Circ

Archiu:Circus Ronaldo door Dirk Annemans.jpg

Circ

Un circ (en latín: circus) és un tipo d'espectàcul artístic; és tota agrupació d'intérprets i artistes que realisen diverses formes d'entreteniment per a un públic. El terme «circ» també descriu, per una part, a l'estructura en la que este tipo d'espectàculs artístics pren lloc, denominada carpa; el terme per una atra part, també descriu a les arts circenses, el camp de l'art que engloba tota comunitat, intérprets i de la formació de tota persona per a l'interpretació d'algun acte en un circ.

El circ conté diferents i diversos espectàculs artístics, realisats per diferents artistes de diferents disciplines físiques (vejau la següent llista), com també d'arts més tradicionals com la dansa i la música. Un acte que és comú dins d'espectàculs circenses inclou l'us d'animals per a certs actes, com són la doma d'animals salvages, este mateix tipo d'acte circense és molt criticat mundialment, sent considerat com crueltat animal, mateixa raó que va dur a la prohibició de l'use animal en circs en varis països.

En Argentina es va donar una variant d'este gènero artístic, denominada «circ criollo», sorgida entre 1840 i 1866 en les afores de la ciutat de Buenos Aires, i a on es va difondre principalment el gènero gauchesco a través de danses i cançons.

Història

Artícul principal → Història del circ.

Antiguetat

L'història del circ es remonta al llegat cultural deixat per les civilisacions antigues, des del lluntà orient (China, Mongòlia, Índia, etc.), fins a l'occident pròxim (Grècia, Roma, Egipte, etc.) i les americanes. En estes societats, a lo manco des de milenis arrere, algunes de les activitats que hui es relacionen en el contingut circense, com l'acrobàcia, el contorsionisme o l'equilibrismo, tenien una utilitat altament relacionada en la preparació de guerrers, en els rituals religiosos i en les pràctiques festives.

D'acort en els antropòlecs Blanchard i Cheska (1986: 67),^{cita requerida} la pràctica de l'acrobàcia es remonta a la cultura mesopotámica, en un passat de més de 3000 anys. En eixe moment, segons estos autors, l'acróbata competia «en si mateixa, en les forces de la naturalea i en els seus propis companyers de tribu» (op. cit.: 87).^{cita requerida}

Paralelament, en China, el «art acrobàtic», o simplement l'acrobàcia, «té una història milenària», superior als 2000 anys, conforme proven troballes arqueològics. Segons els apunts de David Marfil (2004), unes de les proves més antigues de l'existència del circ és un grafiti trobat en Egipte en la tomba de Ben Hassan, en data aproximada de 2040 a. C.

Tal i com senyalen De Blas i Mateu (2000),^{cita requerida} en l'antic orient (3000 anys arrere aprox.), els malabaristes i acróbates ya viajaven junts en troupes, utilisant tot tipo d'objectes, tals com a armes (instruments típics de les arts marcials), joguets infantils (diábolo, bastó del diable) i utensilis domèstics (gerros de porcelana), que llançaven i rebien en diferents parts del cos, per eixemple.

Per un atre costat, en Grècia, els atletes, en la seua busca particular per demostrar gran força, realisaven jocs de malabares en objectes de gran porte (en la seua majoria pesats), com les rodes dels carros, per eixemple. En la cultura grega, i en unes atres del mateix periodo, les dònes també «malabareaban», com es pot apreciar en algunes ánforas i gerros grecs o en els gravats de les tombes egipcíaques. Ademés, en atres civilisacions antigues, com la China i unes atres de l'América Central i del Pacífic Sur, les dònes també participaven d'este tipo d'activitats, com be ilustra el famós cas de les illes Tonga (en el Pacífic Sur), a on les chiquetes (solament dònes) feyen, i encara fan, malabarismes en grans anous denominades tui tui, i a on l'èxit del seu acte malabarístico té conseqüències socials importants, respecte al matrimoni, a les possibilitats d'ascensió social, etc. (op. cit.).^{cita requerida} En els primers viages a Amèrica varen aplegar notícies de les costums aborigen, com en el cas dels Azteca, especialisats en l'antipodismo (malabares en els peus), i els Shoshoni del Sur de Califòrnia, a on els malabares eren part dels jocs dels chiquets, com per eixemple en carreres de velocitat mentres manipulaven tres pilotes (op. cit.).^{cita requerida}En tot, varen anar els romans els qui, en l'antiguetat, varen donar el nom «circ» a les activitats d'entreteniment, o millor dit, als espectàculs públics. Segons el diccionari de la Real Acadèmia Espanyola (1992: 480), el circ era «el lloc reservat entre els romans per a alguns espectàculs, especialment per a les carreres de carros i cavalls. Tenia comunament forma de paralelogramo prolongat, redonejat en un dels seus extrems, en grades entorn per als espectadors». Ademés de les carreres, en el circ romà els desafius concentraven els duels de vida i mort entre hòmens i animals.

