Anar al contingut

Poble turc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El poble turc (en turc: Türkler) és un grup ètnic que forma la major part de la població de Turquia, pero la seua presència no està llimitada a dit país. Els turcs de Chipre són un eixemple. De fet, als turcs de l'Illa de Chipre, cridats turcochipriotas en castellà i Turkish Cypriots en anglés, en l'idioma turc solament i exclusivament es referix com a Kıbrıs Türkleri que ve a significar ‘els turcs de Chipre’. Aparte dels pobles túrquicos, hi ha varis millons de ciutadans i exciudadanos turcs que viuen i treballen fòra de Turquia, especialment en països d'Europa com Alemània, Regne Unit, Bulgària, Macedònia del Nort, Grècia, Països Baixos, Suïssa, Bèlgica i Àustria, ademés de (encara que en proporcions baixes) en Amèrica del Nort, en particular en Estats Units i Canadà, i en Austràlia.

Etimologia

[editar | editar còdic]

Les primeres referències definitives als «turcs» provenen principalment de fonts chinenques que es remonten a el VI. En estes fonts, «Turk» apareix com «Tujue» (en chinenc: 突厥 ; Wade-Giles: T’o-chue), que es referia als Göktürks.[1][2]

Hi ha vàries teories sobre l'orige del etnónimo «Turk». Existix una afirmació de que pot estar relacionat en la referència d'Heródoto(c. 484 — c. 425 a. C.) a Targitaos, un rei dels escitas;[3] no obstant, el llingüiste austríac especialiste en llengües indoeuropea Manfred Mayrhofer va assignar l'etimologia iraní para Ταργιτάος, targitaos del Idioma protoiranio *darga-tavah-, significant «aquell la força del qual és duradora».[4] Durant el primer sigle d. C., Pomponio Mela es referix als «Turcae» en els boscs al nort del Mar de Azov,i Plinio el Vell enumera als «Tyrcae» entre els pobles de la mateixa àrea.[3] no obstant, l'arqueòlec anglés Ellis Minns va sostindre que Tyrcae Τῦρκαι és «una correcció falsa» per a Ἱύρκαι Iyrcae/Iyrkai,un poble que morava més allà dels Thyssagetae (en grtiego antic Θυσσαγέται, al noest de Escitia) segons Heródoto (Històries iv. 22)[5] Hi ha referències a certs grups en l'antiguetat els noms de la qual podrien haver segut transcripcions estrangeres de Tür(ü)k com Togarma, Turukha/Turuška, Turukku, etc.; pero segons l'historiador nortamericà Peter B. Golden, mentres que qualsevol conexió d'alguns d'estos pobles antics en els turcs és possible, és prou improvable.[6]

Definició

[editar | editar còdic]

En el XIX, la paraula Türk es referia als llauradors d'Anatolia. La classe dominant otomana es va identificar com otomans, no com a turcs.[7][8] A finals de el XIX, quan les classes altes otomanes varen adoptar les idees europees del nacionalisme, el terme Türk va prendre una connotació més positiva.[9]

Durant l'época otomana, el sistema demijo va definir les comunitats sobre una base religiosa. A principis de el XX, els jóvens turcs varen abandonar el nacionalisme otomà a favor del nacionalisme turc, mentres varen adoptar el nom de turcs, que finalment es va utilisar en nom de la nova República Turca.

Mustafa Kemal Atatürk va definir a la nació turca com el «poble (Halk) que va establir la república turca». Ademés, «els fets naturals i històrics que varen portar a terme l'establiment (teessüs) de la nació turca» eren «(a) unitat en l'existència política, (b) unitat en el llenguage, (c) unitat en la pàtria, (d) unitat en raça i orige (Menşi),(i) estar històricament relacionat i (f) ser moralment relacionat»[10]

Igualtat constitucional en Turquia

[editar | editar còdic]

La Constitució turca de 1982, en el seu artícul 62, definix a tots els ciutadans de Turquia com a turcs.[11] A la seua volta, l'artícul 10 de la magna carta assegura que:[12]

Herkes, dil, ırk, renk, cinsiyet, siyasî düşünce, felsefî inanç, din, mezhep veu benzeri sebeplerle aiırım gözetilmeksizin kanun önünde işittir. Tots són iguals davant la llei sense discriminació alguna sobre idioma, raça, color, gènero, convicció política, pensament filosòfic, religió, secta o atres raons similars.

