Cascada de Sant Rafael

Archiu:AMA Cascada de San Rafael limite provincial de Napo y Sucumbíos (8227381138).jpg

Cascada de Sant Rafael

La cascada de Sant Rafael va ser una cascada del ric Coca en Sucumbiu-vos i Napo, Equador. De d'altura, era la cascada més alta i poderosa de l'Equador i una atracció turística popular. Les catarates estaven ubicades en el llímit oriental del Parc Nacional Cayambe Coca, en les estribaciones orientals de la Cordillera dels Vages a uns a l'est de Quito.

El 2 de febrer de 2020, les catarates varen colapsar en una enorme dolina darrere de la capa de dura roca volcànica que formava el seu llavi, creant un gran arc natural que creua el riu Coca. L'arc natural també es va derrocar aproximadament un any despuix, deixant un barranc obert en l'antic lloc de les catarates. Durant la seua breu existència, l'arc natural va poder haver segut el més llarc del món, superant al pont Xianren de China. La pròpia cascada va retrocedir riu dalt com a resultat d'una ràpida erosió cap a dalt i va desaparéixer als pocs mesos quan el riu va tallar un nou canal que descendia més gradualment.

El colapse de les catarates ha alterat significativament el riu Coca, en un nou canó profunt que apareix aigües dalt de les catarates anteriors i grans volums de sediment depositant-se aigües avall. L'erosió aigües dalt va destruir varis ponts i oleoductes i, a partir de 2023, amenaça en socavar l'assut Coca Colze Sinclair, que es va construir aigües dalt de les catarates en 2016. Alguns investigadors creuen que l'aument de l'erosió com a resultat de l'assut que atrapa sediment va accelerar el colapse de la cascada, encara que en un sentit geològic, el fenomen provablement hauria ocorregut vesprada o enjorn en algun moment per la força erosiva natural del riu.

Història

La cascada de Sant Rafael es va formar fa mils d'anys per enrunes i fluix de lava del propenc volcà El Reventador, que la seua caldera es troba a uns a l'oest. Fa uns 19 000 anys, una gran secció del costat oriental del volcà va colapsar, provocant un massiu fluix d'enrunes de roca solta i terra cap a la vall del ric Coca. Despuix d'això, el volcà va entrar en erupció i una un espés fluix de lava basáltica va bloquejar el riu Coca, formant una assut de lava altament resistent a l'erosió damunt del depòsit inicial del fluix d'enrunes. L'embassament natural darrere de l'assut finalment es va omplir en una mescla de sediment fluvials i material volcànic adicional del Reventador, mentres que el riu es va derramar sobre la barrera formant una cascada.

Archiu:Sant Rafael Waterfall, Coca Cayambe Ecological Reserve, Equador.jpg

San Rafael en agost de 2019, menys d'un any abans del colapse.

El material del fluix d'enrunes aigües avall de l'assut de lava va ser arrastrat, aumentant la caiguda a més de . Durant mils d'anys, la piscina d'immersió en la base de la cascada va continuar expandint-se, creant un gran precipici sobreixent i una caverna a on la dura capa de basalt descansava sobre el material solt que es trobava davall. En este punt, el punt de quebre es va tornar relativament estable, en el basalt sobreixent protegint el material solt baix d'una major erosió aigües dalt. L'àrea al voltant del Reventador permaneix tectónicamente activa. Un terremot de març de 1987 va provocar grans fluix d'enrunes cap al riu Coca que varen aplegar fins als bots de Sant Rafael. Els fluix d'enrunes varen alcançar una profunditat estimada de en les catarates.

Abans del colapse, les catarates eren una important atracció turística de la zona. En 2019 unes 30 000 persones varen visitar les catarates. Es podia accedir a ells per mig d'una caminada d'aproximadament trenta minuts des de la propenca Hostería El Reventador (uns per carretera al norest d'El Chaco) que duya als visitants a un mirador panoràmic, «La Mirador», sobre les catarates. Encara que estaven ubicades prop del Parc Nacional Cayambe-Coca, les catarates en sí estaven en realitat en una chicoteta reserva privada.

En 2010 es va iniciar la construcció de l'assut Coca Colze Sinclair d'uns aigües dalt de la cascada. La planta hidroelèctrica de 1500 megavats, la central elèctrica més gran d'Equador, va ser dissenyada per a desviar aigua al voltant d'un gran recodo del ric Coca, utilisant la caiguda natural de la cascada i el riu per a generar energia. A pesar de crear una controvèrsia significativa sobre els seus impactes ecològics i el seu potencial per a reduir el fluix de la cascada, el proyecte es va completar en 2016. Els desenrolladors de Coca Colze Sinclair es varen comprometre a mantindre un cabal mínim de sobre les catarates, o aproximadament una quarta part del seu fluix típic d'estació seca.

La cascada havia estat experimentant canvis geomòrfics notables des de la década de 1990, quan va caure en dos etapes distintes: una cascada superior més chicoteta seguida d'una gran caiguda inferior. Aproximadament en 2010, gran part del llavi inferior de les catarates s'havia erosionat, acostant els dos nivells; en 2015 eixe tram es va derrocar per complet, i la cascada es va convertir en un únic bot ininterromput.