Edat mija fins a l'actualitat

Despuix de la decadència d'estes civilisacions antigues, principalment les occidentals, les arts corporals (teatre gestual, dansa, gimnàsia i circ) es «varen eclipsar», perdent el seu interés entre la població. Posteriorment, en l'Europa de l'Edat Mija, les arts corporals varen escomençar a recobrar el seu espai, tornant poc a poc a la realitat ciutadana. Pero va anar en el Renaixença quan els artistes circenses varen tornar a prendre els pobles i els carrers de molts països europeus, ampliant l'estatus social de dita cultura. D'acort en Soares (1998: 55), el circ en la Renaixença deslocava vos habitants dones vilas i cidades dones rotinas binárias do trabalho i do descanse, consolidant en una pràctica que trencava en l'orde institucional, divergia del concepte utilitari i visava sobretot la "divercion", la rialla descomprometida de la funció educativa, buscant encantar i entretindre el públic. Era un art de l'entreteniment.

En este periodo les «troupes de saltimbanquis» ya incloïen en els seus espectàculs la música, el ball, els contes populars, les narracions èpiques i els títaros, ademés de les habilitats clàssiques com l'acrobàcia i els malabares (De Blas i Mateu, 2000). En este moment imperava una forma «lliure» d'exploració de les possibilitats corporals (Annie Fratellini en Unesco, 1988: 27). En molts pobles s'aplegava a acollir als artistes itinerants, oferint-los un lloc per a presentar els seus espectàculs, com a atracció dels acontenyiments públics importants. De forma llenta, pero sòlida, es varen poder formalisar itineraris, camins pels quals mils d'artistes solien passar durant tot l'any.

El circ contemporàneu es caracterisa per una mescla de pràctiques, de les quals es poden destacar la música, el teatre, la pantomima, l'acrobàcia, la gimnàsia, etc. Es tracta d'un model artístic de circ, en el que la tècnica està al servici de l'art i de l'expressió.

El primer circ modern va ser inaugurat per Philip Astley en Londres, Anglaterra, el 9 de giner de 1768.

Archiu:Sirkus Finlàndia.jpg

Circ en Finlàndia.

Us d'animals

Històricament, s'ha utilisat una varietat d'animals en els actes. Si ben els tipos d'animals utilisats varien d'un circ a un atre, els grans felinos (lleons, tigres i lleoparts), rabosots, llops, furons, visones europeus i americans, comadrejas, camellos, flamas, elefants, girafes, zebres, cavalls, rucs, aus (com loros, colomes i cacatúas), lleons marins, orsos pardos, chimpansés, monas i animals domèstics com gats i goss són els més comuns.

La primera participació d'animals en el circ va ser solament l'exhibició de criatures exòtiques en una colecció d'animals salvages. Des de principis del sigle XVIII, els animals exòtics varen ser transportats a Amèrica del Nort per a exhibir-los, i les cases de feres eren una forma popular d'entreteniment. Els primers actes d'animals verdaders en el circ varen ser actes ecuestres. Pronte també es varen exhibir elefants i grans felinos. Isaac A. Van Amburgh va entrar en una gàbia en varis grans felinos en 1833 i, en general, se li considera el primer entrenador d'animals salvages en l'història del circ nortamericà. Mabel Stark va ser una famosa domadora de tigres.

