Anar al contingut

Castell de Moncalieri

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Castle of Moncalieri 2818.jpg
Castell de Moncalieri

El Castell de Moncalieri (en italià, Castello vaig donar Moncalieri) és una de les Residències de la casa real de Saboya declarades Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 1997. Té el còdic 823-015 i es troba en Piazza Baden Baden de Moncalieri (província de Torí, en el Piemont, Itàlia).

Archiu:Moncalieri castel.jpg
Una de les torres del castell.

Història

[editar | editar còdic]

La primera estructura era una fortalea construïda per Tomás I de Saboya sobre un tossal, per a dominar el principal accés des del sur a Torí. A mitan de el XV, Yolanda de Valois, esposa del duc Amadeo IX, va fer d'ella una residència d'oci. L'arquitecte Carlo vaig donar Castellamonte va ampliar la construcció substancialment, i els interiors varen ser redissenyats per ell i atres artistes locals.

El castell es va usar àmpliament pels saboyanos, i va anar el primer castell ocupat en 1798 pels eixèrcits francesos, que ho varen conservar fins a 1814. Tornat a Víctor Manuel I i el seu fill Carlos Alberto, es va convertir en la residència de jóvens príncips que estuviaban ací. El rei Víctor Manuel II ho preferia al Palau real de Torí, i va fer que numerosos apartaments es decoraren d'acort en els seus gusts. En 1849 va ser la sèu de la famosa proclamació en favor de Massimo D'Azeglio, i més vesprada va ser usat per les regnes mares i les princeses reals.

Des de 1921 ha segut la sèu del primer Batalló de Carabinieri, pero les sales històriques poden ser visitades.

Incendie

[editar | editar còdic]

El 5 d'abril de 2008 va esclatar un incendi en el castell, que va danyar una de les torres i la sala de la proclama.[1]

Visió general

[editar | editar còdic]

L'estructura actual del castell és en forma de ferradura en la frontera cap al sur, en quatre torres quadrades massices, una en cada àngul. Les seccions laterals tenen cinc pisos, muralles de rajola i contraforts robusts. Atres dos edificis menors queden paralels a les seccions laterals i creen dos patis. La frontera meridional té un jardí a l'italiana i dos torrecillas cilíndriques, últims restants del castell de el XV. L'entrada septentrional té també un destacat belvedere.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Reuters.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]