Capnodis tenebrionis

Archiu:Capnodis tenebrionis (10.3897-BDJ.12.e117362) Figure 11d.jpg

Capnodis tenebrionis (Capnodis tenebrionis)

Capnodis tenebrionis és una espècie de coleòpter de la família Buprestidae de color negre opac, s'ha estés per moltes parts i en particular freqüència en les regions més càlides, constituint una plaga para diversos frutales.

Se li coneix vulgarmente en el nom de cuc cabezudo nom que prové de l'abultat protórax que tenen els seus larvas i que li fan semblar un cuc (encara que no ho és) en un gran cap. Són les larves d'este insecte les que produïxen els majors danys en els cultius, ya que es desenrollen en l'interior de les raïls de diverses espècies frutales, alimentant-se de la fusta i en cas de forts atacs apleguen a matar l'arbre i poden arruïnar totalment una plantació. Els adults s'alimenten dels fulls dels arbres, sent freqüent que mengen el peciol d'elles, en lo que el full cau al sol i és fàcil detectar la presència de l'insecte mirant al sol i veent on es troben fulls frescs caigudes.

Ataca a diverses espècies de rosáceas selvades i cultivades. Un síntoma de l'atac sobre albaricoquero pot ser la producció de goma i la caiguda i secat dels fulls. Atres espècies també atacades són el armeler, bresquillera, ciruelo etc.

Els danys solen ser favorits per periodos de sequia intensos. La dificultat de la seua lluita està en el difícil accés dels agrotóxicos a les larves de la raïl. De l'estudi biològic s'observa els dos periodos més importants de la vida de l'adult que permet controlar la seua població de forma més efectiva: l'emergència com a adult abans del periodo de invernación i l'eixida de la invernación abans de la posada d'ous.

La seua extensió és cada volta major, favorit per l'aument de temperatures per canvi climàtic, les pràctiques agrícoles i sobretot per la sequia. Per este últim fet, esta plaga pot afectar especialment al cultiu de la seca. En els últims anys alguns factors agronómicos semblen haver incrementat la població de plaga, com l'elecció de patrons en desenroll radicular més superficial, per #lo que aumenta la supervivència d'ous i larves, i la pressió de plaga puja, provocant major pressió poblacional per al restant d'arbres.

Caracterisació dels danys

Actualment està causant importants danys en frutales d'os en general i en armeler en particular. Aparte dels cultius mencionats anteriorment també de forma ocasional ataca a perales, manzanos i higueras, nogal, nyispro i avellaner. Els danys els produïx tant l'adult per destrucció d'ulls, brots i fulls, com la larva per la destrucció del sistema radicular. L'arbre es va debilitant progressivament fins a aplegar a morir.

S'estén en l'àrea mediterrànea encara que actualment ocupa també àrees de l'interior més continentals en països com Grècia, Turquia, Itàlia, Portugal, Espanya i el Nort d'Àfrica. En Espanya es troba en totes les zones de cultiu de frutales i en major presència, en la Comunitat Valenciana, Extremadura, Aragó, Andalusia, Castella-la Mancha i Regió de Múrcia.

Els síntomes més clars en arbres atacats solen vore's durant l'estiu, apreciant-se un progressiu carpiment, sent estos al mateix temps receptius a atres plagues com barrenillos. Els factors que han contribuït a la seua expansió són:

• La situació de sequia persistent en absència de pluges en els últims anys.
• Problemes de dotació d'aigua de rec.
• L'abandó d'explotacions agràries.
• La reducció del número de tractaments contra esta plaga en el moment adequat.
• Certes tècniques de cultiu i utilisació de material vegetal més susceptible a l'atac.

Els danys en el sistema radicular són acumulatius a mig determini despuix de soportar vàries generacions de plaga per la dificultat de reposició de la zona atacada, i generalment l'arbre mor a la veta d'uns pocs anys.

