Anar al contingut

Bitcoin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Evolució del tipo de canvi BTC-USD a lo llarc de la seua història
Valor de tot l'or, l'argent i els bitcoines minats en l'història (en billons de dólars).

El Bitcoin o bitcóin és una criptomoneda descentralisada i un sistema de pagament que no requerix de banc central o administrador únic per al seu funcionament,[1][2] ya que opera per mig d'una ret de nodos peer-to-peer que verifiquen les transaccions per mig de criptografia i les registren en un llibre de contabilitat públic cridat cadena de blocs. El consens entre nodos es conseguix per mig d'un procés computacional intensiu basat en el sistema de prova de treball al que es denomina «mineria», que garantisa la seguritat de la cadena de blocs.[3][4]


Segons l'ideologia peer-to-peer, que sustenta al bitcóin com un actiu apartat dels sistemes financers i polítics tradicionals; lo que ho fa contar en sobirania tecnològica i ser neutral i universalment accessible.[5] La criptomoneda va ser concebuda en 2008 per una persona o grup de persones baix l'seudònim de Satoshi Nakamoto,[6] l'identitat concreta del qual es desconeix.[7] En 2009 es va presentar la seua implementació com còdic lliure i la ret peer-to-peer va començar a funcionar un any despuix. Despuix d'un progressiu creiximent entre 2010 i 2019, cotisant en rancs promig de sèt mil dólars; es va donar una massiva apreciació a raïl de la pandèmia de COVID-19 entre 2020 i 2023 que va alçar el valor de la moneda sobre els cinquanta mil dólars.[8] En juliol de 2025 va alcançar un nou màxim històric en la seua cotisació,[9] superant els cent vint mil dólars.[10]


Actualment, el bitcóin s'utilisa majorment com a depòsit de valor i menys com a mig d'intercanvi.[11] Existix una comunitat de programadors que desenrollen millores per a bitcóin com les sidechains o capes per a contractes inteligents;[12] la privacitat i l'opacitat, l'experiència d'usuari, i canals per a micropagos com Lightning Network.[13] No obstant, és freqüentment criticada per la seua naturalea anònima, que l'ha convertit en ferramenta per al comerç ilícit; també se li qüestiona la pèrdua de la seua promocionada descentralisació conforme incrementa la dificultat de minat; estafes i una creixent especulació financera en comparació al seu us com a moneda corrent.[14][15]


De la mateixa manera, la tecnologia que sustenta al bitcóin és qüestionada per l'elevat us d'electricitat del procés de minat.[16][17] S'estima que cada transacció consumix entorn a un megavat-hora (MWh) d'electricitat i setze metros cúbics d'aigua. També genera unes [[Emissions de diòxit de carbono|emissions de Plantilla:Fòrmula química]] equivalents a les d'un passager d'un vol transatlàntic i un pes de residus electrònics equivalent a un teléfon mòvil.[18] En 2022 les emissions de Plantilla:Fòrmula química causades per la mineria de bitcoins varen superar a les generades per Grècia i, per a 2025, havien superat a Bèlgica.[19][18]

Des de 2021, països com Afganistan, Argèlia, Bangladés, China, Egipte, Kuwait, Nepal, Macedònia del Nort i Tunis han prohibit totalment l'us de la criptomoneda. No obstant, des de 2023, els països de l'Unió Europea i l'administració de Donald Trump en Estats Units, vénen creant marcs llegals que busquen formalisar l'entorn del bitcoin i atres criptomonedas com actius digitals.[20][21]

Denominació

[editar | editar còdic]

El vocablo compost «bitcoin» procedix dels térmens anglesos bit, que és l'unitat mínima d'informació utilisada en l'informàtica, i coin, que significa ‘moneda’.

El terme «Bitcoin» s'aplica al protocol i a la ret que ho sustenta, mentres que, segons la RAE, «bitcóin» (en minúscula i accent ortogràfic), es referix a la moneda digital.[22]

Història

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Història de bitcoin.
Artícul principal → Anex:Historial de preus de bitcoin.

