Catedral de Worms
La catedral de sant Pedro (en alemà: Wormser Dom) és una iglésia catòlica i anterior catedral en Worms, Alemània meridional. La catedral es troba en el punt més alt de la ciutat interior de Worms i és l'edifici més important d'estil romànic en Worms. Li la relaciona principalment en el bisbe Burcardo i el moment àlgit de l'història de Worms en els sigles XII i XIII.
És una iglésia tardorrománica que, junt en la catedral de Magúncia, repetix prou fidelment l'esquema arquitectònic de la catedral de Espira: planta basilical, tres naus en intercolumnios simètrics en "sistema obligat". En eixes dos catedrals romàniques de Magúncia i Espira, constituïx una de les cridades catedrals imperials (Kaiserdome) de Renania-Palatinado.
Va ser la sèu del principat-bisbat de Worms catòlic fins a la seua extinció en 1802, durant la Mediatisació alemana. Despuix va quedar en l'estatus d'iglésia parroquial. No obstant, ara té la consideració de basílica menor catòlica des del 12 de novembre de 1923,[1] pel papa Pío XI.
La major part de la catedral es va terminar per a l'any 1181, no obstant, el cor occidental i la volta es varen construir en el XIII, l'elaborat portal meridional va ser afegit en el XIV, i la cúpula central s'ha reconstruït.[2]
Grans acontenyiments és lo que fa que siga més relatiu relacionats en la catedral varen ser, la nominació de León IX com papa en 1048, el concordato de Worms que va terminar en la querella de les investidura en 1122, el matrimoni del emperador Federico II en Isabel d'Anglaterra en 1235 i la dieta de Worms en 1521, en la que Martín Lutero va ser condenat com hereje.
Història
[editar | editar còdic]Abans de la catedral
[editar | editar còdic]-
-
L'actual estructura comparada en la basílica merovingia -
L'actual estructura en comparació a la catedral del bisbe Burcardo de Worms
La catedral de Sant Pedro es troba en el tossal més alt de la ciutat. ya que este tossal quedava a resguart de les inundacions, hi havia estat habitada per la gent des de el III mileni a. C. Als habitants celtes li varen succeir la tribu germànica dels vangiones, pels que la zona al voltant de Worms va rebre el nom de Wonnegau. Varen ser conquistats pels romans, els qui varen establir un centre comercial i una zona de temples en el tossal. El decliu de l'imperi romà va dur a l'abandó de la guarnició romana en Worms en l'any 401. Dotze anys més vesprada, els burgundios varen prendre Worms despuix d'assentar-se en l'imperi, en la tasca de protegir les seues fronteres. Quan es varen independisar del domini romà, en l'any 435, varen ser derrotats en batalla. Un any despuix, els hunos varen creuar el Rin i varen massacrar a la majoria dels burgundios.
Iglésia de Brunegilda
[editar | editar còdic]Despuix de la batalla dels Campos Catalaunicos, els francs varen aplegar a la vall del Rin i varen prendre Worms per la força. Al mateix temps es varen convertir al cristianisme. Quan el regne franc es va dividir en tres parts baixe els merovingios, Worms va pertànyer a Austrasia. En acabant de que els governants de Austrasia i Neustria es varen casar cada u en la germana de l'atre, va esclatar una guerra, lo que va dur a la mort d'abdós gobernant i una de les germanes. La viuda del governant de Austrasia, Brunegilda va viure en Worms al voltant de l'any 600. Ella i el seu successor, Dagoberto I varen fer construir una iglésia en lo alt, sobre el fonament del fòrum romà, segons les fonts medievals. Esta iglésia va ser la predecessora de l'edifici actual. No hi ha evidència arqueològica d'esta iglésia. Les excavacions que es varen portar a terme al començament de el XX sugerixen un predecessor prou més gran, construïda (donat el seu tamany) provablement pels carolingios. Si açò era una expansió de l'edifici merovingio o no, és alguna cosa que no queda clar.
Catedral del bisbe Burcardo de Worms
[editar | editar còdic]
Bertulfo va ser el primer bisbe conegut de Worms en 614. Es va planejar una nova iglésia, en les dimensions de l'edifici actual, baixe el bisbe Burcardo de Worms al començament de el XI. Va conseguir convéncer als salios per a que abandonaren el seu fort en la ciutat, sobre el que varen erigir el Stift de Paulus des de 1002/3. L'antiga catedral va ser demolida i va escomençar al mateix temps la construcció d'una nova. Era una basílica en forma de creu, en dos cors semicirculares, construïda en orientació este-oest. En 1018, la catedral va ser consagrada en la presència de l'emperador, pero la part occidental de l'edifici es va derrocar solament dos anys més vesprada i va tindre que ser reconstruït. L'iglésia tenia una teulada plana de fusta. Segons la biografia de Burcardo, la catedral va ser magníficament dotada en els anys 1030 i anys 1040. Aixina es mencionen columnes en capitells dorats (que no varen poder ser les principals columnes de l'iglésia). Lo més provable és que la catedral de Burcardo fora una basílica d'una sola planta, puix no s'han trobat restants de columnes (alguna cosa difícil d'adquirir en el XI de qualsevol modo).
