Pallars Jussá
El Pallars Jussá[1] (oficialment en català, Pallars Jussà) és una comarca espanyola, situada en la província de Lleida, Catalunya. Junt en la comarca del Pallars Sobirá, forma el territori històric del Pallars. Els seus orígens es remonten al Comtat de Pallars Jussá.
La divisió comarcal de 1936 va establir la divisió del Pallars en dos comarques: el Sobirà, o superior en castellà, que ocupa la part septentrional, i el Jussà, o inferior, que ocupa la meridional. Esta divisió va agregar al Pallars Jussà els territoris ribereños del Noguera Ribagorzano de la província de Lleida. La divisió comarcal de 1988 respectaria la divisió dels territoris del Pallars, pero segregaria de nou estos territoris del Pallars Jussà i els otorgaria la consideració de comarca en el nom d'Alta Ribagorza.
El Pallars Jussà ocupa la conca mija del riu Noguera Pallaresa, en les estribaciones dels Pirineus. Llimita al nort en les comarques del Pallars Sobirá i l'Alta Ribagorza, a l'est en la comarca del Alt Urgel, al sur en la comarca de la Noguera i a l'oest en la província d'Osca.Des de l'any 1975, s'ha format als Sargents de l'Eixèrcit de Terra, AGBS (Acadèmia General Bàsica de Suboficials) en Talarn.
Geografia
[editar | editar còdic]
El Pallars Jussá està format per quatre unitats geogràfiques: la Conca Deçà o Conca de Tremp, al voltant de la capçalera comarcal, l'entorn de la vila d'Isona, la Conca de Dalt, al voltant de Pobla de Segur, encara que rep este nom el municipi d'El Pont de Claverol, i el conjunt format per la Vall Fosca, en Torre de Cabdella com a centre i el terme paralel de Sarroca de Bellera.
Es podria considerar un quint territori, encara que geogràficament pertany a l'Alta Ribagorza. Es tracta de la mitat oriental de la Terreta, en els antics térmens municipals de Espluga de Serra i Sapeira, abdós actualment englobats en el gran municipi de Tremp.
La zona septentrional, fronteriça en el Pallars Sobirá, té un relleu accidentat. En la zona meridional es troba una depressió, la conca de Tremp, a on es troba la seua capital, Tremp, punt de confluència dels camins que comuniquen el pla en la montanya.
Economia
[editar | editar còdic]La seua economia es basa en l'explotació ganadera i en l'agricultura encara que en els últims anys s'ha desenrollat un incipient turisme. També posseïx un valiós patrimoni romànic. Existixen també numeroses centrals hidroelèctriques i els seus corresponents pantans font d'aigua.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Segons Pancracio Celdrán, deriva de l'adverbi llatí vulgar jusum, alteració a la seua volta de josum, "de la part d'avall", en castellà "yuso". En abdós casos, derivats del llatí clàssic deorsum, "cap a avall". Vore Celdrán Gomáriz, Pancracio (2004). Diccionari de topònims espanyols i els seus gentilicis, 5ª edició, Madrit: Espasa Calpe, p. 581. ISBN 978-84-670-3054-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pallars Jussá» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.