Castell i muralles de Requena

Erro al crear miniatura:

Castell i muralles de Requena

El Castell i Muralles de Requena, són un Be d'interés cultural, que es troben en el municipi anteriorment nomenat, siti en la comarca de la Requena-Utiel, de la província de Valéncia, en número d'anotació ministerial: R-I-51-0012146 i data d'anotació 21 de juliol de 2008.

Història

Erro al crear miniatura:

Requena estava considerada com a “plaça fronteriça” entre el regne musulmà de Valéncia i el regne de Castella, des de pràcticament finals d'el XII. És per esta raó que les seues defenses varen ser reforçades en el mencionat XII. No es pot assegurar una data de la conquista cristiana de Requena, se supon que va deure coincidir en l'ocupació pacífica de la zona despuix de la conquista de Valéncia en 1238, i despuix d'un breu litigi jurisdiccional entre Jaime I d'Aragó i Alfonso X de Castella, Requena passa a formar part del regne de Castella i seguix en la seua condició fronteriça en el regne de Valéncia; la qual cosa marca profundament les seues funcions, i fan imprescindible el manteniment tant del seu castell com de les muralles, ya que a partir d'este moment va a realisar un important paper aduanero en les relacions comercials entre abdós regnes, sobretot en la concessió del Port Sec i Almojarifazgo per Alfonso X en 1264.

Erro al crear miniatura:

Durant la Baixa Edat Mija, i fins al advenimiento dels Reis Catòlics, Requena va ser zona de lluites fronterices i de disputes internes entre la noblea i monarquia. La plaça de Requena, vila real, seria peça apetida per aragonesos i castellans. Aixina, entre 1370 i 1374, va viure un periodo d'ocupació aragonesa, com a conseqüència d'haver-se adherit a la causa d'Enrique de Trastámara en la seua guerra contra Pedro I de Castella, el Cruel; cosa que li va ajudar a segregar-se a Utiel de Requena. D'esta manera, els aragonesos es varen vore davant la necessitat de realisar algunes obres de fortificació per les que els veïns es varen vore obligats a pagar una elevada suma de florines. Es creu que les torres de Sant Julián i de Montijana, varen ser edificades en este periodo. El castell va necessitar obres més importants: se substituïx la torre principal, que estava edificada d'argamasa, per una atra de sillería en 1423; s'intenta fer lo propi en el mur musulmà que mira cap a l'interior de la ciutat, pero l'obra va quedar inacabada.

Erro al crear miniatura:

Pese a totes estes millores, el periodo belicoso d'el XVIII va supondre la destrucció de part de la ciutat i de les seues fortificacions. Més vesprada, la guerra napoleònica i les numeroses guerres civils durant el XIX, varen conseguir tornar a Requena el seu caràcter estratègic, per lo que es va tornar a construir elements de protecció i defensa. Requena va prendre partit a favor d'Isabel II d'Espanya, lo que va fer que fora atacada pel general carlista Cabrera en setembre de 1835, encara que no va prendre la plaça. Este atac va provocar una série de mides defensives, com l'obertura d'algunes sangues i la formació de barricades. En l'estiu de 1836 es varen construir algunes bateries i es va obrir un fos en pont levadizo en la porta de Valéncia, que varen servir per a rebujar un nou atac, que li va valdre el títul de Ciutat. Va ser novament atacada per Cabrera en 1837, la qual cosa va fer que les autoritats militars varen decidir dotar a la ciutat de noves i més potents defenses. Es varen millorar les muralles, es varen construir murs de calç i vora, tàpies, fossos, bateries, tambors, aspilleras, etc., encara que actualment només poden vore's restants dispersos a lo llarc de diferents carrers i zones del municipi.

Erro al crear miniatura:

Descripció

El Castell es troba sobre el promontori que domina la ciutat, i està edificat sobre una gran penya. Actualment només perviu la seua Torre de l'Homenage, que és part de la primitiva fortalea musulmana, que estava construïda en pedra de sillería, i edificada a pur d'argamasa fins que va ser substituïda per l'actual en 1423. El castell s'estenia en mig de dos grans torreones, en almenas i terraplens. Va tindre pont levadizo sobre un fos ya cegat. Va servir per a diversos usos, des de residència de cavallers fins a presó. Actualment la torre està restaurada i el seu interior és diàfan, i es poden vore unes explicacions digitals..

Erro al crear miniatura:

La muralla presenta una altura d'entre nou i dèu metros, de la mateixa manera que les torres. Cada torre alvança uns cinc metros des de la muralla i té un front de sis metros i mig. Per a la construcció es va amprar terra formant una argamasa en la que incloïen ademés de fanc, calç, pedres menudes i casquijo d'atobons i ceràmiques. Encara que l'ocupació de la tècnica del tapial és pròpia del periodo califal, es va generalisar en el XII en els almorávides i va seguir després en els almohades i els nazaríes, la qual cosa dificulta la datació, pese a que es pot supondre que la prop general no va poder ser posterior a la alcazaba (l'arquitectura i els materials són els mateixos) i , ademés hi ha una segona prop, entorn a un arraval, que per necessitat no pot ser posterior a el XII; tot la qual cosa induïx a pensar que dita prop va ser alçada durant el periodo califal, entre els sigles VIII i XI.

Les torres de Montijana, de forma redona i construïda de mampostería i basamento de sillería i rajola; i la torre Gran (esta última actualment desapareguda) varen ser reconstruïdes en el XV. Tenen una estructura molt complexa i ha sofrit numeroses modificacions, podent-se distinguir un primer traçat musulmà, un traçat modificat en periodo cristià i posteriors reformes fins a les Guerres Carlistas, en la que varen ser refortificades per última volta. Destacava la gran profusió de torres defensives incorporades al amurallamiento durant distintes époques. Actualment solament queden restants dispersos entre les construccions d'atres cases, destacant per eixemple els restants trobats dins de les cases situades en els números 22-24 de la calle Fortalea. En alçar el paviment modern i retirar la farcidura inferior es varen descobrir part dels sellars d'un torreón redonejat que es relacionaven en els conservats en la casa confrontant i que pertanyien a una de les torres defensives de Requena. El mur amijanador que separava les dos menudes vivendes s'havia construït reutilisant un ca de pedra similar als existents en la muralla del Pati d'Armes. Les següents excavacions varen demostrar que eixes cases estaven en el fos del castell i la porta levadiza de la barbacana, aixina com l'existència d'una segona torre, que havia segut derruïda per a usar reutilisar l'espai com a celler. Pese a això es podia percebre la seua estructura redona.