Només varen sobreviure, en la posterior reconstrucció els fonaments de les torres occidentals i el tesor al nort del cor, que va anar provablement construït a finals de el XI.
En 1110, la catedral va ser consagrada per segona volta. Provablement va haver més dany, que provablement es varen eliminar despuix d'esta consagració renovada.
Catedral del bisbe Burcardo II de Worms
[editar | editar còdic]Va ser iniciada en 1125. La reconstrucció de el XII va donar com a resultat, essencialment, l'actual catedral. Al voltant de 1130, provablement perque hi havia més dany en l'edifici, el bisbe Burcardo II va començar el derrocament de l'iglésia construïda pel seu predecessor Burcardo I i la construcció d'una nova iglésia. Tota l'obra oriental en les seues torres i la cúpula es varen terminar al voltant de l'any 1144.
El claristorio és de 1160. La nau i el costat occidental es varen erigir entre 1160 i 1181 pels successors de Burcardo, Conrado I i Conrado II. Per a la consagració del 1181 també el cor occidental estava complet. Conrado II va consagrar la capital el 2 de maig de 1181.[3] La catedral té les traces de l'estil romànic tardà, com per eixemple estar totalment coberta de voltes i està decorada d'acort en l'influència cisterciense-borgoñona. Varis edificis religiosos de la zona seguixen el model de la decoració de la catedral, fins al punt de que podria parlar-se d'un «estil Worms». Adicionalment, l'elevació recorda a les catedrals imperials d'Espira i Magúncia. El progrés gradual de la reconstrucció pot fixar-se per mig de la dendrocronología. Varen ser donadas llànties per al cor occidental en 1172 i el bisbe Conrado II va ser enterrat ací en 1192. En temps anteriors, la Johanneskirche s'alçava en el costat sur de la catedral i servia com a iglésia parroquial i capella bautismal, fins que va ser demolida en 1812.
La ciutat i la seua catedral varen ser sèus d'events importants, entre els que es pot mencionar el Concordato de Worms en l'any 1122 que va posar fi a la querella de les Investidura. Federico I Barbarroja (1152-1190) va favorir de manera particular a esta catedral. En 1156 la seua dòna Beatriz de Burgundia va ser coronada reina en la catedral i els esposos donaron a l'Iglésia una relíquia de sant Nicolás de Bari. En 1184 Barbarroja va concedir el privilegi de ciutat lliure a Worms. En 1235 es va casar allí la princesa Isabel d'Anglaterra.
Renovacions de Johannes von Dalberg
[editar | editar còdic]Al voltant de cent anys despuix de la tercera consagració, es va escomençar la construcció de la capella de sant Nicolás. Es va construir un nou portal meridional, a l'est del com es varen construir atres dos capelles més, una per a santa Ana i una atra per a sant Jorge, en el primer quarto de el XIV. Ya que partix de la torre noroest es va derrocar en 1429, es va reconstruir fins a 1472. La torre resultant té alguns detalls gòtics tardans pero es va adherir estrictament a la forma original de la torre, fent d'ella un eixemple extremadament enjorn de restauració conservadora. La capella de Egidio, hui dedicat a María, va ser construïda en la part oriental de la nau del costat septentrional en 1480/1485.
Cap a final de sigle, baixe el bisbe Johann von Dalberg, es varen renovar els claustres romànics (oest de la capella de sant Nicolás), donant com a resultat cinc monumentals relleus gòtics tardans sobre la vida de Jesús que actualment es troben ubicats en la nau del costat nort de la catedral: l'arbre de Jesé (1488),[4] la Anunciación (1487), el naiximent de Jesús (1515), el sepeli (h. 1490) i la resurrecció (h. 1490). Un sext relleu representant la crucifixió provablement es va perdre en la destrucció de 1689. En el Andreasstift hi ha quatre grans dovelas del centre d'uns 88 centímetros de diàmetro decorades en escuts, que procedixen dels claustres i varen ser donadas pel bisbe Ruprecht de Regensberg, i els canonges Philipp von Flersheim, Erpho von Gemmingen i Wilhelm von Stockheim. Una atra dovela del claustre pertanyent al arquebisbe de Colónia i Magister scholarum Hermann IV de Hesse es troba hui sobre l'entrada de l'iglésia de l'abadia de Neoburgo en Heidelberg.[5] La pedra angular dels claustres de l'any 1484, que es va creure perduda, es va trobar en netejar el lapidarium de la catedral a finals de febrer de 2014.[6]
Des de la reforma protestant fins a la Revolució francesa
[editar | editar còdic]L'importància de la diòcesis i la catedral de Worms deriva de la dieta de Worms en 1521. Poc despuix de la dieta, algunes congregació de Worms es varen convertir al luteranismo. En 1556, totes les parròquies en el Palatinado varen seguir l'eixemple.
