Cascada de gèl

Cascada de gèl

Una cascada de gèl és, com el seu nom indica, una cascada de trossos de gèl que forma part d'alguns glaciarés que es caracterisen per tindre un fluix ràpit i una superfície caòtica molt badada. Potser la conseqüència més notable del fluix glaciar, les cascades de gèl, ocorren quan s'inclina el llit dels glaciars o s'estretixen. El terme «cascada de gèl» s'ampra per analogia en les cascades d'aigua, un fenomen de fluix similar encara que de molta més velocitat. Sol reservar-se l'expressió cascada gelada per a aquelles cascades d'aigua que en certes époques de l'any estan congelades.

La cascada de gèl de 730 m (centre) en el glaciar Roosevelt, en el mont Baker, estat de Washington, EE. UU.

La cascada de gèl Khumbu, en el mont Everest

Una cascada de gèl en l'alimentació del glaciar Lambert, Antàrtida

Archiu:MSH06 east arm crater glacier 10-22-06.jpg

Una chicoteta cascada de gèl en el lòbul este del nou glaciar Crater en el mont Saint Helens.

La velocitat del fluix de gèl dels glaciars és d'uns pocs centenars de metros per any o menys; no obstant, el fluix de gèl en una cascada de gèl es pot medir en km/any. Eixe fluir tan ràpit no pot ser satisfet per la deformació plàstica del gèl i per això, es fractura formant clavills. L'intersecció d'eixes fractures forma columnes de gèl o seracs. Estos processos són imperceptibles en la majoria dels glaciars i no obstant, un serac pot colapsar o caure abruptament i sense previ avís. Este comportament supon a sovint el major risc per als montanyencs que escalen una cascada de gèl.

Per baix de la cascada de gèl, el llit del glaciar es aplana o amplia i reduïx el fluix de gèl. Els clavills es tanquen i la superfície del glaciar es torna molt més suau i més fàcil de recórrer.

Les cascada de gèl varien molt en l'altura. La cascada de gèl del glaciar Roosevelt, en la cara nort del mont Baker (en la cordillera de les Cascades, EE. UU.), té uns 730 m d'altura. El penya-segat de gèl de la part esquerra de la cascada de gèl cau sobre els derrubios i cobrix el glaciar en una altura de 20 a 40 m. Típic dels glaciars de montanya, esta cascada de gèl es forma quan el gèl fluïx des d'un replanell de gran altitut o zona de conca d'acumulació a una zona inferior de la vall d'ablació. Cascada de gèl molt majors poden trobar-se en l'eixida dels glaciars de les capes de gèl continentals. La cascada de gèl que alimenta el glaciar Lambert, en l'Antàrtida, té 7 km d'ample i 14 km de llarc, encara que la diferència d'elevació és de 400 m, alguna cosa menys de la mitat que la cascada de gèl del glaciar Roosevelt.

Les cascada de gèl s'escalen per la seua bellea i al desafiu que plantegen. En alguns casos, una cascada de gèl oferix l'única ruta possible o la més fàcil fins a una cara d'una montanya. Un eixemple és la cascada de gèl de Khumbu, en el costat nepalí del mont Everest, descrita com a «traïdora» i «perillosa». Es troba a 5500 m sobre el nivell de l'mar.