Casa de moneda
_(36371788003).jpg){kind=link}
Una casa de moneda, ceca,[1] o casa de la moneda[2] és una instalació industrial en a on es fabriquen i falquen monedes.[3]
El història de les cases de monedes es correlaciona estretament en el història de les monedes. Al principi, l'acunyament martillada o l'acunyament fos eren els principals mijos d'acunyament de monedes, en les tirades de producció resultants que sumaven tan sol centenars o mills. En les cases de moneda modernes, els troquelar de monedes es fabriquen en grans cantitats i les planchetas es convertixen en monedes mòltes per mils de millons.
Etimologia
[editar | editar còdic]El famós numismàtic Basilio Sebastiau Castellanos nos diu:
La paraula ceca prové de la veu àrap sikka (en àrap سكّة), que significa moneda i troquel. La veu àrap forma partix també de la frase donar al-sikka (en àrap دار السكّة) el significat del qual és lliteralment «casa de la moneda». Un troquel és una peça freqüentment cilíndrica feta de metal dur en els mateixos detalls i forma que apareixeran en la moneda, pero en el troquel estan incisos o en negatiu. El troquel s'ampra en l'acunyament de la moneda sent colpejat per un martell i colpejant, a la seua volta, al cospel, que és la peça metàlica, generalment cilíndrica, que té dos cares i abdós són diferents. Falcar significa batre, troquelar, imprimir per mig de cunye o troquel, és dir, donar-li forma i relleu, per mig d'un colp o de pressió, al tros de metal que es posa entre la sufridera i el troquel.
La locució casa de moneda està composta per la paraula casa, del llatí casa que significa 'barraca'[5] i moneda, que també deriva del llatí, en este cas de monēta, i est de Monēta 'temple de Juno Moneta' ubicat en Roma, en a on es fabricava la moneda.[6] L'orige de la paraula "moneda" s'atribuïx a la fabricació de monedes d'argent en Roma en l'any 269 a. C. en el temple de Juno Moneta. Esta deesa es va convertir en la personificació dels diners i el seu nom es va aplicar tant als diners com al seu lloc de fabricació.
Història
[editar | editar còdic]Primera acunyament de moneda i evolució
[editar | editar còdic]
La primera casa de moneda provablement es va establir en Brega en el VII per a falcar or, argent i electro. L'innovació brega de fabricar monedes baix l'autoritat de l'Estat es va estendre a la veïna Grècia, a on vàries ciutats-estat operaven les seues pròpies cases de moneda. Algunes de les primeres cases de moneda gregues estaven dins de ciutats-estat en illes gregues com Creta. Existia una casa de moneda en l'antiga ciutat de Cydonia en Creta a lo manco ya en el V[7]
Aproximadament al mateix temps, varen aparéixer monedes i cases de monedes de forma independent en China i es varen estendre a Corea i Japó. La fabricació de monedes en la República Romana, que data aproximadament de el IV, va influir significativament en el desenroll posterior de l'acunyament de monedes en Europa. Les cases de moneda romanes es varen estendre àmpliament per tot l'Imperi i, en ocasions, es varen utilisar en fins propagandístics. La població a sovint s'enterava d'un nou emperador romà quan apareixien monedes en el retrat del nou emperador. Alguns dels emperadors que varen governar només per un curt temps es varen assegurar de que una moneda duguera la seua image; Quet, per eixemple, va governar només una part de l'Imperi Romà entre 260 i 261 d. C. i, no obstant, va emetre dos monedes en la seua image.
Tecnologia primerenca d'acunyament de moneda
[editar | editar còdic]La fabricació de moneda, des dels inicis de la seua aparició com a mig de pagament, va anar un procés artesanal, en mijos apropiats en cada moment i lloc. En els grecs i romans va evolucionar en alguna forma, pero fins a el XVI, l'anomenat acunyament es va vindre fent sense canvis més destacables que els de anteriors époques.
En l'Edat Mija es fonien barres de metal i es martillaban sobre una enclusa. Després es tallaven porcions de les làmines aplanadas en tijeras, es colpejaven entre troquelar i es retallaven novament en tijeras. Un método similar s'havia utilisat en l'Antic Egipte durant el Regne Ptolemaico (c. 300 a. C.), pero havia segut oblidat. També es tallaven peces quadrades de metal a partir de barres foses, que es convertien en discs redons martillando i després es colpejaven entre matrius. En colpejar, el troquel inferior es fixava en un bloc de fusta i la peça de metal en blanc es colocava sobre ell a mà. Posteriorment es colocava el troquel superior sobre la peça en bruto i es mantenia en posició per mig d'un soport al voltant del com es colocava un roll de plom per a protegir la mà de l'operador mentres s'assestaven forts colps en un martell. Una de les primeres millores va ser l'introducció d'una ferramenta pareguda a un parell de tenazes, colocant-se els dos troquelar un en l'extrem de cada pata. Açò va evitar la necessitat de reajustar els troquelar entre colps i va assegurar una major precisió en l'impressió. L'acunyament de moneda durant tota l'Edat Mija era facultat especial del monarca en funcions. La Casa Real posseïa la seua pròpia casa de moneda, que consistia en menuts tallers de ferrers i gravadors, tallers ambulants, que viajaven en la cort.