Durant la guerra dels Trenta Anys, les tropes sueques varen ser ames de la ciutat entre 1632 i 1635 i la catedral va ser usada per a servicis protestants.
En la guerra dels Nou Anys, Heidelberg, Mannheim, Espira i Worms varen ser devastades per orde del rei Luis XIV. Les iglésies varen ser saquejades. El destí de la ciutat va ser sagellat el 31 de maig de 1689 quan les tropes franceses la varen destruir i, despuix d'un primer intent, varen incendiar també la catedral. Les bombes colocades en l'interior no varen explotar, a excepció de dos que varen fer caure part del sostre, pero sí que va quedar sériament danyada pel fòc. El bisbe Franz Ludwig von Pfalz-Neuberg va fer restaurar la catedral en 1698. Alguns elements barrocs daten d'esta época, com les finestres i la cambra d'argent i l'altar major de Balthasar Neumann.
La renovació de la catedral va ser invalidada per tropes revolucionàries franceses. A finals de l'any 1792, Espira, Worms, Magúncia i Fráncfort del Meno varen ser saquejades per tropes revolucionàries. Va servir com a estable i taverna. Entre 1818 i 1830 es varen demolir els claustres i les pedres procedents d'ells varen ser subastades.
Renovació 1886–1935
[editar | editar còdic]El renovat interés pel romànic que es va tindre en el XIX va dur, no solament per a Worms sino també para Espira i Magúncia, a varis cicles de restauracions, entre els que, para Worms va tocar el total derrocament i reconstrucció del cor occidental.
Una renovació total de la catedral de sant Pedro no va escomençar fins a 1886. Per la debilitat estructural i al dany sofrit per l'incendi de 1689, el cor occidental va tindre que ser reconstruït per complet. Es va donar gran importància a reutilisar tanta pedra original com fora possible. En el mur exterior açò es va dur tan llunt que hui tot llevat una chicoteta porció de les velles pedres estan en la seua ubicació original. En el mur interior, varen tindre que usar-se grans pedres planes i es va reconstruir fidelment. El doselete agudamente doblat sobre el rosetón central no va ser reconstruït puix se li acusava dels problemes estructurals. Hui els doseletes van perpendicular a la vora del rosetón i ho emmarquen clarament. Les renovacions generals, que també varen incloure la renovació de la capella de sant Nicolás, la reconstrucció de tot el sol i l'afegitó d'una cripta enterament nova per a les tombes dels salios baix el cor alt, solament es varen terminar en 1935.
En el curs de les obres de renovació, en 1920 l'arquitecte cap, Philipp Brand, estava en la bastida quan va atacar un dachshund, i va intentar mossegar-ho en la cama. Es va fer a un costat i com a resultat d'això es va lliurar d'una pedra solta que va caure, matant al gos. En la part esquerra superior del portal meridional, en la vora de la finestra en el cantó esquerre hi ha una estàtua del dachshund – Philipp Brand va fer que s'instalara allí com un chicotet recort.
En el bombardeig aliat del 21 de febrer i 18 de març de 1945, la catedral va ser danyada per una bomba, que no va afectar a l'interior. La teulada va ardir pero les voltes varen permanéixer intactes. Les restauracions despuix de la guerra varen ser concloses en 2002.
L'edifici
[editar | editar còdic]La catedral és una pier-basilica en dos cors i un transepto. Hi ha una torre central en el travessia, una atra sobre el cor occidental. Abdós cors estan flanquejats per dos torres en escala redones. La nau té volta de diferents tipos: la nau central té volta de crucería, mentres que les laterals tenen voltes d'aresta. l'àbsit del cor occidental pren la forma d'un octógono i està decorada en varis rosetones.
L'estructura està feta en arenisca local de color roig. Les parets són d'un color semblant encara que més llauger. La torre sobre la travessia és idèntica a la de Espira que va ser construïda una miqueta abans. El portal nort du, sobre sí, un gravat en un bronze de Federico I Barbarroja i l'escrit medieval, d'una exenció d'imposts que este emperador va concedir als ciutadans de Worms en 1184.