Antecedents

[editar | editar còdic]

Abans del bitcóin, es varen llançar vàries tecnologies de moneda digital, començant en el i-cash de David Chaum en la década de 1980. L'idea de que les solucions als acertijos computacionals podrien tindre algun valor va ser proposta per primera volta pels criptógrafos Cynthia Dwork i Moni Naor en 1992. El concepte va ser redescubierto de forma independent per Adam Back, qui va desenrollar Hashcash, un esquema de prova de treball per al control de spam en 1997. Les primeres propostes de criptomonedas digitals distribuïdes basades en l'escassea varen provindre de Wei Dai (b-money) i Nick Szabo (bit gold) en 1998. Estos diversos intents no varen tindre èxit: El concepte de Chaum requeria un control centralisat i cap banc volia registrar-se, Hashcash no tenia protecció contra la doble despesa, mentres que b-money i bit gold no eren resistents als atacs d'hackers.

Llançament i adopció (2008-2010)

[editar | editar còdic]

El 31 d'octubre de 2008 es va enviar un mensage firmat en l'seudònim Satoshi Nakamoto i titulat «Bitcoin P2P i-cash paper», a una llistade correu sobre criptografia que pertany a la societat llimitada Metzger, Dowdeswell & Co. LLC.[23][24][25][26]

En este mensage es descrivia «un nou sistema d'efectiu electrònic» cridat Bitcoin «que és totalment peer-to-peer i que no està basat en tercers de confiança». Ademés, es feya referència a un document tècnic titulat Bitcoin: a peer-to-peer electronic cash system.[27][28][29][30]


El 3 de giner de 2009 va entrar en funcionament la primera ret peer-to-peer basada en dit protocol (també baix el nom de «Bitcoin») després de la posada en marcha del primer software de còdic obert per a córrer nodos de la moneda, la qual cosa va supondre també la creació dels primers bitcoines i l'inici de la mineria d'esta. El primer bloc de bitcoines, conegut com el bloc de génesis, va ser minat pel propi Satoshi Nakamoto.[31]

El 9 de giner de 2009 es va llançar el primer client de software de còdic obert per a córrer nodos de la moneda a través de la plataforma SourceForge.[30][32][33]

En 2010–2014 va emergir el lloc de canvis de criptomonedas Mt. Gox, que va aplegar a concentrar la majoria del volum global fins al seu colapse en 2014 despuix de pèrdues massives de bitcoins, fet que va marcar la primera gran crisis de custòdia de l'ecosistema.[34][35] Investigacions periodístiques varen estimar posteriorment que, des de 2011, més de 980 000 BTC varen ser sostrets de diversos exchanges, en Mt. Gox concentrant prop de dos terços d'eixe total, lo que va impulsar millores en pràctiques de seguritat i auditoria.[36]

Creiximent mundial (2011-2015)

[editar | editar còdic]

Entre 2010 i 2011 varen sorgir plataformes d'intercanvi que varen facilitar la compravenda de bitcoines en moneda local per mig de transferències bancàries i depòsits, a l'hora que varen aparéixer passareles de pagament per a comerços que liquidaven en divises tradicionals. Iniciatives com Bitstamp (fundada en 2011) i processadors com BitPay (creat en 2011) varen contribuir a eixe desplegament i a l'adopció comercial en oferir liquidació en moneda fiduciaria i comissions menors a les de targetes.[37][38][39]


En 2011, organisacions com l'Electronic Frontier Foundation (EFF), Internet Archive, Freenet i la Free Software Foundation varen escomençar a experimentar en donacions en bitcoines; la EFF va suspendre temporalment eixa via en juny de 2011 per incertitut llegal i la va reobrir en 2013 per mig d'un intermediari de pagaments.[40][41][42][43][44]

En juny de 2011, WikiLeaks va començar a acceptar donacions en bitcoines despuix del bloqueig financer aplicat per processadors com Visa, MasterCard i PayPal a fins de 2010, lo que va impulsar l'interés per métodos de pagament alternatius.[45][46]

El 27 de novembre de 2013, el bitcóin va superar per primera volta el llindar de mil dólars nortamericans (USD), despuix de forts puges a lo llarc d'eixe any i en mig d'audiències llegislatives en Estats Units sobre monedes virtuals.[47]

En 2014, la Fundació Wikimedia i la Fundació Mozilla varen incorporar l'opció de donar en bitcoines per mig de processadors especialisats.[48][49] Anys despuix, la primera va deixar d'acceptar criptomonedas (maig de 2022) despuix d'una consulta comunitària que va citar, entre atres motius, preocupacions ambientals, i Mozilla va actualisar la seua política per a no rebre donacions en criptomonedas basades en prova de treball.[50][51]

Consolidació i índexs en alça (2017-2019)

[editar | editar còdic]

Una investigació realisada per l'Universitat de Cambridge va estimar que, en 2017, hi havia entre 2.9 i 5.8 millons d'usuaris únics que usaven una billetera de criptomonedas, la majoria d'ells en bitcoines.


