Anar al contingut

Catedral de la Anunciació de Santa María (Atenes)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Catedral de la Anunciació de Santa María (Atenes)

La catedral de la Anunciación de Santa María també coneguda com la catedral metropolitana d'Atenes (en griego: Καθεδρικός Ναος Ευαγγελισμού της Θεοτόκου) és una iglésia ortodoxa, també coneguda popularment com Mitrópoli. Està situada en la plaça de Mitropólis del barri de Plaka en el centre històric d'Atenes.

Erro al crear miniatura:
Interior

La construcció va començar en la Nadal de 1842, en la colocació de la primera pedra per part del rei Otón I de Grècia i el seu consorte, la duquesa Amalia d'Oldemburgo. El material per a la construcció va procedir d'antics derrocaments de setenta i dos iglésies, i les obres es varen prolongar durant vint anys. Va ser consagrada el 21 de maig de 1862, i dedicada a la Anunciación.

El temple va ser construït en quatre fases. L'arquitecte austríac-danés Theophil von Hansen va preparar els primers plans, en els es va basar la part de l'edifici fins a l'altura de la primera fila de finestres. Després, en 1843, el treball es va detindre per problemes financers. Tres anys més vesprada, es va fer càrrec Dimitrios Zezos, presentant l'element grec-bizantino. Despuix de la seua mort en 1857 , el municipi d'Atenes li va demanar a l'arquitecte francés Francois Boulanger que continuara la construcció. Boulanger va treballar en Panagiotis Kalkos, qui va ser responsable de portar a terme els treballs de construcció. Es va utilisar material de les iglésies bizantines en ruïnes per a construir la catedral. Les fresca en l'interior, obra de Spyridon Giallinas i Alexander Seitz, seguixen la tradició bizantina, mentres que la decoració pertany al pintor Konstantinos Fanellis de Smyrna.

Els elements arquitectònics escultòrics, els capiteles i el púlpit varen ser dissenyats per l'escultor Georgios Fitalis. Les numeroses diferències estilístiques durant la construcció varen conduir a un caràcter arquitectònic indeterminat, que és particularment visible si es compara la catedral en l'iglésia d'Agios Eleftherios Gorgoepikos, just al costat. Per lo general, la part inferior de l'edifici, dissenyada per Hansen, sembla més menuda que el restant de l'edifici.

La planta està constituïda per tres naus, separades per columnes dobles baix arcs, i arrematada per una cúpula. En el seu interior es troben dos tombes de sants màrtirs de l'Iglésia ortodoxa grega, assessinats pels turcs durant la seua ocupació en Grècia: santa Filotea d'Atenes (patrona de la ciutat) i el patriarca de Constantinopla, Gregorio V. La decoració interior és rica en icons, en especial el bell iconostasio.

El 14 de maig de 1962, la princesa Sofia de Grècia es va casar en la catedral en l'hereu al tro espanyol, Juan Carlos de Borbón i Borbón.

El 18 de setembre de 1964, la Catedral va viure el seu màxim esplendor, en contraure matrimoni el llavors rei Constantino II de Grècia, en la princesa danesa, Ana María, a la que varen assistir representants de totes les cases reals europees i àraps. Va ser l'única boda d'un rei de Grècia celebrada en la catedral.

Despuix del terremot d'Atenes de 1999 l'iglésia va ser somesa a obres de restauració.

Referències

[editar | editar còdic]