Anar al contingut

Muralla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Muralla
Erro al crear miniatura:
Gran Muralla chinenca.
Erro al crear miniatura:
Muralles romanes de Lugo en Galícia, Patrimoni de la Humanitat.
Erro al crear miniatura:
Muralles de l'Alcazaba-castell de Badajoz (Espanya).

Es denomina muralla a un mur tancat destinat a la protecció i defensa de determinat lloc. Des dels temps antics als moderns s'han usat per a tancar assentaments. Generalment les muralles es construïen per a protegir una ciutat o un poble, encara que també existixen muralles que protegien regions sanceres com la Gran Muralla chinenca o el Mur d'Adriano, que delimitaven fronteres entre pobles. Les muralles més antigues existents i les més conegudes solen ser obres d'albañilería en pedra, ciment o rajola, encara que existixen variants fetes en fusta. Depenent de la topografia de l'àrea a protegir, es podien incorporar atres elements naturals, com a rius o costes a la llínea de defensa, lo que les feyen més efectives. Les muralles solament es poden creuar per les portes i algunes voltes per torres. En l'Edat Mija el dret d'assentar-se per a construir una muralla era un privilegi, cridat "dret d'almenaje" en les fortificacions medievals. La pràctica de la construcció de muralles va tindre el seu orige en la prehistòria i va ser refinant-se en créixer les ciutats en Europa. Seria en els sigles XIX i XX quan el creiximent explosiu de les ciutats europees fan que escomencen a desaparéixer per a facilitar l'expansió i la comunicació de la ciutat.

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Relleu d'el IX d'un atac d'Asiria a una ciutat amurallada.
Erro al crear miniatura:
La paret llacustre de la Torre de Yueyang, dinastia Yuan.
Erro al crear miniatura:
Muralles i torres defensives medievals en Szprotawa, Polònia, fetes de pedra de camp i ferro de pantà.

Mesopotamia

[editar | editar còdic]

Des dels primers temps de l'història fins a l'época moderna, les muralles han segut casi una necessitat per a totes les ciutats. Uruk en l'antiga Sumerio (Mesopotamia) és una de les ciutats amurallades més antigues que es coneixen. Abans d'això, la protociudad de Jericó en Cisjordània tenia un mur que la rodejava ya en l'octau mileniPlantilla:Nbsp abans de Crist. La muralla més antiga coneguda en Europa és la de Solnitsata, construïda en el VI o V mileni a. C. Els assiris varen desplegar grans forces de treball per a construir nous palaus, temples i muralles defensives.[1]

Babilonia va ser una de les ciutats més famoses del món antic, especialment com a resultat del programa de construcció de Nabucodonosor, que va ampliar les muralles i va construir la Porta d'Ishtar. Els perses varen construir muralles defensives per a protegir els seus territoris, en particular la Muralla de Derbent i la Gran Muralla de Gorgan construïdes a abdós costats del Mar Caspio contra les nacions nómades.

Sur d'Àsia

[editar | editar còdic]

Alguns assentaments de la civilisació de la vall del Indo també estaven fortificados. Cap al 3500Plantilla:Nbsp a. C., centenars de chicotets llogarets agrícoles esguitaven la planura aluvial del Indo. Molts d'estos assentaments tenien fortificacions i carrers planificats. Les cases de pedra i atobó de Kot Diji s'agrupaven despuix d'enormes dics de pedra i muralles defensives, ya que les comunitats veïnes es disputaven constantment el control de les millors terres agrícoles.[2] Mundigak (c. 2500Plantilla:Nbsp AC) en l'actual surest d'Afganistan té muralles defensives i bastions quadrats de rajoles secades al sol.[3]

Surest asiàtic

[editar | editar còdic]

El concepte de ciutat totalment amurallada no es va desenrollar plenament en el Surest Asiàtic fins a l'arribada dels europeus. No obstant, Birmània servix d'excepció, ya que contaven en una tradició més llarga de ciutats amurallades fortificades; les ciutats de Birmània ya tenien muralles en 1566. Ademés, Yangon contava en 1755 en empalizades fetes de troncs de teca sobre un talús de terra. La ciutat estava fortificada en sis portes, cada una d'elles flanquejada per torres de rajola massiça.[4][5]

