Castell de Benaguacil

Erro al crear miniatura:

Castell de Benaguacil

El Castell de Benaguacil s'alçava en la part més antiga del núcleu urbà de la població, en la plaça del Castell, i concretament al voltant de l'actual sèu de l'Unió Musical, per a la construcció de la qual es varen derribar els últims restants de la fortalea en 1978. Erigit en casi total seguritat en la segona mitat d'el XII, va deure ser un important bastió a tenor de la superfície que ocupava i de les descripcions i alusions que d'ell nos han aplegat. En l'actualitat, aparte de restants a nivell arqueològic, l'element millor conservat del castell que pot observar-se és la cridada "Antiga Presó", dependència que ha quedat englobada dins de l'edifici de l'Unió Musical, i que en anterioritat va ser utilisada com a presó.

Es declara 2 de juliol de 2004 per la Direcció general de Belles arts i Bens Culturals per la que s'inscriu el Castell de Benaguacil en el Registre General de Bens d'Interés Cultural en la categoria de Monument, i la Resolució de 29 d'agost de 2005, de la Direcció general de Patrimoni Cultural Valencià per la que s'acorda incoar expedient per a la delimitació de l'entorn de protecció del castell. Té com a còdic: 46.11.051-006 i anotació Mº: R-I-51-0011199, en data 2/7/2004.

Història

El castell i les defenses urbanes varen deure construir-se entre 1147 i 1172, encara que entre 1184 i 1199 es va reconstruir, va reforçar, va millorar i va adornar les muralles urbanes i el castell.

En l'any 1237, a raïl de la conquista pel Jaime I apareix Benaguacil en el llibre del Repartimiento com a vila (població amurallada i en mesquita) que tenia ademés un castell. Durant l'estiu de 1348, les viles de Paterna i Benaguacil es varen alçar en armes contra l'Unió. Els unionistes varen atacar Paterna i la varen prendre per assalt. Benaguacil va ser cercat i talats els camps del seu terme municipal. Pedro de Jérica, governador de Valéncia, que encapçalava el grup de nobles favorables als interessos del rei Pedro II, va acodir en els seus huestes en recobre de Benaguacil i va obligar als rebels unionistes a alçar el sege. En 1403, durant les lluites entre les cases nobles valencianes dels Centelles i els Vilaragut, aquells es veuen obligats a eixir de Valéncia i es refugien “com sempre” en Benaguacil. La confiança en la fortalea del seu castell i de les seues potents muralles, s'advertix en el número de voltes que la citada família es va acollir a la seua protecció fins a 1412 en que varen finalisar les lluites, en la victòria dels Centelles. Les instruccions donades per Pedro II, que en 1364 va manar que: “Els castells murs o fortalezes de Benaguazir.... pols derrocades de present que ia no puxen esser tornades....”.

Durant el tumult de les Germanías, en setembre de 1520, el líder agermanado radical Guillem Sorolla va ser nomenat procurador de les baronia de Paterna, La Pobla i Benaguacil, instalant-se en el castell durant els mesos en que va eixercir el seu càrrec.

També l'emperador Carlos I en 1527 va manar demolir el castell a raïl de la sublevació dels moros de Benaguacil per a que destruïren les muralles i el castell, no varen ser portades a terme, ya que en les cartes pobles de 1611 i 1613, els nous pobladors tenien l'obligació de “conservar per a sempre i a les seues expensas, les muralles, portals, portes i presó (castell) de la vila”. El recint amurallado apareix de nou citat en un plec de contestació a les condicions de repoblament oferides pel Duc de Segorbe, en una modificació a la carta pobla de 1611 en el seu punt XXXII, els pobladors supliquen al Duc que “ordene rebaixar les muralles per a que entre l'aire”. A partir d'el XVIII es produïx un gran creiximent demogràfic que continua durant tot el XIX, continuant fins a la els anys 40 d'el XX, quan es va registrar un espectacular creiximent. Açò va implicar la ruptura de la trama medieval existent, en la desaparició de restants del recint amurallado.

Descripció

El castell té una superfície de casi 9 000 m². El recint amurallado consistia en un perímetro d'1 162 metros de llongitut, que tanca un àrea de 65 081 m². La seua planta era irregular, en sòlits murs de tres metros d'esgambi i quatre torres defenent els seus cantons, de la que només queden vestigis de la situada en l'àngul noreste. Sembla ser que tenia una sola porta d'accés, orientada al migdia.

El castell que ocupava el centre de la població va ser demolit entre els anys 1976 i 1977. Per la servitut d'us sobre la coberta de la torre nordest que posseïa la confrontant parcela sítia en la plaça del Castell 7, va ser respectada la mateixa. La torre és de planta quadrangular, i presenta en el seu interior una dependència única. A uns 185 cm del nivell del sol s'observen els estages dels quatre voltons de fusta d'un forjat intermig que dividia en dos el volum interior de la torre. Este forjat ha desaparegut. El terrat superior descansa sobre una volta de canó. En la mitat del seu eix té un arc fajón de ferradura d'uns 70 cm d'esgambi i 23 cm de resalte, les arrancades del qual se situen en els paraments oest i est a uns 435 cm del nivell del sol actual. La clau de l'arc està a 645 cm del mateix nivell. Els murs tenen una gruixa de 260 cm. Es conserven dos toscas perforació en el mur de 73 cm d'esgambi i 140 cm d'altura les quals es tancaven en robusts portones de fusta reforçada per grosses pletinas de ferro forjat i taches. El portón de la porta inferior està expost en el museu etnològic municipal. Des del terrat de la torre s'aprecia l'arrancada en àngul recte del pany de muralla que recorria el tram comprés entre la torre conservada i una desapareguda torre octogonal situada al sur este del castell. En l'actualitat la torre no es pot vore des de l'exterior ya que està absorbida pels edificis del carrer del Músic Plasencia, de la plaça del Castell i per l'edifici de nova planta del Centre d'Instrucció Cultural i Musical de l'Unió Musical de Benaguacil, que ha ocupat el solar de l'antic castell. El seu us actual és el d'almagasén de la societat musical. Es conserven uns esgrafiados que reproduïxen creus de formes variades i puntes d'armes arrojadizas. Estos dibuixos semblen haver segut realisats per pressió sobre la superfície encara blana del morter sense forjar. Les parets a on es troben estos dibuixos corresponen a les parets de la dependència situada sobre el calabós, pero sense comunicació en ell. En ella va poder estar el depòsit d'armes mencionat en documents d'el XV. Es conserva una de les torres del castell, junt en un menut tram de muralla, el restant va ser demolit.