Casa de contractació

Llonja de mercaders de Saragossa.

Les cases de contractació o llonges eren establiments destinats al control de l'activitat comercial, el trànsit de persones i expedicions entre Espanya i Amèrica. Registraven totes les mercaderies que circulaven entre abdós continents i intervenien en els juïns comercials.

Història

Les reunions entre comerciants, indispensables en tots els països i localitats a on s'han practicat transaccions de la mateixa espècie, han degut ser tan antigues com el comerç mateix i han seguit l'evolució del seu desenroll i moviment. Quan les exigències del comerç eren exigües i la contractació no passava d'una esfera llimitada, dites reunions podien celebrar-se en qualsevol punt, baix qualsevol forma, sense aparat i sense atres condicions que les precises per a satisfer el seu poc important objecte. Quan, eixamplada l'esfera del comerç, va caldre facilitar la contractació, simplificar les fòrmules d'esta i regularisar tots els actes (posant en contínua i diària relació a les persones dedicades a ells), les reunions varen deure celebrar-se en algun lloc públic en fòrmules determinades per al cas i en certes condicions que compliren en estos fins més complexos.

Tal va deure ser l'orige de lo que, en unes parts, es va cridar cases de contractació, en atres llonges de comerç i, més alvance, coleges de comerciants i mercaders. Per això, tan pronte com el comerç va adquirir major grau de prosperitat en el XIII, a el hora que es varen fundar alguns consulats i atres establiments, es va pensar també en regularisar les reunions de comerciants i organisar-les de manera que, oferint les garanties convenients, pogueren proporcionar a esta activitat totes les ventages que eren d'esperar de tals millores.

Llonja de Barcelona

Artícul principal → Llonja de Barcelona.

Llonja de mar de Barcelona, edifici neoclàssic en l'emplaçament en que es trobaven les antigues.

La llonja més antiga que devem recordar com a casa de contractació en Espanya, era la de Barcelona per haver segut la més floreciente, per les notícies exactes i detallades que nos han quedat sobre el seu règim i organisació. En l'any 1380 es va aprovar la seua construcció i els mijos proposts per a sostindre-la i en 1401 va quedar habilitada, celebrant-se en ella la famosa reunió de que allí fem mèrit. Lo dispost en les ordenances per a aquella casa de contractació varen servir com de model per a l'organisació de les demés llonges i cases de contractació que es varen ser establint successivament en la península ibèrica.

L'entrada en les reunions de la llonja estava permesa a quants acomodava concórrer a elles foren nacionals o estrangers, per a assunts del tràfic mercantil. Existia ademés un cos en el nom de colege de mercaders en que solament eren admeses persones hàbils i pràctiques en el comerç que acreditaren trobar-se en actual eixercici d'esta professió, procedir de linaje net i haver naixcut en Catalunya les calitats del qual devien aprovar-se pels cònsuls per a que poguera concedir-se l'inscripció en la matrícula per l'ajuntament a qui estava reservada esta facultat en junta en els trenta comerciants que formaven part del gran Concejo municipal.

Referències

• Enciclopèdia espanyola de dret i administració, Lorenzo Arrazola, 1853
• Sobre 1717 Fonts Documentals Tricentenario del Trasllat de la Casa de Contractació a Càdis