En atres zones del surest asiàtic, les muralles es varen estendre en els sigles XVI i XVII junt en el ràpit creiximent de les ciutats en este periodo, com a necessitat de defendre's dels atacs navals europeus. Ayutthaya va construir les seues muralles en 1550 i Banten, Jepara, Tuban i Surabaya ya tenien les seues en 1600; mentres que Makassar les tenia en 1634. Una muralla marítima era la principal defensa de Gelgel. Les ciutats que carien de muralles tenien com a mínim una ciutadella fortificada. Este recint amurallado de fusta albergava la ciutadella real o complexos aristocràtics com en Surakarta i Aceh.[5]

China

[editar | editar còdic]

Les grans muralles de terra apisonada es varen construir en Chinenca antiga des de la dinastia Shang (c. 1600-1050Plantilla:Nbsp a. C.), ya que la capital de l'antiga Ao tenia enormes muralles construïdes d'esta manera (vejau sege per a més informació). Encara que en China es varen construir muralles de pedra durant els Regnes Combatents (481-221Plantilla:Nbsp a. C.), la conversió massiva a l'arquitectura de pedra no va començar en sério fins a la dinastia Tang (618-907Plantilla:Nbsp d. C.). Seccions de la Gran Muralla havien segut construïdes abans de la Dinastia Qin (221-207Plantilla:Nbsp AC) i posteriorment conectades i fortificades durant la dinastia Qin, encara que la seua forma actual va ser principalment una proea d'ingenieria i remodelació de la Dinastia Ming (1368-1644Plantilla:Nbsp DC). Servixquen com a eixemple les grans muralles de Pingyao. Aixina mateix, les muralles de la Ciutat Prohibida en Pequín varen ser establides a principis d'el XV pel Emperador Yongle. Segons Tonio Andrade, l'immensa gruixa de les muralles chinenques va impedir que es desenrollaren canons més grans, ya que inclús l'artilleria de l'era industrial tenia problemes per a travessar les muralles chinenques.[6][7]

Europa

[editar | editar còdic]

En l'antiga Grècia, s'havien construït grans muralles de pedra en la Grècia micénica, com l'antic emplaçament de Micenas (famós pels enormes blocs de pedra de les seues muralles 'ciclópeas'). En la Grècia clàssica, la ciutat d'Atenes va construir un llarc conjunt de muralles de pedra parals cridades les Muralles Llargues que aplegaven fins al seu port marítim vigilat del Pireo. Les excepcions varen ser escasses, pero ni l'antiga Esparta ni l'antiga Roma varen tindre muralles durant molt temps, optant en el seu lloc per confiar en els seus eixèrcits per a la defensa. Inicialment, estes fortificacions eren simples construccions de fusta i terra, que més vesprada varen ser substituïdes per construccions mixtes de pedres apilades unes sobre atres sense morter. La Romana fortificó les seues ciutats en enormes murs de pedra units en morter. Entre elles es troben les muralles aurelianas de Roma i les muralles teodosianas de Constantinopla, junt en restants parcials en atres llocs. Es tracta sobretot de portes de ciutats, com la Porta Nigra en Tréveris o el Newport Arch en Lincoln. En Europa Central, els celtes varen construir grans assentaments fortificados que els romans varen cridar oppida, les muralles dels quals semblen parcialment influïdes per les construïdes en el Mediterràneu. Les fortificacions varen ser ampliades i millorades contínuament. Aparte d'estes, a principis de l'Edat Mija també es varen crear algunes ciutats construïdes al voltant de castells. Estes ciutats rara volta estaven protegides per simples muralles de pedra, sino més be per una combinació de muralles i sangues. A partir d'el XII es varen fundar centenars d'assentaments de tots els tamanys per tota Europa, que molt a sovint varen obtindre el dret de fortificació poc despuix. Vàries muralles medievals han sobrevixcut en l'Edat Moderna, com les ciutats amurallades d'Àustria, muralles de Tallin, o les muralles de York i Canterbury en Anglaterra, aixina com Nordlingen, Dinkelsbühl i Rothenburg ob der Tauber en Alemània. En Espanya, Àvila i Toser de Mar alberguen muralles medievals supervivents, mentres que Lugo posseïx una muralla romana intacta. La fundació de centres urbans va ser un important mig d'expansió territorial i moltes ciutats, especialment en Europa central i oriental, es varen fundar con este fin durant el periodo d'Assentament oriental. Estes ciutats són fàcils de reconéixer pel seu traçat regular i els seus grans espais de mercat. Les fortificacions d'estos assentaments es milloraven contínuament per a reflectir el nivell actual de desenroll militar.