El conjunt de l'àbsit occidental en les torres angulars que la dominen és la més famosa realisació del periodo romànic. Entre les torres circulares de l'época de Burcardo, la torre del cor s'alça sobre l'àbsit. Té un matroneo a la mateixa altura de les torres circulares, i un sostre de pedra en finestres en tragaluz. Els mateixos motius arquitectònics es repetixen en el cor que està avall i que li servix d'eco. En la base de les columnes, hi ha figures humanes i animals. Els capitells estan fets de fulls llarcs envolts, molt particulars, cridades capitells d'Estrasburc. Aun cuando, a la llum de la recent datació, tal disseny podria haver aparegut primer en Worms.
El portal gòtic de la capella de sant Nicolás mostra al sant protector dels marins i condenats a mort. El portal sur, gòtic també, té estàtues riques en simbologia. La luneta té una image de la Verge María.
Fòra té sis torres, quatre laterals cilíndriques i dos sobre l'eix central, octagonales, una al costat occidental i l'atra sobre la travessia, costat este. L'iglésia té un doble àbsit als costats oest i est i la cripta cap a l'orient. El color roig obscur de la pedra i les finestres més chicotetes que les de Espira fan que l'interior siga menys lluminós i recollit.
La torre de la travessia agarra llum siga dels tragaluces sobre la volta octagonal que de chicotetes finestres en correspondència del matroneo. El costat interior és idèntic a la catedral de Espira. Les voltes de la nau té una altura de 27 metros. Una série d'arcs cegos o millor de falses finestres poc profundes separa la part més alta dels arcs de la nau central del claristorio. Els pilars varen ser menys elaborats que en Espira. Els que no sostenen els intercolumnios són simples. Els demés tenen semicolumnas i lesenas poc accentuades que s'unixen a tres “costoloni” de la volta. Un rebanc també poc accentuada està present sobre els arcs de la nau.
Hi ha una asimetria entre el costat nort i el sur. En el primer, les llargues lesenas dels pilars que no soporten la volta s'interrompen, descendixen del claristorio, a l'altura del rebanc baixe els arcs cegos, mentres que en el costat sur les lesenas continuen fins a unir-se en el rebanc de l'unió del pilar en els arcs de la nau. Es noten diferències també a lo llarc del mateix costat de la nau. Hi ha també diferències en els arcs cegos baix el claristorio. Tot açò no és frut de canvis d'intenció durant la construcció sino del voler no crear un efecte repetitiu a lo llarc de la nau o potser també per a reduir les reverberacions acústiques. Capiteles discrets estan en l'unió dels “costoloni” de la volta. També en l'unió dels arcs de la nau presenta una “sagomatura”. Finestres allargades en vitrales molt colorits estan en les parets externes de les naus laterals.
La catedral de Worms es caracterisa també per la presència de representacions d'animals esculpidos en pedra.
Vista exterior del conjunt realisat en sellars de pedra en funció religiosa. Té planta de creu llatina i tres naus, sent la nau central el doble d'ampla que les naus laterals. Apreciem que als peus del conjunt dos torres que flaquean l'entrada que està arrematada en una estructura triangular i la frontera lateral per una estructura triangular. En el capçalera nos trobem semblat a l'entrada, una estructura triangular que seria l'altar flanquejat per dos torres. La coberta és a dos aigües i el transepto arrematada per una estructura poligonal decorat en arcs de mig punt cegos.
Vidrieres
[editar | editar còdic]Com a resultat de l'explosió de Oppau el 21 de setembre de 1921, no queda res de les vidrieres medievals.[7]
El vidre contemporàneu de la catedral és prou variat. Ho hi ha simple transparent o lechoso en els transeptos, complexes vidrieres pictòriques, especialment en les capelles, com les vidrieres coloreadas d'Heinz Hindorf en la capella de María, que presenta escenes de la vida de la Verge i els Sants auxiliadores (1986–1988), i el Geschichtsfenster (1992) en la capella de sant Jorge, que representa l'història de la diòcesis de Worms en 20 escenes, des del primer bisbe conegut, Víctor, en 345 a la destrucció de la ciutat en la Segona Guerra Mundial. Una afirmació política inusual es troba en la representació de la central nuclear de Biblis com la Torre de Babel en una série d'eixemples de la pecaminosidad humana.[8]
Enterrament
[editar | editar còdic]Sarcòfecs en la cripta
[editar | editar còdic]Quatre príncips salios varen ser enterrats en l'espai de l'altar de l'iglésia franca i després es va construir per damunt. Atres cinc més els varen seguir per a 1046. Estos són els antepassats i els parents de l'emperador Conrado II:
- Conrado el Rojo, duc de Lorena (Besyayo) m. 955,
- Judit, duquesa de Carintia, m. 991,
- Enrique, comte de Wormsgau (pare), m. 990/991,
- Judit (germana), m. 998,
- Conrado I, duc de Carintia (tio) m. 1011
- Matilda (esposa de l'anterior) m. 1031/32,
- Regna Matilde m. 1034, consorte d'Enrique I de França i filla de Conrado II (transferida a Worms en 1046),
- Conrado II, duc de Carintia primer, fill de Conrado m. 1039,
- Bisbe Azecho, successor del bisbe Burcardo, m. 1044.