Cicle vital

Adults

Durant l'hivern, els adults es refugien entre xares, pedres, o qualsevol un atre mig que se servixca de protecció, mentres que les larves de tots els tamanys permaneixen en el coll i raïls de l'arbre.

En l'inici de la calor els adults abandonen els seus refugis i es dirigixen a la copa dels arbres per a alimentar-se, devorant ulls, brots tendres i peciols de fulls, #lo que provoca la defoliació prematura de la zona afectada. En els casos en els que ha invernado fòra de la parcela, estos ixen dels seus refugis i es coloquen en les 3 o 4 primeres files d'arbres dels màrgens. A partir d'ací, els adults comencen a pujar als arbres durant el dia, sempre que ixca el sol i no faça vent; durant la nit es retiren a la base dels troncs colocant-se en les males herbes o clavills del sol. En estos moments encara no mengen, estant únicament prenent el sol en les parts baixes de l'arbre, sent molt poc mòvils, puix les temperatures són encara baixes. A finals de març o principis d'abril (zona mediterrànea), comencen la seua alimentació en major intensitat, al mateix temps que es distribuïxen per tota la parcela.

Passades unes semanes i previ periodo d'alimentació, poden alcançar la madurea sexual, iniciant un periodo de posada d'ous des de mediats de maig en la pujada de temperatures i que s'interromp a primers de setembre en la baixada de temperatures. Estos adults continuen alimentant-se fins a finals de setembre o primers de novembre, abans de retirar-se als refugis d'hivern. Durant este periodo els adults emergits a l'any anterior van morint, concloent aixina el seu cicle biològic.

Per al desenroll de la seua activitat requerixen temperatures mínimes de 20 °C, sent el seu òptim de 30°. Per baix d'eixa temperatura permaneixen inactius i no s'alimenten ni reproduïxen.

Aixina mateix és condició necessària abans de aparearse i realisar la posada haver-se alimentat adequadament durant un periodo aproximat de 15 dies. Els adults emergits en els mesos de juliol a setembre deuen passar l'hivern abans d'alcançar la seua madurea sexual.

En l'arribada de la fredor els adults busquen llocs a on resguardar-se de les baixes temperatures. En aquelles parceles a on existixen males herbes o aquelles a on el patró utilisat emet gran cantitat de sierpes, utilisen esta circumstància per a passar l'hivern, situant-se en estos llocs. Si la parcela de frutales esta neta de males herbes busquen atres llocs per a invernar com a males herbes de màrgens, baix canals de rec, zones de espartizal confrontants en les parceles de cultiu, zones de mont, etc. Durant el periodo hivernal la mortandad d'estos pot aplegar al 50%.

Ous

Quan la temperatura alcança una mija diària de 20 °C s'inicia la posada d'ous en el sol, al voltant de l'arbre, en una zona delimitada per una circumferència de 50cm i una profunditat entre 3 i 12cm, encara que ocasionalment pot aplegar a 20cm. Les zones de posada són preferentment zones solejades i seques. La femella deposita entre 250 a 300 ous i mor als 3 o 4 dies de finalisar la posada.

Les posades són més freqüents en arbres debilitats.

Els ous són ovoides d'1.5mm de llongitut i 1mm de diàmetro, de color blanquecino. Poden passar desapercebuts perque se'ls adherix en facilitat partícules terrosas que els camuflen. Encara que recent posats són blans, s'endurixen en contacte en l'aire.

Al principi els ous són posats de forma individual, aumentant estos fins a en grups de 15-20 ous quan les temperatures són altes. L'eclosió dels ous depén de la temperatura; aixina en temperatures de 20 °C les larves eclosionan als 30 dies, mentres que a 35 °C solament ho fan en 7 dies. Per baix de 18 °C i per damunt de 45 °C no es produïx l'eclosió. Sobre percentages d'eclosió, estos estan entorn al 80%.