Época de la pólvora

[editar | editar còdic]

Muralles de ciutats chinenques

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Restants d'una muralla defensiva de la Mansió del Príncip Qin, una ciutadella dins de Xi'an.
Erro al crear miniatura:
La Ciutat de Pedra és una muralla en Nankín que data de les Sis Dinasties (220～589). Casi tota la ciutat original ha desaparegut, pero queden parts de la muralla. No deu confondre's en la Muralla de la ciutat de Nankín.
Artícul principal → Muralla chinenca.

Encara que la pólvora i els canons es varen inventar en China, este país mai va desenrollar l'artilleria per a trencar muralles en la mateixa mida que atres parts del món. Part de la raó es deu provablement a que les muralles chinenques ya eren molt resistents a l'artilleria i desaconsellaven aumentar el tamany dels canons.[8] A mitan d'el XX, un expert europeu en fortificació va comentar la seua immensitat: "en China... les principals ciutats estan rodejades fins al dia d'hui per muralles tan substancials, altes i formidables que les fortificacions medievals d'Europa són insignificants en comparació".[8] Les muralles chinenques eren grosses. La muralla oriental de l'Antiga Linzi, establida en 859 a. C., tenia una gruixa màxima de 43 metros i una gruixa mija de 20-30 metros.[9] Les muralles de les prefectures i capitals provincials Ming tenien una gruixa de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. en la base i de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. en la part superior. En Europa, l'apogeu de la construcció de muralles es va alcançar baix l'Imperi Romà, les muralles del qual alcançaven a sovint Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. d'altura, la mateixa que moltes muralles de ciutats chinenques, pero només tenien Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. de gruixa. Les muralles servianas de Roma tenien una gruixa de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). i una altura de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist.. Atres fortificacions també alcançaven estes especificacions a lo llarc de l'imperi, pero totes elles palidecían en comparació a les muralles chinenques contemporànees, que podien alcançar una gruixa de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. en la base en casos extrems. Inclús les muralles de Constantinopla, que han segut descrites com "el sistema de defensa més famós i complicat del món civilisat",[10] no podien comparar-se en una Gran Muralla chinenca.[11] Si s'hagueren combinat les muralles exterior i interior de Constantinopla, només haurien alcançat aproximadament una miqueta més d'un terç de l'esgambi d'una Gran Muralla chinenca.[11] Segons Filó, l'esgambi d'una muralla devia ser de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. de gruixa per a poder resistir les antigues màquines de sege (sense pólvora).[12] Les muralles europees dels anys 1200 i 1300 podien alcançar els equivalents romans, pero rara volta els superaven en llongitut, esgambi i altura, mantenint-se entorn als Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. de gruixa. És convenient senyalar que quan es parla d'una muralla molt grossa en l'Europa medieval, lo que se sol voler dir és una muralla de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. d'esgambi, que s'hauria considerat prima en un context chinenc.[13] Hi ha algunes excepcions, com el Castro d'Otzenhausen, un castre celta en una gruixa de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. en algunes parts, pero les pràctiques de construcció de castros celtes es varen extinguir a principis del periodo medieval.[14] Andrade senyala també que els murs del mercat de Chang'an eren més grossos que els de les principals capitals europees.[13]