El 15 de juliol de 2017 es va aprovar la controvertida actualisació del software SegWit. Segwit estava destinat a admetre Lightning Network i millorar la escalabilidad. Posteriorment, SegWit es va activar en la ret el 24 d'agost de 2017. El preu del bitcóin va aumentar casi un 50 % en la semana posterior al llançament. Els partidaris de blocs grans que no estaven satisfets en l'activació de SegWit bifurcaron el software l'1 d'agost de 2017 per a crear Bitcoin Cash (BCH), convertint-se en una dels molts forcalls de bitcóin com Bitcoin Gold.[52]

En 2017, Binance es va convertir en un dels majors operadors per volum reportat, encara que va enfrontar investigacions i, en 2023, un acort penal en EE. UU. per infraccions a normes antilavado i sancions; KuCoin (2017) va estendre la seua presència en mercats emergents; i varen sorgir actors com Bybit (2018) i OKX (abans OKEx).[53][54][55][56]

Els preus del bitcóin es varen vore afectats negativament per varis atacs o robos dels intercanvis de criptomonedas, inclosos els robos de Coincheck en giner de 2018, Bithumb en juny i Bancor en juliol. Durant els primers sis mesos de 2018, es va reportar el robo de $761 millons en criptomonedas dels intercanvis. El preu del bitcóin es va vore afectat a pesar de que es varen furtar atres criptomonedas en Coinrail i Bancor, ya que els inversors estaven preocupats per la seguritat dels intercanvis de criptomonedas.

En febrer de 2019, l'intercanvi de criptomonedas canadenc Quadriga Fintech Solutions va fracassar i varen faltar aproximadament doscents millons de dólars. Per a juny de 2019, el preu s'havia recuperat a tretze mil dólars. Per a setembre de 2019, Intercontinental Exchange (el propietari de NYSE) va començar a negociar futurs de bitcóin en la seua bossa anomenada Bakkt. Bakkt també va anunciar que llançaria opcions sobre bitcóin en decembre de 2019. En decembre de 2019, YouTube va eliminar els videos de bitcoines i criptomonedas, pero després va restaurar el contingut despuix de considerar que «havien pres la decisió equivocada».[57]

2021-actualitat

[editar | editar còdic]

Durant la pandèmia de COVID-19, millons d'internautes varen iniciar l'adquisició massiva de criptomonedas, fent que el preu es disparara durant tot un any. En febrer de 2021, el valor global dels bitcoins va superar per volta primera el billó de dólars nortamericans.[58]

El 9 de juny de 2021 El Salvador va ser el primer país en llegalisar el bitcóin com moneda oficial.[59][60][61] La llei va entrar en vigència el 7 de setembre i va ser rebuda en protestes i cridats a fer que la moneda fora opcional, no obligatòria. El Banc Central del Salvador va dir que entre giner i juliol de 2023, solament l'1 % del fluix de diners de l'exterior va ingressar a Bitcoin. A partir d'octubre de 2021, el govern del país centroamericano estava explorant la mineria del bitcóin en energia geotèrmica i emetent abonaments vinculats al bitcoin. Segons una enquesta realisada per l'Universitat Centroamericana a cent dies de l'entrada en vigor de la Llei Bitcoin: el 34.8 % de la població no té confiança en el bitcóin, el 35.3 % té poca confiança, el 13.2 % té una miqueta de confiança i el 14.1 % té molta confiança. El 56.6 % dels enquestats ha descarregat la billetera Bitcoin del govern; entre ells, el 62.9 % mai ho ha usat o solament una volta, mentres que el 36.3 % usa el bitcóin a lo manco una volta al més. En 2022, el Fondo Monetari Internacional (FMI) va instar al Salvador a revertir la seua decisió després de que el valor del bitcóin caiguera 50 % en dos mesos. El FMI també va advertir que seria difícil obtindre un préstam de l'institució.[62]

