Castell de Ucero
El castell de Ucero és una fortalea medieval situada en el municipi soriano d'Ucero, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó en Espanya.
Es troba baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol. És propietat de l'Iglésia catòlica.
Ubicació
[editar | editar còdic]Situat sobre un promontori rocós en la vora del riu Ucero, prop del seu naiximent, domina l'ampli espai de les valls dels rius Llops i Chic i s'alça sobre la vila que li dona nom. Prop es troba el canó del ric Llops la part final dels quals és totalment visible des de la fortalea.
L'accés és tan impressionant com el propi castell, que encara en l'actualitat, en l'empobrit estat de ruïnes en que es troba, crida l'atenció per la seua immensitat i sorprén en quant es fa visible en baixar la costera de la Galiana. Una particularitat interessant del castell és la similitut que guarda en el castell de «Vila Rei» de Miranda del Castañar, per la construcció dels dos castells en el XII.
Des del núcleu urbà de Ucero, s'aplega al castell despuix de creuar el riu per un camí que es va afonant entre parets rocoses sobre les que, a mà esquerra segons es puja, s'alça la construcció de la fortalea i de l'ermita associada a la mateixa.
Castell de Ucero
-
Vista lluntana.
-
Vista general.
-
Accés.
-
Torre de l'homenage.
Història
[editar | editar còdic]La zona dominada pel castell ha segut habitada des de la prehistòria. Els restants rupestres trobats en diferents punts de la zona del canó de riu Llops, prop de l'ermita de Sant Bartolomé i el jaciment del Banconcillo, també al costat de la mateixa, atesten presència humana a lo manco de l'Edat del Bronze. El propi castell s'assenta sobre els restants d'un castre celtíbero. La necròpolis de Sant Martín, visigótica, les construccions romanes van deixant vore la continuïtat de l'assentament en estes terres.
El lloc apareix nomenat per primera volta en 1157 quan Alfonso VII ubica la vila de Sotos de Suso entre Oxuma i Ucero i hi ha senyes que indiquen que el castell ya existia en el XIII. La vinculació dels templarios en la zona és molt forta. S'estima que l'important convent de Sant Joan d'Otero, ya extinguit, estava ubicat prop de l'ermita de Sant Bartolomé, la qual també és templaria. Hi ha constància que en 1170 ya estava assentada l'Orde del Temple en estos lares en estar documentat un litigi entre l'Orde del Temple i la de Calatrava a on se cita el convent de Sant Joan d'Otero.
Alejandro Aylagas senyala a Juan González de Ucero com a primer senyor del castell en 1212 i assegura que era un assentament templario des d'Alfonso I d'Aragó. Juan González de Ucero va participar en la batalla de les Navas de Tolosa al costat del seu rei, Alfonso VIII, i va ser proclamat senyor de la vila per aquella acció. La vila i el castell de Ucero va pertànyer posteriorment a Juan García de Ucero, espós de María de Meneses, i a la mort d'aquell, la seua esposa ho va heretar i li'l va entregar a la filla illegítima que va tindre en el rei Sancho IV de Castella, Violante Sánchez de Castella.
En un document emés el 13 de novembre de 1325 en Aviñón, el papa Juan XXII va encomanar al arquebisbe de Toledo, Juan d'Aragó, que seguira el pleit que mantenien Violante Sánchez i el bisbe de Osma, Juan Pérez de Ascarón, per la possessió del señorío de Ucero, que, segons ella, li pertanyia llegalment per l'herència de la seua mare i havia segut ocupat i retingut illegalment pel bisbe de Osma[1] des de que, segons ell, ho va comprar el 23 de maig de 1302 per 300 000 maravedís, junt en atres propietats, als albaceas de Juan García de Villamayor, segons l'escritura de venda publicada en el tom II de les Memòries de Fernando IV de Castella.[2] Aixina i tot, Violante va continuar considerant-se propietària del señorío i en 1327 lo donó, junt en el restant de les seues possessions, a l'Orde de Santiago, obviant que el señorío de Ucero pertanyia des de 1302 als bisbes de Osma.[3]
En el XVI el castell és reconstruït per orde del bisbe Pedro de Montoya. Honorato Juan coloca el seu escut d'armes sobre l'entrada principal en el XVII. L'utilisació del castell pel bisbat de Osma ha segut molt dispar, des de mansió palatina per als bisbes (els quals acodien a solazarse en la peixca de la trucha en l'acotat riu Ucero) fins a presó per a clercs.
Es troba baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol. Va ser propietat de l'Iglésia catòlica fins a 1966, en el que va tindre lloc un acort entre l'Estat i l'Iglésia, que va facilitar l'incorporació del castell a Patrimoni Nacional.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Echániz Sans, 1993, p. 82.
- ↑ García Guinea et a el, 2002, p. 1125.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 21 de juliol de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Ucero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.