Cavalls del Vi
Els Cavalls del Vi són un festeig que té lloc en Caravaca de la Creu (Múrcia), Espanya, de l'1 al 3 de maig. Està organisat pel Bando dels Cavalls del Vi, una federació composta per xixanta associacions denominades «penyes caballistas». Les xixanta penyes, en els seus respectius cavalls, participen en tres concursos de distinta índole. Estos són el Concurs de Cavall a Pèl, de Enjaezamiento i de Carrera. El concurs més multitudinari és la Carrera dels Cavalls del Vi, celebrada en el matí del dia 2 de maig.
El festeig dels Cavalls del Vi és dels més representatius de Caravaca de la Creu i es porta a terme durant les Festes en Honor a la Santíssima i Vora Cruz, celebrades de l'1 al 5 de maig, i que cada any atrauen a la ciutat a més de 100.000 visitants de tot lo món. Dites festes varen ser declarades d'Interés Turístic Internacional en 2004 i Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per l'Unesco en el 2020.[1][2]
Història
[editar | editar còdic]Els orígens de la festa es perden entre l'història i la llegenda. Segons la tradició, estant sitiada la fortalea templaria de Caravaca pels moros granadins, cap a 1250, i necessitant els moradores aigua per a abastir-se, ya que els aljibes estaven exhausts, un grup de cavallers templarios varen travessar el lloc musulmà, en el consegüent risc que això entranyava.
Al no poder conseguir aigua en el Campillo dels Cavallers, varen carregar vi en pelleranques a llom dels seus corceles. Varen tornar veloçment i en una espectacular carrera varen burlar el sege enemic per a dur-ho als defensors del Castell, a on ya es guardava, des de 1231, la Relíquia de la Santa Creu.
En aplegar varen ser rebuts en alborozo, oferint i abillant les dònes als mossos i als cavalls en rics mants brodats i ramilletes de flors, considerant-los, d'esta forma, héroes i salvadors.
Des de l'Edat Mija, en més o menys esplendor, segons les époques, se celebra anualment la efeméride. No obstant és en el XVIII, en ple Barroc, quan la festa comença a configurar-se com a tal, i durant el Romanticisme quan alcança l'estructura lúdica que hui té.[3]
Renovació de les festes
[editar | editar còdic]En 1959 es va realisar la renovació de les festes, ya que despuix de la Guerra Civil havien entrat en decadència. Es varen crear grups de moros i cristians, es varen estructurar les primeres desfilades i es varen escomençar a crear moltes de les penyes que actualment participen en les festes. En el cas dels cavalls del vi, els jaeces, que havien segut fins a llavors cobertors de llit dels aixovar de les nóvies o mantones de manila de les nóvies, mares o germanes dels components de les penyes, varen guanyar en sofisticació en brodar-se pròpiament per a les festes en or i seda fins a aplegar a l'actualitat, que un mant pot aplegar a costar mils d'euros i tarda en elaborar-se pràcticament un any. El treball de bordadoras i de dissenyadors de mants està molt reconegut en la ciutat. Tant al disseny dels trages de moros i cristians com dels jaeces dels cavalls va contribuir de manera excepcional Dolores Michelena, donostiarra esposa del caravaqueño Miguel Martínez Asensio.[4][3] En l'ampliació de la localitat cap a la carretera de Granada el poble li té dedicada un carrer.
Els Cavalls del Vi
[editar | editar còdic]1 de maig
[editar | editar còdic]En la vesprada de l'1 de maig tenen lloc els denominats "cavalls a pèl", un concurs morfològic en el que el cavall al nuet mostra la seua bellea i porte pels carrers de Caravaca fins a aplegar a la "Plaça del Clot o Plaça dels Cavalls del Vi" a on té lloc el concurs i es valora el seu porte, pelaje, crines, moviments, talla etc. En esta plaça hi ha una estàtua entorn a la qual el cavall gira junt a la seua penya (conjunt de persones o grup d'amics) i a on deixa vore les característiques que per mig d'uns juges puntuen la seua morfologia.[5]
Quan finalisa dit concurs s'òbrin les exposicions dels mants o enjaezamientos per a que tant els caravaqueños com aquells turistes puguen admirar el treball que penyes, dissenyadors i bordadoras realisen durant un any sancer. Estos mants o enjaezamientos estan realisats a mà, en seda, or, argent i pedreria, i en ells es poden apreciar diferents escenes i personages de la festa i inclús persones del poble.[6]
2 de maig
[editar | editar còdic]La festa comença la matinada d'abans en el llavat i l'enjaezamiento del cavall en més de 40 llocs diferents de la ciutat. Pocs espectadors, només els més vinculats a les penyes o famílies, assistixen a la cerimònia.cita requerida Despuix d'este ritual ancestral els Cavalls del Vi donen començ cada any a la Festa Major que es dedica a la Santíssima i Vora Cruz de Caravaca, fent-se en els carrers de la ciutat en els seus mants brodats en seda i or i la carrera dels cavalls en la Costera del Castell.[7]
Prop de xixanta penyes caballistas competixen per coronar la costera en el menor temps possible. Els cavalls van flanquejats per quatre jóvens de la penya que van subjectes a l'animal. La carrera dels Cavalls del Vi ha guanyat prestigi i és la part de les festes locals en major proyecció nacional i internacional.[8][9] Actualment el récort de temps esta en 7 segons, 713 milèsimes realisada per la penya caballista Artesà en l'any 2016. La classificació de l'any 2025 és:[10]
| Premi | Penya | Temps |
|---|---|---|
| 1º | Penya Caballista Calimocho | 7,743 |
| 2º | Penya Caballista Tornada | 8,340 |
| 3º | Penya Caballista Lluminós | 8,353 |
| 4º | Penya Caballista Aspirant | 8,377 |
| 5º | Penya Caballista Júpiter | 8,529 |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ficha dels Cavalls del Vi com a Patrimoni de la Humanitat».
- ↑ «Els Cavalls del Vi ya són Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO».
- ↑ 3,0 3,1 «Bando dels Cavalls del Vi - Una miqueta d'història».
- ↑ «10 de Setembre de 1953: Decés de Dª. Dolores Michelena».
- ↑ «Bando dels Cavalls del Va vindre - Cavall a pèl».
- ↑ «Bando dels Cavalls del Va vindre - Exposició de mants».
- ↑ «Bando dels Cavalls del Va vindre - Carrera».
- ↑ ««Caravaca vibra en els Cavalls del Vi». Cadena Ser Múrcia.».
- ↑ ««Colourful Scenes as Spanish Town Marks Running of Wine Horses». Euronews.».
- ↑ «RESULTADOS CABALLOS DEL VINO 2023».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caballos del Vino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.