Anar al contingut

República Centroafricana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Portal associat


La República Centroafricana (en sango, Ködörösêse tî Bêafrîka;[1][2] en francés, République centrafricaine),[3][4] o simplement Centroáfrica (en francés, Centrafrique),[5][6] és un país sense llitoral ubicat en Àfrica Central. Llimita en Chad al nort, Sudan al noreste, Sudan del Sur a l'est, la República Democràtica del Congo i la República del Congo al sur i Camerún a l'oest. Cobrix una superfície de 622 984 quilómetros quadrats[7] i en 2026 va tindre una població estimada de 6 736 000 habitants.[8] La capital i ciutat més poblada és Bangui.[7]


El territori d'República Centroafricana ha estat habitat durant milenis, no obstant, les fronteres actuals del país varen ser establides per França, que a finals de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

va establir una colónia anomenada Oubangui-Chari,[9][10] ya que la major part del seu territori es trobava entre les conques dels rius Ubangi i Chari. Es va convertir en un territori semiautónomo de la Comunitat Francesa en 1958 i en una nació independent el 13 d'agost de 1960, prenent el seu nom actual. Despuix de l'independència, República Centroafricana va ser liderada per una série de governs autocràtics[11] fins a 1993,[12] quan es varen donar les primeres eleccions democràtiques multipartidistas i a on Ange-Félix Patassé va ser elegit president.[7] Patassé va ser destituït en un colp d'Estat liderat pel general François Bozizé en 2003.[7] La primera guerra civil centrafricana va esclatar en 2004 i, a pesar d'un tractat de pau en 2007 i un atre en 2011, una segona guerra civil va començar en 2012.

La major part de la República Centroafricana consistix en sabanes sudano-guineanas, pero també inclou una zona sahelo-sudanesa en el nort i una zona de bosc equatorial en el sur. Dos terços del país es troben en les conques del riu Ubangi, que fluïx al sur cap al Congo, mentres que el terç restant es troba en la conca del Chari, que fluïx cap al llac Chad en el nort.


A pesar dels seus abundants recursos mineralés, tals com les reserves d'urani[13] en Bakouma, petròleu en Vakaga, or i diamants,[14] aixina com fustes, energia hidroelèctrica i terres de cultiu, la República Centroafricana és un dels països més pobres d'Àfrica i es troba entre els dèu països més pobres del món. En 2020, el Índex de Desenroll Humà d'República Centroafricana (0.397) va ocupar el penúltim lloc (188) de la taula, ubicant-se solament per damunt de Níger.[15] El país és membre de les Nacions Unides, la Unió Africana, la Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Central, la Francofonía i el Moviment de Països No Alineats.

  1. ↑ (2005-11-24) Encyclopedia of Language and Linguistics (en en), Elsevier. ISBN 978-0-08-054784-8.
  2. ↑ Everett-Heath, John (2018-09-13). The Concise Dictionary of World Plau-Names (en en), Oxford University Press. ISBN 978-0-19-256243-2.
  3. ↑ Simiti, Bernard (2013-03-01). De l'Oubangui-Chari à la République centrafricaine indépendante (en fr), Editions L'Harmattan. ISBN 978-2-296-53187-1.
  4. ↑ Yandia, Félix (2020-02-11). Pour comprendre la République centrafricaine (en fr), Editions L'Harmattan. ISBN 978-2-343-19062-4.
  5. ↑ Kovockoua, Julien Junior (2019). De la responsabilité et du développement du Centrafrique: pour plus de responsabilisation dones centrafricains (en fr), Editions L'Harmattan. ISBN 978-2-343-16110-5.
  6. ↑ Makoundji, Philippe (2020-06-08). Centrafrique: La Résultante (en fr), Editions Edilivre. ISBN 978-2-414-45160-9.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Oficina d'Informació Diplomàtica
  8. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Enciclopèdia Britànica 2026
  9. ↑ Vicente (2018-02-26). Atles Numism‡tico Mundial - L'Història del Món a travŽs de les seues Monedes (en és), Lulu.com. ISBN 978-0-244-37055-8.
  10. ↑ Maran, René (2023-10-04). Batuala (en és), Siruela. ISBN 978-84-19744-25-8.
  11. ↑ 'Cannibal' dictator Bokassa given posthumous pardon [1] archivat en Wayback Machine.. The Guardian. 3 de decembre de 2010
  12. ↑ Fernandes, Jean Marcel (2008-01-01). La Cort penal internacional: Sobirania versus justícia universal (en és), Editorial Reus. ISBN 978-84-290-1524-9.
  13. ↑ PhD, Gilad James. Introducció a la República Centroafricana (en és), Gilad James Mystery School. ISBN 978-90-495-3872-9.
  14. ↑ Smillie, Ian (2012). PEDRES EN SANC: AVARÍCIA, CORRUPCIÓ I GUERRA EN EL COMERÇ INTERNACIONAL DE DIAMANTS (en és), IDRC. ISBN 978-84-15271-32-1.
  15. ↑ «Archived copy».
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=República_Centroafricana&oldid=492567»