Castell de Lourdes
El Castell de Lourdes, o castell-fortalea (Château-Fort en francés), és una construcció militar de la regió del Migdia-Pirineus, es troba en la ciutat de Lourdes, en el departament dels Alts Pirineus, en el suroest de França. És un dels més grans de la regió ademés d'una verdadera fortalea.[1]
Es troba en una posició estratègica a l'entrada de les sèt valls del Lavedan. A pocs quilómetros de l'actual frontera en Espanya, és veí del santuari catòlic de Lourdes i del Parc Nacional dels Pirineus, este últim classificat com Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Esta construcció defensiva figura des de 1933 com Monument Històric, baix l'ampar del Ministeri de Cultura francés.
Història
[editar | editar còdic]Etapa medieval
[editar | editar còdic]El conjunt és anterior a 778, quan va sofrir el sege de les forces de Carlomagno. Es va tornar la residència dels comtes de Bigorra en els sigles XI i XII.
En el XIII el castell i els seus territoris varen passar als comtes de Champaña, assentats en el tro de Navarra,[2] pertanyent despuix a la Corona Francesa durant el regnat de Felipe IV de França.
Va ser cedit a Anglaterra pels térmens del Tractat de Brétigny (1360). En 1373 el duc d'Anjou, Luis I, i Du Guesclin varen sitiar sense èxit la fortalea. Tampoc va prosperar l'acort secret del duc d'Anjou en Gastón Febo que res poden fer davant la resistència de Juan de Bearne que ho defén en nom del rei anglés. Despuix d'abonar 232.500 escuts d'or en 1407 torna a ser territori de França, despuix d'haver sofrit dos seges.[3] En 1407 es va recaptar un subsidi en la diòcesis de Albi per a la compra del castell de Lourdes.[4]
En 1425 Carlos VII de França dona el comtat de Bigorra i el castell a Juan, comte de Foix, quedant incorporat a la seua família fins a 1607, quan el Bearne siga incorporat a la corona de França junt en Bigorra i demés possessions personals d'Enrique IV de França i III de Navarra.[5]
Etapa moderna
[editar | editar còdic]Durant les guerres de religió de França en el XVI, tant Bearne com Bigorra es convertixen a la nova religió hugonote. En 1660 el castell, i la regió, patix un dels terremots de major sismicidad registrat en els Pirineus causant greus danys.[5] En 1750 torna a succeir alguna cosa similar despuix d'un nou seisme, esta volta llaugerament més suau.[6]
En el XVIII, el castell es va convertir en una presó real[7] i, durant la Revolució Francesa inclús en hospital militar, i despuix en presó estatal, funció que va mantindre fins a principis de el XX.
En l'actualitat
[editar | editar còdic]En 1921, les seues instalacions varen passar a albergar el Museu dels Pirineus (Musée Pyrénéen),[8][9] el major i més important de la regió, i el seu primer conservador, Louis Li Bondidier, promou una política de colaboració de les societats pirenaiques franceses i espanyoles.[5] Seguix funcionant fins a l'actualitat presentant als visitants aspectes de l'art i de la vida quotidiana de la regió, des de la cuina local a l'indumentària.
La primitiva estructura del castell va sofrir ampliacions i reformes a lo llarc dels sigles fins a aplegar al seu actual estat, en murallas abaluartadas.
Descripció
[editar | editar còdic]Diversos restants de l'época romana (fragments d'escultures, altars votivos i els fonaments d'antigues muralles) varen ser desenterrados durant obres d'ingenieria militar en el XIX. No obstant, estes obres varen provocar la destrucció de la major part de les antigues muralles. Els objectes descoberts s'exhibixen en el lloc.
Hui en dia, encara que encara poden conservar-se alguns vestigis d'estes antigues muralles, els restants més antics daten dels sigles XI i XII i formen els fonaments de les fortificacions actuals. L'alta torre residencial (donjón) va ser construïda a finals de el XIV per Gastón Febo, III comte de Foix-Bearne. El lloc va ser fortificado novament en el XIX per l'eixèrcit.[10]
La capella de La nostra Senyora del Castell alberga el mobiliari de l'antiga iglésia parroquial de Sant Pedro en Lourdes, que va ser demolida en 1904.
La capella actual està construïda en materials reutilisats.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «2 - Els tours, maisons nobles, abbayes laïques et châteaux forts - Patrimoines du Pays dones Vallées dones Gaves, de Lourdes à Gavarnie, Li Lavedan.». www.patrimoines-lourdes-gavarnie.fr. Consultat el 2025-11-10.
- ↑ Per una qüestió successòria en el Comtat de Bigorra entre Navarra i Anglaterra, la mediació del rei de França, Luis IX establix que el castell de Lourdes continuava en possessió de Teobaldo (11 de decembre de 1265). Vore en V (1973). Història Política del Regne de Navarra, Caixa d'Aforros de Navarresa, p. 185. OCLC 888838488. ISBN 978-84-5005-699-0.
- ↑ Record, 1992, p. 10.
- ↑ Annales du Midi.3(9)
- 70–76.doi:10.3406/anami.1891.3026.Consultat el 2025-11-10.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Record, 1992, p. 11.
- ↑ «Sismicidad històrica i instrumental pirineos» (en és). www.ign.es. Consultat el 2025-11-10.
- ↑ Record, 1992, p. 12.
- ↑ «Ataque al castell fortificado de Lourdes» (en és-es). Oficina de Turisme de Lourdes. Consultat el 2025-11-10.
- ↑ «Château Fort de Lourdes - Monuments històrics en Lourdes - Guide Toulouse Pyrénées» (en és). www.guide-toulouse-pyrenees.com. Consultat el 2025-11-10.
- ↑ Mengus, Nicolas (2021). Châteaux forts au Moyen âge (en fr), Éditions "Ouest-France", p. 47. ISBN 978-2-7373-8461-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Lourdes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.