Castell de Malbork
El castell de Malbork o castell de Mariemburgo en castellà (en alemà Ordensburg Marienburg, en polac Zamek w Malborku), ubicat en Polònia, va ser construït per l'Orde Teutónica com una fortalea militar al servici de l'Orde i denominat originalment Marienburg (lliteralment «Castell de María»). La ciutat va créixer al voltant del castell i va rebre el mateix nom, Malbork en l'actualitat.
El castell és un eixemple clàssic de fortalea medieval; és el castell més gran del món construït en rajola, en estil gòtic bàltic, i un dels més impressionants del seu tipo en Europa. El castell i el seu museu formen part de la llista Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco, afegit en decembre de 1997.
El periodo de construcció és objecte de debat, pero la majoria dels historiadors generalment accepten els 132 anys transcorreguts entre 1274 i 1406 com el temps de construcció. El castell és un eixemple clàssic de fortalea medieval i, despuix de la seua finalisació en 1406, es va convertir en el castell de rajola més gran del món.[1] El castell va tindre que ampliar-se per a albergar fins a 3000 germans, convertint-se pronte en l'edifici gòtic fortificado més gran d'Europa.[2]
Història
[editar | editar còdic]
_(cropped).jpg){kind=link}
El castell de Malbork està situat en la marge dreta del riu Nogat (afluent del Vístula), en Polònia. Va ser fundat per l'Orde dels Cavallers Teutónicos en 1274 en el nom de la seua patrona, la Verge María. Fortalea de rajola que tanca tres castells fortificados i que va ser construïda en el XIII pels Cavallers Teutónicos, ells varen començar a construir el castell al voltant de 1274, despuix d'haver ajudat a protegir la zona dels guerrers prusianos pagans. Planificat a gran escala, Malbork es va ampliar encara més quan el castell i el seu assentament es varen convertir en un estat monástico sobirà. Una campanya pública va donar lloc a les llabors de restauració, que varen començar en 1816 i varen continuar fins a la Segona Guerra Mundial.[4] És descrit com un castell-convent que encarna el drama del cristianisme medieval tardà, des de la segona mitat de el XVIII, el Castell de Malbork ha segut una de les principals fonts de fascinació per l'història medieval europea i els seus vestigis materials. Des de el XIX fins a l'actualitat, el Castell de Malbork ha segut objecte de restauracions que han contribuït de forma excepcional al desenroll de l'investigació, la teoria i la pràctica de la conservació en esta part del món. Molts dels métodos amprats pels seus constructors per a abordar els problemes tècnics i artístics varen influir enormement no solament en els castells posteriors de l'Orde Teutónica, sino també en atres construccions gòtiques d'una àmplia regió del noreste d'Europa. El castell és caracterisat per un disseny tripartit que comprén el Castell Alt, el Castell Mig i el Pati Exterior, cada u clarament delimitat i al mateix temps integralment interconectado. Sobre la seua autenticitat general del Castell de l'Orde Teutónica en Malbork en la seua forma actual és molt alta, especialment pel que fa a la seua ubicació i entorn, formes i dissenys, i materials, eixemples clau dels métodos de conservació de finals de el XIX inclouen els interiors del Castell Alt: la Sala Capitular (en el seu sostre abovedado, reconstruït en precisió i en el que s'han integrat impecablemente detalls medievals), la capella sepulcral dels Grans Maestres, la cuina, els aposentos dels dignatarios, els dormitoris, el refectorio i la sala comuna. Les proea de conservació de principis de el XX es demostren principalment en els edificis del Castell Mig: la capella de Santa Catalina, la capella de Sant Bartolomé, els aposentos del Gran Comendador i l'enfermeria, aixina com en parts del Pati Exterior, com la capella de Sant Lorenzo, les torres del Baluart de Plauen i la Porta Nova.[5]
El castell és la fortalea gòtica de rajoles més gran d'Europa i es va erigir per a ser la sèu de l'Orde Teutónica en el XIV.[6] La favorable posició del castell a la vora del riu Nogat i el terreny relativament pla que li rodeja varen favorir l'accés fàcil de barcaces i bucs de càrrega. Durant el govern de Prusia, l'Orde Teutónica cobrava peages als barcos que passaven, de la mateixa manera que atres castells a lo llarc del riu, imponent un monopoli en el comerç d'àmbar. Quan la ciutat va entrar a formar part de la Lliga Hanseática, moltes de les reunions de la Lliga es varen celebrar en el castell.
