Castell de Pennard

Archiu:Pennard Castle - geograph.org.uk - 870027.jpg

Castell de Pennard

El castell de Pennard (en inglés: Pennard Castle) és un castell en ruïnes, que es troba prop del poble modern de Pennard en la península de Gower, en el sur de Gales (Regne Unit). El castell va ser construït a principis de el XII com una fortificació de fusta (ringwork) despuix de la conquista normanda de Gales. Els murs varen ser reconstruïts en pedra per la família Braose a finals de el XIII i principis de el XIV, inclosa una porta d'entrada de pedra o casa del guarda. No obstant, poc despuix, les dunes d'arena que s'adinsaven en el lloc varen provocar l'abandó del mateix i la seua ruïna. Durant el XX es varen portar a terme alguns obres de restauració i els restants del castell estan protegits per la llegislació del Regne Unit com un monument classificat de grau II*.

Història

Sigles XIII-XIV

Archiu:Plan of late Pennard Castle.png

Planta del castell en el XIV; A - torre oest; B - torre noroest; C - saló; D - porta d'entrada

Els normandos varen començar a realisar incursions en el sur de Gales des de finals de la década de 1060 en avant, alvançant cap a l'oest des de les seues bases en l'Anglaterra recentment conquistada. El seu alvanç va estar marcat per la construcció de castells i la creació de señoríos regionals. El castell de Pennard es va construir a principis de el XII en acabant de que Enrique de Beaumont, comte de Warwick, conquistara la península de Gower i fera de Pennard una de les seues mansions senyorials.

El castell va ser construït sobre un espolón de pedra calcàrea, en vistes a la desembocadura de la riera Pennard Pill i la baïa Three Cliffs, i estava protegit al nort i a l'oest per penya-segats circumdants. La fortificació inicialment tenia forma d'un anell ovalat, de 34 per 28 metros, en un fos defensiu i muralles al voltant de l'exterior, i una sala de fusta en el centre. Es va construir una iglésia local, St Mary's, just a l'est i poc despuix va créixer un assentament al voltant del lloc; es va establir un cau lliure (una espècie de llicència de caça de conills per a un bosc o àrea determinada), en les dunes d'arena propenques. A principis de el XIII, es va construir una senzilla sala de pedra, d'aproximadament 18,6 per 7,6 metros, en el lloc a on anteriorment s'alçava l'edifici de fusta més antic, utilisant pietat arenisca de color roig púrpura en detalls de pedra calcàrea blanca.

A finals de el XIII i principis de el XIV, mentres el castell estava controlat per Guillermo i el seu fill, també cridat Guillermo, les defenses de fusta varen ser reemplaçades. Una prima muralla de pedra, d'uns 8 metros d'altura en almenas, va substituir a les antigues empalizadas de fusta, les noves defenses de la muralla exterior incloïen una torre quadrada sobre un espolón rocós en el costat oest i una torre circular en el cantó noroest. Es va construir una porta d'entrada com a nova entrada, protegida per dos torres semicirculares que possiblement imitaven les de castells regionals com el Castell de Caerphilly; la nova porta d'entrada estava débilment defesa per un despalladora i un grapat d'aspilleras. Els nous murs es varen construir a partir d'una mescla d'enrunes de arenisca roja, provablement extrets de pedreres locals, i pedra calcàrea extreta del propi lloc del castell. És possible que la família Braose (amos del castell) hagen reconstruït Pennard com a tongada del seu castell en la propenca localitat de Penmaen, que va ser abandonat aproximadament al mateix temps per l'invasió de les dunes d'arena.

Sigles XVI-XXI

Archiu:The north east view of Pennarth castle, in the county of Glamorgan - trimmed and cleaned.jpg

Gravat de 1741 dels germans Buck del castell vist des del noreste

El castell de Pennard també va començar a sofrir l'invasió de les dunes d'arena i el castell i el seu assentament varen ser abandonats gradualment. Una enquesta realisada en 1650 va descriure la fortificació com «desolada i ruïnosa» i rodejada d'arena. En 1741, el mur sur del castell s'havia derrocat en la seua major part, pero el restant del castell aparentment seguia intacte en general, encara que havia sofrit danys importants en 1795. El lloc que ocupa el castell i el seu entorn va ser un tema popular para gravats, esbossos i pintures a partir de el XVIII, sent particularment popular la vista de les ruïnes des de l'est. En l'any 1879 varen aparéixer grans clavills en la torre sur de la porta, lo que va provocar la seua solsida parcial.

En 1922, havia aumentat la preocupació per l'estat del castell i es varen portar a terme discussions entre el Pennard Gòlf Club, propietari del lloc, la Royal Institution i la Cambrian Archaeological Association. Es va formar un comité conjunt per a recaptar fondos per a les reparacions de la mampostería, pero els costs semblen haver segut excessius i, en el seu lloc, la porta d'entrada va ser reparada en formigó entre 1923 i 1924. Gran part del mur sur restant es va derrocar a principis de 1960 i es va realisar un estudi arqueològic entre 1960 i 1961. En 1963 es varen portar a terme reparacions urgents de mampostería, finançades per una combinació del Ministeri de Construcció i Obres Públiques, la Societat Gower, el club de gòlf propietari del lloc i una subscripció pública llançada pels periòdics locals.

Archiu:Pennard Golf Course - geograph.org.uk - 869855.jpg

El castell vist des de l'oest, en el camp de gòlf visible al fondo

En el XXI, encara sobreviuen les ruïnes de la porta d'entrada, que apleguen fins a les almenas del seu costat este, en part perque va ser construïda en morter molt resistent. Aixina mateix, sobreviuen algunes parts de la muralla, principalment en els costats nort i est, ara d'al voltant d'1,1 metros de gruixa i una mija de 5 metros d'altura, junt en els restants de la torre quadrada de la muralla exterior. Les ruïnes estan protegides per la llei del Regne Unit com un monument classificat de grau II* i un monument planificat.

Bibliografia

• Morgannwg: Transactions of the Glamorgan Local History Society.4

67–70.

• Morgannwg: Transactions of the Glamorgan Local History Society.5

79–82.

• Carpenter, David (2004). The Struggle for Mastery: The Penguin History of Britain 1066–1284 (en en), London, UK: Penguin. ISBN 978-0-14-014824-4.
• Gower.38

6–15.

• Prior, Stuart (2006). A Few Well-Positioned Castles: The Norman Art of War (en en), Stroud (Regne Unit): Tempus. ISBN 9780752436517.
• Royal Commission on the Ancient and Historical Monuments of Wales (1991). An Inventory of the Ancient Monuments in Glamorgan: Volume III: Medieval Secular Monuments, the Early Castles from the Norman Conquest to 1217 (en en), Londres (Regne Unit): HMSO. ISBN 9780113000357.