El 16 d'octubre de 2021, la SEC nortamericana va aprovar el ETF ProShares Bitcoin Strategy, un fondo cotisat en bossa (ETF) de futurs liquidats en efectiu. El primer ETF de bitcóin en els Estats Units va escomençar aixina a cotisar tres dies despuix. El primer ETF espot de bitcoin (que seguix el seu valor a l'instant) va escomençar a cotisar en giner de 2024.[63]

El 27 d'abril de 2022, la República Centroafricana va adoptar bitcóin com a moneda de curs llegal junt en el franc CFA.[64]


En març de 2024, el preu del bitcóin va alcançar els 72 850 dólars nortamericans, i el valor de tots els bitcoines minats va superar per primera volta a tota l'argent produïda en l'història humana.[65] Despuix de l'elecció de Donald Trump a la presidència i la seua promesa de favorir a les criptomonedas, la cotisació va pujar fins als cent mil dólars.[66] En març de 2025, Trump va firmar una orde eixecutiva per a establir una reserva estratègica federal de bitcoins.[67]

En 2025 un atac contra Bybit que mijos varen calificar com el major robo cripto fins a la data; aixina mateix, en 2025 l'operador de OKX es va declarar culpable en EE. UU. per operar un negoci de transmissió de diners sense llicència i violacions antilavado.[68][69][70][71][72]

En 2025, alguns estats de EE. UU., com Texas i New Hampshire, varen instituir reserves estratègiques de bitcoin, i el Banc Nacional Chec va comprar menys d'1 milló d'euros en una "cartera de prova".

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • González Otero, J.M; Moreno de la Cova, F. (2013). Bitcoin: La moneda del futur. Qué és, cóm funciona i per qué canviarà el món. Unió Editorial. ISBN 978-84-7209-608-0.
  • Vigna, Paul; Casey, Michael (27 de giner de 2015). The Age of Cryptocurrency: How Bitcoin and Digital Money Llaure Challenging the Global Economic Order. St. Martin's Press. ISBN 978-1250081551.
  • Popper, Nathaniel (24 de maig de 2016). Digital Gold: Bitcoin and the Inside Story of the Misfits and Millionaires Trying to Reinvent Money. Harper Paperbacks. ISBN 978-0062362506.
  • Tucker, Jeffey (7 giner 2015). Bit by bit. How P2P is freeing the world. Liberty.em. ISBN 978-1630691523.
  • Antonopoulos, Andreas (12 Decembre 2023). Mastering Bitcoin. O'Reilly Mija. ISBN 978-1491954386.
  • Jarrod Dennis, Max Wright (1 d'abril de 2013). Bitcoin Revolution. Ending tyranny for fun and profit. Success Council, llibre electrònic.
  • Satoshi Nakamoto (2008). Bitcoin: A peer-to-peer electronic cash system. Sitie web: PDF.
  • Ammous, Saifedean (2 d'octubre de 2018). El patró Bitcoin: L'alternativa descentralisada als bancs centrals. Edicions Deusto. ISBN 978-8423429714

