Parc nacional Cayambe-Coca
El parc nacional Cayambe-Coca (PNCC) és un àrea protegida localisada al nororiente d'Equador, en les províncies de Pichincha, Imbabura, Napo i Sucumbiu-vos. Comprén més de 400 000 ha, en ella tanca montanyes com Cayambe, Saraurcu, Puntes i Reventador, aixina com comunitats Kichwa de Oyacachi.[1] El parc nacional presenta un ampli ranc altitudinal, des de de les zones gèlides en els glaciars del volcà Cayambe (5790 m s. n. m.)[2] fins als boscs humits piemontanos en el riu Quijos, passant pels páramo humits, els boscs de Polylepis, boscs achaparrados, boscs altoandinos i boscs nuvolats. En les parts altes, cap a la vall interandino, la vegetació és més seca i es troba prou alterada per l'intensificació de les activitats agropecuarias.[1]
Característiques físiques
[editar | editar còdic]Geologia
[editar | editar còdic]S'ubica en la secció occidental de la cordillera dels Vages, dins de l'àrea se situen dos volcans, el volcà Reventador i Cayambe. El volcà Cayambe és un estratovolcán compost que té una altura de 5790 m s. n. m., ubicat en direcció oest, es caracterisa per la presència de varis domo volcànics, ademés té una massa glaciar sobre els 4600 m s. n. m. d'uns 22 km² aproximats, alcançant una gruixa de 30 a 50 m en la zona que cobrix.[3][4]
El volcà Reventador s'ubica en l'extrem est de el PNCC, és un estratovolcán actualment actiu i en erupció; l'edifici volcànic està compost per roques de tipo andesita i andesita basálticas, el con és allargat i té una pendent d'uns 34°.[3]
El 10 % de la superfície total de el PNCC correspon a litologia del Paleozoico, a cual consistix en: esquistos, quarsita i pissarres. En canvi el 58 % correspon a litologia de l'Era Mesozoica i presenta: esquistos, metalavas, granodiorita, diorites, quarsita, lutitas, calcàrees negres, i en el seu últim periodo, lava i piroclastos. El 22 % de la superfície correspon al Cenozoico, format principalment per: lutitas, andesita i piroclastos. Les formacions volcàniques de el PNCC atribuïxen el 10 % de la superfície restant de l'àrea protegida.[3]
Geomorfología
[editar | editar còdic]El 52 % de l'àrea protegida esta caracterisada per relleus montanyosos, un 6 % per relleus volcànics i un 4,2 % de relleu colinado, atres geoformas característiques dins de el PNCC són els circs glaciars, roques aborregadas, morrenas, fluix de lava (3,8 %), relleu volcànic colinado i terrats (2,5 %).[3] Entre les geoformas més diverses dins del parc són els volcánes Cayambe i Reventador, ademés de les seues afores a on es troben el cerro Puntes, els estanys de Puruhanta i Sant Marcos, i tot el paisage nort-occidental de la parròquia Papallacta, que inclou varis sistemes de chapulls en depressió lagunares i pantanosas.[3]
El parc també presenta paisages fluvials accidentats, a on rius creuen per barrancs i goles inclou diverses valls en O, valls en V, valls penjades i fluvio glaciars. Al noreste, en la part amazónica del parc presenta superfícies disectadas de costeres (3,5 %) i de taules (2,3 %).[3]
Hidrografia
[editar | editar còdic]El PNCC es localisa dins de dos alvertents: la vertent del Pacífic i la vertent de l'Amazones. Dins de l'àrea naixen importants sistemes hídrics com l'Esmeraldes, Chota, Mira, Papallacta, Cosanga, Quijos, Oyacachi, Salat, Coca i Aguarico.[3]
En l'àrea protegida naixen importants rius tributaris que alimenten a subcuencas que conformen demarcació hidrogràfiques superiors importants tals com Napo, Esmeraldes, i Mira. La demarcació hídrica del riu Napo és aportada pel 92 % de el PNCC, mentres que el 8 % restant aporta a la demarcació hídrica del ric Esmeraldes i Mira. El 58 % de la demarcació hídrica del Riu Napo es troba dins del parc nacional. El 57 % de la superfície de la subcuenca del Ric Coca es troba dins de el PNCC, mentres que el 44 % de la totalitat de la conca del Ric Coca es troba dins de el PNCC.[3]
Clima
[editar | editar còdic]El parc nacional és una zona en alta pluviositat (de 800 a 1487 mm) de forma anual en la cordillera Oriental. La zona més humida és la conca baixa del riu Due, en precipitacions de fins a 5.662 mm anuals en l'àrea de captació suroccidental. El 23,7 % de el PNCC presenta un clima mesotropical o montano, el 33,8 % és un clima termotropical que inclou l'àrea oriental i baixa del parc; un 35,8 % (àrea montanyosa a l'oest del parc) presenta un clima supratropical; i, el 6,6 % de clima orotropical que inclou al volcà Cayambe, el Cerro Saraurco i els sistemes de chapulls de Papallacta.[3]
En el territori oriental del parc la temperatura màxima és de 18 a 29,5 °C, mentres que en l'àrea montanyosa de la secció occidental del parc és d'1,5 a 14,3 °C; les temperatures mínimes són de -7,8 fins a 7,5 en la cordillera oriental i de 10,6 a 18,5 en l'Amazonía. Les característiques climàtiques, el relleu i l'influència dels vents orientals que es troben en la cordillera Real, han incidit en la biogeografía i la diversitat de el PNCC.[3]
Característiques biològiques
[editar | editar còdic]Ecosistemes i cobertura vegetal