Aparte del seu immens tamany, les muralles chinenques també eren estructuralment diferents de les construïdes en l'Europa medieval. Mentres que les muralles europees estaven construïdes principalment en pedra intercalada en grava o farcidura d'enrunes i unides en morter de pedra calcàrea, les muralles chinenques tenien núcleus de terra apisonada que absorbien l'energia dels dispars d'artilleria.[15] Les muralles es construïen en armassons de fusta que es reblien en capes de terra apisonada fins que quedaven molt compactes. A partir de la dinastia Song, estos murs es varen millorar en una capa exterior de rajoles o pedra per a evitar la corrosió, i durant la Ming, els terraplens es intercalaron en pedra i enrunes.[15] Ademés, la majoria de les muralles chinenques estaven inclinades en lloc de verticals per a desviar millor l'energia dels proyectils.[16]

La resposta defensiva als canons en Europa va ser construir murs relativament baixos i grossos de terra compactar, que podien tant resistir la força de les bals de canó com soportar els seus propis canons defensius. La pràctica chinenca de construir muralles era, per casualitat, extremadament resistent a tot tipo de colps. Açò es va mantindre fins a el XX, quan inclús els proyectils explosius moderns tenien algunes dificultats per a travessar els murs de terra apisonada.[6] Peter Lorge

La teoria de la muralla chinenca es basa essencialment en una hipòtesis de cost-beneficie, segons la qual els Ming reconeixien la gran resistència de les seues muralles als danys estructurals, i no podien imaginar cap desenroll assequible de les armes de que disponien en aquell moment que fora capaç de travessar dites muralles. Inclús en la década de 1490, un diplomàtic florentino considerava ridícula l'afirmació francesa de que "la seua artilleria és capaç d'obrir una brecha en una muralla d'huit peus de gruixa" i que els francesos eren "fanfarrón per naturalea". De fet, els proyectils explosius d'el XX tenien algunes dificultats per a obrir una brecha en els murs de terra apisonada.[6]

Nos obrim pas fins a Nankín i participem en l'atac a la capital enemiga en decembre. Va ser nostra unitat la que va assaltar la porta Chunghua. Ataquem contínuament durant una semana, colpejant els murs de rajola i terra en artilleria, pero mai es varen derrocar. La nit de l'11 de decembre, els hòmens de la meua unitat varen obrir una brecha en el mur. Va Amanecer en la major part de la nostra unitat encara darrere, pero havíem traspassat el mur. Darrere de la porta hi havia montons de sacs d'arena. Els retirem, llevem el candat i obrim les portes en un gran crujir. Ho havíem conseguit. Havíem obert la fortalea. Tots els enemics varen fugir, aixina que no rebem cap dispar. Els habitants també s'havien anat. Quan passem més allà del mur de la fortalea pensem que nosatres havíem ocupat la ciutat.[17] Nohara Teishin, sobre la pren japonesa de Nankín en 1937

Bastions i forts estelars

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Bastió.


Erro al crear miniatura:
Pla del sigle XVII de la ciutat de Palmanova, Itàlia, un eixemple de fort en estrela de la Veneciano.
Erro al crear miniatura:
Fort bastió angular chinenc, 1638.

Com a resposta a l'artilleria de pólvora, les fortificacions europees varen escomençar a mostrar principis arquitectònics com a murs més baixos i grossos a mitan d'el XIV.[18] Es varen construir torres de canons en sals d'artilleria a on els canons podien descarregar fòc des de rendijas en els murs. No obstant, açò va resultar problemàtic, ya que la llentitut del fòc, les commoció reverberantes i els fums nocius produïts entorpien enormement als defensors. Les torres d'artilleria també llimitaven el tamany i el número d'emplaçaments dels canons, ya que les habitacions només podien construir-se fins a cert punt. Entre les torres d'artilleria que es conserven destaquen una estructura defensiva de sèt capes construïda en 1480 en Fougères, en Bretanya, i una torre de quatre capes construïda en 1479 en Querfurth, en Sajonia.[19]

