Acunyament
_01.jpg){kind=link}
El acunyament és la certificació d'una peça de metal o un atre material (tal com cuiro o porcelana) per mig d'un distintiu o senyals sobre el mateix, sent d'un valor específic, intrínsec o de bescanvi. Este procés sol fer-se en un troquel o cunye.[1]
Creso (m. 546 a. C.) és generalment reconegut per ser el primer en posar en circulació acunyament de purea i pes certificats governamentals. La falsificació va estar àmpliament generalisada durant l'Edat Mija. A finals de el XV, es va desenrollar en la península itálica un equipament capaç de proveir monedas de pes i tamany estables.
La Revolució industrial va supondre l'impuls de tècniques refinades d'acunyament. La majoria dels elements decoratius bàsics de l'acunyament modern varen ser introduïts en l'antiguetat.
En el món grec, el gravat en relleu va reemplaçar gradualment a les toscament perforades monedes dels lidios. Alejandro Magne va introduir la moneda-retrate; estes inicialment representaven deués o héroes i despuix monarcas. Fins a finals de el XIX, les monedes chinencas varen ser molejades de modo molt semblat a les primeres gregues; estes monedes quadrades foradades de bronze varen ser emeses essencialment en el mateix tamany i forma durant casi 2500 anys.
Tipos d'acunyament
[editar | editar còdic]L'acunyament de monedes era diversa i el tipo utilisat depenia tant de l'época com de la tecnologia disponible.
Acunyament a martell
[editar | editar còdic]
El procediment usat des de la creació de la moneda fins que en l'Edat Moderna va ser reemplaçat per l'acunyament mecànic.
Es calfa el metal seleccionat per a la moneda, en la finalitat d'ablanir-ho. Es coloca entre els dos troquelar, el de l'anvers que el seu cunye estava fixat en l'enclusa i el del revers en el punzón que se subjectava, s'eixercia pressió al metal, originada per un o més colps del martell sobre el punzón,[2] en la finalitat de tindre gravada la figura en la moneda.
Acunyament en mòle
[editar | editar còdic]Este sistema era popular en China fins a l'any 1889, reemplaçat per atres mijos mecànics.
S'aboca metal líquit en un mòle gravat, este mòle conté un anvers i un revers en els buits necessaris per a les monedes, quan es gela el metal i es trau del mòle, es talla perque totes les monedes ixen unides i se'ls donava un bon acabament abans d'eixir a circulació.[3]
Les característiques d'esta tècnica era la seua gran facilitat, rapidea i baix cost de mà d'obra, combustible i ferramentes.[4]
Acunyament en prensa de rodells
[editar | editar còdic]El procés d'acunyament en prensa de rodells es basa en una plancha de metal que passa entre dos cilindres, en les que està gravada la figura que es va a copiar en la moneda i per a finalisar es retalla la plancha per a donar-li forma.
Acunyament en prensa de volant
[editar | editar còdic]Este tipo d'acunyament permetia l'acunyament dels cospeles, estos es preparaven a partir dels lingots laminados i la seua retallada en màquines troqueladoras.[5] gràcies al moviment del tórculo, sobre el cospel estampant-ho[5] És un tipo d'acunyament industrial, en us des del sigle XVI.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Rubio Sants, E. (2011). Glossari Numismàtic Numisma.
- Estrada-Rius, A. (2018). L'introducció de la prensa del volant en la Ceca Real de Barcelona durant la Guerra de Successió. Noves senyes i perspectives d'estudi. En XV Congrés Nacional de Numismàtica.
- G. Rodríguez, M. (2020). L'acunyament. La Moneda en l'antiguetat (2dona Part). El lloc.
- G. Rodríguez, M. (2020). La fundició. La Moneda en l'antiguetat (3ra Part). El lloc.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acuñación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.