Caret

El caret és un grafema invertit en forma de V. És el caràcter d'espayat ^ en ASCII (en el punt de còdic 5Ehex) i atres conjunts de caràcters que també poden denominar-se capell, control, 'a la potència de' (exponent), paraigües matemàtic o falca. Caret s'utilisa també per a identificar un caràcter Unicode similar pero reduït: O + 2038 "‸" de la que existix una variant reduïda en un traç: O + 2041 "⁁".

El caret i l'accent circunflejo no deuen confondre's en atres caràcters com O + 028C "ʌ" o O + 2227 "∧".

Orígens

Marca de revisió

Originalment, el símbol d'intercalació es va utilisar i seguix utilisant-se en forma manuscrita com a marca de revisió per a indicar on es deu insertar un signe de puntuació, paraula o frase en un document. El terme prové del llatí caret, "carix", de carēre, "carir; estar separat de; estar lliure de".

Este caràcter és conegut per ser utilisat pels escritors i correctors de proves per a indicar que alguna cosa es va a insertar en el lloc marcat pel signe d'intercalació. Un indicador, a sovint un parpadeo de llínea o barra, que indica que la pròxima inserció o una atra edició es portarà a terme. També es diu cursor.

• Archiu:Image of carets telling reader to insert a comma, an apostrophe, and quotation marks.png
• Archiu:Image of caret telling a reader to insert a letter.png
• Archiu:Image of caret telling reader to insert a word.png
• Archiu:Image of caret telling reader to change a word.png

Accent circunflejo

Es pot trobar una variant en relleu del símbol en algunes màquines d'escriure, a on s'usa per a denotar un accent circunflejo en alguns idiomes, com el francés i el portugués. Per lo general, és una tecla morta, que no fa que el carro de la màquina d'escriure alvanç i, per lo tant, permet que la següent lletra toque el mateix punt (baix del circunflejo) en el paper.

Sobre els sistemes informàtics, la versió original de 1963 de l'estàndart ASCII va reservar el punt de còdic 5Ehex per a una flecha cap a dalt (↑). No obstant, l'estàndart ECMA-6 de 1965 va reemplaçar la flecha cap a dalt en un circunflejo (^), que també era aplicable com a diacrític, i dos anys despuix, la segona revisió de ASCII va fer lo mateix. Com els primers mainframes i minicomputadoras utilisaven en gran mida teleimpresoras com a dispositius d'eixida, era possible imprimir el circunflejo per damunt d'una lletra quan era necessari. En la proliferació de monitors, no obstant, açò va començar a ser insuficient, i els caràcters precompuestos, en el signe diacrític inclós, es varen introduir en conjunts de caràcters adjunts, com Latin-1. El caràcter circunflejo original es va deixar per a atres fins, i com ya no tenia que cabre damunt d'una lletra, es va fer més gran en apariència.