Notes

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Bitcoin: a primer for policymakers» (en en). Mercatus Center. Universitat George Mason. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 4 de giner de 2018.
  2. ↑ «CFTC statement on self-certification of bitcoin products by CME, CFE and Cantor Exchange» (en en). Commodity Futures Trading Commission. Consultat el 4 de giner de 2018.
  3. ↑ «Al bitcóin li va aplegar l'hora de la veritat». Consultat el 19 de febrer de 2014.
  4. ↑ Antonopoulos, Andreas M. (2015). Mastering Bitcoin: Unlocking Digital Cryptocurrencies. O'Reilly (en anglés).
  5. ↑ Information and Organization.35(2)
    100573.doi:10.1016/j.infoandorg.2025.100573.Consultat el 12 de setembre de 2025.
  6. ↑ «Bitcoin P2P i-cash paper» (en en). Consultat el 27 de febrer de 2018.
  7. ↑ «¿Hi ha possibilitats de que l'Agència de Seguritat Nacional (NSA) de EE. UU. haja creat bitcóin?» (en és). Cointelegraph. Consultat el 2021-01-04.
  8. ↑ «The crypto-currency: Bitcoin and its mysterious inventor» (en en). Archivat des d'el original, el 2014-11-01. Consultat el 2014-10-31.
  9. ↑ «Binance Research «Full-Year Review 2025 & Outlook 2026» (en anglés). ACIS. Recuperat el 30 d'abril de 2026».
  10. ↑ «Ray Dalio sugerix invertir un 15 % en Bitcoin i or en mig de la “espiral de deute sense fi” de EE. UU.» (en espanyol). Cointelegraph. Consultat el 29 de juliol de 2025.
  11. ↑ Journal of Management Information Systems.36(1)ISSN 0742-1222.doi:10.1080/07421222.2018.1550550.Consultat el 24 d'abril de 2024.
  12. ↑ «[1]». Consultat el 7 de juny de 2019 (en és).
  13. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  14. ↑ José Aguilar. «Bitcoin, entre el valor refugie i una bombeta a punt d'esclatar». ABC. Consultat el 25 de decembre de 2017.
  15. ↑ «Bitcoin, una mina a la deriva». El País. Consultat el 25 de decembre de 2017.
  16. ↑ «Galaxy Research (citat en Gate Learn, 19 de giner de 2026). «Galaxy 2026 Crypto Predictions» Recuperat el 30 d'abril de 2026».
  17. ↑ «[2]», The New York Claves. Consultat el 24 d'abril de 2024 (en en).
  18. ↑ 18,0 18,1 «Bitcoin energy consumption index» (en en). Digiconomist. Consultat el 2025-09-09.
  19. ↑ Joule.6(3)
    498–502.doi:10.1016/j.joule.2022.02.005.Consultat el 2025-09-08.
  20. ↑ «Treasury Proposes Rule to Implement the GENIUS Act’s Requirements to Counter Illicit Finance (en anglés). Recuperat el 30 d'abril de 2026».
  21. ↑ «[3]». Consultat el 5 de juny de 2025.
  22. ↑ «Bitcóin». Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 8 d'octubre de 2024.
  23. ↑ Vigna, Paul; Casey, {{{nom2}}} (January 2015). The age of cryptocurrency: how bitcoin and digital money llaure challenging the global economic order, 1 edició (en en), Nova York: St. Martin's Press. ISBN 978-1-250-06563-6.
  24. ↑ SSRN. «A history of bitcoin». Artícul publicat en el lloc web de la SSRN (Social Science Research Network): ‘ret d'investigació en ciències socials’, (anglés).
  25. ↑ «Satoshi's posts to Cryptography mailing list» (en en). Mail-archive.com. Consultat el 26 de març de 2013.
  26. ↑ Bungay, Cristian (2019). Origin of a Specie™: a transparent, incontestable, encyclopedic history of the "Principles of BlockChain"; birth of binary digit utility tokens, securities tokens; international standards integration and the discovery of conformity science. 2001:2019 and onward (en Inglés), MQCC™ Money Quality Conformity Control Organization incorporated as MortgageQuote Canada Corp.. ISBN 9781999188474.
  27. ↑ Satoshi Nakamoto. «Bitcoin P2P i-cash paper» (en en). Consultat el 11 de juliol de 2013. «He estat treballant en un nou sistema de diners electrònics que és completament entre parells, sense necessitat d'una tercera part de confiança»
  28. ↑ Nakamoto, Satoshi (24 de maig de 2009). Bitcoin: a peer-to-peer electronic cash system (en anglés).
  29. ↑ «Bitcoin: un sistema d'efectiu electrònic peer-to-peer (Traducció a l'espanyol)». Nakamotoinstitute.org. Consultat el 25 de decembre de 2013.
  30. ↑ 30,0 30,1 Wallace, Benjamin. «[4]», Wired. Consultat el 13 d'octubre de 2012 (en en).
