Castell i muralles de Ribarroja del Turia
El castell i muralles de Ribarroja del Turia formen un be d'interés cultural que es troba en el carrer de la Cisterna i plaça Eusebio Benedito de Ribarroja del Turia (Valéncia) Espanya.[1]
Este caserón senyorial està protegit per declaració genèrica i en número d'anotació ministerial R-I-51-0010658 de 20 de juny de 2001[1]
El castell acull dos centres d'interés cultural. Per un costat, acull el Museu Visigodo de Pla de Nadal (MUPLA) a on s'arreplega la millor colecció d'art decoratiu d'época visigoda d'Hispania i una de les més completes d'Occident.[2] Per un atre costat, en el castell de Ribarroja també es troba el I CA, L'Espai d'Art Contemporani El Castell, un espai d'exposició per a la creació artística present i la dinamisació de l'escena artística de Ribarroja.[3]
Història
[editar | editar còdic]En temps de l'ocupació romana, el territori de Ribarroja ya era usat intensament per a l'agricultura, de manera que el promontori sobre la confluència del barranc dels Moros i el riu Turia oferia la possibilitat de controlar un extens terreny cultivat, situat entre les dos ciutats més importants en aquell moment en la baixa vall del Turia, Edeta i Valentia. És per este motiu que ya en eixa época es va desenrollar un menut enclavament amurallado a abdós costats de lo que a inicis d'el XXI és el carrer de la Cisterna.[1]
Els visigodos varen continuar l'explotació agrícola de la zona, com pot vore's en el Pla de Nadal, pero estes explotacions desapareixerien en el VIII en l'arribada dels musulmans. Despuix d'esta, va desaparéixer l'aristocràcia visigoda i les explotacions agrícoles varen passar a ser menudes viles o alquerías. Al temps, l'antic assentament militar romà va ser transformat en un poblament rural que, gràcies al seu singular emplaçament, dominava l'àmplia zona agrícola junt al Turia. L'enorme inestabilitat política d'este periodo va fer necessari el manteniment dels seus defenses. Per a això es reedificaron i varen ampliar les muralles romanes i es va construir en un extrem del recint, aprofitant per a això restants de basamentos romans, el castell seria en avant la residència del representant de les autoritats que s'encarregarien, entre atres coses, del cobro dels imposts. L'assentament es va consolidar en la construcció d'una menuda mesquita i d'un cementeri extramuros.[1]
Despuix de la rendició de Ribarroja a Jaime I en 1238, esta va passar a formar part del señorío territorial del seu fill Pedro Fernández d'Azagra qui immediatament va designar els seus representants, agents militars i fiscals que varen quedar al front de l'explotació de les seues terres, mantenint l'orde i recaptant imposts. Com la població va créixer poc, el recint urbà va poder mantindre's entorn a l'actual carrer de la Cisterna, en la mesquita en un extrem i l'antic castell, que passava a ser residència del representant del senyor, en l'atre. Despuix de la Guerra de l'Unió de 1348 entre els unionistes valencians i els realistes, el nou senyor de la vila Ramón de Riusech i Moraida, va decidir l'ampliació i consolidació del recint amurallado, aumentant la seua capacitat defensiva. Durant els sigles XIV i XV comença a consolidar-se la nova trama urbana en la construcció de vivendes en els voltants del vell núcleu, carrers de la Cisterna, Rellonge Vell i Forn Vell, permaneixent la mesquita en la seua ubicació original i eliminant-se un llenç de muralla en lo que bolcava la seua frontera a la nova plaça aixina conseguida.[1]
Com la població de Ribarroja era morisca, l'expulsió d'este grup en 1609 va produir una enorme decaiguda demogràfica i econòmic, en lo que el castell va perdre el seu relevacia,[1] si be va seguir sent sèu de la baronia fins a la seua supressió en 1811.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'una construcció de gran volum formada per la yuxtaposició de diferents edificacions. Això li conferix una gran complexitat de planta. Està realisada en mampostería i fàbrica de rajola i tapial. Es compon de dos cossos diferenciats, principal i caballerizas, conectats per un pati interior.[4][1]
El cos principal, adjacent als carrers Benedito i Cisterna posseïx quatre altures en diverses estàncies i departaments. S'accedix per la planta baixa i per la primera planta des del pati, en este últim cas ascendint pel terreny natural o des del carrer Benedito per un accés secundari. La part inferior no es troba comunicada en el restant de les plantes.[1]
Les caballerizas sense un edifici llongitudinal, independent del principal i que es troba a l'atre costat del pati. Té dos plantes, conectades per una escala situada en el centre. Forma amijanadora en l'edifici veí per lo que la seua coberta és a una sola aigua recayente al pati. A diferència de l'atre cos, no està dividit en numeroses estàncies, puix només separa cada planta en dos zones. Es tracta d'un edifici senzill de construcció molt posterior al cos principal.[1]
Destaquen les finestres geminades d'estil gòtic tardà i algun arc interior carpanel de tres centres. Els successius acondicionament de l'edifici han deformat l'image de palau en haver segut utilisat com a almagasén durant els anys previs a la seua adquisició per l'Ajuntament.[4]
La superfície total és de 1015 m², repartits en 725 en el cos principal i 290 en l'edifici llongitudinal. Adicionalment, el pati té una superfície de 364 m².[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble=2817
- ↑ «WEB: Museu Visigodo de Pla de Nadal - MUPLA».
- ↑ «I CA: L'Espai d'Art Contemporani. Notícia web Ayto. Ribarroja».
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 26 de decembre de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo y murallas de Ribarroja del Turia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.