Estos sarcòfecs s'han ubicat en una cripta especialment construïda des de començos de el XX.
ya que el nivell del sol en el transepto i el cor oriental queda a sis metros per damunt del nivell del sol, un deu assumir que hi havia una cripta per baix d'ell.
Tombes
[editar | editar còdic]
Hi ha una série de tombes, monuments, làpides mortuorias i sepultures en la catedral, incloent:
- Burcardo II, també Bucco o Buggo (m. 1149), bisbe de Worms i constructor de la frontera oest de la catedral.
- Landolf de Hoheneck (m. 1247), bisbe de Worms, epitafi pòstum de 1756
- Reinbold Beyer de Boppard (m 1364), germà del bisbe Dietrich Bayer
- Johannes de Heppenheim (m. 1555)
- Eberhard de Heppenheim (m. 1559), canonge, nebot del diácono de Espira
- Dietrich de Bettendorf (1518–1580), diácono i bisbe de Worms
- Philipp de Rodenstein (1564–1604), bisbe de Worms
- Georg de Schönenberg (1530–1595), bisbe de Worms, donant de l'altar de sant Jorge de la seua tomba
- Wilhelm de Efferen (1563–1616), bisbe de Worms
- Franz Rudolph de Hettersdorf (1675–1729), canonge i donant de l'altar de sant Nicolás
- Johann Adam de Hoheneck (m. 1731), diácono de Worms
- Christoph Jodok de Ketteler (1661–1735), canonge
- Franz Carl Friedrich de Hohenfeld (1696–1757), diácono
- Johann Franz Jakob Anton de Hoheneck (1686–1758), canonge de Worms, diácono de Magúncia
Capella de sant Nicolás
[editar | editar còdic]
_-_Worms_Cathedral_-_Worms_-_Germany_2017.jpg){kind=link}
En el curs del tercer periodo de construcció, es va construir una capella d'estil romànic primerenc en honor de sant Nicolás de Mira, que va ser consagrada en 1058. Es conserven l'inscripció de la seua consagració i el tímpan de l'anterior entrada a la catedral, en una de les representacions més antigues de sant Nicolás.[9][10] Es va usar aparentment per a almagasenar una relíquia del sant, que es creïa que havia dut l'emperatriu Teófano des de Bizancio, en l'época del seu matrimoni en Otón II en 972.
L'actual capella de sant Nicolás es va construir en el mateix lloc entre 1280 i 1315 en estil gòtic, en dos naus, immediatament a l'oest del portal en el costat meridional de la catedral. En eixa época, quan sant Nicolás encara estava enterrat en Mira, el seu cult es va estendre per tot Occident i va ser reverenciado com a patró de varis grups i auxiliador en moltes matèries. Açò pot explicar el tamany inusual i la suntuositat de la capella. El jesuïta i bolandista, Daniel Papebroch (1628–1714) va vore la relíquia original de Worms de sant Nicolás en 1660. Ho va descriure com un «os de dit» del sant, que en aquella época es guardava en la sacristia de la catedral, pero que prèviament s'havia expost en la seua pròpia capella. Afirma també que la relíquia de Worms sempre estava immersa en oli, com la relíquia de sant Nicolás en Bari fins a l'actualitat.[11] Papebroch també menciona una oferta de consagració suntuosa que encara existia de la reina Constanza de Sicília (m. 1198) a sant Nicolás.[12] L'antiga relíquia de sant Nicolás es va perdre en la destrucció produïda durant la guerra dels Nou Anys. Al final de el XX, es va adquirir una nova, que es conserva una volta més en la capella de sant Nicolás, en un relicario modern.