Larves

Les larves neonato, en ajuda dels pinzells dels pèls dels segments abdominals i les contorsiones del seu cos, es desplacen pel terreny fins a penetrar en el talle o en les raïls, a on permaneixen un o dos anys alimentant-se de la zona compresa entre la fusta i la corfa, formant galeries que omplin de serrín.

Les larves tenen tres dies per a trobar les raïls de lo contrari moren. Sobre la profunditat a la que poden aplegar està entorn als 60 cm. Solament un 1-2% de les larves eclosionadas apleguen a penetrar en les raïls, pero este número és suficient per a causar danys, sobretot si tenim en conte la gran cantitat d'ous que pot posar una femella.

La supervivència es veu favorida pels sistemes radiculares superficials ya que són més accessibles.

Al principi, pel chicotet tamany d'estes, necessiten raïls de chicotet tamany per a poder penetrar dins d'elles. Posteriorment les larves van aumentant de tamany i pujant per raïls de major diàmetro, fins a aplegar a la zona del coll de l'arbre a on realisen la cambra pupal, abans de transformar-se en adult. Quan les larves són encara chicotetes estes poden canviar de raïl, pero despuix permaneixen sempre dins d'estes.

El desenroll de les larves depén de l'época d'eclosió. Aixina en alguns ensajos realisats s'ha pogut comprovar que larves eclosionadas en juliol, apleguen a alcançar 60 mm de llongitut cap al més de febrer, lo que indica que es transformarien en adult abans d'un any. En #eclosió a finals d'agost, estes larves a penes alcancen els 10 mm. a finals de decembre, lo que les duria a estar, possiblement, dos anys en les raïls. Açò constataria el fet de trobar larves de diferents tamanys dins del mateix arbre.

La larva, que es troba dins de les raïls, és de color blanc, sense pates, en anells plans en l'abdomen. El primer anell del tórax és molt ample, redonejat i sensiblement esclafat, en una capa dorsal còrnea en una regata en el centre en forma de “V”. Esta forma característica és lo que li dona el nom de cuc cabezudo. El seu cap posseïx fortes mandíbules en les que perfora la raïls. Tots els seus estadis larvarios són iguals, variant únicament el seu tamany, que va des dels 3mm. recent eclosionadas de l'ou, fins a aproximadament els 70 mm en l'última fase de desenroll. La fase larvaria dura 2 anys, formant galeries en el sistema radicular de l'arbre hoste.

La larva es contrau i vira a color marfil i s'endurix en créixer.

Durant este periodo les larves van realisant baix de la corfa de l'arbre i sempre en la zona del coll, les bues, de la qual eixiran transformades en adults.

Sintomatologia i danys.

Els síntomes inicials es detecten per les lesions dels òrguens vegetatius de la part aérea que provoquen els adults en alimentar-se, aixina com la presència de fulls sense pedúncul caigudes en el sol. En la recollida de l'armela també es nota la presència de la plaga perque en arreplegar el frut els adults volen a arbres veïns o cauen en el frut a la ret de recollida.

L'acció de les larves en el coll i raïls principals ocasiona en la part aérea de l'arborat el carpiment general, clorosis, #defoliació prematures i brotaciones dèbils com a conseqüència de la destrucció dels teixits conductors, i al final l'arbre es va secant per sectors i mor quan els danys afecten a tot el perímetro del tronc. Les larves tallen els gots i impedixen el pas de la llacor, provocant dit carpiment. Estos danys són visibles en llevar la corfa del sistema radicular i del coll de l'arbre.

La pèrdua de vigor facilita l'atac d'escolítidos (barrenillos) i atres paràsits secundaris que colaboren en el desenllaç final de l'arbre, que a voltes es confon com el causant del dany.

Sistemes de control

a) Lluita química

Els canvis d'autorisacions d'us dels distints productes, aixina com les llimitacions pròpies de cada país, impedixen fer comentaris en referència a les matèries actives.

Sí que deuen tindre's en conte les particularitats del cicle biològic de la plaga per a establir els mijos de lluita.

