Sobrarbe
.jpg){kind=link}
Sobrarbe és una comarca ubicada en el nort d'Aragó (Espanya). La capital administrativa és Boltaña i la capital de desenroll econòmic és Aínsa.
Etimologia
[editar | editar còdic]Atestat com Superarui en 1099, segons el llingüiste E. Bascuas, indicaria la seua situació "sobre l'Arba". A la seua volta, el "Arba" derivaria del tema paleoeuropeo *arv-, format a partir de la raïl indoeuropea *er- 'fluir, moure's'.[1] La llegenda del regne de Sobrarbe sugerix que Sobrarbe vol dir sobre arbre, ya que durant el contraatac musulmà a Aínsa una creu roja apareguda en el cel sobre un arbre va ajudar als cristians a véncer als musulmans i defendre Aínsa.[2]
Municipis
[editar | editar còdic]La comarca engloba als municipis: Abizanda, Aínsa-Sobrarbe, Bárcabo, Bielsa, Boltaña, Brote, Fanlo, Fiscal, La Fueva, Gistaín, Labuerda, Laspuña, Pal, Pla, Puértolas, El Pueyo de Araguás, Sant Joan de Pla, Tella-Sense i Torla-Ordesa.
Geografia
[editar | editar còdic]Al nort de la comarca es troben les valls dels rius Llaura, Cinca i Cinqueta i el vall de Vió, al sur les serres de Guara i Olsón i en la part central diverses depressió com Brote, Fiscal, Arcusa, La Fueva i el Biello Sobrarbe. Dins de la comarca també es troba el parc nacional de Ordesa i Mont Perdut. La comarca queda dividida en dos grans tipos d'espais en els que tradicionalment s'han entés les relacions humanes i que tenen molta relació en l'espai físic: "Les Fuevas" (les depressió), mitat sur de la Comarca que agrupen al Biello Sobrarbe, la vall del Cinca des de Aínsa cap al sur i a la vall de la Fueva; i "Les Entanques" (les altes valls), corresponent a les valls tributàries dels rius Llaura i Cinca des de Aínsa cap al nort, valls de Ordesa, Llaura, Bielsa, Vió i Gistaín.
Llimita al nort en França (departament d'Alts Pirineus), a l'oest en l'Alt Gállego (Serrablo o Sarrablo), a l'est en la Ribagorza i al sur en el Somontano de Barbastro.
El parc nacional de Ordesa i Mont Perdut es troba íntegrament en el seu interior, i el parc natural Posets-Maladeta, el parc natural de la Serra i els Canons de Guara i el monument natural dels Glaciars Pirenaics ho estan parcialment.
Ordesa i Mont Perdut
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Parc nacional de Ordesa i Mont Perdut.
Es localisa en el Pirineu oscense, íntegrament en la comarca de Sobrarbe. Es tracta de l'únic parc nacional de la comunitat. Es repartix entre els térmens municipals de Bielsa, Fanlo, Puértolas, Tella-Sense, Torla-Ordesa i Brote. Rep una mija de més de 600 000 visitants a l'any.
La seua superfície ocupa 15 608 ha i la zona de protecció perifèrica conta en 19 679 ha. La seua altitut oscila entre els 700 m s. n. m. en el riu Vellós i els 3 355 m s. n. m. del Mont Perdut.
És el segon parc nacional més antic d'Espanya i el que més en Aragó, despuix de ser declarat el 16 d'agost de 1918 en el nom de Valle de Ordesa. El 13 de juliol de 1982 el parc es va ampliar i es reclasificó baix el nom actual. En 1977 es va declarar Reserva de la Biosfera, en 1988 Zona d'Especial Protecció per a les Aus i en 1997 es va convertir en Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. És també Lloc d'Importància Comunitària.
Posets-Maladeta
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Parc natural Posets-Maladeta.
Es localisa al nort de la comarca de Ribagorza i noreste de Sobrarbe, en la Província d'Osca. Engloba dos dels massiços més elevat dels Pirineus.