La capella va ser originalment partix dels claustres que s'ubicaven immediatament a l'oest i estava tapat per ells en la mitat de la seua llongitut. Quan els restants dels claustres es varen netejar finalment en 1830, l'estructura de la capella va quedar desequilibrada de manera que al final va caldre desmantellar-la per complet en 1920/27, com el cor occidental uns pocs anys despuix, instalar nous fonaments i reconstruir-la de nou. En esta mateixa ocasió, també varen intentar corregir les proporcions de la capella que quedaven desgarbadas despuix de llevar els claustres, estenent-ho a l'oest per mija volta. L'actual entrada a la capella, al sur, és d'época moderna, pero la seua tímpan ve del portal que anteriorment duta des dels claustres fins a la capella.
Els adorns de la capella de sant Nicolás estan formats hui en dia per peces que procedien d'atres contexts. L'altar gòtic tallat ve de l'Alemània meridional i només es va adquirir fa unes décades. La pila bautismal, del gòtic tardà, es trobava originalment en l'iglésia de sant Juan, que va ser demolida en el XIX, la representació gòtica de tamany casi natural de tres dònes jóvens estava en una abadia propenca.[13] Les finestres d'intens roig-blau sumergixen la capella en un crepúscul casi místic. En la teulada molt elevada de la capella, s'alberga la colecció de decoració arquitectòniques i escayola d'elles, mentres que en el sòtol està la calefacció central de la catedral. La capella ara servix com a capella bautismal de la catedral i s'usa per als servicis d'entre semana. Aixina s'ha apropiat de les funcions de l'antiga iglésia de sant Juan.
Altar major
[editar | editar còdic]
Francisco Luis de Neoburgo, príncip-elector de Magúncia i príncip-bisbe de Worms, va deixar suficients diners en el seu testament per a que es construïra un nou altar major. El seu successor, el príncip-bisbe Franz Georg de Schönborn, li va demanar al seu germà Friedrich, el bisbe de Wurzburgo que li proporcionara al constructor Johann Balthasar Neumann per a este proyecte. L'últim va produir el nou altar major en fusta dorada i marbre multicolor.
Òrguens
[editar | editar còdic]Orgue principal (Klais 1985)
[editar | editar còdic]
Klais Orgelbau va construir un orgue de tubos en niu d'oroneta en tres manuals i 34 registres en 1985, que va anar llaugerament reorganisada i tornat a afinar en 2007. La màquina té una acció de toc mecànic, la tracció mecànica és electrònic.
Orgue del cor (Oberlinger 1996)
[editar | editar còdic]
Ademés, hi ha també un orgue de cor en una interpretació mecànica i tracció mecànica en l'estil de l'els òrguens del cor d'Aristide Cavaillé-Coll, que va construir Oberlinger en 1996. La traça especial del disseny d'este orgue és que és extremadament compacte per la seua disposició i al mateix temps, com el resultat d'una construcció de tubos especialment desenrollada per Oberlinger pot separar-se uns 50 centímetros de la paret. Esta compacta estructura era necessària de manera que la vista del suntuoso altar major des de la nau no estiguera enfosquida per l'orgue. Es necessita una construcció especial de la pren d'aire per a conseguir este tamany menut. El disseny es va fer pel mestre organiste i l'arquitecte Wolfgang Oberlinger en estreta colaboració en els conservadors i arquitectes de la diòcesis. L'orgue va ser planejat pel taller Windesheim de Oberlinger en colaboració en l'organiste Daniel Roth. L'instrument va ser afinado per Jean-Pierre Swiderski, un destacat expert sobre els dissenys de Aristide Cavaillé-Coll.
Campanes
[editar | editar còdic]Abans de la destrucció de Worms en 1689 durant la guerra dels Nou Anys, penjaven sis campanes en les quatre torres de l'iglésia. En 1728, la catedral va rebre un nou tañido en sis parts. A lo llarc de la secularisació al final de el XVIII, estes campanes varen ser confiscades. Quan la catedral es va convertir en una iglésia parroquial, quatre campanes penjaven en la torre surest, en les notes Si, La meua bemol, Sol bemol i La bemol.[14] Varen quedar destruïdes per un bombardeig a finals de la Segona Guerra Mundial.[15]
Tres campanes es varen fondre en 1949 per Albert Junker de Brilon per a reemplaçar al conjunt perdut, en les notes Do, La meua i Sol. Estaven fetes d'un metal especial cridat «Briloner Sonderbronze» (una aleació de silicona i coure lliure d'estany).[16] Estes varen rebre el nom de Pedro i Pablo (els sants patrons de la catedral), la Verge María, i sant Conrado de Parzham (coneguda també com a Germà Conrado). Varen ser consagrades en el Dumenge de Pasqua de l'any 1949 pel bisbe de Magúncia, Albert Stohr, i es varen penjar en la torre surest.