[editar | editar còdic]El PNCC està conformat per 10 ecosistemes segons el Sistema de Classificació dels Ecosistemes de l'Equador Continental de el MAE (2013), 4 d'estos són ecosistemes de páramo i 7 de boscs natius. Els ecosistemes boscosos són predominants front als ecosistemes de páramo, el 66 % de la superfície de el PNCC són boscs natius i solament un 26 % són páramo, el percentage restant correspon al 0,3 % d'aigua, 7,3 % d'àrea d'intervenció antrópica i 0,7 % a unes atres.[3]
| Ecosistema | Percentage (%) | Hectàrees (ha) | |
|---|---|---|---|
| Bosc natiu | Bosc siempreverde piemontano del Nort de la Cordillera Oriental dels Vages | 6.8 | 27 770,90 |
| Bosc siempreverde montano alt del Nort de la Cordillera Oriental dels Vages | 16 | 66 157,3 | |
| Bosc siempreverde montano baix del Nort de la Cordillera Oriental dels Vages | 17 | 67 585.70 | |
| Bosc siempreverde montano del Nort de la Cordillera Oriental dels Vages | 26 | 104 202 | |
| Total | 66 | 265 716 | |
| Páramo | Herbar i Arbustal siempreverde subnivel del Páramo | 0.01 | 144,41 |
| Bosc siempreverde del Páramo | 0.3 | 478,67 | |
| Herbar inundable del Páramo. | 0.1 | 552,6 | |
| Herbar ultrahúmedo subnivel del Páramo | 0.5 | 2121,21 | |
| Arbustal siempreverde i Herbar del Páramo. | 5.2 | 21 196,1 | |
| Herbar del Páramo. | 20.3 | 82 770,9 | |
| Total | 26 | 107 233,89 |
Flora
[editar | editar còdic]Hàbitats varien des dels pasturages del páramo als boscs plujosos montanos. Els ichu, falagueras i licopodios són les plantes més comunes. Hi ha més de cent espècies de plantes endèmiques.[5]
Fauna
[editar | editar còdic]Les investigacions han segut disperses en el PNCC, lo que no possibiliteu processos de validació científica; la caracterisació de la fauna de el PNCC es va basar en l'estudi de 1998 sobre Evaluació Ecològica Ràpida realisat pel Centre de Senyes per a la Conservació- CDC i en investigacions realisades per la EPMAPS.[3]
Aus
[editar | editar còdic]S'han registrat 395 espècies, s'estima que eixe número podria aumentar degut a que encara no s'han explorat àrees del parc, en especial en les estribacions andinas.[3] Entre les espècies més representatives dins del parc, estan el còndor andino (Vultur gryphus), àguila poma (Oroaetus isidori), pava Carunculada (Aburria aburri), fuegian snipe (Gallinago stricklandii), picoguadaña gran (Campylorhamphus pucherani), picocono jaganta (Oreomanes fraseri), Tucán Andino Pechigrís (Andigena hypoglauca), Guacamayo Militar (Llaura militaris), Tangara Montana Emmaixquerada (Buthraupis wetmorei), Periquito Alipunteado (Touit stictoptera).
Mamífers
[editar | editar còdic]En el parc nacional hi ha registres de 106 espècies de mamíiferos; en la zona nort de el PNCC s'han registrat una fauna variada composta per 12 espècies de mones grans poblacions de vàries espècies amenaçades a nivell mundial, ademés de 42 espècies de mamífers grans que es troben amenaçades. Les espècies que es poden enontrar en l'àrea protegida són la Corzuela colorada (Mazama americana), Venado del Páramo (Mazama rufina), Venado chonta (Pudu mephistophiles), Comadreja colombiana (Mustela felipeii), Orso de anteojos (Tremarctos ornatus), Rabosot d'orella curta (Atelocynus microtis), Tití cuellinegro (Saguinus nigricollis).
Amfibis
[editar | editar còdic]Este grup està representat per varis subgrups o famílies, en un registre de 116 espècies,[5] les més representatives de el PNCC són el Jambato negre (Atelopus ignescens), Sapo de fulleram (Bufo typhonius), Granota marsupial andina (Gastrotheca riobambae), Granota de cap triangular de Sumaco (Hemiphractus proboscideus), Granota de torrent de Jondachi (Hyla staufferorum), Granota grossa de Cuyuja (Eleutherodactylus elassodiscus), Cutín del Bot d'Aigua (Eleutherodactylus pugnax), Cutín de Banys (Eleutherodactylus nigrogriseus), Cecilia de Santa Rosa (Caecilia attenuata).
Reptils
[editar | editar còdic]Està formada per al voltant de 140 espècies, tres d'elles es distribuiyen en tots els pisos altitudinals, no obstant, la seua diversitat alcança nivells superlatius en els pisos Tropical i Subtropical. Les espècies més representatives són les lagartijas ribereñas (Neusticurus ecpleopus), Cuilanes de montanya (Pholidobolus montium), Anolis de pell asprosa (Norops trachyderma), Culebras caracoleras equatorianes (Dipsas elegans), Culebras caracoleras (Dipsas gracilis).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 BirdLife International (2021) Important Bird Areas factsheet: Parc Nacional Cayambe-Coca. Downloaded from http://www.birdlife.org on 22/08/2021.
- ↑ «CAYAMBE - Institut Geofísico - EPN» (en és-és). webcam.igepn.edu.ec. Consultat el 2021-08-22.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 Ministeri d'Ambient i Aigua. 2020. Pla de Maneig del Parc Nacional Cayambe Coca. Quito – Equador.
- ↑ Institut Geofisico- EPN. (10 de juliol de 2018). Igepn. edu.ec. Obtingut de Cayamebe, Equador: www.igepn.edu.ec/cayambe
- ↑ 5,0 5,1 «General Information on Cayambe Coca» (en espanyol). Ministry of the Environment. Consultat el 15 de juliol de 2011.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque nacional Cayambe-Coca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.