Província de Soria
_IberianPeninsulaNASA_(cropped).jpg){kind=link}
Soria és una província del nort d'Espanya, ubicada en l'extrem oriental de la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Soria és, en diferència, la província espanyola menys poblada, en una densitat de 8,74 habitants/km²: una de les menors de l'Unió Europea. La població de la província és de 90 073 habitants (INE 2024).[1] El 44,64 % (39 450) en 2022 vivien en la capital, Soria. Té, ademés, una de les poblacions més envellides d'Europa: el 6 % dels seus habitants són majors de 85 anys.[2]
La província té més de 500 núcleus de població, agrupats en 183 municipis, dels quals més de la mitat (116) són localitats de menys de 100 pobladors. Únicament onze d'ells tenen més de 1000 habitants i solament Almazán, El Burc de Osma i Soria capital superen els 5000 habitants.
L'altitut mija, de 1025 metros, i les serres situades al nort de la província condicionen el clima. A l'est i sur hi ha comarques pertanyents a la conca de l'Ebre, en l'afluent riu Xaló; en el nort i el noreste també hi ha zones que desaguan en l'Ebre, les conques dels rius Queiles, Alhama i Cidacos. La major part de la província forma la capçalera de la conca del Duero.
Es distinguixen vàries comarques: la Terra de Ágreda, en capital en Ágreda, a l'este lindando en Aragó i presidida pel Moncayo; la Replanell Soriana; terra de cereals i remolacha en la Vall del Duero; en el llímit en la província de Burgos, Pinades, a on s'ubiquen els Picos de Urbión, lloc de naiximent del Duero i la mítica Estany Negre que va servir d'inspiració a Antonio Machado per al seu poema La terra de Alvar González; Terres Altes, al nordest, zona pobra i escabrosa pero en importants recursos d'icnitas; i les comarques meridionals de Soria, cerealistas i en riquea de ganado lanar, que lindan en les províncies de Segòvia i Guadalajara.
El 23 de juliol de 2008 es va convertir en la primera província en inaugurar l'encés digital integrat en el Pla d'Actuació Específic per a Soria (PAES).[3] Realment solament es va procedir a desconectar les emissions nacionals analògiques dels emissors de la capital i una tercera part de la província.
Toponímia
[editar | editar còdic]Com és comú en la major part d'Espanya, la província pren el seu nom de la seua capital, la ciutat de Soria. Té etimologia incerta, possiblement relacionada en la del riu Duero. En febrer de 1922, Pelayo Artigas, realisa una proposta per a canviar el nom de la província pel de Numància, reservant el de Soria solament per a la capital, iniciativa que va ser respalada per totes les institucions i personalitats sorianas, aixina com per la prensa local. Tots ells varen advocar per una identificació de Soria en Numància ya que existia una relació entre l'oblit de la ciutat heròica i la marginació i oblit de la província de Soria.[4] La divisió d'opinions va provocar que partix de l'opinió pública soriana variara el seu pensament sobre la necessitat d'identificar Soria en Numància, entenent que no era necessari per a conseguir que la província de Soria ixquera de la seua situació d'oblit, abandó i depressió.[5]
Geografia
[editar | editar còdic]
La seua superfície és de 10 306,42 km² i està situada en l'extrem oriental de la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Llimita en la comunitat autònoma de La Rioja i en les províncies de Saragossa (Aragó), Guadalajara (Castella-la Mancha), Segòvia i Burgos (Castella i Lleó).
Recursos del subsol
[editar | editar còdic]En els pobles de Villarijo i Yanguas, al nort de la província de Soria, funcionaven dos modests balnearis. En Santa Creu de Yanguas s'elaborava carbó.
S'ha explotat el ferro de la serra del Moncayo des d'época romana i fins a la década de 1970 existien mines en Ólvega de les que s'extrea este mineral.
Hi ha jaciments de minerals d'urani en roques sedimentarias de les localitats d'Abejar i Cabrejas de la Pinada.
Espais naturals protegits
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Dins dels espais protegits es troba:
Parcs naturals
[editar | editar còdic]Reserves naturals
[editar | editar còdic]Monuments naturals
[editar | editar còdic]Uns atres en Ret Natura 2000
[editar | editar còdic]Ademés, hi ha atres llocs inclosos dins de la Ret Natura 2000:
Llocs d'Importància Comunitària (LIC)
[editar | editar còdic]Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA)
[editar | editar còdic]LIC i ZEPA
[editar | editar còdic]Patrimoni paleontológico
[editar | editar còdic]Atres espais naturals
[editar | editar còdic]Organisació territorial
[editar | editar còdic]Municipis
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Municipis de la província de Soria.
