Cattleya mossiae

flor de maig (Cattleya mossiae)

La flor de maig (Cattleya mossiae) és una orquídea del grup conegut pels cultivadores i aficionats a les orquídees “cattleyas unifoliadas” (cattleyas en pseudobulbos d'un sol full), conjunt d'espècies del com provenen les cattleyas de major valor florístico ornamental, aixina com els pares dels actuals híbrits complexos moderns tipo Cattleya (Potinara, Sophrolaeliocattleya, Brassoleaeliocattleya, Laeliocattleya i Brassocattleya).

Esta espècie és la flor nacional de Veneçola des de 1951.

Hàbitat

Normalment li la considera com una espècie de les selves nuvolades, boscs que inclús en época de sequia es beneficien d'una constant boira terrera que permet precipitacions en estació seca i una humitat 70-80% constant. No obstant en gran part de la seua àrea de distribució es pot trobar abundantment en boscs montanos humits, aixina com alguns boscs semicaducifolios i caducifolios a on la humitat relativa fàcilment pot caure a 40-50% durant parts de l'any i deu soportar un periodo de sequia de 3 a 4 mesos. És una espècie de climes templats a on les temperatures mínimes nocturnes en els mesos més frets rarament baixen de 12 °C, i les temperatures màximes diürnes en els mesos més calents rarament superen els 30 °C.

L'espècie creix formant colónies tant sobre roques, a on es beneficia del detritus acumulat en elles, com sobre varis gèneros d'arbres(Inga spp., Erythrina spp., Ceiba spp.). Quan creix sobre roques normalment es troba relativament exposta encara que protegida per la vegetació circumdant. En el cas de créixer sobre arbres, lo que és més usual, normalment creix en arbres propencs a fonts d'aigua (rieres i rieres estacionals), o prop de clars en el bosc, i es conseguix vegetando en les branques més altes del dosel, a on pot obtindre molta llum i protegir-se al mateix temps del sol directe.

Distribució

L'espècie es troba àmpliament distribuïda a lo llarc de tota la cordillera de la costa en els seus dos alvertents, des de veta codera fins a la depressió de Yaracuy en la vertent nort (Estats Miranda, Districte Federal, Vargas, Aragua i Carabobo), i des del nort del vall de Guanape fins a les terres altes al nort de Sant Carlos en la vertent sur estats Anzoátegui, Miranda, Guárico, Aragua, Carabobo i Cojedes. També es troba en la serranía de Aroa (estats Lara i Yaracuy), Aixina com el piedemonte andino en la zona de fronteres dels Estats Trujillo, Lara, Cojedes i Portuguesa. L'espècie continua finalment la seua molt àmplia distribució geogràfica a lo llarc de la vertent sur de la cordillera andina fins a terminar en la depressió del Táchira (Estats Barinas, Mèrida i Táchira). En lo que és un àrea de distribució parcialment discontínua, en molt poques interrupcions degudes a l'orografia.

L'espècie posseïx un ranc d'altures preferides que varia a lo llarc de tota la seua àrea de distribució, lo que sembla estar lligat a la situació geogràfica de cada alvertent montanyós, aixina com la seua relació d'exposició nort o sur, lo que afecta els boscs i ecologia apta per a la seua presència. El llímit inferior si se seguix la lliteratura pot variar entre els 800 i els 1000 m s. n. m., mentres que el llímit superior sembla ser encara més variable, fins a 1500 m s. n. m. en algunes zones, mentres que unes atres no supera els 1200 m s. n. m. Tots estos rancs d'altura deuen ser presos com aproximats.

La forma exacta com estos rancs d'altitut varien a lo llarc de la distribució geogràfica de l'espècie encara requerix d'un estudi més minuciós que no va poder ser trobat per a l'elaboració d'este artícul. No obstant, i per a que servixca a modo d'eixemples netament ilustrativos que donen conte sobre la variabilitat de ranc d'altures i ecologia per a esta espècie, podem citar que les colónies al voltant de Boconó (estat Trujillo) semblen estar comprimides aproximadament al voltant dels 800 o 1000 m s. n. m. fins als 1200 m s. n. m. únicament en boscs nuvolats verdaders, lo que és discrepante per a lo que se sap de la vertent nort de la cordillera de la costa en les afores de Caracas, a on l'espècie es distribuïx desigualment depenent de si les colónies creixen a la cara nort de l'alvertent (aproximadament entre 800 a 1000 m s. n. m. fins a 1500 m s. n. m.), o en la cara sur (aproximadament entre 1000 a 1200 m s. n. m. fins a 1500 m s. n. m.) en boscs nuvolats verdaders, encara que també semicaducos verdaders (en oquedades i al voltant de rius estacionals). Açò a la seua volta contrasta en colónies ubicades en la vertent sur de la cordillera de la costa, per eixemple, en les afores de Guatopo l'espècie es troba abundantment al voltant dels 1000 m s. n. m. en boscs montanos humits, lo que no es deu confondre en boscs nuvolats, Aixina mateix, en este mateix alvertent trobem llocs com les afores de Sant Joan dels Morros a on l'espècie es troba abundantment aproximadament a 800 m s. n. m. en boscs semicaducos a caducs verdaders relativament calents i secs per a l'espècie, boscs en els quals no habita en les zones abans citades.

