Carterocephalus palaemon

Archiu:Carterocephalus-palaemon-dickkopf.jpg

fronteriça (Carterocephalus palaemon)

La fronteriça (Carterocephalus palaemon) és una espècie d'insecte lepidòpter de la família Hesperiidae.

Descripció

Esta palometa té ales de 29 a 31 mm d'envergadura. Els costats superiors són d'un color marró obscur en un espolvoreo de escamas color taronja en les bases de les ales i puntitos dorats. El motiu bàsic en el costat inferior és més o menys igual pero les ales anteriors són de color taronja en puntitos obscurs, i les ales posteriors són rojos en puntitos blancs franjeados de negre. Els sexes s'assemblen, encara que les femelles generalment són una miqueta més grans.

Distribució

Es distribuïx àmpliament per Europa septentrional i central, encara que no es troba en Itàlia, Portugal, Irlanda o Dinamarca i solament es troba en unes poques zones d'Espanya (Valle de Arán), el Regne Unit i Grècia. S'estén per Àsia i Japó fins a Amèrica del Nort, pel Canadà meridional i la part nortenya d'Estats Units incloent Nova Anglaterra, la regió dels Grans Lagos i els estats del noroest, inclós el nort de Califòrnia. Generalment li la considera una palometa del bosc, i procrea en i al voltant de boscs humits, favorint als clars i les senderes i en un afany en particular per als flors blaves.

Població britànica

Està extinguida en Anglaterra des de 1976, pero hi ha poblacions estables en la part occidental d'Escòcia. Els intents de reintroducir la palometa en Anglaterra varen escomençar en els anys 1990. Otrora era molt comú en les Midlands d'Anglaterra en poblacions apartades en comtats tan llunt com Devon i Hampshire. Es creu que la cesura de la pràctica del refillol en els boscs anglesos va provocar la seua extinció. No va ser descoberta en Escòcia sino fins al 1939 a on es troba en les praderies a les màrgens d'amplis boscs caducifolios.

Cicle vital

Els ous es posen un a un en fulls d'herba. En Escòcia la majoria dels ous són posats sobre Molinia caerulea. En Anglaterra generalment varen usar Brachypodium sylvaticum pero podrien haver usat plantes del gènero Bromus com fa en l'Europa continental. En els Estats Units, Calamagrostis purpurascens és un dels seus aliments principals. Els ous es posen en juny o juliol i demoren com 10 dies en incubació. En eixir, les larvas construïxen refugis de fulls d'herba enrolladas i nugades en seda d'a on ixen de nit per a menjar. En autumne construïxen un lloc d'hibernación juntant varis fulls a on els larves desenrollades passen l'hivern. Abans de la seua hibernación són d'un color vert pàlit; despuix són d'un color beige pàlit. En despertar-se la primavera següent no tracten de menjar i descansaran en un full d'herba fins a una semana abans de puparse. Les bua són d'un color pàlit de davant en llínees obscures per tot el seu llarc i són ben camuflats. Unes 5 o 6 semanes despuix l'adult emergix, i es pot vore volant entre maig i juliol, depenent de la latitut (quant més al nort, més tarda). És una palometa molt activa, necessita molt néctar i sol. No obstant, no són tan diürnes com les atres del seu gènero. Encara que preferixen volar entre el final del matí i el vespre, també es poden trobar una miqueta abans de l'amanecer i poc despuix de l'anochecer (Fullard & Napoleone 2001).

Plantes amfitriones

S'hostagen en Alopecurus pratensis, Brachypodium en Brachypodium sylvaticum i Brachypodium pinnatum, Bromus en Bromus ramusa, Calamagrostis en Calamagrostis purpurascens, Cynosurus cristatus, Dactylis glomerata, Monilia caerulea i Phlum pratense

Imàgens

• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Erro al crear miniatura:
• Archiu:Carterocephalus palaemon.2305.jpg

Referències

• Asher, Jim et al. The Millennium Atles of Butterflies of Britain and Ireland. Oxford University Press.

• Brooks, M. & Knight, C. A complete pocket guide to British Butterflies. Jonathan Cape Publishing.
• Fullard, James H. & Napoleone, Nadia (2001) Diel flight periodicity and the evolution of auditory defences in the Macrolepidoptera. Animal Behaviour 62(2): 349–368. doi:10.1006/anbe.2001.1753 PDF fulltext
• Ravenscroft, Neil (1996) The Chequered Skipper. Butterfly Conservation, Colchester, UK, 20p.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Carterocephalus palaemon.
• Wikispecies té un artícul sobre Carterocephalus palaemon.
• Chequered Skipper page from the Butterfly Conservation.
• Chequered Skipper page from UK Butterflies.
• Chequered Skipper page from Sunart Oak Woods, Scotland.
• Chequered Skipper page from Scottish Natural Heritage.
• ARKive - images of life on earth, chequered skipper
• Butterflies and Moths of North America page including a United States distribution map.
• Chequered Skipper page from greennature.com..
• Digital Atles of Idaho Arctic Skipper page.