L'unitat administrativa bàsica en la que es dividix la província són els municipis. Existixen 183 en l'actualitat. El municipi en més habitants és la capital provincial. És destacable un elevat número d'ells conten en poblacions per baix dels 500 habitants. L'extensió promig del municipi en la província és de 56,30 km². A banda de la capital provincial, entre les localitats destaquen sobre població Almazán i El Burc de Osma. D'acort al padró municipal del INE els 20 municipis més poblats de la província en 2025 varen ser:
|
Soria | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| N.º | Municipi | Habitants | N.º | Municipi | Habitants |
Ólvega |
| 1 | Soria | 41025 | 11 | Duruelo de la Serra | 1035 | |
| 2 | Almazán | 5544 | 12 | Vinuesa | 826 | |
| 3 | Burgo de Osma-Ciutat de Osma | 5283 | 13 | Berlanga de Duero | 810 | |
| 4 | Ólvega | 3782 | 14 | Garray | 794 | |
| 5 | Ágreda | 3133 | 15 | Navaleno | 698 | |
| 6 | Golmayo | 3085 | 16 | Langa de Duero | 696 | |
| 7 | Sant Esteban de Gormaz | 2962 | 17 | Medinaceli | 686 | |
| 8 | Sant Leonardo de Yagüe | 1954 | 18 | Sant Pedro Manrique | 626 | |
| 9 | Covaleda | 1560 | 19 | Almarza | 601 | |
| 10 | Arcs de Xaló | 1531 | 20 | Quintana Redona | 499 |
.jpg){kind=link}
La província de Soria és la 10.ª d'Espanya en que existix un major percentage d'habitants concentrats en la seua capital (44,64 %, front al 31,96 % del conjunt d'Espanya).
Comarques
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Comarques de la província de Soria.
Els 183 municipis sorianos s'agrupen en 12 comarques:
Partits judicials
[editar | editar còdic]Demografia
[editar | editar còdic]
En un 2,4 % de la superfície nacional, Soria té una població que representa tan sol un 0,2 % del total del país i en tendència descendent. En 2014 el número de naiximent va ascendir a 643 mentres que el de defunció va ser de 1141, donant lloc a un creiximent vegetatiu negatiu de 498 persones.
La província de Soria té un alt índex de despoblació. Soria és la província menys poblada d'Espanya, segons el cens del 2018 de l'Institut Nacional d'Estadística, lo que la convertix en un dels territoris més despoblados de l'Unió Europea (8,6 hab./km² en 2018). Este índex està molt alluntat dels valors mijos d'Espanya i de l'Unió Europea (92,37 hab./km² i 117 hab./km², respectivament també en 2018).[7]
A això cal afegir que la província de Soria ha perdut més del 40 % de la seua població en els últims 50 anys, que presenta la taxa d'envelliment major de l'Unió Europea (el 26,7 % de la seua població té més de 65 anys, front al 16,9 % de la mija espanyola) i que 116 de les seues 183 municipis conten en menys de 100 habitants.[8]
Ademés la població de la província de Soria, es concentra en la capital i alguns municipis adjacents; alguns municipis de la comarca de Pinades; i en les antigues capçaleres de comarca (Almazán, Burgo de Osma i Arcs de Xaló) que també estan en una dinàmica regresiva. El restant de municipis es troben en una situació demogràfica molt greu, camí del despoblació total. Sobretot s'observa en la part més oriental de la província, en les comarques de Camp de Gómara, Moncayo, Terres Altes i la d'Almazán.
-
Població per municipi (2018)
-
Densitat de població per municipi (2018)
-
Creiximent de població per municipi (1998-2008)
-
Creiximent de població per municipi (2008-2018)
Gràfica de població 1900-2023
[editar | editar còdic]Gràfica de població 1990-2023
[editar | editar còdic]Gràfica de població 1900-2023 excloent la capital
[editar | editar còdic]Evolució de la població de Soria (capital)
[editar | editar còdic]Economia
[editar | editar còdic]_edited.jpg){kind=link}
Ademés dels tradicionals sectors econòmics provincials de l'agricultura de cerealista de seca, actualment l'economia soriana s'assenta en el turisme (rural, monumental, paleontológico, de montanya i de neu), aixina com en el sector energètic i l'industrial, a on destaca l'indústria agroalimentària i la transformació de la fusta i fabricació de mobles.
