Casa de Fierro
.jpg)
La Casa de Fierro, popularment cridada Casa Eiffel, és una casona prefabricar de ferro localisada en centre de la ciutat peruana d'Iquitos. Va ser erigida en 1890 durant la febra del caucho i es va convertir en un dels icons culturals de la ciutat. Està ubicada entre les avingudas Pròsper i Putumayo.
La Casa de Fierro és una de les mostres millor conservades de l'arquitectura civil en el Perú. Els murs, sostre i balcons són enyesados en plaques rectangulars de ferro. Es considera la primera casa prefabricar d'Amèrica.[1]
Història
[editar | editar còdic]
El disseny de la Casa de Fierro va ser originat per Gustav Eiffel al voltant de l'any 1860, i construït en els tallers belgas Forges d'Aiseau.[2] La Casa va ser exhibida en l'Exposició Universal de París de 1889.[3] Juliol H. Toots va assistir a l'event i va comprar la casa, per a cridar-la «la Gran Casa».[3]
En 1890, l'estructura de la casa aplega a Iquitos en forma prefabricar en el buc brasilero Perseverança, el qual va creuar l'Oceà Atlàntic,[4][5] no obstant, el tamany era molt gran i va deure ser dividida en dos parts.[6]
La primera part va ser adquirida per Antonio Vaca Dèu, soci de Carlos Fermín Fitzcarrald, en l'intenció de ser duta fins al riu Mishagua, en Mare de Deu, a on cap a extracció de caucho.[6] El trasllat de la Casa fins a Mare de Deu es va vore impossible pel baix nivell d'aigua en l'Amazones, forçant-ho a revendre-ho.[3] Va ser comprada per un comerciant per a un us desconegut, fins que el clima va destruir el seu estat, finalment venent-se com ferralla. Algunes parts varen ser usades en l'edificació del Mercat Central.[3]
La segona part, la més coneguda, va ser montada en el Centre de Iquitos, mirant a la Plaça d'Armes entre les avingudes Putumayo i Pròsper. Esta part es va convertir de forma definitiva en la Casa de Fierro.[6] Esta edificació va passar per varis propietaris entre ells l'empresari Francisco Borges i Anselmo de l'Àguila (quí l'use com mansió). Durant la decadència de la febra del caucho en 1914, va ser comprada per l'espanyol Juliol Queija, qui la va convertir en un restaurant.
Posteriorment a la mort del seu propietari, va ser adquirida per un comprador desconegut i usada com a fàbrica de dolça, centre comercial i tenda de ultramarinos. Judith Acosta de Fortes va adquirir la Casa de Fierro, i l'estructura va ser dividida en chicotetes unitats empresàries en el primer pis.[3]
En 2011, es va anunciar un proyecte d'una ONG per a usar la Casa en fins turístics i històrics, no obstant, la família De Fortes va exigir una suma costosa d'1.500 dólars mensuals per solament usar el primer pis.[7]
Des d'abril de 2019 el segon pis s'ha convertit en un restaurant, en el qual es manté l'estructura original de l'edificació, ací es poden apreciar els colors que les seues parets han albergat des de la seua creació i el tipo de fusta que es va utilisar originalment en els seus pisos, a açò li acompanya una immillorable vista des dels seus balcons cap a la plaça d'armes de la ciutat.
Disseny
[editar | editar còdic]
La Casa de Fierro és un meccano de ferro arquitectònic. Les parets, el sostre, i el balcó són enyesados en els fulls (llançols) rectangulars de ferro, particularment platejat. El segon pis està sostingut per un pòrtic de columnes plateadas, i sobre la Casa, s'alça un sostre piramidal, en una mà de pintura guinda.
Vore també
[editar | editar còdic]- Zona Monumental de Iquitos
- Plaça d'Armes de Iquitos
- Iglésia Matriu de Iquitos
- Barri de Belén
- Complex Turístic de Quistococha
- Casa Pinasco
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Practi Guia Perú, First ed., pág. 261. Perú Guia S.R.L., Lima, 1994
- ↑ Iquitos: Casa de Fierro Lonely Planet. Consultat el 14 de setembre de 2012.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Any Old Iron [1] archivat en Wayback Machine.. The Iquitos Claves. Consultat el 14 de setembre de 2012.
- ↑ Monsieur Eiffel kommt in donen Amazonasurwald. Stockpress. Consultat el 15 de setembre de 2012
- ↑ Som Iquitos.Atractius Turístics. Consultat el 9-11-2009
- ↑ 6,0 6,1 6,2 La Casa de Fierro d'Iquitos (Pérou): Gustave Eiffel en pleine Amazonie. Latin Reporters. Consultat el 14 de setembre de 2012
- ↑ "Casa de Fierro" abandonada en Iquitos
- Archivat el 26 de juliol de 2011 archivat en Wayback Machine.. La República. Consultat el 15 de setembre de 2012.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casa de Fierro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.