Casa Jeneret

La Casa Jeneret era l'institució encarregada de l'educació dels príncips i princeses del antic Egipte. Allí habitaven la mare del faraó, la Gran Esposa Real, les esposes secundàries i els fills i filles de totes les reines i concubinas; es trobava junt al palau, independent de l'edifici real, i posseïa una gran importància.
La paraula Jeneret significa "casa de les bellees", "casa tancada" o "lloc tancat", encara que Jener significa també "tocar música" o "dur el ritme".
Educació
[editar | editar còdic]Les dames de la Casa Jeneret s'educaven en molts aspectes, pero sobretot s'instruïen en música i dansa, deprenent a tañer l'arpa, el llaüt o la flauta. Les seues danses rituals i melodies assossegaven a les divinitats i l'ambient de harmonia regocijaba a tot lo món.
Una important activitat que es realisava en les escoles de la Casa Jeneret era la confecció de vestits i l'elaboració de bells útils de bellea i netea, puix disponien de tallers de alfarería, fusteria i teixit, aixina com de graners; ademés arrendaven els seus propis terrenys per a obtindre beneficis. Aixina, en El Fayum, tenien les seues reserves de caça i peixca.
La jerarquia en la Casa Jeneret depenia de la Gran Esposa Real, els funcionaris que treballaven per als tallers, els administradors i els sirvientes. La directora ostentava el títul de Sehpset "la venerable", les demés dònes, pertanyents a la noblea, tenien el títul de Ornament Real.
Influència
[editar | editar còdic]En l'Imperi Antic els alts dignatarios del faraó es casaven en les dònes que ocupaven alts càrrecs en la Casa Jeneret. Aixina estos podrien ascendir més fàcilment i el monarca s'assegurava una major fidelitat.
Esta institució va aplegar a tindre suma influència i, durant l'Imperi Nou, se li va concedir la potestat de participar en les decisions de política exterior. El chaty arreplegava les órdens en la Casa Jeneret quan el faraó es trobava en campanya militar o missió diplomàtica. Les reines s'ocupaven de mantindre correspondència en les sobiranes de països aliats o enemics; també s'aplegava a tractar assunts de successió, algunes voltes sense el coneiximent del monarca. Varis faraons varen ser fills d'esposes secundàries, com: Tiaa, Mutemuia, Tiy i Teua.
La Casa Jeneret, constituïx el model de funcionament de el "harem" oriental, i el terme s'usa per a referir-se a esta institució. La visió contemporànea, derivada del harem otomà, està fortament influïda per l'animadversió que una institució de naturalea polígama generava en la societat victoriana.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casa Jeneret» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.