Quintana Redona
Quintana Redona és un municipi d'Espanya pertanyent a la província de Soria, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Té una població de Plantilla:Població-és wd i inclou, ademés de la localitat homònima, els núcleus de Fuentelaldea, Fuentelárbol, Izana, La Barbolla, La Revilla de Calatañazor, La Seca, Les Cuevas de Soria, Els Llamosos, Monasteri i La Ventosa de Fuentepinilla.
Geografia
[editar | editar còdic]El terme municipal té un àrea de 183,92 km².
En l'entorn hi ha roures, carrasques i pins negrales, dels que antany s'extrea la resina. Creixen chops acompanyant del curs el riu Izana i els seus numerosos manantiales. També creixen bolets en la zona; entre les espècies comestibles predominants es troben parasoles, nícalos, senderillas, bolet de penca, champiñones i cagarrias, perrechicos, ademés d'atres eixemplars menys apreciats, propis de pinada i roureda.
Adinsant-se en les pinades es troben fonts[1] i merenderos acondicionats per a gojar de l'entorn, com la Font del Manadizo i els Poyales.
Quintana Redona forma partix de la mancomunidad del Riu Izana, junt en Tardelcuende i Matamala de Almazán i de Mancomunidad dels 150 pobles. Dispon de Centre d'Atenció Primària i Farmàcia. El colege públic rep alumnes dels pobles i barris propencs. Està dotat de menjador escolar (2007)
Comunicacions
[editar | editar còdic]S'accedix a través de les següents vies:
- SO-100 - Soria-Berlanga de Duero
- SO-115 - Quintana Redona-Almazán
Estació del ferrocarril Torralba-Soria, inaugurat l'1 de juny de 1892, la llínea de tren Madrit (Chamartín) - Soria té parada facultativa en l'abaixador del municipi.
Història
[editar | editar còdic]L'assentament primigeni va escomençar en época celtibérica, temps del com daten els primers restants ceràmics (I, IV).
El nom del poble podria estar relacionat en l'existència en la zona de campaments romans durant el sege a Numància (IV, V). Quintana és el nom en el que es designava la plaça i mercat unit al campament. Un atre possible orige és la presència d'una propenca vila romana , ya que en atres llocs del país s'ha documentat la relació de municipis denominats Quintana en els posesores de viles romanes cridats "Quint". Sobre "Redona", és topònim descriptivo que senyala la forma del terreny.
Durant l'época de major auge del romànic la zona es va repoblar en nous habitants, en la seua majoria vinguts del nort d'Espanya. El treball en la fundició de campanes va dur a estes terres professionals per a la construcció de campanars i iglésies, que es varen edificar en l'época per tots els pobles de la zona i encara es conserven.
En el XV existix constància documental de la presència de Juan II de Castella en Quintana Redona, qui va estar estajat en la localitat en Quintana el 3 de juliol i 1430, en el context de la seua presència en terres sorianas pel conflicte existent en eixos moments en Aragó.[2]
En el XVI, es va donar la formació del concejo de Quintana Redona i l'aparició del primer document conegut.
Lloc que durant l'Edat Mija va pertànyer a la Comunitat de Vila i Terra de Soria formant part del Sexmo de Lubia.[3]
El cens de Pecheros de 1528, en el que no es contaven eclesiàstics, fidalcs i nobles, registrava l'existència de 68 pecheros, és dir unitats familiars que pagaven imposts.[4] En el document original figurava com a Guitarra Redona.
A la caiguda del Antic Règim la localitat es constituïx en municipi constitucional en la regió de Castella la Vella, partit de Soria[5] que en el cens de 1842 contava en 61 llars i 250 veïns. A mitan de el XIX, el lloc tenia contabilisades 50 cases.[6] Apareix descrit en el decimotercer volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz de la següent manera:
Entre el cens de 1857 i l'anterior creix el terme del municipi perque incorpora a Izana i a Els Llamosos.
El 23 de juliol de 1970[7] creix el terme del municipi perque incorpora a Les Cuevas de Soria, Fuentelárbol i La Revilla de Calatañazor, que incorpora La Barbolla, Fuentelaldea i Monasteri.
Resenya arqueològica
[editar | editar còdic]El poble de Quintana Redona es troba situat pròxim a distints jaciments arqueològics sent el més important el de la vila de Cuevas de Soria.
No se sap en exactitut d'a on procedix el nom de Quintana Redona. Potser ho prenguera de la veïna quinta de Cuevas de Soria ya que segurament seria pas de mílites romans que faran el seu camí per estes cañadas.
Una atra hipòtesis, té com a referència etimològica el propenc mont de “les Quintanas“, emplaçat a l'est del poble i que nos parla de l'antiguetat en que estes proximitats varen ser habitades.