L'artícul 66 de la Constitució turca definix a un turc com "qualsevol persona que estiga vinculada a l'Estat turc a través del víncul de ciutadania". Si ben l'us llegal del terme turc pel que fa a un ciutadà de Turquia és diferent de la definició ètnica del terme,[13][14] la majoria de la població turca (aproximadament entre el 70% i el 75%) és d'ètnia turca.

Història

[editar | editar còdic]

AP

Prehistòria, Era Antiga i Edat Mija Primerenca

[editar | editar còdic]

Dinastia selyúcida

[editar | editar còdic]
Vore també: Dinastia selyúcida

Beylicatos de Anatolia

[editar | editar còdic]

Imperi otomà

[editar | editar còdic]

Era moderna

[editar | editar còdic]

Una volta que Mustafa Kemal va dirigir la Guerra d'Independència turca contra les forces aliades que varen ocupar l'antic Imperi Otomà, va unir a la majoria musulmana turca i els va conduir en èxit des de 1919 fins a 1922 per a derrocar a les forces d'ocupació de lo que el Moviment Nacional Turc considerava la pàtria turca.[15] L'identitat turca es va convertir en la força unificadora quan, en 1923, es va firmar el Tractat de Lausana i es va establir formalment la recent fundada República de Turquia. La presidència de Atatürk va estar marcada per una série de reformes polítiques i socials radicals que varen transformar a Turquia en una república secular i moderna en igualtat civil i política per a les minories i les dònes.[16]

A lo llarc de la década de 1920 i la década de 1930, els turcs, aixina com atres musulmans, dels Balcans, la Mar Negra, les illes del Egeo, l'illa de Chipre, el Sanjak de Alexandretta (Hatay), el Mig Orient, i l'Unió Soviètica varen continuar aplegant a Turquia, la majoria dels quals es varen establir en Anatolia urbana noroest.[17][18] La majoria d'estos immigrants, coneguts com «Muhacirs», eren els turcs balcànics que s'enfrontaven a l'acossament i la discriminació en els seus països d'orige.[17] No obstant, encara hi havia restants de població turca en molts d'estos països perque el govern turc volia preservar estes comunitats per a que el caràcter turc d'estos territoris veïns poguera mantindre's.[19] Una de les últimes etapes dels turcs ètnics que varen emigrar a Turquia va ser entre 1940 i 1990, quan uns 700,000 turcs varen aplegar de Bulgària. Hui, entre un terç i un quarto de la població de Turquia són els descendents d'estos immigrants.[18]

Cultura

[editar | editar còdic]

Idioma

[editar | editar còdic]

AP

En variants geogràfiques, els turcs ètnics parlen varis dialectes de la llengua turca. A partir de 2021, el turc seguix sent «la llengua túrquica més gran i vigorosa, parlada per més de 80 millons de persones».[20]

Històricament, el turc otomà era la llengua oficial i la lingua franca en tots els territoris otomans i l'alfabet turc otomà usava l'escritura persoárabe. No obstant, els intelectuals turcs varen tractar de simplificar el llenguage escrit durant l'ascens del nacionalisme turc en el XIX..[21]

En el XX, es varen practicar a fondo reformes llingüístiques intensives; més important encara, Mustafa Kemal va canviar l'escritura escrita a un alfabet turc modern basat en l'alfabet llatí en 1928.[22] Des de llavors, l'organisme regulador que dirigix les activitats de reforma ha segut l'Associació de la Llengua Turca que va ser fundada en 1932.[20]

El turc estàndart modern es basa en el dialecte d'Estambul.[23] No obstant, la variació dialèctica persistix, a pesar de l'influència nivelante de l'estàndart utilisat en els mijos de comunicació de masses i el sistema educatiu turc des de la década de 1930.[24] Els térmens ağız o şive a sovint es referixen als diferents tipos de dialectes turcs.

