Porcelana

Porcelana

Vasija chinenca de porcelana, creada durant la dinastia Qing (1723-35).

La porcelana és un material ceràmic produït de forma artesanal o industrial i tradicionalment blanc, compacte, fràgil, dur, translúcido, impermeable, resonante, de baixa elasticitat i altament resistent a l'atac químic i al choc tèrmic, utilisat per a fabricar els diversos components de les vaixellas i per a gerros, condensadores, llànties, escultures i elements ornamentals i decoratius. Alguns manuals diferencien fins a quatre tipos: porcelana dura (caolínica), porcelana blana (tendra), porcelana de cendra d'os (Bone chinenca) i porcelana 'francesa'. En alguns acabaments pot confondre's en l'escurada fina

En un context menys professional, en Occident es definix com a porcelana al material ceràmic que és translúcido, mentres que en China és el que resona com a metal en ser colpejat. Supostament inventada en Orient en el VII o VIII (i ben guardat el secret de la seua elaboració) i admirada en Occident, va alimentar un important comerç que no va disminuir fins que va ser reinventada en Europa, donant lloc a diferents tipos en França, Alemània, Itàlia, Espanya i Anglaterra.

Història

Es va originar en China, baix el nom tzu, provablement en l'época de la dinastia Han (206 a. C. a 220 d. C.); encara que les primeres referències per escrit daten de l'época de la dinastia Tang (618 d. C. a 907 d. C.).

Des del seu descobriment va haver molts intents per averiguar la fòrmula de la seua fabricació. En els anys següents es va intentar imitar-la en una falsa porcelana utilisant el vidre opalino. En temps dels Médici, en el Renaixença es va conseguir una pasta artificial anomenada fregida, un compost elaborat en caolín i silicat de cuarzo vidrioso, en un acabament que consistia en una cobertura d'esmalt en mescla d'estany, com en la ceràmica mayólica. És lo que es coneix com porcelana de pasta blana o tendra que és blanca, compacta, llaugera i traslúcida. En Anglaterra es va aplegar a alcançar una gran calitat en este tipo de porcelana, essencialment fina i llaugera. La composició d'esta ceràmica és:

• Caolín
• Fregida vidriosa
• Pols d'alabastre i de marbre
• Òxits: de potassi, d'alumini i de magnesi

Entre 1708 i 1709, es descobrix en Europa la forma de fabricació de la verdadera porcelana, coneguda com porcelana de pasta dura. L'alquimiste (químic) alemà Friedrich Böttger en la cort de Dresde, baix el govern d'Augusto II, elector de Sajonia i rei de Polònia, va conseguir una fòrmula el resultat de la qual s'aproximava molt a la ceràmica chinenca. Va extraure una terra fina i grisácea de les mines de Kolditz, el caolín. Va utilisar també alabastre calcinat i feldespat. En esta fòrmula va conseguir la porcelana pero el secret de l'elaboració no va terminar ahí, sino en la manera de portar a terme la cocció a una temperatura inusual de 1300 a 1400 graus i durant dotze hores seguides. Va ser un èxit rotunt i en 1710 el propi Böttger va fundar una fàbrica en Meissen (Sajonia) que va rodejar de gran misteri i secret. Solament alguns dels empleats coneixien la fòrmula i els métodos. Pero a la veta del temps alguns d'eixos tècnics es varen traslladar a Viena, Venècia i Nàpols, a on varen ser a la seua volta fundant atres fàbriques de porcelana. Mentrestant, Europa era sortida de porcelana autèntica per atres vies, ya que la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, entre atres societats mercantils, s'encarregava d'importar estos artículs de lux per al mercat occidental produïts, no obstant, massivament per a la seua exportació en la ciutat chinenca de Jingdezhen.

En Nàpols es va fundar la fàbrica de Capodimonte en l'época en que Carlos VII de Borbón (futur Carlos III d'Espanya) governava el regne; quan va aplegar a Espanya va fundar una fàbrica de porcelana a l'estil de la que va conéixer en Nàpols, en la Real Fàbrica de porcelana del Bon Retir, en Madrit.

En França, en la ciutat de Sèvres, prop de París, existia una fàbrica de porcelana blana que en 1760 va passar a cridar-se Manufactura Real i en 1768 va escomençar a produir-se la porcelana de pasta dura. En Espanya, Antonio Raimundo Ibáñez Pla i Valdés va montar en el seu señorío de Sargadelos una fàbrica de porcelana que va supondre el primer alt forn del sur d'Europa. La fàbrica subsistix en el XXI i ha segut ampliada i remodelada segons les tècniques modernes.

Producció

La porcelana es caracterisa per la seua finura i transparència despuix de la cocció

Matèria primera

Per regla general es compon dels següents materials en pols:

• Caolín entre un 50 % i un 55 %
• Cuarzo entre un 22,5 % i un 25 %
• Feldespat entre un 22,5 % i un 25 %
• Cuarzo i feldespat mòlts, per a la coberta
• Òxits metàlics per als colors
• Ore d'amalgama en el cas en que es vullga dorar algunes parts.

Procés de fabricació

Com a producte més fi i sofisticat que l'escurada, que es cou a una temperatura entre els 1000 i 1300 °C, la porcelana es cou a una temperatura molt més alta, al voltant de 1800 °C. El procés de sinterización, o cocció, es realisa en dos etapes. La primera correspon a l'obtenció, a 1800 °C, d'una pasta moleable que en gelar-se resulta en un material dur, fràgil i rugoso. La segona correspon al vidriado (a temperatures que varien segons el producte entre 1175 i 1450 °C). En la cocció de la porcelana realisada en forns de llenya, per a mantindre la seua blancor, es protegien les peces contra els depòsits de cendra i les flames directes per un sistema de gassetes refractarias. La porcelana se sol decorar en una tercera cocció en pigments que s'obtenen a partir d'òxits metàlics calcinats.

Vore també

• Anex:Tipos de porcelana
• Vidre opalino

Bibliografia

• Universitat de les Américas.4Consultat el 25 d'agost de 2015.
• Car Bellido (2008). Diccionari de térmens ceràmics i de alfarería, Càdis: Agrija Edicions. ISBN 84-96191-07-9.
• (1999) Diccionari de Térmens d'Art, Madrit: Anaya. ISBN 84-7838-388-3.
• Guillém Monzonís (1987). Diccionari ceràmic científic pràctic., Societat Espanyola de Ceràmica i Vidre. ISBN 978-84-39887454.
• (2002) Diccionari de materials ceràmics, Madrit: Subdirecció General de Museus. Ministeri d'Educació, Cultura i Deport. Secretaria General Tècnica. Centre de Publicacions. ISBN 8436936388.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Porcelana.