Castella (planta)

Castella (planta)

Castella és un gènero de plantas fanerógamas pertanyents a la família Moraceae, són natius de l'est d'Àsia. Comprén 15 espècies descrites i d'estes, solament 3 acceptades.

Descripció

Són arbres que alcancen un tamany de 5–35 m d'alt, inermes, en copiós làtex lechoso; plantes monoicas o dioicas. Fulls angostamente elíptics a ovadas o més comunament obovadas, 16–40 cm de llarc i 6–18 cm d'ample, àpiç abrupta i curta a largament acuminado, marge sancer, ondulat o menudament denticulado; pecíols 5–20 mm de llarc, estípulas connadas, 2–10 cm de llarc, caduques. Inflorescència estaminadas en arbres estaminados pedunculados, generalment 2 o 4 per aixella, bilobadas en llops flabelados i aplicats o discoide-doblats en el mig, imbricado-bracteadas, inflorescència estaminadas secundàries a voltes associades en inflorescència pistiladas, estes més chicotetes i infundibuliformes a ciatiformes, imbricado-bracteadas, flors no estructurades en el receptàcul, estams disposts entre bràctees i sépals lliures a connados; inflorescència pistiladas sésiles, solitàries o a voltes associades en inflorescència estaminadas secundàries, discoides a ciatiformes, imbricado-bracteadas, flors lliures o basalment connadas, sépals 4, connados, ovari parcialment adnado al periant, estigmes 2, filiformes. Fruts drupáceos, en periant acrescente angular-elipsoide, units en la base, groc-anaranjados a rojos.

Taxonomia

El gènero va ser descrit per Vicente Cervantes i publicat en Gazeta de lliteratura de Mèxic Suppl.: 7–10, en 1794.

Etimologia

Castella: nom genèric que va ser otorgat en honor de Juan Diego del Castell (1774–1793), un botànic jaqués amic de Vicente Cervantes.