Castell de Montaner
_2.JPG)
El castell de Montaner (en francés, château de Montaner) és un castell en la comuna de Montaner, en el departament de Pirineus Atlàntics, en el sur de França.[1]
Sobre una mota es va construir un castell en el XI pels vescomtes de Montaner. Va ser reconstruït en 1375 per Sicard de Lordat per orde de Gastón Fébus[1] per a protegir les fronteres de Béarn en Bigorre i Armagnac.[2] L'arquitecte, Sicard de Lordat, també va ser responsable de el castell de Pau i el castell de Morlanne i es destaca per utilisar rajola en les seues construccions, sent les seues ventages comparativament barates i ràpides.
Inclou un gran recint poligonal de vint trams sostingut per contraforts en dos portals i un torreón quadrat de 36 metros d'altura, al que s'accedix per un pont giratori. Sobre la porta de la torre de l'homenage es troba el majestuós escut d'armes de Foix-Béarn, arrematat en les paraules «Fébus mé fé» («Fébus em va fer»). Des de 1854, el castell és propietat i està gestionat pel departament de Pirineus Atlàntics. En estiu s'organisen numerosos espectàculs i exposicions sobre el tema de la Edat Mija.[3]
El castell figura en el inventari d'edificis històrics de el Ministeri de Cultura francés des de 1973 i està classificat com monument històric des de 1980.[1]
Ubicació
[editar | editar còdic]El castell està construït al final d'un llarc replanell, front a Armagnac, dominant la vall del Adour, en el municipi de Montaner en el departament francés de Pyrénées-Atlantiques. Des de lo alt del seu torreón, des d'a on es podia observar tot lo que passava des de Tarbes a les Landes, i a lo llunt, al sur, la cadena pirenaica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Château fort». Pop.culture.gouv.fr. Consultat el 2022-07-20.
- ↑ «Provins et sa région». Gallica.bnf.fr. Consultat el 2022-07-20.
- ↑ «Accueil». Chateau-montaner.info. Archivat des d'el original, el 20 de decembre de 2008. Consultat el 2022-07-20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Montaner» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.