Estatut oficial

[editar | editar còdic]

Hui en dia, la llengua turca moderna s'utilisa com la llengua oficial de Turquia i Chipre del Nort. També és una llengua oficial en la República de Chipre (junt en el grec).[25] En Kosovo, el turc és reconegut com a llengua oficial en els municipis de Prizren, Mamusha, Gjilan, Mitrovica, Pristina, i Vushtrri,[26] mentres que en atres llocs del país es reconeix com a llengua minoritària.[20] Aixina mateix, en Macedònia del Nort, el turc és una llengua oficial a on formen a lo manco el 20 % de la població (que inclou la Municipalitat Plasnica, la Municipalitat Centar Župa, i la Municipalitat Mavro i Rostuš).[27] Mentres que en atres parts del país seguix sent una llengua minoritària solament...[20] Iraq reconeix el turc com un idioma oficial en totes les regions a on els turcs constituïxen la majoria de la població,[28] i com a llengua minoritària en atres parts.[20] En varis països, el turc es reconeix oficialment com una llengua minoritària solament, en Bòsnia i Hercegovina,[29] Croàcia,[30][31] i Romania.[20][32] Sense

embargament, en Grècia el dret a utilisar la llengua turca solament es reconeix en Tracia Occidental; les minories considerables i de llarga data en atres parts del país (és dir, Rhodes i Kos) no es beneficien d'este mateix reconeiximent..[33]

També hi ha vàries nacions post-otomanes que no reconeixen oficialment la llengua turca, pero donen dret a les minories turques a estudiar en el seu propi idioma (junt en l'estudi obligatori de la llengua oficial del país); açò es realisa en Bulgària[34] i Tunis.[35]

Vàries variants de turc també són utilisats per millons d'immigrants turcs i els seus descendents en Europa Occidental, no obstant, no hi ha reconeiximent oficial en estos països.[20]

Dialectes turcs

[editar | editar còdic]

Hi ha tres grans grups de dialectes turcs de Anatolia parlats en Turquia: el dialecte de Anatolia Occidental (aproximadament a l'oest del Éufrates), el dialecte de Anatolia Oriental (a l'est del Éufrates), i el grup de Anatolia nort-oriental, que comprén els dialectes de la costa oriental de la Mar Negra, com Trabzon, Rise, i els districtes llitorals de Artvin.[36][37]

Els dialectes turcs balcànics, també cridats dialectes turcs de Rumelia, es dividixen en dos grups principals: «Western Rumelian Turkish» i «Eastern Rumelian Turkish».[38] Els dialectes occidentals es parlen en Macedònia del Nort, Kosovo, Bulgària occidental, Romania septentrional, Bòsnia i Albània. Els dialectes orientals es parlen en Grècia, noreste/sur de Bulgària i el surest de Romania.[38] Esta divisió seguix aproximadament a través d'una llínea fronteriça entre l'oest i l'est de Bulgària, que comença a l'est de Lom i procedix cap al sur a l'est de Vratsa, Sofia i Samokov, i gira cap a l'oest que aplega al sur de Kyustendil prop de les fronteres en Sèrbia i Macedònia del Nort.[38] Els dialectes orientals carixen d'algunes de les peculiaritats fonètiques trobades en l'àrea occidental; per lo tant, els seus dialectes estan prop dels dialectes de Anatolia central. Els dialectes turcs parlats prop de la regió occidental de la Mar Negra (per eixemple, Ludogorie, Dobruja, i Besarabia) mostren #analogia en els dialectes de la Mar Negra de Anatolia del noreste.[38]

El dialecte turc chiprà va mantindre característiques de les respectives varietats locals dels #colon otomans que en la seua majoria provenien de la regió de Konya-Antalya-Adana.[38] Ademés, el turc chiprà també va ser influenciat pel grec chiprà.[38] Hui, les varietats parlades en Chipre septentrional estan cada volta més influenciades pel turc estàndar.