Colapse en 2020 i impactes

En juny de 2019, es va formar un sumidero sobre les catarates i es va observar que emergia aigua del fondo del penya-segat, lo que sugerix que l'aigua s'estava filtrant a través del material solt baix de l'assut de lava i, per lo tant, evitant les catarates. El 2 de febrer de 2020, el sumidero va colapsar abruptament, engolint-se una gran part del fluix del ric Coca, que va procedir a esclatar per baix de l'assut de lava. Per al 6 de febrer, el material solt restant baix de l'assut de lava havia segut arrastrat i tot el volum del ric Coca va fluir baix d'ella, creant un enorme pont natural i eliminant efectivament el punt de ruptura que representava la cascada. Una nova cascada va aparéixer immediatament ric dalt a on s'havia localisat el sumidero. El repentí rejuvenecimiento del riu va iniciar l'erosió remontante dels sediment solts no consolidats en el llit del riu, lo que va provocar que la cascada retrocedira ràpidament ric dalt.

Archiu:USGS Rio Coca upstream of Sant Rafael Falls 2023.JPG

L'erosió massiva ha danyat el paisage aigües dalt de les catarates.

En juliol de 2020, cinc mesos despuix del colapse inicial, l'erosió havia alvançat riu dalt, formant un canó de profunditat en alguns llocs. A mida que el gradient del riu es va igualar, les cascades varen evolucionar d'una sola caiguda a múltiples caigudes chicotetes i separades i, finalment, es varen reduir a ràpits. El Ministeri d'Energia d'Equador va començar a construir controls temporals de calitat en el riu en un intent de frenar el ritme d'erosió. El pont natural es va derrocar aproximadament un any despuix, en febrer de 2021, represando breument el riu abans de ser desbordat i arrastrat per una gran inundació.

El Comité d'Operacions d'Emergència de Sucumbiu-vos va restringir l'accés a l'àrea quan el Ministeri de Mig ambient d'Equador va començar a investigar l'incident. L'erosió pronte va amenaçar l'infraestructura crítica riu dalt. El 7 d'abril de 2020, l'afonament del caixer del riu va trencar oleoductes pertanyents al Sistema d'Oleoducte Transecuatoriano, Crus Pesats Oil i Poliducto Shushufindi-Quito. Uns 15.000 barrils de petròleu cru es varen derramar en el riu Coca i pronte varen entrar en el riu Napo. Es va detectar petròleu aigües avall fins a Veta Pantoja, Perú. El derrame de petròleu va afectar a més de cent comunitats principalment indígenes, moltes de les quals depenen econòmicament de la peixca. El 30 d'abril es va presentar una demanda reclamant danys i perjuïns a les petroleres. En agost, s'havien construït circumvalacions per a alluntar els oleoductes del riu, mentres que les comunitats ric avall seguien expressant preocupació per la velocitat de les mides correctivas. En decembre de 2021, el Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units i la Corporació Elèctrica de l'Equador (CELEC) varen firmar un memoràndum d'enteniment per a estudiar opcions per a mitigar l'erosió i protegir l'infraestructura aigües dalt, particularment la presa Coca Colze Sinclair, que podria danyar-se o destruir-se si l'erosió cap a dalt aplega a eixe punt.

Grans ones de sediment desnugades pel colapse han canviat dràsticament el curs inferior del ric Coca. Es varen movilisar al voltant de 250 millons de tonellades (Mt) de sediment en el primer any despuix del colapse, i a principis de 2023, tres anys despuix, esta cantitat havia aumentat a 500 Mt. El volum de sediment de tres anys és comparable a la cantitat total transportada en 43 anys despuix de l'erupció del mont Santa Helena de 1980. A partir de 2023, una agradación massiva va enterrar l'antic llit del riu ric avall, en sediment acumulant-se fins a en un punt baix de l'antiga cascada. A l'eixida de la central hidroelèctrica Coca Colze, aigües avall, el llit del riu s'ha elevat , que amenaça en llimitar la cantitat d'aigua que pot passar a través de la central elèctrica i, per tant, la seua producció elèctrica. Açò s'ha mitigat fins ara per mig del dragado, pero encara no s'ha determinat una solució a llarc determini. S'han reportat inundacions i impactes en la calitat de l'aigua relacionats en el colapse en el Port Francisco de Orellana, aigües avall de les catarates.

A principis de 2023, l'erosió havia alvançat aigües dalt de l'ubicació original de la cascada. Unes de terrenys ribereños s'han derrocat i a lo manco tres ponts han segut destruïts. S'espera que l'erosió continue durant uns atres ans que el riu alcance una pendent estable, que seria més que suficient per a aplegar a la presa Coca Colze Sinclair, a menos que el riu trobe una capa de roca més dura abans d'eixe punt. L'erosió cap a dalt també ha començat a afectar afluents, particularment el Riu Mal, que s'unix al Coca a uns aigües dalt de l'antiga cascada.