Flores i inflorescència

L'espècie posseïx flors en labelos sumament amplis (normalment més llarcs que amples) i extremadament ondulats (és la unifoliada que més es caracterisa en este últim punt), els seus pétals, normalment grans, tendixen a estar relativament caiguts, i els seus sépals, encara que açò en menor grau, tendixen a tindre una llaugera torsió (llaugerament gitats), últim punt que normalment no es reflectix en cultiu.

L'espècie és molt florífera, produint entre 2 i 7 flors per inflorescència, lo que depén molt del clim genètic de cada cultivar específic i de les condicions de cultiu. En promig cada flor normalment supera els 15-16 cm, no sent infreqüent trobar flors fins a 18 cm. Tant en la naturalea com en cultiu es coneixen també cultivares que alcancen els 20 cm, i encara que ya prou infreqüents, fins a 22 cm de diàmetro.

Les flors normalment són d'un rosa sirimomo suau (suaus) a casi blanc (suavissimas), no obstant es poden trobar alguns eixemples de rosa-lila encés (rosea). A diferència de la majoria de les atres espècies de unifoliadas no es coneixen casos de flors obscures en tons rojosos (rubras), i els molt pocs cultivares que es coneixen en cultiu, si ben ací no s'afirmarà que no són purs (per eixemple, pertanyents a poblacions de introgresión en C. lueddemanniana o inclús híbrits artificials), si és de fer notar que mai s'ha conseguit en la naturalea estes últimes característiques, per lo manco, fòra d'àrees en possibilitat de introgresión en Cattleya lueddemanniana.

També es coneix dins de l'espècie la presència de cultivares en albinismo ple (albas) i albinismo parcial (semialbas), sent la primera de flors blanques en groc d'extensió i intensitat variable en el labelo i la segona en iguals característiques, pero en taca púrpura amatista en el labelo de divers patró, extensió i intensitat. També es coneixen cultivares caeruleos, els quals són flors en tépals lila-azulado molt sotil en tépals i marcat en el labelo. Igualment es coneixen cultivares var delicata i var. vinicolor, sent els primers flors suavissimas a semialbas en labelo rosa, i els segons normalment suaus a suavissimas pero en labelo que recorda tons similars al vi-tinto. Finalment els cultivares en apariència blancs (albos), pero que una inspecció revela una miqueta de color en pétals i labelo són coneguts, este últim cas és classificat com albescens. Tots estos cultivares són d'ocurrència infreqüent en la naturalea (no aixina en cultiu), ya que el denominador comú de l'espècie (flor tipo), respon netament a cultivares de tépals lila a sirimomo molt clar, en taca púrpura amatista del labelo de diferent extensió i intensitat.

En l'espècie la taca del labelo normalment està presentada com estrías o venes púrpura-amatista (lineatas, striatas i venosas), des de casi absents, fins a molt marcades i difuminadas. També és possible trobar taques sòlides de diferent extensió i intensitat, aixina com en molt rars casos l'absència total de color púrpura amatista en el labelo (concolor). Normalment el color púrpura amatista es mescla en els molt abundants tons grocs i blancs que normalment són molt comuns en esta espècie, produint ocres, rojos i taronges en la seua combinació, a voltes de manera molt notòria, i en tot cas de manera més freqüent que en atres Cattleyas unifoliadas. Igualment es coneixen cultivares variegados de blanc o sirimomo en sépals i/o pétals, aixina com alguns cultivares en color púrpura amatista repetit en pétals i sépals en forma d'una taca en la punta dels pétals, o un pincelar evident en tépals (var. aquinii).

La floració en esta espècie està sumament lligada al fotoperiodo (duració del dia), aixina com a factors com a diferencials de temperatura. Este comportament és genètic, i s'expressa de manera distinta depenent de si el cultivar prové dels Vages o de la cordillera de la costa, Les poblacions andinas normalment florixen entre febrer i maig, mentres que les costeres fan un atre tant entre maig i juliol. L'espècie és notòria per produir flors una sola volta a l'any i d'entre tots els seus pseudobulbos que varen créixer des de la seua última floració, lo que fa que en cultiu es pose en entre dit la purea de cultivares que florixen molt fora d'época, aixina com aquells cultivares que encara que florixen dins d'época, repetixen una segona floració a partir de bulbos que varen deure entrar en repòs.

Aspecte vegetatiu

L'espècie és en llínees generals vegetativamente similar al restant de les cattleyas unifoliadas, no obstant es poden distinguir del restant d'elles pels seus hàbits de creiximent, els quals són molt regulars en plantes ben cultivades.

