Cautires obsoletus
Cautires obsoletus és una espècie d'escarabat pertanyent a la família Lycidae i en la subfamília Lycinae. L'espècie va ser descrita per primera volta en 1879 per Charles Owen Waterhouse.[1]
És un insecte oriental, endèmic d'Indonèsia, conegut únicament en selva tropical de la província de Java Oriental.Plantilla:R[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Les espècies del grup Cautires obsoletus es varen ubicar originalment en el gènero Bulenides en 1879. Bulenides eren fàcilment reconeixibles per la presència d'una única areola en el pronoto i nou costes llongitudinals en els élitros, pero el gènero és un conjunt polifilético que combinen dos linajes independents anidados en Cautires. Un d'estos linajes és el grup a on es localisa Cautires obsoletus, caracterisat per una forma casi triangular del pronoto i un falo llarc i prim. La classificació de les espècies javanesas ha segut caòtica durant molt temps per la falta de comunicació entre els taxónomos que treballen en el grup.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Totes les espècies classificades en el grup Cautires obsoletus compartixen els principals caràcters diagnòstics: un cos de tamany mijà, aplanado i débilmente esclerotizado, antenes flabeladas en els machos i serrades en les femelles, quatre costes llongitudinals primàries i cinc secundàries en els élitro, i un falo lanceolada en sac intern membranoso que du dos espines en forma de hoz en la seua base. El grup d'espècies es definix per la presència d'una única areola mijana en el pronoto i es diferencia del grup d'atres espècies Cautires en els ànguls frontals obtusos que donen com resultat la forma triangular del pronoto i un falo prim.
Distribució
[editar | editar còdic]Cautires obsoletus és un escarabjo altament endèmic. Coincidix en el baix clim a la dispersió dels escarabats metriorrinquinos d'ales de ret que dona com resultat rancs menuts i efectivitat de les barreres, que atres escarabats creuen fàcilment. Els adults dels escarabats d'ales de ret generalment permaneixen baix el dosel arbòreu del bosc tropical i no volen en hàbitats oberts. Cada espècie Cautires generalment està restringida a una sola illa. Estos escarabats rara volta tenen àrees de distribució extenses, encara que vàries espècies Cautires habiten dos o més de les Illes de la Sonda. Totes les espècies javanesas són endèmiques de Java i no es troben en les atres illes majors de la Sonda. Per eixemple, per la seua gran similitut, Cautires apicalis descrita en Java, s'ha mantingut durant molt temps com sinonímia de Cautires corporaali del nort de Sumatra, es restablix ara com a espècie vàlida.
La segona possible raó de l'alt nivell d'endemisme dels escarabats d'ales de ret és el paper de la seua coloració aposemática. La majoria dels Metriorrhynchini tenen colors aposemáticos. El patró similar de color taronja i negre també es coneix en les regions montanyoses més altes de Sumatra, el volcà Kerinci, Gunung Merapi i volcans en les rodalies de Brastagi. Estos patrons aposemáticos es llimiten a hàbitats montanyosos més alts mentres que les àrees més baixes estan habitades per espècies de diferents colors.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «A revision of the Cautires obsoletus species group from Java (Coleoptera, Lycidae)».ZooKeys.241
- 55–66.ISSN 1313-2970.doi:10.3897/zookeys.241.3089.Consultat el 2024-02-25.
- ↑ «A review of the Cautires obsoletus species group from Indo–Burma (Coleoptera: Lycidae)».Zootaxa.2527(1)
- 28.ISSN 1175-5334.doi:10.11646/zootaxa.2527.1.2.Consultat el 2024-02-26.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cautires obsoletus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.