Carta de Calatayut

La Carta de Calatayut va ser un document firmat en 30 de maig de 1481 per un guanarteme (rei dels primers habitants de l'illa de Gran Canària) i els Reis Catòlics, que pretenia acabar en la guerra en Gran Canària. El pacte consistia en l'incorporació de Canàries a la Corona de Castella a canvi del respecte a les estructures polítiques i socials, a les costums culturals i a la llibertat dels aborigen canaris. No hi ha consens sobre que guanarteme va firmar dit document.

Arribada dels castellans a Gran Canària

Artícul principal → Conquista de les illes Canàries.

En 1477, durant la Guerra de Successió Castellana, enfrontades Castella i Portugal, els Reis Catòlics varen obtindre el dret de conquista de les illes de Gran Canària, Tenerife i La Palma dels senyors titulars que no havien pogut sometre-les, Diego de Herrera i Inés Peraza, i estos rebien el señorío sobre Lanzarote, Fuerteventura, Ferro i Gomera.

Els Reis varen encomanar la conquista de Gran Canària en maig de 1478 pel sistema de capitulació a Juan de Fredes, bisbe de Rubicón, a Juan Bermúdez, deán del bisbat de Rubicón i a Juan Rejón, criat de la reina Isabel. Pels conflictes entre ells una volta iniciada la conquista, la Corona va nomenar un governador, Pedro de Algaba, que va aplegar a Gran Canària en novembre de 1478, que no va solucionar les desavenències, Pedro de Vora va ser nomenat nou governador en febrer de 1480, i Algaba assessinat a instigació de Juan Rejón en maig. La Corona va fer una atra nova capitulació en febrer de 1480, esta volta en Alonso de Quintanilla, Contador Major de Castella, i en Pedro Fernández Cabrón, a la que es va adherir Pedro de Vora. En estiu la nova flota en el nou governador va aplegar a Gran Canària i va expulsar a Rejón de l'illa.

Carta de Calatayut

Gràcies als reforços que varen rebre els conquistadors, va haver faccions indígenes que es varen sometre als castellans, els quals varen acceptar el compromís de tractar-los com a iguals. En este sentit es té constància d'un guanarteme que va viajar a la península per a acatar la sobirania castellana, encara que no hi ha consens de qui va anar este monarca. La carta està datada el 30 de maig de 1481 en Calatayut, a on els Reis estaven instalats, ya que hi havia corts d'Aragó per a prendre jurament de hereu al príncip Juan. D'esta manera els canaris varen ser autorisats a moure's lliurement pel territori castellà:

No s'ha trobat registre d'esta carta ni en l'Archiu de Simancas ni en el Llibre roig de Gran Canària.

Este document no va garantisar la sumissió del restant de l'illa de Gran Canària. La conquista de l'illa va proseguir en la mort del caudillo Doramas en la campanya de Arucas (Gran Canària), lo que va produir el carpiment de la resistència indígena. En 1482 Hernán Peraza va intervindre en la conquista de Gran Canària, a on va capturar al guanarteme Tenesor Semidán, guanarteme de Gáldar, el qual es va traslladar a la península, a on es va entrevistar en els Reis i va ser batejat en el nom de Fernando Guanarteme. D'esta manera s'ha posat en dubte que el guanarteme que va anar a Calatayut un any abans fora el de Gáldar.

La conquista de Gran Canària es va prolongar fins a 1483, despuix de la qual es va proseguir en la de la Palma i Tenerife, frut de la capitulació en Alonso Fernández de Lugo. I l'incorporació de l'illa de Gran Canària en la Corona de Castella no va ser definitiva fins a giner de 1487.

Vore també

• Conquista de les illes Canàries
• Història de Canàries