El control més eficaç contra els adults s'efectuen a pur de pulverizaciones dirigides a les parts aérees dels arbres en els moments clau: des de l'eixida de repòs hivernal fins a l'inici de la posada; quan emergixen nous adults a final d'estiu i ans que es retiren als refugis invernantes, sempre i quan es respecte el determini de seguritat o haja recolectat la collita i sempre i quan existixquen matèries actives autorisades per a este us.

Alguns ensajos demostren que també és efectiu l'aplicació d'insecticida al sol per a evitar la penetració de larves recent naixcudes, sempre que es disponga de matèries actives autorisades per a això. Ademés deu completar-se en els tractaments aéreus contra adults.

Les époques de tractament més efectives, encara que no siguen possibles pels determinis de seguritat i els llímits d'autorisació dels productes autorisats, corresponen als següents:

• Entre eixida de primavera i mitat d'estiu, coincidint en el periodo d'alimentació prèvia a la madurea sexual, i l'inici de la posada d'ous.
• A finals d'estiu i principis d'autumne coincidint en l'eixida de la nova generació d'adults, que deu alimentar-se per a passar l'hivern, i coincidix en la màxima presència d'adults.

b) Métodos culturals

Lluita indirecta

En regadiu, vigorizar els arbres per mig de recs en aquelles parceles que disponguen d'aigua i increment d'abonats (pot tindre com a efectes secundaris major sensibilitat a atres problemes sanitaris).

També l'elecció de patrons millor adaptades al mig en que van a viure, sobretot raïls profundes i pivotantes. Evitar sistemes radiculares molt superficials. Substitució en les zones afectades dels peus híbrits (en raïls més fasciculadas i superficials) per peus francs, a ser possible de llavor in situ i d'amarga, ya que es desenrollen a major profunditat i són menys desijables per la presència de glicósidos cianogenicos relacionats en la amigdalina.

L'eliminació de les proximitats d'espècies rosáceas selvades en les que l'insecte pot viure (¡¡Conte en la llei de monts o similars en la comunitat autònoma/país/estat de que es tracte!!).

L'eliminació per mig de crema dels restants vegetals d'arbres destruïts per la plaga, especialment del sistema radicular i coll de l'arbre.

Modificació de condicions biòtiques

En regadius i en cas d'atacs puntuals, per a evitar l'extensió de l'atac es pot incrementar la freqüència de recs.

En l'época de posada és recomanable mantindre la terra laboreada perque dificulta la posada.

Recollida mecànica

Arreplegar adults sobre els arbres. És una operació molt cara i de llimitada eficiència. Recomanable realisar-la a finals d'estiu per la major presència d'adults en l'arborat.

Barreres físiques

Colocar impediments físics per a la penetració de les larves recent naixcudes en el sistema radicular de l'arbre a protegir. Pot fer-se en un plàstic en forma de tronc de con que s'ajuste ben al tronc i que vaja nugat a 20cm per damunt del coll de la planta; esta protecció ademés deu cobrir el sol en un radi de 50-60cm i deu subjectar-se en terra o pedres. D'esta manera s'impedix que la posada dels adults siga efectiva.

No impedix que les larves de la raïl ya existents completen el seu cicle. En regadiu (a manta) deurà retirar-se a finals d'estiu per a evitar l'aparició de fongos en les raïls.

Mides complementàries

La destrucció d'arbres molt atacats, cremant les raïls principals i la part del tronc fins a uns 30cm. Evitar que els arbres secs permaneixquen en el camp perque actuen com a refugi de larves de C. tenebrionis i de escolítidos.