Els principals pols industrials de la província es troben en l'entorn de la ciutat de Soria, i en Ólvega, Almazán i El Burc de Osma. A pesar de la situació estratègica de la província prop d'importants urbs espanyoles com Madrit, Valladolit, Pamplona i Saragossa, la falta d'infraestructures de transport i energètiques adequades ha provocat que la província no haja tingut un desenroll industrial suficient i equilibrat. Com a reacció a este fet, es va crear un moviment ciutadà cridat «Soria ¡Ya!» que demanda, entre atres coses, infraestructures de comunicació adequades per a la província, i culpa a l'Estat per la falta d'inversions.
Sector primari
[editar | editar còdic]
L'agricultura soriana ha descansat, tradicionalment, en l'agricultura cerealista de seca. En la década de 1950 hi havia un total de 70 000 hectàrees cultivades, pero una excessiva parcelació i la falta de mecanisació resultaven en una molt baixa productivitat.[9] En 1960, quan encara el sector primari ocupava al 69 % dels treballadors de la província, el 70 % de les explotacions agrícoles usaven exclusivament tracció animal. Hi ha actualment unes 100 000 hectàrees dedicades en la província al cultiu del blat i atres 100 000 al cultiu de l'ordi.[10]
Cap de la Mesta, la principal ganaderia en la província soriana és l'ovina i en la década de 1960 es contabilisaven més de 800 000 caps de ganado. De la mateixa manera que churras i merinas havien substituït a la varietat d'ovella negra de la Celtiberia, des de la década de 1960 les varietats autòctones de vaques serranes sorianas, porcs i gallines han segut creuades o substituïdes per atres varietats més productives.[9]
Important és també l'explotació dels recursos forestals autòctons per a l'obtenció de fusta, resina i la recolecció de bolets. Finalment, la província ha acollit des de temps remots certa activitat minera (pedreres de marbre en Espejón, mines de ferro en la serra de Toranzo, Ólvega, fins a la década de 1970) que es vorà ampliada en un futur, o no, per l'explotació d'un important jaciment de magnesita en Borobia ya que actualment el proyecte està pendent de la resolució de varis recursos judicials per les seues afeccions, entre uns atres, al riu Manubles.[11]
Sector secundari
[editar | editar còdic]
El sector agrari té una contribució molt alta al PIB de la província (10 punts superior a la mija espanyola). El sector industrial representa un percentage llaugerament superior al 20 % del seu PIB.[7] Destaca l'indústria agroalimentària (farineres; indústria cárnica, particularment en Ólvega; cellers, incloent algunes de denominació d'orige de Ribera del Duero en Sant Esteban de Gormaz), de transformació de la fusta i fabricació de mobles (que ha contribuït al manteniment dels seus monts i a la generació d'ocupació) i té una participació important de l'indústria auxiliar de components d'automoció.
Sector terciario
[editar | editar còdic]
Soria conta en interessants valors per al turisme, lligats als seus propis recursos. Per una part, la seua situació geogràfica en el territori nacional, entre les valls del Ebre i del Duero, pròxima a grans capitals, com Madrit i Saragossa, i a Navarra, La Rioja i el País Vasc.[7] La província conta en la menuda estació d'esquí nòrdic i alpí de Santa Inés.[12]
Història
[editar | editar còdic]
Prehistòria
[editar | editar còdic]En les seues terres trobem restants prehistòrics d'inqüestionable valor, entre les que destaquen les pintures rupestres, conservades en diferents abrics. Dos dels jaciments més importants són els de Torralba i Ambrona, jaciments paleontológicos i arqueològics que corresponen a varis nivells fosilíferos en indústria lítica achelense (Paleolític Inferior) associada, de fa a lo manco uns 350 000 anys.
L'ocupació estable del territori es va produir fa uns 4000 anys. Els habitants tenien una economia basada en la producció de cereals, complementada en la ganaderia. S'observa a partir de llavors treball metalúrgic en coure i ferro. [13]
Edat del Ferro
[editar | editar còdic]Celtiberia
[editar | editar còdic]Durant l'Edat del Ferro, la província de Soria formava part de la Celtiberia, territori en el que vivien els celtíberos, considerats majoritàriament com a celtes. Pese a ser princuipalmente coneguts pels seus enfrontaments contra Roma, trobem restants associats a esta cultura en la província des d'abans de la Primera Edat del Ferro.