El fort d'estrela, també conegut com a fort bastió, trace italienne, o fortalea renaixentista, va anar un estil de fortificació que es va popularisar en Europa durant el XVI. El bastió i la fortalea en estrela es varen desenrollar en Itàlia, a on l'ingenier florentino Giuliano dona Sangallo (1445-1516) compiló un pla defensiu complet utilisant el bastió geomètric i la traça italiana completa que es va generalisar en Europa.[20]

Les principals característiques distintives del forta estrela eren els seus bastions angulars, cada u colocat per a recolzar al seu veí en fòc creuat letal, cobrint tots els ànguls, lo que els feya extremadament difícils d'abordar i atacar. Els bastions angulars constaven de dos cares i dos flancs. Les posicions d'artilleria situades en els flancs podien disparar en paral a la llínea de fòc del bastió opost, proporcionant aixina dos llínees de fòc de cobertura contra un assalt armat a la muralla i impedint que les partides mineres trobaren refugi. Mentrestant, l'artilleria situada en la plataforma del bastió podia disparar frontalment des de les dos cares, proporcionant també fòc solapado en el bastió opost.[21] El fòc defensiu de respal mutu solapado era la major ventaja de la que gojava el forta estrela. Com a resultat, els seges duraven més i es feyen més difícils. En la década de 1530, la fortalea bastió s'havia convertit en l'estructura defensiva dominant en Itàlia.[22]

Fòra d'Europa, el fort en estrela es va convertir en un "motor de l'expansió europea"[18] i va actuar com a multiplicador de forces per a que les chicotetes guarnicions europees pogueren resistir a forces numèricament superiors. Allí a on s'erigien forts en estrela, els natius experimentaven grans dificultats per a desarraïlar als invasores europeus.[18]

En China, Sun Yuanhua va advocar en el seu Xifashenji per la construcció de fortes en bastions en àngul per a que els seus canons pogueren recolzar-se millor entre sí. Els oficials Han Yun i Han Lin varen observar que els canons dels forts quadrats no podien recolzar-se mútuament tan ben com els d'els forts bastionados. Els seus esforços per construir forts bastionados, i els seus resultats, varen ser llimitats. Ma Weicheng va construir dos bastions en el seu comtat natal, que li varen ajudar a rebujar una incursió de la dinastia Qing en 1638. En 1641 ya hi havia dèu bastions en el comtat. Ans que els bastions pogueren estendre's més, la dinastia Ming va caure en 1644, i varen ser oblidats en gran mida, ya que la dinastia Qing estava a l'ofensiva la major part del temps i no tenia cap us per a ells.[23]

Decadència

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Múltiples barbacanas de la Porta Tongji, Nankín.

En el creiximent de les ciutats i el consegüent canvi d'estratègia defensiva, que es va centrar més en la defensa dels forts al voltant de les ciutats, moltes muralles varen ser demolides. Ademés, l'invenció de la pólvora va reduir l'eficàcia de les muralles, ya que els canons de sege podien utilisar-se per a travessar-les, lo que permetia als eixèrcits travessar-les. En l'actualitat, la presència d'antigues fortificacions urbanes només pot deduir-se de la presència de fossos, carreteres de circumvalació o parcs. Ademés, alguns noms de carrers aludixen a la presència de fortificacions en el passat, per eixemple quan apareixen paraules com "muralla" o "glacis". En el XIX, es va posar menys émfasis en conservar les fortificacions per la seua valor històric o arquitectònicPlantilla:Snd, per un costat, es varen restaurar fortificacions completes (Carcassona), per un atre, es varen demolir moltes estructures en un esforç per modernisar les ciutats. Una excepció a açò és la llei de "conservació de monuments" del rei bavar Luis I de Baviera, que va dur a la conservació casi completa de molts monuments com Rothenburg ob der Tauber, Nördlingen i Dinkelsbühl. Les innumerables chicotetes ciutats fortificades de la regió de Franconia també es varen conservar com a conseqüència d'este edicte.