Els dialectes turcs iraquí tenen similituts en certs dialectes de Anatolia del Surest al voltant de la regió de Urfa i Diyarbakır.[39] Alguns llingüistes han descrit els dialectes turcs iraquí com un «anatoliano»[40] o un «dialecte de Anatolia oriental».[41] Històricament, el turc iraquí va ser influenciat per turc otomà i veí azrbayano túrquico.[42] No obstant, el turc d'Estambul és ara un idioma de prestigi que eixercix una profunda influència en els seus dialectes.[43].

El dialecte turc meskhetiano va ser parlat originalment en Geòrgia fins que la comunitat meskhetiana turca va ser deportada per la força i després es va dispersar per tota Turquia, Rússia, Àsia Central, Azerbaiyan, Ucrània i els Estats Units.[316] Parlen un dialecte de Anatolia oriental del turc, que prové de les regions de Kars, Ardahan,i Artvin[44] El dialecte turc meskhetiano també ha pres prestat d'atres llengües (incloent Azerbaiyano, Georgiano, Kazakh, de Kirguizistan, rus i uzbeko), en els que els turcs meskhetianos han estat en contacte durant els governs rus i soviètic.

Els dialectes turcs siris es parlen en tot el país. En Alep, Tell Abyad, Raqqa i Bayırbucak parlen dialectes de Anatolia Sudoriental (comparable en Kilis, Antep, Urfa, Hatay i Yayladağı).[45] En Damasc parlen l'idioma turc en un dialecte Yörük.[45] Actualment, el turc és el tercer idioma més utilisat en Síria (despuix de l'àrap i l'kurdo).[46]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Stokes y Gorman, 2010a, p. 707.
  2. ↑ Findley, 2005, p. 21.
  3. ↑ 3,0 3,1 Leiser, 2005, p. 837.
  4. ↑ “Once again 'the Scythian' myth of origins (Herodotus 4.5–10)” . Nordlit 33 (33): 19–34. doi:10.7557/13.3188.
  5. ↑ .Plantilla:Cite EB1911
  6. ↑ (1992) An Introduction to the History of the Turkic Peoples:Ethnogenesis and State-Formation in Medieval and Early Modern Eurasia and the Middle East, Wiesbaden, Germany: Otto Harrassowitz, p. 116.
  7. ↑ Kushner, 1997, p. 219.
  8. ↑ Meeker, 1971, p. 322.
  9. ↑ Kushner, 1997, pp. 220–221.
  10. ↑ Derya Bayir (2013). Minorities and Nationalism in Turkish Law, p. 110.
  11. ↑ «Yeni Anayasada Vatandaslik». Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2014. Consultat el 9 de juliol de 2014.
  12. ↑ Constitució Turca. Consultat el 21 de maig de 2021.
  13. ↑ The minority concept in the Turkish context : practices and perceptions in Turkey, Greece, and France, Leiden [etc.]: Brill, p. 136. ISBN 978-9004222113.
  14. ↑ Minorities and Nationalism in Turkish Law. ISBN 978-1317095798.
  15. ↑ Göcek, 2011, p. 22.
  16. ↑ Göcek, 2011, p. 23.
  17. ↑ 17,0 17,1 Çaǧaptay, 2006, p. 82.
  18. ↑ 18,0 18,1 Bosma, Lucassen y Oostindie, 2012, p. 17.
  19. ↑ Çaǧaptay, 2006, p. 84.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 20,6 Johanson, Lars(2021).«Turkic».Cambridge University Press.
    98–99.
  21. ↑ (1977).«The Rise of Turkish Nationalism, 1876–1908».Cass.
  22. ↑ (1999).«The Turkish Language Reform: A Catastrophic Success».Oxford University Press.
  23. ↑ George L. Campbell. Concise Compendium of the World's Languages, Taylor & Francis, pp. 547–. ISBN 978-0-415-11392-2.
  24. ↑ Johanson, 2001, p. 16.