c) Métodos biològics

Existixen #formulació a pur de nematodos entomopatógenos i quitosano. Es tracta de nematodos del gènero Steinernema i combaten plagues de sol importants, com la causada per C. tenebrionis. Dins del cicle de vida del nematodo existix una fase denominada infectivo jovenil, únic estat de vida lliure i tolerant a l'ambient. En esta fase entra pels orificis naturals del hospedador (cuc cabezudo en este cas) i llibera una bactèria simbiòtica (del gènero Xenorhabdus) que ocasiona la seua mort per septicèmia. S'aplica per mig de dos recs al voltant del tronc, el primer en primavera (abril a juny) i el segon al final d'estiu (mitat d'agost a mitat d'octubre). Com a inconvenient està que requerix certa disponibilitat d'aigua, i que l'accés del nematodo a la larva dins de la raïl és molt complicada. Ademés l'efectivitat sobre orugas de tot tipo pot crear un nou desequilibri en el sistema biològic de la zona tractada.

També s'ha experimentat en fongos entomopatógenos, en resultats poc prometedors per dificultat d'aplicació. Pot ser efectiva l'aplicació de Bacillus thuringiensis en les époques de màxima necessitat d'alimentació per a reduir l'intensitat de plaga.

d) Atres métodos de lluita

En els ensajos realisats per Garrido i Malagon,, sobre resistència de patrons a les larves de cuc cabezudo, varen comprovar certa resistència d'aquells patrons en un alt contingut en composts cianogénicos en les seues raïls.

L'utilisació de caolín com a tractament aéreu sembla tindre certa efectivitat per la molèstia que causa a l'adult. Parceles en tractament de caolín té menys presència d'adults de C. tenebrionis.

Conseqüències agronómicas i socials

Estos danys tenen repercussió migambiental i conseqüentment social, que és necessari valorar (Fras, 2013):

• La plaga no solament afecta a la collita d'una campanya: afecta a la pròpia estructura de la plantació arruïnant anys de cultiu fins a la seua entrada en producció i la rentabilización de la plantació.
• Els tractaments de control de la plaga implica varis anys d'us d'insecticida el cost dels quals és elevat. Considerant el baix rendiment econòmic del cultiu, compromet sériament la seua viabilitat.
• Té repercussió directa en reducció d'ingressos sobre l'economia de molts municipis en el que este cultiu és part fonamental de la seua estructura, en supondre la merma i pèrdua sistemàtica de la collita fins a la mort de l'arbre.

• Llimita el cultiu d'àmplies zones de seca de la Comunitat per falta de mijos de protecció vegetal, quan esta ha segut una activitat mantinguda durant sigles, ademés de ser partix integrant de l'ecosistema del paisage mediterràneu (58,652 hectàrees compromeses, que supon el 90% de la superfície d'este cultiu).
• Els territoris àrits queden desprotegits d'un dels pocs cultius disponibles, que fins ara supon un fre de l'erosió i desertisació.
• Les plantacions afectades són foc de plaga per a atres adjacents, tant d'armeler com atres frutales inclusivament de regadiu. Una volta arrancada la plantació, si no es destruïx completament els òrguens afectats seguixen sent foc de plaga que es traslladarà a plantacions veïnes.

Ademés presenta com a agreujants:

• Plantacions d'armeler en regadiu són vulnerables a la plaga i tampoc disponen de protecció química.
• Atres cultius arbòreus principalment de regadiu es veuen perjudicats per la població de Capnodis tenebrionis procedent de l'armeler.
• La necessària arrancada de les plantacions i la destrucció del sistema radicular infectat colisiona en la gestió administrativa de la crema de restants de poda, ya que és llabor agrícola prioritària la poda d'hivern mentres que l'arrancada queda relegat a mesos següents, en els que no s'autorisa dita crema (mentres que sí s'autorisa la crema de poda de olivar). Per a la destrucció d'estos restants és de molt difícil aplicació els mijos mecànics tals com picadoras de llenya, per les naturals dimensions del coll de la planta i sistemes radiculares.

Enllaços externs

• Fotografies d'adults
• Fotografies de larves i nimfes
• Completa descripció de l'insecte en fotografies
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}
• Galeria de fotografies del Capnodis tenebrionis i els seus danys en armeler Flickr