El calificatiu de Redona podria deure's al fet de que la quinta o quintana tinguera forma circular, de la que prendria la seua denominació, per lo que cap la possibilitat que l'emplaçament existent en Les Quintanas descriguera esta disposició.
_01.jpg){kind=link}
Existixen tres llocs en el terme de Quintana Redona en restants arqueològics:
- El Ero: es troba situat al sur del poble (prop de la alfarería) en una zona elevada des d'a on es domina la vega del riu Izana que discorre a 500 m.
- Es poden trobar fragments de ceràmica a mà pertanyents a la primera Edat del Ferro (entre el VII i el V), caracterisats per ocupar llocs elevats d'àmplia visibilitat, sense elements defensius i en els que es troben ceràmiques fines, algunes d'elles grafitadas junt en ceràmiques de tipo castreño, més grosses i toscas.
- Royo Albar: es troba situat al sur del poble a uns 2 km, en una zona plana, al voltant de 3 o 4 ha, elevada 1000 m s. n. m. Propenc a l'assentaments existix un arroyuelo denominat Els Cubillejos. En l'actualitat es troba cobert en part per una pinada que ho ha destruït parcialment, sent el restant zones de cultiu.
- En este jaciment existix gran cantitat de ceràmica roja i restants de rajoles refractarios, com els utilisats per a forns d'alfar. També s'han arreplegat vàries pedres de sílex en el forat produït pel gir de peu d'un torne de alfarero, i es poden apreciar els llocs en els que varen deure estar ubicats els forns.
- Sobre els restants que s'han trobat destaquen: grans vasijas en diàmetros superiors en la boca als 20 cm, gots de tamany mijà en diàmetros en la boca entre 17 i 11 cm i bols. Les decoració són geomètriques en llínees horisontals paraleles o ondulades. També s'ha arreplegat una pinça de bronze d'época romana.
- Tenint en conte les característiques d'intensitat i concentració de la ceràmica i l'existència de materials i restants de possibles forns, es pot pensar que es tracta d'un alfar, per lo que estaríem parlant dels primers moments de l'época imperial romana i relacionar-ho en l'assentament de “Les Quintanas”. Esta senya resalta l'antiguetat de l'activitat alfarera en Quintana Redona.
- Les Quintanas: es troba ubicat en l'ala Sur d'un ampli cerro elevat 1200 m al nort del com discorre el riu Izana. Ocupa unes 2 ha, pero és possible que s'estenga per una pinada propenca.
- La ceràmica és molt abundant, destacant la Sigillata. S'han trobat fragments de gots de diversos tamanys:
- - Ceràmica comuna, molt abundant en este assentament en la que es pot diferenciar entre els fragments fabricats a torne al modo celtíbero (grans vasijas per a guardar aliments en les típiques vores de “pico d'ànet”) i uns atres pertanyents a grans vasijas, gerres o gots.
- - Ceràmica pintada. A on podem observar fragments pintats de tradició celtibérica decorats en pintura obscura i motius geomètrics, i uns atres a on s'inclouen ceràmiques de tipo “Clunia“ la pasta del qual és de to ocre, parets fines i formes que van des de la part superior cilíndrica i l'inferior tronc cònica i els que són bitroncocónicos.
- Per les dimensions de l'assentament podria tractar-se d'un núcleu de població en característiques urbanes, la cronologia del qual aniria des de el I a el III.
- Comparant l'abundant ceràmica de tradició celtibérica d'este jaciment en la del Royo Albar, existix gran similitut entre abdós per lo que és molt provable que este centre produïra els seus ceràmicas en un moment coincidente cronològicament en este assentament.
- Segons Blas Taracena, es va trobar en Quintana Redona feya 1868 un tesorillo que constava d'un caixco de bronze que cobria dos tasses d'argent, una de perfil pla i una atra en dos torres, que contenien 1300 denarios ibèrics, principalment de Bolscan i romans. Les monedes trobades es posen en relació en ocultació pertanyents als acontenyiments bèlics més significatius de el I
- Per últim en la Font del “Prat dels Ulls” es va trobar de forma aïllada, un fermall de cinturó d'época visigoda de tipo arriñonado. Medix 74 mm de llarc per 30 mm d'ample, i en la seua cara posterior presenta tres eixints per a subjectar la correja.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [https://web.archive.org/web/20071109211046/http://www.soria-goig.org/fonts/fonts-q.htm
- ↑ Archiu General de Simancas, Escribanía Major de Rendes, Mercedes i privilegis, leg. 3, n.º 22.
- ↑ Aixina consta en el Cense de Població de la Corona de Castella de l'any 1594.
- ↑ Cens de Pecheros. INE tom II
- ↑ Municipi Còdic INE -42144
- ↑ Madoz, 1849, p. 325.
- ↑ Variacions dels municipis d'Espanya des de 1842. Madrit 2008 INE
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quintana Redonda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.