Comprén els térmens municipals de Benasque, Gistaín, Montanuy, Sahún i Sant Joan de Pla. Té una extensió de 33 440,60 ha i la seua altura oscila entre els 1 500 m (en la vall) i els 3 404 m (el cim del Aneto, el pico més alt dels Pirineus). També es troben en ell atres picos com: la Punta d´Astorg (3 355 m), el Pico Malaït (3 350 m), el Pico del Mig (3 346 m), el Pico de Corones (3 293 m), el Pico de Tempestats (3 290 m), o el Pico de l'Alba (3 118 m).
Va ser creat el 23 de juny de 1994 baix el nom de parc de Posets-Maladeta.
Serra i Canons de Guara
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Parc natural de la Serra i Canons de Guara.
Es localisa en la província d'Osca, en les comarques d'Alt Gállego, Hoya d'Osca, Sobrarbe i Somontano de Barbastro. Comprén els municipis d'Abiego, Adahuesca, Aínsa-Sobrarbe, Alquézar, Arguis, Bárcabo, Bierge, Boltaña, Caldearenas, Casbas d'Osca, Colungo, Osca, Loporzano, Nueno i Sabiñánigo.
Conta en 47 453 ha i una zona perifèrica de protecció que comprén atres 33 286 ha, sent l'espai natural més gran de la comunitat. Les seues cotes d'altitut oscilen entre els 430 metros en el riu Alcanadre fins als 2 077 del pico de Guara.
Va ser creat el 27 de decembre de 1990 baix el nom de parc natural de la Serra i Canons de Guara.
Gràcies a la seua geologia, és un lloc propici per a la pràctica de barranquismo i escalada.
Glaciars pirenaics
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Monument natural dels Glaciars Pirenaics.
Es localisa en les comarques d'Alt Gállego, Sobrarbe i Ribagorza, província d'Osca.
Té una superfície de 3 190 ha i atres 12 897 de zona perifèrica de protecció. La seua altitut oscila entre els 2 700 i els 3 404 m s. n. m.
El monument natural va ser declarat com a tal el 21 de març de 1990, sent ampliat el 23 de juliol de 2002 i per última volta el 4 de setembre de 2007.
Inclou els següents picos:
- Massiç de Balaitús (Sallent de Gállego)
- Picos de l'Infern (Panticosa i Sallent de Gállego)
- Pico Viñamala (Torla)
- La Munia (Bielsa)
- Pico Posets (Sant Joan de Pla, Sahún i Benasque)
- Pico Perdiguero (Benasque)
- Pico Maladeta i Aneto (Benasque i Montanuy)
- Mont Perdut (Bielsa i Fanlo)
És també, encara que parcialment, LIC i ZEPA.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Comtat de Sobrarbe.
Sobrarbe és un dels tres comtats que varen formar Aragó. Va ser un dels comtats de la Marca Hispànica, l'obscura història de la qual va ser entrellaçada en llegendes en l'época d'Íñigo Aresta de Pamplona, primer rei de Navarra i segons pareix rei de Sobrarbe.
En el X, el comtat de Sobrarbe va ser absorbit pel comtat de la Ribagorza. Sancho el Gran de Navarra va aprofitar les dificultats del territori, usant els seus drets com a descendent de Dadildis de li Pailhars per a realisar l'anexió en 1016–1019. Més vesprada dividiria els seus territoris entre els seus fills, deixant al tercer, Gonzalo Sánchez, com a comte de Sobrarbe i Ribagorza. Despuix de la mort de Gonzalo en 1038, el territori va passar al seu germà, Ramiro I d'Aragó, en lo que es va conformar el primitiu territori del regne d'Aragó.