El castell va ser sitiat en 1410 (lloc de Mariemburgo) despuix de la Batalla de Grunwald, pero no va ser pres. Durant la guerra dels Tretze Anys (1454-1466), el castell va resistir fins que, finalment, en 1466 va passar a domini polac com a part de la província de Prusia Real.
A principis de el XVII, algunes estàncies del Palau dels grans maestres es varen convertir en aposentos reals en el castell mig. Les guerres sueques en la guerra dels trenta anys no varen causar danys importants a la fortalea. No obstant, l'incendi accidental de les teulades del castell alt en maig de 1644 va causar greus danys. Els claustres medievals també varen ser destruïts en eixa época. Es varen reconstruir pronte, pero en un estil barroc que despuix despuix de les restauracions varen tornar a un estil gòtic original. En la década de 1780, es varen afegir al Palau dels Grans Maestres una fàbrica de cotó i apartaments per a tejedores i capitans de riu donant inici a 20 anys de canvis i derrocaments en el castell, després baixe el domini de prusia el rei Federico Guillermo III va emetre una orde oficial recomanant la conversió del Castell Alt en almagasens militars. Les obres, iniciades en 1801, varen transformar per complet la forma exterior de l'edifici. Totes les finestres medievals (llevat la de l'iglésia) es tapiaron en rajoles i unes atres es varen excavar, adaptant-se a les noves divisions interiors.[7] Entre 1801 i 1804, el Castell Superior va ser reconstruït considerablement per a adaptar-ho a la seua nova funció de quarter i almagasén. No solament es varen destruir les voltes medievals, sino que també es va modificar l'altura dels pisos. Posteriorment, es varen instalar noves finestres i es va demolir el claustre.[8]
Immediatament despuix de la retirada de l'eixèrcit napoleònic de la ciutat, varen començar els proyectes per a la reconstrucció del complex. En 1816, es va crear la Junta per a la Reconstrucció del Castell de Malbork (Schloßbauverwaltung Marienburg). Les obres es varen iniciar un any despuix en la reconstrucció parcial de la frontera oriental del Palau del Gran Maestre. Durant elles, es varen demolir l'escala de el XVII i la capella de Santa Catalina. Entre 1819 i 1850, l'arquitecte i ingenier August Gersdorff va dirigir les obres. Baixe la seua direcció, i en l'ajuda de figures com el conegut pintor i arquitecte Friedrich von Schinkel, l'historiador Johannes Voigt i el pastor de malbork i entusiasta de l'història de l'Orde Ludwig Haebler, es va reconstruir la part occidental del Castell Mig. En el castell alt, les obres es varen llimitar a la reubicación de les teulades i a la construcció d'un nou arremate neogótico de la torre principal en 1842. Una mida que va despertar considerable controvèrsia entre els historiadors de l'art de l'época va ser la construcció en 1850 d'un nou hastial sobre la Gran Komturia (a on estava el Gran Komtur) en el Castell Central. En 1881, el govern va decidir iniciar la reconstrucció de l'iglésia de la Santíssima Verge María en el castell alt. Per a 1900, es varen finalisar les obres principals del castell alt. Es varen reconstruir ací varis dels interiors: l'iglésia de la Santíssima Verge María, la capella de Santa Ana, la Sala Capitular, la Cuina, el Menjador i la Sala Comuna del Convent.[9]
Abans de la Primera Partició de Polònia de 1772, Malbork es va utilisar com una de les residències dels Reis de Polònia. Com a part de Prusia, va passar a tindre un us militar. L'emperador Guillermo II d'Alemània va construir l'Acadèmia Naval Mürwik en l'any 1910. El seu model va ser el castell de Mariemburgo.
El castell estava en procés de restauració quan va esclatar la Segona Guerra Mundial. En 1945, la mitat del castell de Malbork estava en ruïnes com a resultat de la lluita i s'han dut extenses llabors de restauració, que s'han prolongat fins a 2016 quan va concloure la renovació de la catedral, restaurada totalment abans de la guerra i destruïda durant ella. Les muralles exteriors del castell rodegen una superfície de 210.000 m², quatre voltes més que el castell de Windsor.[11]
El museu conta en un servici d'àudio guia, en idioma polac, alemà, rus, anglés i espanyol, que explica els 50 punts més importants del recorregut. En l'entrada s'entrega un mapa del lloc per al recorregut.