En els sigles VII-IV sorgixen en el nort de la província chicotetes llogarets o castros, habitualment en zones elevades i en importants defenses. A partir de el IV estos llogarets es van transformant en ciutats: Numància, Uxama (Osma), o Termancia (Tiermes). En estos moments els habitants comencen a adoptar el torne, el signario ibèric i a desenrollar metalúrgia alvançada. [14]
Seran els romans els qui criden a estos habitants de la província "celtíberos", descrivint la presència en la província de vàries de les seues tribus: arévacos, lusones, belos i pelendones. Durant els sigles III i II a. C. s'enfrontaran a ells (guerres celtíberas). l'última d'estes conflagraciones, d'una vintena d'anys, va culminar en la Gesta de Numància (133 a. C.), en la que la ciutat va caure despuix d'un sege en el que varen participar 60000 militars romans al mando d'Escipión Emiliano. En el 99 a. C. la ciutat d'Uxama és també conquistada pels romans.
Vascones
[editar | editar còdic]També hi ha en Soria, principalment en la zona septentrional, més de doscents topònims vascs, els quals indiquen la presència dels vascones en la zona. Urbión, Larralde, l'Acebal de Garagüeta d'Arévalo de la Serra, Garray o Narros són alguns d'estos topònims. Segons estudis epigráficos recents, la presència del idioma aquitano, del predecessor del vasc, en el nort de la província i per tant de vascones és anterior a que s'imponguera una llengua cèltica i despuix llatina en la zona, i inclús anterior a totes les troballes epigràfiques en vasca en La Rioja, el País Vasc o Navarra.[15] Eduardo Aznar Martínez, autor del llibre El vasc en La Rioja, realisa un anàlisis de les inscripcions en làpides en vasca aparegudes en pobles de les Terres Altes, citant noms que serien protoeuskaldunes. La paraula «sesenco», que apareix esculpida junt a una image de lo que seria un bou, per a l'investigador, equival en vasc a zezenko («bou jove», «novillo»).[16]
Romans
[editar | editar còdic]
Despuix de les guerres de conquista i el posterior procés d'romanización, la província va pertànyer al Conventus Cluniensis de la província romana de Tarraconensis. Es varen crear o varen desenrollar ciutats, destacant Augustóbriga, Numància, Uxama, Tiermes i Ocilis (Medinaceli). Estes ciutats es varen unir en una ret planificada de calçades, algunes de les quals es mantenen en excelent estat de conservació.[17]
Musulmans
[editar | editar còdic]
Despuix de la caiguda del Imperi romà va ser ocupada per visigodos primer i musulmans despuix, del pas de la qual es conserven els castells de Medinaceli i Gormaz, la fortalea califal més gran d'Europa en la seua classe.
És durant esta época de domini musulmà, en el que la província es convertix de nou en protagoniste principal de l'història, ya que el més conegut guerrer musulmà, Almanzor, tenia la seua sèu en la província, en el lloc de Medinaceli; i els llocs de la ribera del Duero soriano, passaven constantment de mans musulmanes a cristianes, i viceversa, estant pràcticament despobladas. D'esta época són les innumerables atalayes i torres defensives que esguiten la província i que varen donar el nom a Castella, terra de castells. Mentrestant, fins als sigles IX i X, habitaven el nort de la província de Soria gents semipaganas escassament cristianizadas. Les fonts àraps els denominaven bàrbars (aŷam), en lloc d'usar el vocablo habitual per a referir-se als cristians (naṣrānī, نصراني).[18]
Regne de Pamplona
[editar | editar còdic]Durant la reconquista en l'Edat Mija, la zona septentrional i oriental de la província de Soria varen pertànyer des del 1016 al Regne de Pamplona, perque el rei Sancho Garcés III va aplegar a un acort sobre els llímits entre el Comtat de Castella i el Regne de Pamplona, quedant per a Pamplona l'expansió cap al sur i l'est, la zona nort-oriental de Soria i la vall de l'Ebre, entre atres territoris.
En 1127, per mig de mediació es va acordar el Pacte de Támara. En este pacte, Alfonso el Batallador renunciava al títul d'emperador i es varen delimitar les fronteres entre els regnes de Castella i els de Pamplona i Aragó en devolució d'algun dels territoris a Castella. En este pacte, quedaven en territori pamplonés Viscaya, Àlaba, Guipúscoa, Belorado, Soria i Sant Esteban de Gormaz.