La comarca com a institució
[editar | editar còdic]La llei de creació de la comarca és la 5/2003 del 26 de febrer de 2003.[3] Es va constituir el 26 d'abril de 2003. Les competències li varen ser traspassades l'1 de juny de 2003. Es declarava a Sobrarbe una comarca a partir d'una tradició basada en la preexistencia de la mancomunidad de Sobrarbe.[4]
Política
[editar | editar còdic]| Càrrec | Nom | Ajuntament | Partit Polític | |
|---|---|---|---|---|
| President | José Manuel Manzano | Alcalde de Puértolas | PSOE | |
| Gerent | Ana Ruiz | - | - | |
| Secretari | Eduardo Torrent Tamargo | - | - | |
| Vocal | David Antonio Allué Ramón | Regidor de Fiscal | PSOE | |
| Vocal | David Pedro Troba Bardají | Regidor de Laspuña | ||
| Vocal | Jara Gistau Vidallé | Regidora de Bielsa | ||
| Vocal | Montserrat Angulo Navarrés | Regidora de Brote | ||
| Vocal | Enrique Pueyo García | Alcalde de Aínsa-Sobrarbe | ||
| Vocal | Francisco Borra Forts | Regidor de la Fueva | ||
| Vocal | José Manuel Salamero Villacampa | Regidor de Boltaña | ||
| Vocal | Miguel Ángel Lacambra Torres | Regidor de Pla | ||
| Vocal | Rubén Badías Laplana | Regidor de Pueyo de Araguás | ||
| Vocal | Alfonso Monges Solano | Regidor de Boltaña | PP | |
| Vocal | Enrique Sense d'Antonio | Regidor de la Fueva | ||
| Vocal | Jesús Lardiés Rivas | Regidor de Torla | ||
| Vocal | Joaquín Lalueza Buil | Regidor de Abizanda | ||
| Vocal | Nicolás Baena Martínez | Regidor de Aínsa-Sobrarbe | ||
| Vocal | María Ampare Escartín Castell | Regidora de Aínsa-Sobrarbe | PAR | |
| Vocal | Miguel Forts Buisán | Regidor de Fanlo | ||
| Vocal | Sergio Soro Carmona | Regidor de Boltaña | ||
| Vocal | Josu Ramón Ceresuela Enguita | Regidora de Aínsa-Sobrarbe | CHA |
| Partit | Vots | % Vots | Electes | Consellers |
| PSOE | 2.073 | 46,28% | 62 | 10 |
| PP | 1.015 | 22,66% | 22 | 5 |
| PAR | 672 | 15,00% | 19 | 3 |
| CHA | 402 | 8,98% | 6 | 1 |
| Guanyem | 173 | 3,86% | 2 | 0 |
| AeF | 91 | 2,03% | 2 | 0 |
| Ind. | 53 | 1,18% | 4 | 0 |
| Total | 4.479 | 100% | 117 | 19 |
Territori i població
[editar | editar còdic]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Edelmiro Bascuas, Hidronimia i lèxic d'orige paleoeuropeo en Galícia (pág. 35)
- ↑ (1886) Espanya: els seus monuments i arts, el seu naturalez é història (en és), Editorial de Daniel Cortezo.
- ↑ Llei de creació de la comarca de Sobrarbe
- ↑ DECRETO LEGISLATIVO 1/2006 [1] archivat en Wayback Machine. de 27 de decembre, del Govern d'Aragó, pel que s'aprova el text refòs de la Llei de Comarcalización d'Aragó, a partir de l'antiga Mancomunidad de Sobrarbe.
- ↑ 5,0 5,1 Senyes de l'Institut Aragonés d'Estadística (IAEST). Sifres completes [2] archivat en Wayback Machine..
- ↑ Senyes del INE, corresponents a l'1 de giner de 2024. Població per municipis i sexe.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Mapa oficial en pdf
- Comarca Sobrarbe, en comarcaacomarca.com
- Comarcalización d'Aragó, Sobrarbe
- Turisme de Sobrarbe
- Informació actual de la comarca [3] archivat en Wayback Machine.
- Patrimoni Geològic de Sobrarbe
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sobrarbe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.