Época moderna

[editar | editar còdic]

En l'Edat Moderna es varen seguir construint muralles i fortificacions. No obstant, no tenien el propòsit original de ser una estructura capaç de resistir un sege o bombardeig prolongat. Alguns eixemples moderns de muralles defensives són:

  • La muralla de Berlín des de la década de 1730 fins a la de 1860 va ser parcialment de fusta. La seua finalitat principal era permetre a la ciutat impondre peages a les mercaderies i, secundariamente, també servia per a evitar la deserció de soldats de la guarnició de Berlín.
  • El Mur de Berlín (1961 a 1989) no va servir exclusivament per a protegir un assentament tancat. Un dels seus propòsits era impedir el pas de la frontera berlinesa entre la República Democràtica Alemana i l'Alemània Occidental exclavament de Berlín occidental.
  • El Mur de Nicòsia a lo llarc de la Llínea Verda dividix el nort i el sur de Chipre.
  • En el XX i posteriorment, molts assentaments judeus enclavados en territori ocupat per Israel en Cisjordània estaven i estan rodejats de murs fortificados.
  • Mur fronteriç Estats Units-Mèxic, mur impulsat pel president nortamericà Donald Trump per a la frontera Mèxic-Estats Units en la finalitat d'evitar l'immigració illegal, el contrabando de drogues, el tràfic de persones i l'entrada de possibles terroristes[24]
  • Belfast, Irlanda del Nort per les "llínees de pau".
  • Comunitats tancades són barris residencials moderns a on l'accés està controlat, a sovint prohibint el pas a viagers o no residents per mig d'un mur i guàrdies. Ademés, en alguns països, les distintes embaixades poden agrupar-se en un únic "districte d'embaixades", delimitat per un complex fortificado en murs i torresPlantilla:Sndaçò sol ocórrer en regions a on les embaixades corren un alt risc de ser blanc d'atentats. Un eixemple primerenc d'este tipo de recint va ser el Barri de la Llegació en Pequín a finals d'el XIX i principis d'el XX. La majoria d'estes muralles modernes són d'acer i formigó. Les plaques verticals de formigó s'unixen per a deixar el menor espai possible entre elles, i s'arraïlen fermament en el sol. La part superior del mur sol descollar i estar rodejada d'aram d'espino per a dificultar la seua escalada. Estes muralles solen estar construïdes en llínea recta i cobertes per torres de vigilància en els cantons. Els murs dobles en una "zona de fòc" intersticial, com tenia l'antic Mur de Berlín, són ara poc freqüents. En setembre de 2014, Ucrània va anunciar la construcció de la "Muralla Europea" junt a la seua frontera en Rússia per a poder solicitar en èxit l'exenció de visats en l'Unió Europea.[25]


Muralla de pólvora

[editar | editar còdic]

Pel descobriment de la pólvora en el XIII, i la seua utilisació pels turcs en 1453 per a conquistar Constantinopla, en el XV comença a fer-se un nou tipo de muralla. La primera estratègia contra la pólvora va ser quebrar la muralla, després protegir els cantons i, per últim, aumentar la distància de les muralles. Esta muralla, a diferència de la medieval, era baixa per a no ser vista, i molt ampla (fins a 500 metros) per a alluntar al màxim els canons. És dir, mentres que la medieval tenia vàries funcions, la muralla de pólvora tenia una funció específicament militar defensiva. Pero mentres que la muralla medieval favoria el comerç en les portes de muralla i mantenia una bona comunicació en els arravals, la muralla de pólvora aïllava completament la ciutat.

Muralles en l'actualitat

[editar | editar còdic]