Castella
[editar | editar còdic]Soria va passar a formar part de Castella en 1134, durant el regnat d'Alfonso VII.
En 1187, Alfonso VIII va convocar als nobles i als representants de les ciutats més importants de Castella a Talles en Sant Esteban de Gormaz, en lo que (junt a les Corts de León de 1188) seria el primer eixemple de parlamentarisme en el món occidental.[19]
Despuix de la reconquista en l'Edat Mija, Soria va conéixer el major esplendor de la seua història, convertint-se en la joya del romànic que hui dia encara és. En l'esplendor que va supondre el Medioevo soriano com a zona fronteriça entre els regnes de Castella, Navarra i Aragó.
Casi totes les activitats econòmiques de l'Edat Mija soriana giraven entorn a la llana. Capçalera de vàries cañadas reals, Soria controlava el esquileo estival de les seues raberes i l'enviament del preciós vellón cap a Burgos i els ports del nort de la península ibèrica. En 1492, el decret d'expulsió dels judeus, va dur la decadència econòmica i social de Soria. En l'unió dels regnes d'Aragó i Castella, la província va deixar de ser un enclavament estratègic. Esta situació es va prolongar durant l'Edat Moderna, en la que el decliu de la rendabilitat de la ganaderia va posar a la província en una conjuntura de deterioració econòmica i demogràfic.
L'Edat Contemporànea va estar marcada pels continus conflictes bèlics en els que va participar la nació espanyola, que varen seguir mermant la potència econòmica de la província. La província de Soria va passar de tindre casi dos millons d'ovelles en el XVIII, a mig milló en 1832.[20]
Soria ha vixcut l'inestabilitat política, econòmica i social generalisada en tota la nació, pero que semblava multiplicar-se en aquelles zones de caràcter eminentment agrícola. Estes condicions incidixen, en l'emigració i l'envelliment paulatí de la seua població. En l'actualitat, Soria està recuperant l'esplendor d'atres temps, potenciant sobretot en les seues possibilitats turístiques, propiciades per lo singular dels seus paisages i el seu atemporal bellea.
Història de les divisions administratives
[editar | editar còdic]
La província de Soria naix, de la mateixa manera que totes elles, en la divisió provincial espanyola de Javier de Burgos de 1833. No obstant, existien en la Corona de Castella des de finals de el XVI unes entitats de caràcter merament fiscal cridades províncies, carents de qualsevol valor administratiu o jurídic i que convivien en moltes atres estructures diferents.[21] Entre elles hi havia una en sèu en la ciutat de Soria. Més vesprada, en el XVIII, es crearien les intendencias i per últim en el XIX les províncies en el sentit polític actual del terme.
Edat Moderna
[editar | editar còdic]
Durant el XVIII es creen les intendencias, sent creada una d'elles en sèu en la ciutat de Soria. Segons indica el cens de Floridablanca, document censal elaborat en Espanya baixe la direcció del comte del mateix nom, ministre de Carlos III, entre 1785 i 1787 i és considerat com el primer cens espanyol de població elaborat seguint tècniques estadístiques modernes, l'Intendencia de Soria queda formada per:[22]
Al començament de XIX, la província sofrix varis canvis. En 1802, les poblacions del Partit de Logronyo passen a formar part de la província de Soria, i una nova reforma de 1812 convertix tres quartes parts de la Rioja en part de la província soriana.[23] No obstant, despuix de la reforma de Javier de Burgos de 1833, que crea totes les províncies espanyoles en el sentit polític actual del terme i entre elles l'actual de Soria, pansa a tindre 10 400 km², una merma de 3763 km² si es compara en la província en l'Antic Règim. Els territoris perduts principalment per la província de Guadalajara i la província de Logronyo. El territori encara inclós en la província es constituïx en 540 municipis constitucionals dividits en cinc partits judicials.[24]
| Partits judicials | Pobles | Veïns | Ànimes |
|---|---|---|---|
| Ágreda | 97 | 6095 | 21 763 |
| Almazán | 104 | 5365 | 20 986 |
| Burgo de Osma | 123 | 5841 | 22 552 |
| Medinaceli | 50 | 3393 | 11 793 |
| Soria | 166 | 9372 | 38 500 |
| Total | 540 | 30 022 | 115 619 |
La província passa a pertànyer a la regió de Castella la Vella en 1833, i a ella l'adscrivien molts atres plans d'organisació territorial decimonónicos. El de Patricio de la Escosura de 1847 l'unia a la regió de Burgos (Junt en Burgos, Santander i Logronyo). L'intent d'organisació territorial de Francisco Silvela en 1891, adscrivia la província de Soria a Aragó (junt en Osca, Logronyo, Terol i Saragossa).[25]
Actualitat
[editar | editar còdic]Més vesprada va passar a tindre solament tres partits judicials: el partit judicial de Almazán, el partit judicial del Burc de Osma i el partit judicial de Soria
Cultura
[editar | editar còdic]
Museus
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Arquitectura
[editar | editar còdic]
Rutes
[editar | editar còdic]Festes
[editar | editar còdic]
Gastronomia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Gastronomia de la província de Soria.
