Anar al contingut

Castell de Javier

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Castillo de Javier Aircraft Turismo de Navarra.jpg
Castell de Javier

El castell de Javier està situat en una loma de la localitat espanyola de Javier, en Navarra. La seua construcció es remonta a el X. En este castell va nàixer i va viure sant Francisco Javier, fill dels senyors de Javier, i d'ací va prendre el nom en el que se li coneixeria com a misionero. És lloc de pelegrinage, especialment a principis de març, en les cridades Javieradas.

Va ser inscrit com be d'interés cultural del patrimoni històric espanyol en 1994, encara que ya estava protegit per decret d'herència cultural des de 1949.[1]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom de Javier prové del vasc etxeberri,[2] variant dialectal de etxe ('casa') i berri ('nou'), per lo que el seu significat seria 'casa nova'. La seua evolució fonètica es va vore influïda pel navarroaragonés, transformant-se en javier. La grafia tradicional en castellà va ser Xavier, mentres que en vasc s'escriu Xabier.

Ubicació

[editar | editar còdic]

Està ubicat en la localitat espanyola de Javier, pertanyent a la comunitat foral de Navarra, a 52 km a l'est de Pamplona capital i 6 km a l'est de Sangüesa.

Construcció

[editar | editar còdic]

Consta de tres cossos, successivament escalonats en orde d'antiguetat. Destaquen la Torre del Sant Crist, bastió i capella a on es troba un interessant crucifix tardogótico i una série de pintures murals representant la dansa de la mort, única en Espanya; la torre de l'homenage, cridada de Sant Miguel (lo més antic del castell) i el museu dedicat a la vida del sant. En els seus basamentos hi ha chafades i zócalos musulmans que podrien ser de el X. En el XI es va formar el primer recint envolvente que va acaronar les primeres habitacions. En el XIII es varen agregar, per les quatre orientacions, dos cossos poligonales i dos torres flanqueantes.

Història

[editar | editar còdic]

El castell i la vila de Javier varen ser guanyats per Sancho VII de Navarra entorn a l'any 1223. Un noble aragonés els havia donat com a garantia per un préstam de 9000 sòus que li va concedir el monarca navarrés, pero en acabar el determini i no poder fer front al pagament, varen passar a la propietat de Sancho. No era la primera volta, ni seria l'última, puix Sancho VII va ser un dels grans prestamistes de la Corona d'Aragó, i gràcies als préstams no tornats, es va apropiar d'una série de viles i castells entregats com a aval que li varen ajudar a reforçar les seues fronteres en Aragó: Escó, Penya, Petilla, Gallur, Trasmoz, Sádaba, etc.

En 1236 el castell va ser entregat pel rei Teobaldo I a Adán de Sada. Despuix de la conquista de Navarra el castell i la vila com a feu pertanyien a María de Azpilcueta, oriunda del Valle de Baztán, casada en Juan de Jaso, la família del qual defenia l'independència del regne. Per este motiu el Moradura Cisneros va ordenar el derrocament complet del castell en 1516, encara que només es va realisar un desmochado de la part forta del mateix:[3]

  • Es va derribar tota la muralla que ho rodejava i que estava guarnida de almenas i aspilleras.
  • Es va reblir el fos, igualant-ho al terreny.
  • Es varen destruir dos grans portaladas.
  • Es varen derribar dos torres redones.
  • Es va demolir el pont levadizo i, dins de la muralla, el jardí i la morada dels conills.
  • La torre d'Homenage de Sant Miguel va ser rebaixada a la mitat.

Despuix de successives herències, la propietat del castell, junt en el restant del poble de Javier, va recaure en la Casa de Villahermosa.


Archiu:El castillo de Javier a la caida de la tarde.jpg
El castell i la basílica anexa de el XIX.

A finals de el XIX, el castell estava pràcticament en ruïnes, i per iniciativa dels seus propietaris, María del Carmen d'Aragó-Azlor, duquesa de Villahermosa, i el seu marit José Manuel de Goyeneche, comte de Guaqui, es varen començar les obres de restauració.

El repentí decés sense descendència del comte de Guaqui en 1893 va fer perillar la continuació de les obres per falta de fondos. No obstant, els germans del comte, el marqués de Villafuerte, les duqueses de Goyeneche i Gamio i José Sebastián de Goyeneche, per mig d'escritures notarials otorgades el 30 d'abril de 1894 i 9 de març de 1895 varen acordar reconéixer a la duquesa de Villahermosa l'usufructe vitalici de tota l'herència del seu marit per a aixina poder fer front a les despeses de les obres ya iniciades. Donada l'envergadura d'estes obres, tots els germans del comte de Guaqui també varen participar en els seus propis fondos en la restauració del castell, edificació d'una basílica adossada a ell i la construcció de vivendes per a sacerdots i cases d'eixercicis. L'obra va ser encarregada a l'arquitecte Ángel Goicoechea Lizarraga i eixecutada pel contractiste tudelano Blas Morte.

Ya a principis de el XX, la duquesa de Villahermosa donó el castell i la basílica a la Companyia de Jesús en la condició de que ho mantinguera tal i com se li va entregar. En la cripta de la basílica descansen els restants d'els qui varen contribuir a la reconstrucció del castell i erecció de la basílica: la duquesa de Villahermosa, el seu marit José Manuel de Goyeneche (comte de Guaqui) i els germans María Josefa (duquesa de Goyeneche), Carmen (duquesa de Gamio) i José Sebastián de Goyeneche i Gamio (fundador de la Fundació Goyeneche).

Archiu:Escudo de Javier.svg
Escut dels senyors de Javier, actualment escut de la vila de Javier.

Ya en l'época moderna el castell de Javier és el destí d'un multitudinari pelegrinage a principis de març, en honor del sant patró de Navarra, cridada popularment Javierada.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ajuntament de Javier. «El castell». Consultat el 23 de juny de 2023.
  2. Real Acadèmia de la Llengua Vasca. «Xabier».
  3. Iñaki Sagredo Garde. Navarra. Castells que varen defendre el regne, 2006.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Plantilla:Versalitas (1917). Sant Francisco Javier i el seu Castell (Opúsculos de vulgarización Xaveriana) (en és), Pamplona: Casa Editorial Huarte i Corones, pp. 200.
  • Príncip de Viana.18(67)
261–417.ISSN 0032-8472.Consultat el 2022-02-11.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]