En acabant de que Marque Pol duguera la pólvora de China, varen perdre pràcticament la seua utilitat. Ademés, com solien rodejar a una població, suponien un problema per al creiximent i les comunicacions interiors. Açò va dur a que moltes muralles es derribaren o s'usaren com a parets per a atres construccions. No obstant, el florecimiento del turisme ha provocat, recentment, que les muralles que moltes ciutats han conservat siguen una atracció turística.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Banister Fletcher's A History of Architecture Per Banister Fletcher, Sir, Donen Cruickshank. Publicat en 1996 Architectural Press. Arquitectura. 1696 pàgines. ISBN 0-7506-2267-9. p. 20.
  2. ↑ L'Enciclopèdia de l'Història Mundial: antiga, medieval i moderna, ordenada cronològicament Per Peter N. Stearns, William Leonard Langer. Compilado per William Langer. Publicat en 2001 per Houghton Mifflin Books. Història / Història general. ISBN 0-395-65237-5. p. 17.
  3. ↑ Banister Fletcher's A History of Architecture Per Banister Fletcher, Sir, Donen Cruickshank. Publicat en 1996 Architectural Press. Arquitectura. 1696 pàgines. ISBN 0-7506-2267-9. p. 100.
  4. ↑ jstor. org/stable/989177 «L'urbanisme tradicional en Birmània».Journal of the Society of Architectural Historians.37(2)
    92, 97-98.ISSN 0037-9808.doi:10.2307/989177.
  5. ↑ 5,0 5,1 (1993).cambridge. org/core/journals/journal-of-economic-history/artícul/southeast-asia-in-the-age-of-commerce-14501680-vol-2-expansion-and-crisis-by-anthony-reid-new-haven-yale-university-press-1993-pp-xv-390-3500/709C678C7199F0BE5CE66144B313B500 «El Surest Asiàtic en l'Era del Comerç, 1450-1680. Vol. 2: Expansió i crisis».The Journal of Economic History.Yale University Press.54(4)
    78, 84, 86-88.doi:10.1017/S0022050700015679.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Lorge, 2008, p. 43.
  7. ↑ Andrade, 2016, p. 103.
  8. ↑ 8,0 8,1 Andrade, 2016, p. 96.
  9. ↑ (giner de 2005) google. com/books? id=sP-PN2StH2cC&q=linzi+43+metres&pg=PA214 La formació de la civilisació chinenca: An Archaeological Perspective. ISBN 0300093829.
  10. ↑ Andrade, 2016, p. 92.
  11. ↑ 11,0 11,1 Andrade, 2016, p. 97.
  12. ↑ Purton, 2009, p. 363.
  13. ↑ 13,0 13,1 Andrade, 2016, p. 98.
  14. ↑ Andrade, 2016, p. 339.
  15. ↑ 15,0 15,1 Andrade, 2016, p. 99.
  16. ↑ Andrade, 2016, p. 100.
  17. ↑ Cook, 2000, p. 32.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Andrade, 2016, p. 211.
  19. ↑ Arnold, 2001, p. 37.
  20. ↑ Nolan, 2006, p. 67.
  21. ↑ Arnold, 2001, p. 40.
  22. ↑ Arnold, 2001, p. 45.
  23. ↑ Andrade, 2016, p. 214.
  24. ↑ nytimes. com/2017/01/25/us/politics/refugees-immigrants-wall-trump. html Trump ordena construir el mur fronteriç en Mèxic i planeja bloquejar als refugiats siris, New York Claves.
  25. ↑ «interfax. com. ua/news/general/228802. html Yatseniuk: El proyecte Mur permetrà a Ucrània obtindre un règim sense visats en l'UE». Interfax-Ucrània.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2000) , Badajoz. ISBN 84-607-0479-3.
  • (2016).«The Gunpowder Age: China, Military Innovation, and the Rise of the West in World History».Princeton University Press..
  • (2001).«History of Warfare: The Renaissance at War».
  • (2000).«Japan At War: An Oral History».Phoenix Press.
  • (2008).«The Asian Military Revolution: from Gunpowder to the Bomb».Cambridge University Press.
  • Monika Porsche: Stadtmauer und StadtentstehungPlantilla:Snd Untersuchungen zur frühen Stadtbefestigung im mittelterlichen Deutschen Reich. - Hertingen, 2000. ISBN 3-930327-07-4.
  • (2006).«The Age of Wars of Religion, 1000–1650: an Encyclopedia of Global Warfare and Civilization, Vol 1, A-K».Greenwood Press.Westport & London:1
  • (2009).«A History of the Early Medieval Siege c. 450–1200».The Boydell Press.
  • (2010).«A History of the Clapix Medieval Siege, 1200–1500».Boydell Press.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Erro al crear miniatura: Muralla en el Viccionari. Plantilla:RAER Commons


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Muralla&oldid=1114415»