Castell de la Pileta
El castell de la Pileta era un castell medieval que es trobava en l'entrada septentrional de Corts de Pallás.[1] Es troba junt a la carretera d'accés al núcleu urbà, en el tram entre el pont de Corts i la pròpia població, prop del embassament de Corts-La Molga.[2]
D'orige musulmà, controlava l'històric vau del riu Xúquer, per a on aplegaven els camins que unien este lloc en Buñol i Requena. Rep el seu nom per la font que manava al seu peu sobre una menuda pila o abrevadero, a on es refrescaven els hòmens i les cavalleries. Fabricat en mampostería àrap, a inicis d'el XXI es conserva una secció vertical de la seua torre, part dels murs i la base d'un segon torreón. En lo que va anar el seu pati d'armes es troben arbres de seca.[1]
Està declarat be d'interés cultural en número anotació en el ministeri R-I-51-0010766 i data 24 d'abril de 2002.[3]
Història
[editar | editar còdic]Es tracta d'un castell medieval que es data entre els sigles IX i XIV. En la documentació existent falten senyes clares sobre este castell musulmà. El nom de La Pileta és un topònim popular modern que vuene del abrevadero que hi havia junt al camí que aplega a la població des del vau -substituït posteriorment per un pont- del riu Xúquer. És una fortificación de 1200 m² colocada de forma estratègica en un eixint rocós sobre el ric i sobre el camí d'accés a la Molga. Estava composta per una muralla reforçada per tres torres i per un fos retallat en la roca (hui distorsionat pels bancals entre la casa de la Pileta i el Castell) llevat en un punt pel qual seguia el camí que, a continuació, girava cap a l'esquerra, buscant la porta d'entrada. Els restants actuals semblen datar de fines d'el XII o inicis del XIII, en época almohade. Sembla que es va mantindre en us fins a el XIV, quan es va construir un mur en la sala interior de la primera planta i es va reparar el parapete de les almenas. Despuix del seu abandó com fortificación, va seguir usant-se com a refugi de pastorés, contruyéndose un mur de tancament en la torre oest.[4]
En 2006 i 2007 va ser objecte de treballs de neteja i excavacions arqueològiques, i també es perimetró el mur perimetral.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Els restants mostren un perímetro triangular en una torre de base quadrada. La torre estava construïda sobre una base natural rocosa, sobre la qual es va construir un mur de mampostería i sobre est el tapial.[5]
Només perviu part d'una torre de vigilància, molt danyada, i la base d'un atre torreón. En la base de la torre, de planta quadrada, s'obri un passera en forma d'arc de mig punt, i encara queden restants dels seus almenas. El seu emplaçament estratègic controlava el vadeo del riu Xúquer.[2]
El castell, situat al nort de la població, cap al ric, guardava este flanc de la població de possibles atacs. Lo únic que ha soportat el pas del temps és la torre de vigilància: s'observen varis nivells en funció de les aspilleras que han quedat en la seua parament. S'alça sobre un zócalo de roca, en el que s'assenta el mur de mampostería, sobre el que a la seua volta descansa el tapial que forma el restant del mur i les almenas que l'arrematen.[6]
A principis d'el XXI era possible identificar la muralla que va defendre el recint pels seus costats nort, sur i oest; ya que el costat este, en un tallat natural de prop de 100 metros d'altitut, no precisava una atra defensa. També podem vore els restants de la torre vigía i atres dos torres, de les quals només queda la base, i el fos. S'ha conservat en tota la seua altura una de les cares de la torre portal i els restants d'atres dos, lo que ha servit per a poder tindre senyes dels materials i tècniques amprats en la seua construcció, aixina com la seua planta. Generalment s'utilisa la tècnica del tapial.[4]
La torre oest està construïda sobre un zócalo de blocs i mampostería subjectes en morter de calç, i juntes remarcades exteriormente. Damunt del zócalo s'alça el tapial de pedra unida en morter de calç d'un esgambi i una altura variables.[4]
El sostre de la teulada se sosté sobre una volta feta de mampostería. El terrat es troba protegida en parapete i almenas. La torre presenta varis nivells: la planta baixa a on es troba l'entrada, quatre nivells sobre esta i el terrat. A tots els nivells s'accedia o be des d'una plataforma adossada a la muralla o per mig d'escals de fusta, segons el nivell de que es tracte pero sempre des de l'exterior de la torre. Alguns nivells no presentaven finestres, uns atres en canvi sí les tenien. Normalment cada nivell era una habitació única.[4]
Despuix de creuar la torre portal s'aplegava a una atra habitació que donava accés la porta al castell a través d'una porta de sillería que també estaria unida a la muralla. En les excavacions arqueològiques realisades no s'ha trobat cisterna d'aigua.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 https://web.archive.org/web/20120910235913/http://usuarios.multimania.es/vicolm/aiora3.htm
- ↑ 2,0 2,1 2,2 http://www.mapaculturaldevalencia.es/fichaarea.html?cnt_id=3908
- ↑ http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=81
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Els castells valencians en l'Edat Mija (materials i tècniques constructives) (D. L.2002) - López Elum, Pedro. ISBN 84-482-2966-5(o. c.)
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ https://archive.today/20130107114959/personal.telefonica.terra.es/web/cp/Patrimonio/IG_Patri_3Civil.htm
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de la Pileta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.