  25. ↑ Presidency of the Republic of Cyprus. «The Constitution of the Republic of Cyprus». «Article 1...the Greek and the Turkish Communities of Cyprus respectively...Article 3 (4) Judicial proceedings shall be conducted or made and judgements shall be drawn up in the Greek language if the parties llaure Greek, in the Turkish language if the parties llaure Turkish, and in both the Greek and the Turkish languages if the parties llaure Greek and Turkish. The official language or languages to be used for such purposes in all other cases shall be specified by the Rules of Court made by the High Court under Article 163.»
  26. ↑ (2014).«Municipal language compliance in Kosovo».Organisació per a la Seguritat i la Cooperació en Europa.
  27. ↑ (2016).«Citizenship in Bòsnia and Hercegovina, Macedònia and Montenegro: Effects of Statehood and Identity Challenges».Routledge.
  28. ↑ (2017).«History and Llegal Dimension of Turkish Education in Iraq».Center for Middle Eastern Strategic Studies.
  29. ↑ (2010).«The European Charter for Regional Or Minority Languages: Collected Texts».Consell d'Europa.
    107–108.
  30. ↑ (2012).«The Croatian Language in the Digital Age».Springer.
  31. ↑ Franceschini, Rita (2014). «Italy and the Italian-Speaking Regions», Manual of Language Acquisition, Walter de Gruyter GmbH, pp. 546. ISBN 9783110394146. «In Croatia, Albanian, Bosnian, Bulgarian, Czech, German, Hebrew, Hungarian, Italian, Macedonian, Polish, Romanian, Romany, Rusyn, Russian, Montenegrin, Slovak, Slovenian, Serbian, Turkish, and Ukrainian llaure recognized (EACEA 2012, 18, 50s)»
  32. ↑ (2010).«The European Charter for Regional Or Minority Languages: Collected Texts».Consell d'Europa.
    135–136.
  33. ↑ (2006).«Sociolinguistics / Soziolinguistik».Walter de Gruyter.
    1885–1886.
  34. ↑ (2002).«The Struggle for Constitutional Justice in Post-Communist Europe».University of Chicago Press.
  35. ↑ (2013).«Language Conflict in Algeria: From Colonialism to Post-Independence».Multilingual Matters.
  36. ↑ Brendemoen, 2002, p. 27.
  37. ↑ Brendemoen, 2006, p. 227.
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 38,3 38,4 38,5 Johanson, Lars(2021).«Turkic».Cambridge University Press.
    44–49.
  39. ↑ (1999).«Klassifikatorische Merkmale dones Iraktürkischen».Orientalia Suecana.48
    5–27.
  40. ↑ (1981).«Anadolu veu Rumeli Ağızları Bibliyografyası: Anadolu, Kıbrıs, Suriye, Iraq, Bulgaristan, Yunanistan, veu Romanya Türk Ağızları».Kültür Bakanlığı.
  41. ↑ (2005).«Turkic Languages».Harrassowitz Verlag.9
  42. ↑ (2007).«Languages of Iraq: Ancient and Modern».British School of Archaeology in Iraq.
  43. ↑ Johanson, 2001.
  44. ↑ (2020).«The Oxford Handbook of Languages of the Caucasus».Oxford University Press.
  45. ↑ 45,0 45,1 (2015).«Abdurrahman Mustafa: Turkmens' Survival Ca Be Ensured by Syria's Territorial Integrity».ORSAM.
  46. ↑ Behnstedt, Peter (2008). «Syria», Encyclopedia of Arabic Language and Linguistics (vol. 4), Brill Publishers, p. 402. ISBN 978-90-04-14476-7.

[[Categoria:#Ètnia de Turquia]]

Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Poble_turc&oldid=785847»