  31. ↑ «Block 0 – bitcoin block explorer» (en en). Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2013.
  32. ↑ Nakamoto, Satoshi. «Bitcoin v0.1 released» (en en). Archivat des d'el original, el 26 de març de 2014.
  33. ↑ «SourceForge.net: bitcoin» (en en). Archivat des d'el original, el 16 de març de 2013.
  34. ↑ «Mt Gox: The brief reign of bitcoin's top exchange» (en en). Reuters. Consultat el 11 de setembre de 2025.
  35. ↑ «Big Bitcoin Exchange files for bankruptcy» (en en). TIME. Consultat el 11 de setembre de 2025.
  36. ↑ «Twice burned – How Mt. Gox's bitcoin customers could lose again» (en en). Reuters. Consultat el 11 de setembre de 2025.
  37. ↑ «[5]» (en anglés).
  38. ↑ «[6]» (en anglés).
  39. ↑ «[7]» (en anglés).
  40. ↑ EFF (ed.): «EFF and Bitcoin» (en anglés).
  41. ↑ EFF (ed.): «EFF Will Accept Bitcoins to Support Digital Liberty» (en anglés).
  42. ↑ Internet Archive (ed.): «I donated bitcoins to the Internet Archive» (en anglés).
  43. ↑ Free Software Foundation (ed.): «Bitcoins: A new way to donate to the FSF» (en anglés). Consultat el 15 de novembre de 2019.
  44. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}. Freenet Project (ed.): «Freenet | Donacions» (en anglés). Archivat des d'el original, el 24 de juny de 2011.
  45. ↑ «[8]» (en anglés).
  46. ↑ «[9]» (en anglés).
  47. ↑ «[10]» (en anglés).
  48. ↑ Fundació Wikimedia (ed.): «Wikimedia Foundation now accepts bitcoins» (en anglés).
  49. ↑ Mozilla (ed.): «Mozilla now accepts Bitcoin» (en anglés).
  50. ↑ Fique-Wiki (ed.): «Requests for comment/stop accepting cryptocurrency donations» (en anglés).
  51. ↑ Mozilla Foundation (ed.): «Reporting back on Mozilla’s cryptocurrency donation policy» (en anglés).
  52. ↑ «[11]». Consultat el 10 de maig de 2022 (en en).
  53. ↑ «Binance, world's top crypto exchange, at center of US investigations» (en en). Reuters. Consultat el 11 de setembre de 2025.
  54. ↑ «Binance and CEO plead guilty to federal charges in $4B resolution» (en en). U.S. Department of Justice. Consultat el 11 de setembre de 2025.
  55. ↑ «US charges KuCoin with AML failures» (en en). Reuters. Consultat el 11 de setembre de 2025.
  56. ↑ «OKX receives in-principle approval for Singapore payments licence» (en en). Reuters. Consultat el 11 de setembre de 2025.
  57. ↑ «[12]». Consultat el 10 de maig de 2022 (en en).
  58. ↑ Bitcoin hits $1 trillion market cap, sorgixes to fresh all-clave peak (in (en)), Reuters (19 de febrer 2021).
  59. ↑ El Salvador, primer país en acceptar el bitcóin com a mig de pagament. Publicat el Juny 09 De 2021. Consultat 22 de juny de 2021.
  60. ↑ «El Salvador, el primer país del món en autorisar que la criptomoneda bitcóin siga de curs llegal», artícul publicat el 9 de juny de 2021 en el lloc web de la BBC (Londres). Consultat el 22 de juny del 2021.
  61. ↑ «El Salvador aprova la llei que accepta el bitcóin com a moneda d'us llegal», artícul publicat el 9 de juny de 2021 en el lloc web Professional Review. Consultat el 10 de juny de 2021.
  62. ↑ «[13]». Consultat el 10 de maig de 2022 (en en).
  63. ↑ Schmitt, Will. Bitcoin trading volumes sorgix after debut of long-awaited US ETFs, Financial Claves.
  64. ↑ «[14]». Consultat el 10 de maig de 2022 (en en).
  65. ↑ «Bitcoin's market cap surpasses silver, becomes eighth most valuable asset» (en en). Consultat el 16 març 2024.
  66. ↑ Bitcoin storms above $100 000 as Trump 2.0 fuels crypto euphoria, Reuters (5 de decembre 2024).
  67. ↑ «Trump signs order to establish strategic bitcoin reserve» (en en).
  68. ↑ «FinCEN fins BTC-i $110 million» (en en). U.S. Treasury / FinCEN. Consultat el 11 de setembre de 2025.
  69. ↑ «Bitfinex hacker and wife plead guilty» (en en). U.S. Department of Justice. Consultat el 11 de setembre de 2025.
  70. ↑ «Bitfinex hacker sentenced» (en en). U.S. Department of Justice. Consultat el 11 de setembre de 2025.
  71. ↑ «Crypto’s biggest hacks after $1.5bn Bybit theft» (en en). Reuters. Consultat el 11 de setembre de 2025.
  72. ↑ «US says OKX operator enters $505m guilty plea» (en en). Reuters. Consultat el 11 de setembre de 2025.


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bitcoin&oldid=873619»