Sant Pedro Manrique

Sant Pedro Manrique

Sant Pedro Manrique és un municipi d'Espanya pertanyent a la província de Soria, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Té una població de Plantilla:Població-és wd i inclou, ademés de la localitat homònima, els núcleus d'Acrijos, Armejún, Buimanco, El Vallejo, Fuentebella, Les Fonts de Sant Pedro, Matasejún, Peñazcurna, Palau de Sant Pedro, Sarnago, Taniñe, Valdelavilla, Valdemoro de Sant Pedro Manrique, Valdenegrillos, Veja, Ventosa de Sant Pedro i Villarijo.

Geografia

El seu terme municipal comprén les localitats de Les Fonts de Sant Pedro, Matasejún, Palau de Sant Pedro, Taniñe, Valdenegrillos, Ventosa de Sant Pedro i Valdelavilla, ademés de vàries localitats despobladas. El terme municipal es troba enclavado en la vall del riu Major o Linares, afluent del riu Alhama i per tant del Ebre, en l'alvertent mediterràneu de la província de Soria.

Sant Pedro Manrique és el centre comarcal de servicis de la comarca de Terres Altes. Hi ha un jaciment de plom en el terme municipal.

Història

En "els Casares" s'han trobat evidències de poblacions celtíbera (serres de Terres Altes) que convivien grups en vascones, íberos i romans.

A la caiguda del Antic Règim la localitat es constituïx en municipi constitucional en la regió de Castella la Vella, partit de Soria que en el cens de 1842 contava en 138 llars i 550 veïns. A mitan de el XIX, la vila tenia contabilisades 200 cases. Apareix descrita en el decimosegundo volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:

PEDRO MANRIQUE (San): v. en ayunt. en la prov. de Soria (6 leg.), part. jud. d'Agredixca (6), aud. terr. i c. g. de Búrgos (32), dióc. de Calahorra (8). sit. sobre un barranc i dominada d'un cerro cap a el N. i E. El seu clima és frio, i les malalties mes comunes pulmonias i dolors de costat. Té 200 cases; la consistorial; presó; escola de instruccion primària freqüentada per 60 alumnes, á càrrec d'un mestre dotat en 2,000 rs.; 4 igl. parr. (Sta. Maria, Sant Joan, Sant Miguel i Sant Martin); la primera té per anexes á les de Tañine, Valdeprado i Valdenegrillos; la segona á les de Buimanco, El Collado i Villarijo; la de Sant Miguel á les de Huerteles, Honcala, La Ventosa, Palau, Les Fonts, Fuentebella, Sarnago i Armejun, i la de Sant Martin á les de Acrijos, Sant Andrés, Bea, Castillejo i Matasejun. térm.: confina en els de Buimanco, Sarnago, La Ventosa i Tañine; dins d'ell es encuetran 2 fonts de bones aigües; una ermita (El Humilladero); les ruïnes d'un ant. cast. i els desp. de Rabanera i El Perul. El terreny, fertilizado en part pel r. de Sant Pedro, és de regular calitat, comprén 2 monts poblats de roure, 2 deh. i varis prats naturals. camins: els que dirigixen á els pobles circunvecinos, á la cab. del part. i á la cap. de prov., en la que es rep i despacha el correu per un balijero. prod.: blat comun, ordi, avena, llentilles, pésols, yeros, creïlles, verdures, llenya de combustible i bones pastures, en els que es manté ganado lanar, cabrio i vacú; hi ha caça de llebres i perdius, i en el r. es crien alguns peixos menuts. ind.: la agricola, recriacion de ganados, 5 molins harineros i 2 batanes. comerç: esportacion del sobrer de fruts i ganados, é importacion dels art. que falten; hi ha 3 tendes, en les que es ven cera, chocolate, vizcochos, i atres gèneros; des d'1.º d'octubre fins a la Pasqua d'Natividad se celebra un mercat en els dilluns de cada semana; el seu tràfic ho constituïx la venda de cereals, guanyats de cerda, lanar, cabrio, una miqueta de vacú, carns mortes, frutes, escurada, quincalla i atres gèneros. pobl.: 138 vec., 550 alm. cap. imp.: 86,970 rs.

(Madoz, 1849, p. 744)

En 1967 va incorporar els municipis de Veja, Buimanco, Armejún i Villarijo, i en 1968 els d'Acrijos i Fuentebella. En 1972 va créixer de nou el terme del municipi en incorporar els de Matasejún (en Valdelavilla), Sarnago (en Valdenegrillos i El Vallejo), Taniñe (en Les Fonts de Sant Pedro) i Ventosa de Sant Pedro (en Palau).