliata, Linaria alpina alpina, Minuartia cerastiifolia o Pritzelago alpina alpina, per citar solament les més comunes.

Patrimoni de la Humanitat

«Pirineus - Monte Perdut» és un lloc Patrimoni de la Humanitat des de l'any 1997, en ampliació en el 1999. Afecta, en França, al departament d'Alts Pirineus, i en Espanya, als municipis de Torla-Ordesa, Fanlo, Tella-Sense, Puértolas, Bielsa i Brote, tots ells en la província d'Osca.

Segons la pàgina web de la UNESCO,

este destacat paisage montanyós, que creua les fronteres nacionals de França i Espanya, se centra al voltant del pico del Mont Perdut, un massiç calcáreo que s'alça fins als 3352 m. El lloc, en un àrea total de 30.639 ha, inclou dos dels més grans i profunts canons en el costat espanyol i tres grans parets de circ en les ales franceses, costat més abrupte, presentacions clàssiques d'estes formes geològiques. El lloc és també un paisage pastoral que reflectix una forma de vida agrícola que en el passat va estar estesa en les regions elevades d'Europa pero que actualment només sobreviu en esta part dels Pirineus. Aixina proporciona una vista interior excepcional a la societat europea del passat a través del seu paisage de pobles, granges, camps, pastures d'altura i carreteres de montanya.

Ascensions més ràpides

Una història de récorts i pioners: la tradició d'este desafiu arranca en 1996, quan Thierry Prissé, francés resident en Torla, conseguix baixar de les 7 hores partint del quarter de la Guàrdia Civil de Torla i finalisant en el mateix lloc. La marca ha segut un objectiu constant per a grans noms del trail running aragonés i vasc:

• 1999: Jesús Sánchez “Samuel” (Sabiñánigo) ho rebaixa a 6:49:20.

• 2003: El guarda del Refugi de Góriz, Joan Maria Vendrell, ho situa en 6:05:00.

• 2004: «Samuel» torna a baixar l'ascensió a 5:29:00 en agost.

• 2006: El vasc Iker Karrera establix un registre de 4:48:00.

• 2012: Txus Romón rebaixa el temps a 4:46:54.

• 2016: Aritz Egea sagella una marca de 4:24:31 (en un ascens de 2:36:14).

• 2025: El 18 d'octubre el soriano Dani Esquerre (OS2O Team) fixa el vigent récort en 4:16:40 (en un ascens de 2:38:00).

Vore també

• Glaciar del Mont Perdut

Referències

Bibliografia

Per a més informació sobre la fauna i la vegetació de la vall del Mont Perdut i del parc nacional al que pertany consulte's:

Es poden obtindre a través de la Web oficial de la flora i vegetació del parc nacional de Ordesa i Mont Perdut

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mont Perdut.
• Ficha de Pirineu-Monte Perdut en la web de la UNESCO (anglés)
• Web oficial d'este parc nacional del Ministeri de Mig ambient
• Guia turística i ruta fàcil per la Vall de Ordesa i Mont Perdut. [2] archivat en Wayback Machine.
• Resenya de vèrtiç Geodèsic de Mont Perdut per el IGN