Per a commemorar el milenari de la consagració de la catedral en 2018, es varen afegir al grup cinc noves campanes, i les antigues campanes varen adquirir nous batalls. Les adició estaven formades per tres campanes més llaugeres (en les notes Re, La i Si), una campanya de pes mig (en la nota Re) i una gran campana en la nota Si. Les noves campanes varen ser afinadas per a les notes de les atres campanes de l'iglésia de la ciutat (incloent l'iglésia de la Santíssima Trinitat i l'iglésia de sant Magne)[17] per a crear un «repic de la ciutat» més gran quan les campanes de les tres iglésies es toquen al mateix temps.[18]
Totes les campanes varen ser foses per la Fundició de Campanes Rincker, ubicada en Sinn (Hesse). Els noms de les campanes i les seues inscripcions varen ser dissenyats per l'artiste local Klaus Krier,[19] i el primer toc oficial de totes les huit campanes, seguida pel toc del «repic de la ciutat», va tindre lloc el dissabte abans de Pentecostés, el 19 de maig de 2018.[20]
| N.º |
Nom |
Any |
Fundidor |
Pes (kg) |
Diàmetro
(mm) |
Clau i Nominal | Inscripció
(en traducció a l'espanyol) |
Tower |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Amandus und Rupert[21] | 2018 | Rincker, Sinn | 2855 | 1649 | B0 −4 | Heiliger Amandus – Patron der Stadt Worms und Heiliger Rupert – Großer Missionar – Heilige Bischöfe von Worms – Bittet für die Kirche und ihre Hirten
Sant Amant - Patró de la ciutat de Worms i sant Ruperto - El gran misionero - Sant bisbe de Worms - Reseu per l'iglésia i els seus ministres |
Noreste |
| 2 | Petrus und Paulus[22] | 1949 | Junker, Brilon | 2218 | 1580 | C1 −4 | Petrus und Paulus – beschützt die Stadt Worms
Pedro i Pablo - Protector de la ciutat de Worms |
Surest |
| 3 | Heinrich und Kunigunde | 2018 | Rincker, Sinn | 1789 | 1405 | D1 −2 | Heiliger Heinrich und Heilige Kunigunde – Herrscher dones römischen Reiches und Freunde Bischof Burchards – Betet für die, die uns regieren – um Frieden zwischen donen Völkern
|
Noreste |
| 4 | Maria | 1949 | Junker, Brilon | 1114 | 1260 | I1 −2 | Maria – Dein Hilf wir all begehren.
María - Per la seua ajuda, nosatres resem. |
Surest |
| 5 | Bruder Konrad | Plantilla:0653 | 1060 | G1 −1 | Hl. Bruder Konrad – bitte für uns. Gestiftet von Karl Kübel und Ehefrau.
Germà sant Conrado - Resa per nosatres. Donada per Karl Kübel i la seua esposa. |
South-East | ||
| 6 | Petrus Faber SJ | 2018 | Rincker, Sinn | Plantilla:0556 | Plantilla:0947 | A1 −1 | Heiliger Petrus Faber SJ – Kämpfer für Versöhnung und Ökumene – „Dass alle eins seien“ – Um die Einheit der Kirche
Sant Pedro Fabro - Lluita per la reconciliació i el ecumenismo - «Que tots siguen solament un» - Per l'unitat de l'iglésia |
Surest |
| 7 | Heribert | Plantilla:0473 | Plantilla:0880 | B1 −1 | Heiliger Heribert – Bischof – Kanzler – Freund der Armen – Dass wir die Armen und Schwachen nicht vergessen – Bitte für uns
Sant Heriberto - Bisbe - Canceller - Amic dels pobres - Que no oblidem als pobres i els dèbils - Resa per nosatres |
North-East | ||
| 8 | Hanno von Worms | Plantilla:0297 | Plantilla:0751 | D2 +1 | Heiliger Hanno von Worms – Frommer Ordensmann und weiser Bischof – Bitte für unsere Kranken und die Sterbenden
Sant Hanno de Worms - Pío, religiós i sapient bisbe - Prega pels nostres malalts i moribunts |
Noreste |
La catedral de Worms en la saga dels nibelungos
[editar | editar còdic]Un episodi del Cantar dels nibelungos es desenrolla en el portal de la catedral. Les regnes rivals Brunilda i Krimilda disputen sobre quin dels seus dos esposos, (Sigfrido o Gunther) té major ranc, i per lo tant, quin d'ells deu entrar primer a la catedral. És un episodi clau que durà a la mort de Sigfrido i a la destrucció dels nibelungos.[24]
El portal en qüestió estava en el costat nort de la catedral i estava considerablement més elaborat abans de ser destruït en 1689.
En relació en este episodi, la Nibelungenfestspiele s'ha representat en un escenari exterior en frente de la catedral des de 2002.