Quan termina l'época de floració Cattleya mossiae tendix a formar immediatament nous brots que es terminen de desenrollar aproximadament en agost. Una volta desenrollats els brots la planta entra en repòs fins a novembre/decembre quan un segon creiximent pot ocórrer. Les #floració, les quals es produïxen al següent any, provenen d'abdós creiximents de l'any anterior, els quals poden florir al unísono (lo més usual), o en una diferència d'un parell de mesos entre abdós. Normalment el primer creiximent dona flors a partir de espata seca, i el segon creiximent fa un atre tant pero a partir de espata vert.

Estat de conservació

C. mossiae està inclosa en el apèndix II de CITES. L'espècie inicialment va ser sobrerecolectada per a l'exportació per part de cases comercials europees i nortamericanes a lo llarc de gran part de el XIX i les primeres décades de el XX per a suplir la demanda tant d'eixemplars cultivats com de flors per a la confecció de buqués. Encara que la pressió de recolecció per al mercat internacional va terminar abruptament en la segona mitat de el XX en cessar la demanda mundial per l'espècie, a nivell local la colecta va continuar en igual o superior afany per a suplir el creixent interés i demanda del mercat local per al seu us com a planta ornamental per a jardins, i confecció de exvotos en festes patronals. No obstant la reproducció en vivers comercials, aixina com l'introducció de numerosos híbrits comercials en característiques més desijables, va conseguir en les últimes décades disminuir la demanda d'eixemplars salvages principalment en centres urbans, no aixina en poblats rurals.

Encara que l'espècie està protegida per llei, no es penalisa a les persones que la sostrauen del seu hàbitat natural per a vendre-la a lo llarc de carreteres i centres rurals. Igualment l'espècie està subjecta a una enorme pressió per la deforestación causada per la pràctica de formes d'agricultura poc sustentables com la "agricultura tala i crema", pràctica que constantment requerix de desmalezar nous terrenys una volta queden improductius els terrenys prèviament cultivats.

Actualment és molt difícil donar un estatus de conservació realista, mentres que en llocs com les afores de Caracas resulta prou escassa, molts atres llocs a on l'espècie es considerava comuna, poden i de fet han segut extirpats, cosa que pot ocórrer en un lapsus temporal breu. L'espècie es troba relativament protegida a lo llarc de varis parcs nacionals a on habita (Yurubí, Yacambú, Henri Pittier, L'Àvila, Guatopo, entre uns atres), i en algunes zones no protegides pero de molt difícil accés o escassa densitat poblacional (diverses zones del piedemonte andino, chicotetes zones relativament aïllades de la vertent sur de la cordillera costera).

En llínees generals es pot dir que l'espècie és la Cattleya veneçolana menys amenaçada d'entre totes, no obstant, no per això deu considerar-se protegida, ya que com s'ha dit, l'espècie ha segut extirpada o intervinguda molt possiblement en la major part de la seua àrea de distribució.

Taxonomia

Cattleya mossiae va ser descrita per C.Parker ex Hook. i publicat en Botanical Magazine 65: 3669. 1838.

Etimologia

Cattleya: nom genèric otorgat en honor de William Cattley orquideólogo aficionat anglés,

mossiae: epítet otorgat en honor del Sr. Moss, un entusiasta anglés de les orquídees dels anys 1800.

Sinonímia

• Cattleya labiata var. mossiae (C.Parker ex Hook.) Lindl., Edwards's Bot. Reg. 26: t. 58 (1840).
• Epidendrum labiatum var. mossiae (C.Parker ex Hook.) Rchb.f., Xenia Orchid. 2: 30 (1862).
• Cattleya wageneri Rchb.f., Bonplandia (Hannover) 2: 21 (1854).
• Cattleya labiata var. reineckeana Rchb.f., Bonplandia (Hannover) 4: 327 (1856).
• Cattleya reineckiana Rchb.f., Bonplandia (Hannover) 4: 237 (1856).
• Epidendrum labiatum var. reineckeanum (Rchb.f.) Rchb.f., Xenia Orchid. 2: 30 (1862).
• Epidendrum labiatum var. wageneri (Rchb.f.) Rchb.f., Xenia Orchid. 2: 30 (1862).
• Cattleya carrierei Houllet, Rev. Hort. 48: 250 (1876).
• Cattleya edithiana R.Warner ex B.S.Williams, Orch.-Grow. Man., ed. 7: 161 (1894).

• Cattleya aliciae Linden, Lindenia 11: 31 (1895).

Bibliografia

• Aulisi, C. & Foldats, I. (1989). Monography of the Venezuelan Cattleyas and its Varieties. Editorial Torino.
• Baker, C & Baker, M (N.D).Opchid Species Culture. Cattleya mossiae Hooker.
• Foldats, I. Et Col (2003). Llibre Rojo de la Flora Veneçolana. Litografia Image Color C.A.
• Sinn, M (2006). Local & Holy: Veneçola’s National Flower. Orchid Digest
• Pahl, J; Castiglione, G & Vaamonde, R (2007).Some considerations about Venezuelan unifoliate Cattleya. Orchidnews

Enllaços externs

• Imàgens en Google
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}
• ^{[enllaç trencat]}