Controvèrsia

Archiu:World circus bans.svg

Llegislació internacional sobre l'us d'animals en els circs.      Prohibició nacional de l'us d'animals en els circs      Prohibició parcial de l'us d'animals en els circs¹      Prohibició de l'importació i exportació d'animals destinats a circs      No es prohibix l'us d'animals en els circs      Desconegut ¹hi ha animals que queden exclosos o les lleis varien a nivell intern.

Les deformacions o condicions especials en animals o en humans eren part d'un espectàcul mórbido al que, peyorativamente, es referia com "show de fenomens" (freak show, en anglés). Un cas famós va ser el del «Home elefant» (Joseph Merrick; 1862-1890). Encara que vetats en moltes parts del món, en algunes atres estos espectàculs continuen de forma separada i paralela a algunes firas o carnestoltesés.

Respecte als drets dels animals, són numeroses les ONG de defensa dels drets dels animals, ciutadans i colectius sensibilisats en el tema, com el de veganos que no solament critiquen durament el tracte que se li dona als animals que són amprats en alguns circs, sino que desaproven el fet de traure als animals del seu hàbitat natural contra la seua voluntat, tancar-los i usar-los com a objectes per a entretindre. Per això, fan campanya per a demanar a la gent que no vaja a circs en els que es faça us d'animals. En Espanya, dita polèmica va cobrar protagonisme en denunciar-se l'estat dels animals en el circ del domador Ángel Crist.

També es denuncia que conductes que en molts circs es veuen habitualment, com els animals engabiats que no paren de donar regressos o els elefants que mouen el cap de costat a costat contínuament, són mostres dels trastorns sicològics carrejats a estos animals per la vida en el circ. Per això, en alguns països s'ha prohibit l'us de determinades espècies, com en l'Índia, a on en 2009 es va prohibir l'us d'elefants tant en circs com en zoològics, o en uns atres, com Canadà, Suècia, Dinamarca, Bolívia i Mèxic, ademés d'en diverses ciutats d'atres estats, a on està prohibit l'us de qualsevol animal en els circs.

En Mèxic, en els últims anys ha permeado en sectors de les societats urbanes una nova concepció del lloc que ocupen els animals en la seua relació en el ser humà. Moviments i organisacions no governamentals pro animals, aixina com els “eco filòsofs”, han recuperat part de la visió de les comunitats llauradores sobre la #importància de la preservació de totes les espècies en el seu espai natural. Aixina, intenten revertir la posició de superioritat del ser humà front a totes les espècies, lo que ha dut, inclús, a utilisar-los per al simple regocijo i entreteniment, deixant de costat les necessitats dels propis animals.

És per açò que recentment es varen promulgar noves lleis i es varen realisar #adequació a les ya existents, que prohibixen, baix penes fortes, la crueltat i el maltracte cap als animals. Una de les reformes en més repercussió va ser la Llei General de Vida Selvada.

Reformes a la Llei General de Vida Selvada

"En decembre de 2014, la Cámara de Mèxic va aprovar la reforma a la Llei General de Vida Selvada, la qual prohibix l'us d'animals selvats, tals com felinos, elefants o primats, en espectàculs en tot el país, particularment en circs". "La reforma modifica alguns artículs de les lleis generals d'Equilibri Ecològic i la Protecció a l'Ambient i de Vida Selvada per a establir expressament la prohibició de que els circs usen animals selvats".

La Llei General de Vida Selvada contempla que:

• L'artícul 78 és el que establix la prohibició per a que els circs usen animals en els seus espectàculs.
• La fracció XXIV de l'Artícul 122 considera com a infracció la realisació d'actes que contravinguen les disposicions de conservació de vida selvada anara del seu hàbitat natural establides en la llei.
• L'artícul 127 planteja que qui cometa dita infracció es farà acreedor a una multa de 50 a 50 mil voltes el salari mínim, lo que equival actualment a entre tres mil 364 pesos i fins a tres millons 364 mil.