Vore també
[editar | editar còdic]- La Nova sinagoga d'Estrasburc, construïda per Ludwig Levy de 1895 a 1898 i destruïda en 1940–41, va prendre com a model a la catedral de Worms.
- Catedral de Magúncia
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Vore en l'entrada «Kaiserdom-Basilika SS. Peter und Paul» del lloc GCatholic.org, disponible en: [1].
- ↑ Plantilla:EB1911
- ↑ Peter, Homepage Wormser Dom St.. «Homepage Wormser Dom St. Peter: Donen Dom sehen». Archivat des d'el original, el 2 de març de 2017. Consultat el 23 de febrer de 2017.
- ↑ Mainz, Digitale Akademie – Akademie der Wissenschaften und der Literatur. «Worms, Dom, innen, aus Kreuzgang, Stifter- und : Deutsche Inschriften Online». Consultat el 23 de febrer de 2017.
- ↑ Mainz, Digitale Akademie – Akademie der Wissenschaften und der Literatur. «Worms, Ziegelhausen, Abtei Neuburg, aus Domkreuzgang, : Deutsche Inschriften Online». Consultat el 23 de febrer de 2017.
- ↑ wormser-zeitung.de: "Anno domini 1484..." – Grundstein dones Wormser Doms gefunden [2] archivat en Wayback Machine.. Wormser Zeitung, 28 de febrer de 2014, Sandra Dörr (2 de març de 2014)
- ↑ «Die Zerstörung der originalen Dom-Fenster > Stadt Worms». Consultat el 23 de febrer de 2017.
- ↑ i.V., Dombauverein Worms. «Wette gewonnen». Archivat des d'el original, el 29 de decembre de 2016. Consultat el 23 de febrer de 2017.
- ↑ Mainz, Digitale Akademie – Akademie der Wissenschaften und der Literatur. «Worms, Dom, innen, Weiheinschrift der romanischen : Deutsche Inschriften Online». Consultat el 23 de febrer de 2017.
- ↑ Mainz, Digitale Akademie – Akademie der Wissenschaften und der Literatur. «Worms, Dom, innen, Schrift als Stilisierung eines Buches im : Deutsche Inschriften Online». Consultat el 23 de febrer de 2017.
- ↑ Udo Kindermann: Kunstdenkmäler zwischen Antwerpen und Trient: Beschreibungen und Bewertungen dones Jesuiten Daniel Papebroch aus dem Jahre 1660. Erstedition, Übersetzung und Kommentar, Böhlau Verlag, Colónia, 2002, S. 93, ISBN 3-412-16701-0
- ↑ Mainz, Digitale Akademie – Akademie der Wissenschaften und der Literatur. «Worms, Dom, innen, Stifterinschrift der Königin Constanze : Deutsche Inschriften Online». Consultat el 23 de febrer de 2017.
- ↑ Mainz, Digitale Akademie – Akademie der Wissenschaften und der Literatur. «Worms, Dom, innen, aus Bergkloster St. Andreas, : Deutsche Inschriften Online». Consultat el 23 de febrer de 2017.
- ↑ Motette (Hg.): Glocken-Landschaft Bistum Mainz, Motette-Verlag, Düsseldorf 2005, p. 34.
- ↑ Informació sobre les campanes històriques [3] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Plantilla:Error en YouTube.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 6 d'abril de 2018.
- ↑ KG, VRM GmbH & Co. «Wormser Dom: Bauverein will bis zoom Jubiläum 2018 fünf neue Glocken realisieren - Wormser Zeitung» (en de). Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2019. Consultat el 9 de maig de 2019.
- ↑ «Die neuen Glocken und ihre Namen» (en de).
- ↑ «Worms, Dom St. Peter, Erstläuten der neuen Glocken & Stadtgeläut».
- ↑ Plantilla:Error en YouTube.
- ↑ Plantilla:Error en YouTube.
- ↑ Informació sobre les noves campanes [4] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Dones Nibelungenlied
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catedral de Worms.- Web oficial de St. Peter zu Worms (en alemà)
- Tour interactiu de realitat virtual en 360 ° entorn / dins / baix de la Catedral Wormser Dom
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catedral de Worms» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Catedrals del sigle XII
- Catedrals catòliques d'Alemània
- Catedrals romàniques d'Alemània
- Iglésies d'Alemània del sigle XII
- Iglésies de Renania-Palatinado
- Basíliques d'Alemània
- Iglésies dedicades a Sant Pedro
- Antics bens de la Llista Indicativa d'Alemània
- Obres de Johann Balthasar Neumann
- Iglésies en cúpula d'Alemània
- Patrimoni de l'Humanitat