Cartera de criptodivisa
Una cartera de criptodivisa o cartera de criptomoneda és un dispositiu,[1] un mig físic[2] un programa o un servici que almagasena les claus públiques i/o privades per a les transaccions de criptodivisas.[3] Ademés d'esta funció bàsica d'almagasenar les claus, un moneder o cartera de criptodivisas o criptomonedas sol oferir també la funcionalitat d'encriptar i/o firmar informació. La firma pot resultar, per eixemple, en l'eixecució d'un contracte inteligent, una transacció de criptomoneda (vore l'image "transacció de bitcoin"), l'identificació o la firma llegal d'un "document" (vore l'image "formulari de solicitut").[4]
Característiques
[editar | editar còdic]Ademés de la funció bàsica d'almagasenar les claus, un moneder de criptomoneda també pot tindre una o més de les següents característiques.
Cartera de criptomonedas senzilla
[editar | editar còdic]
Una simple cartera de criptomonedas conté parells de claus criptográficas públiques i privades. Les claus poden utilisar-se per a rastrejar la propietat, rebre o gastar criptodivisas.[5] Una clau pública permet a uns atres realisar pagaments a la direcció derivada d'ella, mentres que una clau privada permet gastar criptodivisas des d'eixa direcció.[6]
La pròpia criptomoneda no està en la cartera. En el cas del bitcoin i de les criptodivisas derivades d'ell, la criptodivisa s'almagasena de forma descentralisada i es manté en un llibre de contabilitat distribuït disponible públicament cridat blockchain o cadena de blocs.[7]
Cartera eID
[editar | editar còdic]
Alguns moneders estan dissenyats específicament per a ser compatibles en un marc. l'Unió Europea està creant un Marc Europeu d'Auto-Identitat Sobirana (ESSIF) compatible en el eIDAS, que s'eixecuta en l'Infraestructura Europea de Servicis de Blockchain (EBSI). El moneder EBSI està dissenyat per a proporcionar (de forma segura) informació, un eID i firmar "transaccions[4]
Cartera multifirma
[editar | editar còdic]A diferència dels moneders de criptomonedas simples que requerixen que una sola part ferma una transacció, els moneders en múltiples firmes requerixen que vàries parts firmen una transacció.[8] Els moneders multifirma estan dissenyats per a tindre una major seguritat.[9]
Contracte inteligent
[editar | editar còdic]En l'espai de la criptomoneda, els contractes inteligents es firmen digitalment de la mateixa manera que es firma una transacció de criptomoneda. Les claus de firma es guarden en un moneder de criptodivisas.
Derivació de claus
[editar | editar còdic]Cartera determinista
[editar | editar còdic]
En un moneder determinista es pot utilisar una sola clau per a generar un arbre complet de parells de claus.[10] Esta única clau servix com a raïl de l'arbre. La frase mnemotècnica generada o la paraula llavor és simplement una forma més llegible per als humans d'expressar la clau utilisada com a raïl, ya que pot convertir-se algorítmicamente en la clau privada raïl. Eixes paraules, en eixe orde, sempre generaran exactament la mateixa clau raïl. Una frase de paraules podria consistir en 24 paraules com: begin friend black earth beauty praise pride refuse horror believe relief gospel end destroy champion build better awesome. Eixa única clau raïl no substituïx a totes les demés claus privades, sino que s'utilisa per a generar-les. Totes les direccions seguixen tenint diferents claus privades, pero totes poden ser restaurades per eixa única clau raïl. Les claus privades de totes les direccions que té i que donarà en el futur poden recalcularse a partir de la clau raïl. Eixa clau raïl, a la seua volta, pugues recalcularse introduint la paraula llavor. La frase mnemònica és el respal del moneder. Si un moneder soporta la mateixa tècnica (frase mnemotècnica), llavors la còpia de seguritat també pot ser restaurada en un atre moneder de software o hardware.
Una frase mnemònica es considera segura. L'estàndart BIP-39 crea una llavor de 512 bits a partir de qualsevol mnemònic dau. El conjunt de carteres possibles és 2512. Cada frase mnemònica conduïx a un moneder vàlit. Si el moneder no s'ha utilisat prèviament, estarà buit.[7]
Cartera no determinista
[editar | editar còdic]En un moneder no determinista, cada clau es genera aleatoriamente per sí mateixa, i no se sembra a partir d'una clau comuna. Per lo tant, qualsevol còpia de seguritat del moneder deu almagasenar totes i cada una de les claus privades utilisades com a direccions, aixina com un búfer d'unes 100 claus futures que poden haver segut ya repartides com a direccions, pero que encara no han rebut pagaments.[7]
Accés a la cartera
[editar | editar còdic]En elegir un moneder, el propietari deu tindre en conte quí se supon que té accés a (una còpia de) les claus privades i, per tant, té potencialment capacitat de firma. En el cas de les criptomonedas, l'usuari deu confiar que el proveïdor mantindrà la criptomoneda fòra de perill, de la mateixa manera que en un banc. La confiança es va perdre en el cas del exchange Mt. Gox, que "va perdre" la majoria dels bitcoins dels seus clients. Descarregar un moneder de criptodivisas d'un proveïdor de moneders a un ordenador o teléfon no significa automàticament que el propietari siga l'únic que tinga una còpia de les claus privades. Per eixemple, en Coinbase, és possible instalar un moneder en un teléfon i també tindre accés al mateix moneder a través del seu lloc web. Un moneder també pot tindre vulnerabilitats conegudes o desconegudes. Un ataque a la cadena de suministrament o un atac de canal lateral són formes d'introduir una vulnerabilitat. En casos extrems, inclús una computadora que no estiga conectada a cap ret pot ser vulnerat. Per a rebre criptodivisas, no és necessari accedir a la cartera receptora. La part que envia només necessita conéixer la direcció de destí. Qualsevol pot enviar criptodivisas a una direcció. Només el que té la clau privada de la direcció corresponent (clau pública) pot utilisar-la.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «».
- ↑ «[1]». Consultat el 2019-03-12.
- ↑ «[2]». Consultat el 2019-03-10.
- ↑ 4,0 4,1 «European Blockchain Services Infrastructure (EBSI)». European Commission. Consultat el 2020-07-24. «""»
- ↑ Mastering Bitcoin: Programming the Open Blockchain, O'Reilly Mija, Inc.. ISBN 9781491954386.
- ↑ «Bitcoin Wallets: What You Need to Know About the Hardware» (en en).
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Antonopoulos, Andreas (2017-07-12). Mastering Bitcoin: Programming the Open Blockchain, O'Reilly Mija, Inc.. ISBN 9781491954386.
- ↑ «Bitcoin Startup Predicts Cryptocurrency Market Will Grow By $100 Billion in 2018» (en en). Archivat des d'el original, el 4 de decembre de 2020.
- ↑ Graham, Luke (2017-07-20). «$32 million worth of digital currency ether stolen by hackers».
- ↑ «Hierarchical deterministic Bitcoin wallets that tolerate key leakage». International Association for Cryptologic Research.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cartera de criptodivisa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.