En l'ala oriental del castell mig de Malbork, es troba este curiós museu que exhibix numerosos eixemplars en bruto i treballats d'àmbar, esta resina fosilizada que tant abunda en la mar Bàltica. El seu comerç representava la mitat del volum de negocis de l'Orde dels Cavallers Teutónicos, que tenia el seu monopoli i va aplegar a conquistar Gdansk per a controlar els punts de venda.[12]
Ordensburg
[editar | editar còdic]
Se li diu aixina a la ret de castells de l'orde teutonica, servian a l'orde com a centres d'administració política, convents i fortalees militars.
Els Cavallers Teutónicos varen adaptar este tipo de castell a les seues necessitats en les décades de 1270 i 1280 com a símbol de l'Estat i de l'idea centralisada d'autoritat, les torres habitables també varen ser utilisades per l'Orde Teutónica, que les va construir en el XIV com a residències per a alguns funcionaris de menor ranc, la construcció de les primeres fortalees va ser de rajola (Toruń, Starogród, Balga), baixe el gran maestre Poppo von Osterna, des de la década de 1270/1280, s'observa un ràpit desenroll de l'arquitectura monumental en Prusia.[13]
Les Ordensburgen varen ser construïdes originalment pels Germans de l'Espasa de Livonia i posteriorment per l'Orde Teutónica per a fortificar el territori de Prusia i Livonia conquistat a les poblacions natives: antics prusianos , lituans i pobles originaris de lo que hui és Letònia i Estònia . Més vesprada, les Ordensburgen es varen utilisar per a atacar Lituània .
Galeria
[editar | editar còdic]-
Vista general.
-
Entrada.
-
Torreón.
-
Frontera noroest del Palau dels Grans Maestres
-
Frontera sur.
-
Detall de l'entrada principal.
-
Muralla nort.
-
Pou i pati interior.
-
Detall del pati principal.
-
Capella.
-
castell en 1899
-
Vidriera de la capella.
-
Pont levadizo.
-
El castell en 1890-1900, durant l'Imperi alemà.
-
La porta d'entrada al Castell de Malbork que dona al riu Nogat.
-
Planta del castell.
-
Malbork 1932-1945
_b_0673_1.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Emery 2007, pág. 139
- ↑ Peta Stamper. «Malbork Castle» (en en-gb). History Hit. Consultat el 2026-01-02.
- ↑ «Siege of Malbork in 1460». artyzm.com. Consultat el 2025-07-13.
- ↑ «Malbork Castle | History, Description, & Facts | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2025-06-28.
- ↑ «Castle of the Teutonic Order in Malbork» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2025-06-28.
- ↑ «L'obra de rajola més gran del món: un castell del sigle XIII que és Patrimoni de la Humanitat» (en és-es). infobae. Consultat el 2025-06-28.
- ↑ «LATA 1457 - 1772» (en en). Muzeum Zamkowe w Malborku. Consultat el 2025-07-08.
- ↑ (2007) Marienburg: Schloss- und Stadtführer, 4. Auflage edició, Arts Verlag. ISBN 978-3-86568-308-3.
- ↑ «Years 1772 - 1945» (en en). Malbork Castle Museum. Consultat el 2025-07-09.
- ↑ «Malbork na sprzedaż - Archiwum Rzeczpospolitej». archiwum.rp.pl. Consultat el 2025-07-13.
- ↑ «Este és el castell d'estil gòtic més gran d'Europa» (en és). L'Espanyol. Consultat el 2026-03-09.
- ↑ «Castell de Malbork, un viage l'Edat Mija» (en és-es). Barceló Experiences. Consultat el 2026-03-09.
- ↑ Światowit.Consultat el 2026-04-07.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell de Malbork.- Malbork Castle Museum
- Malbork general information
- Fotos del castell de Malbork en sekulada.com
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Malbork» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Castells de Polònia
- Patrimoni de la Humanitat en Polònia
- Arquitectura de Polònia del sigle XIV
- Castells construïts en el sigle XIV
- Arquitectura gòtica bàltica en Polònia
- Residències reals de Polònia
- Edificis i estructures del voivodato de Pomerania
- Arquitectura de 1300
- Castells dels Cavallers Teutónicos
- Malbork
- Patrimoni de l'Humanitat