El 8 de juliol de 2015 dita reforma va entrar en vigor, obligant als amos dels circs a reubicar als animals usats en els espectàculs. Açò va significar un problema adicional: la nova llei no contemplava la creació de refugis per als animals ya presents en els circs, ni obligava a les institucions governamentals a protegir-los. A partir de les crítiques sorgides en mijos de comunicació, el govern va donar respostes parcials i insuficients, a dir de les organisacions. El preu de venda posat als animals i la gran cantitat d'eixemplars explotats varen reglotar la capacitat de santuaris i zoològics per a protegir-los.

Festivals de circ i premis

Chile

• Festival de Circ Chilé: Sindicat d'artistes circenses crea la primera versió de l'entrega de premis als artistes Chilens, aixina en ella reconeixent als valuartes que té el Circ en Chile. Este event pretén portar-se a terme tots els anys en un gran event.

Espanya

• Festival Internacional de Circ d'Albacete, se celebra anualment en la ciutat d'Albacete des de 2008.
• FIRCO: Festival Iberoamericà de Circ, se celebra anualment en el Teatre Circ Price de Madrit des de l'any 2018.
• Fira de Circ Trapezi: Festival de Circ Internacional que se celebra anualment durant el més de maig des de l'any 1997 en Barcelona.

Argentina

En maig de 2014 es va celebrar la sexta edició de Buenos Aires Pol Circ. Dit event se celebra a través de diverses funcions i espectàculs, realisats per companyies nacionals i internacionals de l'art circense. Dit event té la seua sèu en Combat dels Pous i Av. Juan de Garay, Districte Federal, Buenos Aires. A la seua volta es realisen funcions en diferents places, centres culturals, teatres, museus i escenaris montats en la ciutat porteña. Durant dit event es realisen també tallers, charrades i capacitacions a càrrec de diversos formadors nacionals i internacionals.

Llista de disciplines circenses

• Acrobàcia
• Adagi
• Anelles
• Antipodismo
• Rogle aéreu
• Banquina
• Barra russa
• Bàscula
• Bastó
• Ciclisme artístic
• Cintes aérees
• Engrunsadora russa
• Comba
• Contorsionisme
• Llit elàstic
• Cuerdo aérea (corde lisse)
• Corda fluixa
• Cuerdo volant (cloud swing)
• Quadrant aéreu
• Diábolo
• Doma d'animals
• Doma de cavalls
• Equilibrismo
• Escapismo
• Escala d'equilibris
• Faquirismo
• Forzudos
• Funambulismo
• Globo de la mort
• Home bela
• Hula hoop
• Tralla
• Llaç corredizo
• Màgia
• Malabarisme
• Malabarisme de contacte
• Mà a mà

• Màstil chinenc
• Màstil danés
• Mentalisme
• Mim
• Monociclo
• Pallasso
• Pal chinenc (devilstick)
• Paret de la mort
• Péndola o roda de la mort
• Platillo giratori (disc chinenc)
• Pogo saltarín
• Ret aérea
• Rola Bola
• Roda alemana
• Roda Cyr
• Swing
• Suspensió capilar (acrobàcia aérea)
• Suspensió dental (acrobàcia aérea)
• Tela acrobàtica
• Títaros
• Torsió de globos
• Tragafuegos
• Tragasables
• Trapezi (fix, volant)
• Trapezi d'equilibri en vol (Trapezi Washington)
• Uniciclo (monociclo)
• Ventriloquía
• Volteo ecuestre
• Zancos

Vore també

• Història del circ
• Carpes (teatre)
• Freak show
• Espectàcul de varietats
• Vodevil
• El Sorprenent Circ Digital

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Circ.

• "El Teatre-Circ en Espanya", per Genís Matabosch i Eiximenis (març-abril de 2009). Consultat en juliol de 2014
• Malabart: revista digital de circ.
• Zirkolika: revista de les arts circenses.
• Igualdadanimal.org; sitie web crític en l'us d'animals en circs
• a-tots-2-circ/1046938/ Per a Tots La 2 - El Circ disponible en RTVE play.
• El Circ: un espectàcul del món, publicat per l'Unesco.
• Colecció digital fotografies de circ disponible en la Biblioteca Nacional d'Espanya.