La província conta en una raça d'ovella autòctona: la ojalada.
Persones destacades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cense anual de població 2021-2024» (en és). INE. Consultat el 28 de decembre de 2024.
- ↑ «Terol es cola entre les dèu regions més envellides de la UE». heralt.és. Consultat el 27 de març de 2018.
- ↑ Soria TDT
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 14 d'abril de 2016.
- ↑ «El passat i l'identitat espanyola, el cas de Numància.». Dpto.de Prehistòria i Etnologia. Universitat Complutense de Madrit. Consultat el 14 d'abril de 2016.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística (ed.): «Sifres oficials de població resultants de la revisió del Padró municipal a 1 de giner de 2016».
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Pla d'Actuació Específic per a Soria, 2005, Consell de Ministres d'Espanya, 2005.
- ↑ (Spain) ([2000?]-). Sifres INE : bolletí informatiu de l'Institut Nacional d'Estadística., Institut Nacional d'Estadística. OCLC 55985729. ISBN 2004208387.
- ↑ 9,0 9,1 Ruiz (2001). Història Econòmica de Soria, CSIC.
- ↑ Isabel G. Villarroel. «Soria va registrar en 2013 una vintena menys de professionals agraris». Consultat el 8 de giner de 2014.
- ↑ «Respale unànim a la mina de Borobia i al desenroll industrial». Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2014. Consultat el 8 de giner de 2014.
- ↑ Santa Inés, eixa menuda gran desconeguda
- ↑ (2021) Carlos de la Casa, Marisol Carrasques, Elena Heras (ed.). Passejant per l'arqueologia soriana, Soria: Excma Diputació de Soria, p. 52. ISBN 978-84-16446-63-6.
- ↑ (2021) Carlos de la Casa, Marisol Carrasques, Elena Heras (ed.). Passejant per l'arqueologia soriana, Soria: Excma Diputació de Soria, p. 79. ISBN 978-84-16446-63-6.
- ↑ (2018).Universitat de Valladolit. Facultat de Filosofia i Lletres.Consultat el 18 de giner de 2019.
- ↑ El vasc, una llengua molt rioixana. Diari Vasc
- ↑ «El potencial de les calçades romanes en Soria».
- ↑ (2018) Els celtes, 1 edició, Almuzara, p. 96. ISBN 978-84-17229-13-9.
- ↑ Ruano (26 de giner de 2009). L'Administració Electoral (en és), Universitat Almeria. ISBN 9788482409085.
- ↑ Calama Rosselló (2004). Història de Soria (1808-1814). Societat i vida. Fastos i gestes. Desastres i espolis, Diputació de Soria.
- ↑ https://realacademiatoledo.és/wp-content/uploads/2014/01/files_toletum_0055_07.pdf
- ↑ Espanya dividida en províncies i intendencias i subdividida en partits, corregimientos, alcaldies majors, governs polítics i militars... [1] [2] [3] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «La Rioja administrada des de Soria i Burgos - bermemar» (en és). www.bermemar.com. Consultat el 18 de decembre de 2017.
- ↑ cervantesvirtual[4]
- ↑ Hernández (6 de febrer de 2009). Entorn a Castella (en és), Lulu.com, p. 217. ISBN 9781409259923.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- García Rei; Rams Toll Villaseñor, Aniceto (1915). El territori soriano (excursions geogràfiques), Madrit: Imprenta de Gabriel López del Clot.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre la província de Soria.- Diputació Provincial de Soria
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Soria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.