El monarca espanyol Alfonso VI va donar el primer pas en la modernisació del procés d'acunyament puix va anar el primer en falcar moneda pròpia i crear dos cases de moneda estables en les ciutats espanyoles de Toledo i León. Les monedes que eixien d'estos establiments es dien moneda regis o denarios regis i es varen fabricar en una aleació d'argent i coure, denominada vellón, que és una paraula de l'idioma francés billon que significa, lingot. En els anys, l'argent va ser substituït per acer o latón.
Les cases de monedes eren poques i, encara que estables, seguien semblant-se més a un chicotet taller artesanal que a una fàbrica important de fer diners. Fins que en 1553, un ingenier alemà cridat Brücher va dissenyar dos màquines que varen vindre a revolucionar el procés d'acunyament. Una d'elles era el Laminador, màquina accionada per un molí que conseguia làmines de metal d'una gruixa constant quan feya passar el lingot repetides voltes entre dos cilindres o rodells de metal dur. L'atra era la Prensa de volant que conseguia la força necessària per a l'estampació gràcies a l'inèrcia d'un gran volant.
_01.jpg)
Estes màquines, de dimensions considerables, varen deure ser instalades en locals majors en tamany als tradicionals tallers. A partir d'estos invents, varen començar a succeir-se les millores en el procés. En 1830, l'ingenier suís Jean Pierre Droz va inventar el sistema de virola partida, en el qual es conseguia falcar les dos cares de la moneda al mateix temps i també la vora o vora de la moneda.
L'acunyament de la vora era de gran importància. Les monedes antigues duyen el cunye per abdós cares, en el qual el rei garantisava el pes en metal de la moneda, pero quedaven uns vorells més o menys grans i irregulars. Una manera de robo era retallar moneda, de modo que en vàries retallades es tenia metal per a fer una atra.
Acunyament en prensa de tornell
[editar | editar còdic]L'acunyament per mig d'un pes que cau es realisava en molts llocs entre els martells manuals i la prensa de tornell. En la ciutat anglesa de Birmingham, este sistema es va desenrollar molt i es va utilisar durant molt temps. En 1553, l'ingenier francés Aubin Olivier va introduir prenses de tornell per a falcar monedes, junt en rodells per a reduir les barres foses i màquines per a perforar discs redons a partir de làmines de metal aplanadas.[8] Cada quarto de hora, entre 8 i 12 hòmens es rellevaven per a maniobrar els braços que accionaban el tornell que colpejava les medalles. Posteriorment, els rolls varen ser impulsats per cavalls, mules o forces hidràuliques.
Enrique II es va topar en el hostilitat per part dels fabricants de monedes, per lo que el procés va ser descartat en gran mida en 1585 i només es va utilisar per a monedes de chicotet valor, medalles i fiches. El sistema va ser reintroducido en França per Jean Varin en 1640 i la pràctica del martillado va ser prohibida en 1645.[9] En Anglaterra, la nova maquinària es va provar en Londres en 1561, pero es va abandonar poc despuix, finalment seria adoptada en 1662, encara que les peces antigues varen continuar en circulació fins a 1696.
Acunyament industrial
[editar | editar còdic]Les tècniques industrials i l'energia de vapor varen ser introduïdes en la fabricació de monedes per Matthew Boulton en Birmingham en 1788. En 1786, dos terços de les monedes en circulació en Gran Bretanya eren falsificades, i la Royal Mint va respondre a esta crisis tancant-se, empijorant la situació.[10][11] L'industrial Mathew Boulton va centrar la seua atenció en l'acunyament a mitan de la década de 1780 com una extensió dels menuts productes metàlics que ya fabricava en la seua fàbrica del Soho. En 1788 va establir una Casa de la Moneda com a part de la seua planta industrial. Eixe mateix any va inventar una prensa de tornell accionada per vapor (la seua maquinària original es va utilisar en la Royal Mint fins a 1881, casi un sigle despuix), que funcionava per mig de pressió atmosfèrica aplicada a un pistón. El pistón estava en comunicació en un recipient de buit des del qual s'havia bombejat l'aire per mig de vapor.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Ceca».
- ↑ «Casa de la Moneda».
- ↑ de moneda Diccionario de la lengua española
- ↑ Sebastiau Castellanos (1840). Imprenta de J. Sancha (ed.). Llibreta numismàtica o repertori de les paraules tècniques de la ciència de les medalles, Madrit, pp. 34.
- ↑ RAE. «casa». Consultat el 6 d'abril de 2024.
- ↑ RAE. «moneda». Consultat el 6 d'abril de 2024.
- ↑ «Cydonia – The Ancient City of Crete» (en en-gb). UKBullion Blog. Consultat el 2024-04-06.
- ↑ Sargent, T. J., & Velde, F. R. (2002). The big problem of small change. Princeton University Press.
- ↑ «Monnaie de Paris». web.archive.org. Consultat el 2024-04-06.
- ↑ Rodgers, Kerry (May 2009), "Boulton father of mechanized press", World Coin News, pp. 1, 56–58
- ↑ Lobel, Richard (1999), Coincraft's 2000 Standard Catalogue of English and UK Coins, 1066 to Dona't, Standard Catalogue Publishers, ISBN 978-0-9526228-8-8
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casa de moneda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.